Fi de Curs blogaire 2013-2014

Els micacos

(Encetem un micaco de parada…)

Arribem a aquelles dates en que el blog fa la parada estiuenca. Ja m’agradaria a mi fer-la també a aquestes alçades,… a veure si La Grossa ajuda a que sigui possible fer-la l’any vinent !

Déu n’hi do aquest curs blogaire! Vam començar amb un dels fets que el va marcar, la Via Catalana, i mesos més tard vam tenir el segon fet que la va marca: la data i la pregunta del Referèndum del 9N ! Això ha marcat l’agenda política del país (i de l’estat i tot) i també, com no, molts apunts del blog.

Però és que hi ha més ! Quan va arrencar aquest curs blogaire el PSOE/PSC tenia encara certa presència i sentit… ara estan en caiguda en picat i totalment desorientats, Espanya tenia un rei diferent, encara no sabíem qui era en Red John i els Ciutadanos no havien sortit a fer les Espanyes. Unes coses han canviat, però d’altres continuen com sempre: el PP segueix atacant la llengua i l’escola en català tant al Principat com al País Valencià i a Ses Illes i l’argument més utilitzat contra la independència segueix sent el de la por.

Recordem també frases famoses d’aquest curs com ara el ‘relaxing cup of cafe con leche’ que va ajudar a deixar a Madrid sense JJOO o la vena trekki d’en Margallo i el seu "Una declaració unilateral d'independència condemnaria Catalunya a vagar per l'espai sense reconeixement pels segles dels segles”

I el més fascinant és que el curs vinent també és presenta també força interessant amb la V de Volem Votar del 11S i, com no, el Referèndum del 9N. Jo, per la meva part, intentaré treure una mica de temps d’allà on sigui per continuar dient la meva.

Molt bon estiu a tothom !

• Fi de Curs 2012-13

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El riu bullent

Història i Llegendes

(Encetem un micaco de Sant Joan…)

Com no he parat de repetir aquests darrers anys, la Revetlla de Sant Joan és la Festa Nacional dels Països Catalans, i és celebra arreu d’aquesta terra on al dir ‘bon dia’ et contesten ‘bon dia'. Jo tinc per costum unir-me a aquesta celebració explicant alguna tradició o llegenda des d’aquesta pàgina. Generalment ho he fet abans de la revetlla, però aquest any ho hauré de fer després.

Com també he anat repetint tot aquests anys, aquesta és una de la nits màgiques per excel·lència de l’any, la nit on la màgia es fa present al nostre món. És per això que aquesta nit omple les tradicions del nostre poble amb encantades, dracs, tresors màgics, aparicions, bruixes i demés éssers fantàstics. Avui viatjarem fins el Massís del Garraf, aquestes muntanyes tan castigades per l’acció de l’home i situades entre el mar i l’interior que tenen certament, ja de per sí, una màgia especial.

I és que assegura la tradició que avui és l’única nit en que la Falconera, el riu subterrani que va fins el mar per sota de les muntanyes del Garraf, és de temperatura normal. I això és extraordinari perquè la resta de l’any l’aigua bull, de forma que no s’hi pot ficar ningú car moriria escaldat. Aquesta nit, però, permet que hom pugui ficar-se fins al fons del riu, on s’amaga un gran tresor que pertany a una sirena, reina i senyora del Massís. Tot i això, no es pot anar amb el lliri a la mà, ja que un terrible drac guarda el tresor, bulli o no l’aigua.

Sembla ser que el drac és terrible de debò i va ser l’origen d’aquest riu bullent, tot i que de forma involuntària. Asseguren que una vegada un pescador de Vilanova es va enamorar de la sirena i aquesta el va correspondre i volia casar-s’hi. El drac, al veure això, va agafar forma de noi i es va fer amic del pescador oferint-li un beurat-ge per enamorar encara més a la sirena. Però el pescador malfiar i va tirar la beguda per una gola de les muntanyes del Garraf, originant el riu bullent del que avui parlem.

I tot i que no hagueu vist cap bonica sirena ni cap ferotge drac espero que hagueu tingut una molt bona Revetlla de Sant Joan.

• La nit dels canvis de sexe
• La ciutat submergida
• La Dama Roja
• La Nit de les Fogueres Màgiques
• Ballarines d'un altre món

• Costumari Català

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Corona, socarrats i bombes

Història i Llegendes

(Encetem un micaco d'efemèrides…)

Avui 19 de juny si tot va segons l’anunciat i no passa res d’inesperat Madrid veurà com es corona un nou Rey de Castilla de la saga Borbón i de nom Felipe, i jo no puc evitar recordar-me del darrer Rey de Castilla de nom Felipe que va haver, tant pel nom com per la data.

I és que precissament un 19 de juny de 1707 (unes altres fonts diuen que les preparacions ja van començar el dia 17) es va executar l’ordre que va donar Felipe V de Borbón a les seves tropes d’incendiar Xàtiva. I perquè? Deixem que en Felipe V ho expliqui amb les seves paraules …

"L'obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l'entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error."

 

Un no pot sentir una altra cosa que rabia i indignació davant aquestes infàmies. Primer perquè en una guerra un s’ha de defensar amb totes les seves forces, o és que les tropes felipistes disparaven confeti als xativins? I dos perquè sabent de la ‘benignitat’ amb que Felipe va tractar als barcelonins set anys després i com va ‘complir’ tot el que estipulava el Tractat d’Utrech ja van fer bé els xativins de malfiar-se.

Fa uns anys ja vaig tractar aquest tema en un parell d’ocasions i ja vaig explicar com allò no va ser una altra vil·la incendiada més, sinó que va ser l’intent d’esborrar de la historia i de la memòria a la ciutat de Xàtiva, aleshores la segona ciutat del Regne de València, amb una crueltat i obstinació que no la va tornar a veure Europa fins ben entrar el segle XX de mans dels nazis.

De fet avui en dia passejant pels carrers de Xàtiva encara trobem records d’aquella salvatjada, de fet hi ha una ‘Ruta del Foc’ i tot …

Que el següent Rey de Castilla de nom Felipe hagi triat just aquesta data per a la seva coronació no es pot interpretar de cap altra manera que no sigui com un despreci absolut cap als xativins i als habitants del País Valencià en general.

Però no és l’única efemèride relevant d’aquesta data. Hi ha una altra, i no va passar fa centenars d’anys.

Un 19 de juny de 1987 a les 16:12h explotava un cotxe bomba a l’Hipercor de l’Avinguda Meridiana de Barcelona en el pitjor atemptat comés per la banda terrorista ETA que deixava 21 morts i 38 ferits. Què potser no hi ha ningú al Gobierno Español i a la Casa Real que ho sàpiga? Què potser coronarien a un Rey de España un 11 de març ?

Doncs això.

• La memòria socarrada
• Lídice i Xàtiva

• Viquipèdia
• Viquipèdia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Som Escola

La nostra llengua

(Encetem un micaco educatiu...)

Dissabte vam tenir a Barcelona una multitudinària manifestació per defensar el nostre model d’escola pública. Hi ha ball de xifres (com sempre) respecte l’assistència: uns diuen sí 100.000, uns altres que sí 25.000… tant s’hi val, en tot cas moltes més que les 5 famílies per les quals ens obliguen a canviar el nostre sistema educatiu. Vivim a un lloc tan democràtic que l’idioma de cinc famílies val més que l’idioma de milers.

Vivim temps on la llengua catalana és atacada arreu en el món educatiu: A Catalunya volen carregar-se la immersió lingüística, al País Valencià són notícia un dia sí i un altre també els atacs contra les línies en valencià i la seva manca d'oferta, a les Balears el món educatiu ja porta molt temps revoltat per la polèmica imposició del trilingüisme que, a la pràctica, redueix la importància a l’educació de la llengua catalana. Una menció separada mereix en Jaume Sastre, professor en vaga de fam des del 8 de maig que fa la següent demanda ‘radical’ a Bauzá: “president, assegui's a negociar amb els docents”.

Veient tot l’anterior està més que justificada la defensa que fem d’utilitzar la nostra llengua a l’escola, però de vegades potser encara no som conscients com n'és d’important. Fa temps vaig escriure les meves vivències en una escola sense immersió. Ara que el meu xiquet ha començat P3 puc fer una cosa similar amb el seu cas.

La gran majoria dels companys de classe d’en Micaquet són de famílies castellanoparlants, res sorprenent en un barri on la immensa majoria de la població és castellanoparlant. Són gent que entenen el català i el parlen però que no l’utilitzen en el seu dia a dia. Això fa que el lloc on els xiquets estan en contacte amb un ambient on la llengua catalana és la predominant sigui bàsica i únicament l’escola. Si els hi treuen això tindríem un conjunt de nens que escoltarien i utilitzarien el català només unes poques hores a la setmana, cosa que fa quasi impossible l’aprenentatge de cap idioma. Això en l’any 2014 i en la ciutat catalana de Badalona.

Amb això només vull recordar la importància vital per a la cohesió de la nostra societat que té la immersió lingüística, ja que permet que els xiquets puguin adquirir les nocions mínimes i bàsiques que els permeten parlar i entendre els dos idiomes i, per tant, els hi dóna la llibertat de parlar en un idioma o en un altre sense haver de limitar la llibertat de tria d'idioma dels seus interlocutors. No deixa de ser curiós i aclaridor que qui més parla del trencament de la cohesió de la societat catalana sigui qui més s’oposa a un dels mecanismes que més l’assegura.

• Escola sense immersió
• Immersió i repressió

• Vilaweb
• Ara
• Levante-EMV
• El Punt Avui
• El Periódico

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Joc de dimissions

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco que no pensa dimitir…)

Pere Navarro demanava el mes d’abril passat que en Mas marxés quan més aviat millor. Un mes després la mateixa petició la va fer na Alícia Sánchez-Camacho. Han passat poc més de quinze dies i qui ha dimitat ha estat en Rubalcaba, el Rei d’Espanya i en Pere Navarro. Tots a les files unionistes.

Una de les coses que des de sempre hem rebut els independentistes des d’Espanya ha estat el menyspreu. No només el menyspreu per les nostres idees, que també, sinó per quants erem. Durants anys ens han estat dient que erem quatre gats, que perdíem el temps, que no aconseguiríem res. De fet, fins i tot ara, després de fer una cadena humana de centenars de quilòmetres i treure dos milions de persones al carrer ens ho contiuen dient.

Així les coses és normal que no relacionin cap de les anteriors dimissions amb el nostre “Procés”. Però relació en tenen, i molta. No dic jo que siguem la única causa, ni tan sols la causa principal, però que hem estat una part de la causa està fora de tot dubte. Des del cas del Rei d’Espanya, com podíem llegir a Vilaweb, fins al cas d’en Navarro i la seva fracassada tercera via passant pel Rubalcaba i la seva incapacitat per resoldre des del socialisme ‘el problema catalán’.

Però hi ha altres ‘dimissions’ no oficials que no deixen de tenir valor: Albert Rivera i els seus Ciudadanos es concetren cada vegada més en la resta de l’Estat que no en Catalunya, quan ha estat la darrera vegada que en Rivera ha parlat en clau estrictament catalana? Alícia Sánchez-Camacho cada dia es veu més apartada del que passa al Principat i per això surt amenaçant-nos i demanant dimissions a tort i a dret, perquè és la única forma en que creu que se li fa una mica de cas. I fins i tot en Duran, sí en Duran! Aquest personatge que ha tornat a fer una ‘duranada’ de les seves i quant tothom estàvem celebrant que ho deixava s’ha fet enrere.

I això ens hauria de fer conscient de la força que té el nostre moviment. No ens ha de fer confiats ni molt menys ens ha de fer anar de sobrats, però sí que ens ha de donar la confiança per enfrontar-nos a les proves, dures proves, a les que ens haurem d’enfrontar a partir d’ara. I ens ha de donar la seguretat de saber que, el que passi, només depèn de nosaltres.

Perquè si de forma pacífica hem aconseguit que tot un Rei d’Espanya canvii els seus plans i plegui… què no podrem aconseguir ?

• Distraccions i cants de sirenes

• Ara
• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Jo, l'anormal

En primera persona

(Encetem un micaco explicatiu…)

L’altre dia l’alcalde de la meva ciutat, Badalona, va repiular aquest missatge que suposo l’hauria fet gràcia…

… que venia a dir que tots els que no dèiem que bé que ho estava fent érem una mena d’anormals. Dos repiulades més tard, l’autor de la piulada em venia a dir que potser anormal no ho era però estava tan adoctrinat que no veia la realitat.

Bé, doncs com en els 144 caràcters del twitter és difícil explicar la realitat que visc a la Badalona Albiolanada, aprofito aquí per explicar-ho.

A la Badalona que visc cada dia segueixo veient la mateixa porqueria als carrers i a la paret que quan manaven els altres, segueixo veient el mateix grau d’incivisme que quan manaven els altres i segueixo veient la mateixa desídia per part del govern local per fer complir aquella magnifica Llei de Civisme de que tant es parlava fa temps, exactament igual que quan manaven els altres.

Jo, per la meva part, segueixo sense poder obrir les finestres perquè m’entra tota mena de soroll i fum de cigarretes dels clients del bar que surten a beure la cervesa al carrer (cosa prohibida) davant l’absència absoluta de cap tipus de control per part de la Guàrdia Urbana. Si, ja sé que podria denunciar-los, però no sé, com que em faria il·lusió que de tant en tant passés una parelleta passejant per sota casa i comprovant totes les coses il·lícites que es fan. O sigui, que estic exactament igual que amb el govern anterior.

Si el xiquet se’m posa malalt el cap de setmana o per la nit haig de sortir disparat amb un taxi cap a Can Ruti, que no està exactament dins de la ciutat i si força enmig de la muntanya perquè en tota Badalona, sí aquesta Badalona mega-guai tercera ciutat del Principat, no tenim ni un pediatra de guàrdia en tot el casc urbà (en l’Hospital Municipal del Centre tampoc). O sigui, com abans. Les línies d’autobusos sí que han variat des del darrer mandat, però en el meu cas o justament m’agafen més lluny o triguen més o bé fan més volta, o sigui, que estic pitjor que abans.

Per acabar-ho d’arreglar el Gorg segueix sent un desert de solars buits que segueixen sense comunicar-se amb el Port de Badalona tot i estar al tocar, tot i que el Port sí que comunica amb el Passeig Marítim, cosa que segurament estarà molt bé però que a mi com que me la porta una mica fluixa perquè la caminada que m’haig de fotre per arribar (tot i estar al tocar just a l’altra costat de la via) segueix sent E-XAC-TA-MENT la mateixa que havia de fer abans de que manés el PP.

Ara bé, cada dia que passa tenim més estàtues situades pels carrers i l’Albiol ens porta la flor i nata del PP a visitar la ciutat. Evidentment, es queden el menor temps possible (endevineu perquè...) i no sé jo si tornaran durant una temporada. Això si que reconec que ha canviat !

I ho deixo aquí però podria continuar parlant de la fantàstica oferta de col·legis públics que hi ha a la meva zona i que fa que porti al meu xiquet a un concertat tot i que se’n capgirin els budells només de pensar-hi… o sigui, el mateix que quan manaven els altres !

Però ei, que sí, que estic mega-adoctrinat i no veig tot allò de bo que fa l’Albiol...

• Crònica d'una Badalona sota el PP
• Gavines de Badalona
• Badalona valenciana

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Distraccions i cants de sirenes

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco advertidor…)

Ahir en Vicent Partal comentava a Vilaweb que havíem viscut una setmana plena d'esdeveniments, esdeveniments que ens recorden com són d'excepcionals els temps que vivim i que hem de tenir molta cura en allò que es fa si volem que 'el procés' acabi en bon port. I per donar-li la raó poques hores després passava un altre d'aquests esdeveniments de dimensions històriques.

Alhora que en Rajoy es mostrava disposat a parlar d'una posible reforma constitucional que a hores d'ara ni ens interessa ni ens solucionarà res però que mostra cert esquerdament d'aquesta política de mur de formigó envers el procés independentista que fa el Gobierno Español des de fa anys, els carrers de Barcelona s'omplien de foc i altercats per l'intent d'enderrocament de Can Vies, que va comportar que no-sé-sap-com i de forma extremadament ràpida apareguessin 300 antiavalots de la Policia Nacional Española al Principat.

I és que avui ha estat això de Can Vies, però demà potser pel tancament dels canals de TV3 o per l'immersió lingüística a les escoles,... hem de pensar que des de l’altra bàndol mirarant de posar tots els pals a les rodes que puguin posar, per això una de les nostres màximes prioritats es tractar tots els temes amb la major delicadessa i preocupació possible per evitar donar arguments i oportunitats als nostres adversaris, tot i que en algun moment sembla que estiguem cedint. Sempre hem de tenir en ment el cost-benefici i el que pot implicar un cert esdeveniment en el delicat moment actual en que vivim i actuar en conseqüència. Per aquells més impacients o més rigorosos només una observació: el temps passa i no sempre estarem en aquesta situació, una mica de paciència que quan la passem ja podem resoldre els problemes de la forma en que només nosaltres decidim fer-la.

Però si amb tot això no hi hagués prou ara, de sobte, s'ha de sumar la successió reial al Reino de España, una cosa que sens dubte també ens afectarà. Com? És molt díficil de saber, tot i que a Vilaweb van mirar de fer una estudi més o menys detallat. Tot i així, seria absurd pensar que Espanya no aprofitarà el canvi d'imatge en la Corona per mirar de redreçar les relacions amb Catalunya d'una manera o d'una altra.

I com a mostra dels dos eixos que us comentava abans un petit exemple: en l'hipotètic cas de que Espanya organitzés un improbable referèndum per votar si vol ser república o monarquia, que votarien els independentistes i els unionistes? Sembla clar que la idea majoritària entre els independentistes és la república i entre els unionistes és la monarquia, però els independentistes monàrquics votarien monarquia saben que és l'opció preferida dels unionistes? I els unionistes republicans votarien república saben que és l'opció preferida dels independensites?

En tot cas nosaltres hem de tenir força clar que només depenen de nosaltres mateixos i que a aquestes alçades ja hem aconseguit el dret de decidir el que volem ser. Perquè que això acabi com volem la majoria només depèn de nosaltres i de com gestionem allò que fem. És el que hem de tenir molt clar, hi som a res d'aconseguir allò que volem, la llibertat total del nostre poble, i no ems hem de deixar entabanar per cants de sirenes.

• Espanya contra Catalunya
• Esborrant Catalunya. Tradició borbona.
• Conflictes reials

• Ara
• Vilaweb

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!