dimarts, 11 de desembre de 2012

Cròniques d'una escola sense immersió

(Encetem un micaco escolar…)

Després de la Wertgonya de la setmana passada del Gobierno Español vaig veure com tant l'amic Xexu com l'amic Isaac compartien amb tots nosaltres als seus respectius blogs les seves experiències escolars amb la nostra llengua. Em va agradar la iniciativa i ara m'hi vull sumar fent el mateix.

Jo vaig fer l'EGB (la primària) a una escola pública del barri del Gorg de Badalona, un d'aquests que es van crear entre els anys 60 i 70 del segle XX per acollir als immigrants que venien d'altres parts de l'Estat Espanyol. Com no podia ser d'una altra manera, la composició lingüística de les aules era un reflex de la composició social del barri, així que d'uns quaranta xiquets només hi havíem dos amb el català com a llengua materna.

En aquells dies a l'escola el català només apareixia a la classe de català, i venia a tenir si fa o no fa les mateixes hores setmanals que la llengua estrangera, i ni tan sols en classe de català hi havia immersió ja que sovint la professora havia d'utilitzar més d'una vegada l'espanyol. Fora d'aquestes poques hores i del meu àmbit familiar tot era en espanyol: els jocs amb els amics, els dibuixos de la televisió, les cançons infantils, les pel·lícules del cinema,… el català no apareixia enlloc. A diferència de l'amic Isaac jo no vaig patir cap tipus de 'bulling', només algun comentari sorprès d'algun company que en deia 'hala… ¿ así en tu casa sólo hablais en catalán ?" Jo era la minoria lingüística en la meva pròpia terra. Evidentment, el meu nivell de català a l'acabar l'EGB era molt, però que molt pobre.

La cosa no va canviar gaire ni al BUP ni al COU (ESO i batxillerat) que vaig cursar en un institut públic situat enmig del barri de Sant Roc. La proporció de catalanoparlants materns fins i tot va disminuir (a vegades era només jo). Tot el meu ambient seguia movent-se en espanyol però a tercer de BUP i a COU ja van aparèixer assignatures que es van fer integrament en català, me'n recordo que una d'elles era Biologia. Algun company va deixar anar allò de "si no era ya bastante difícil la asignatura, encima en catalán". Evidentment a mi em donava igual, tot i que si que hi havien paraules que no havia escoltat mai en la vida. Però tret d'aquestes excepcions, el català continuava pràcticament desaparegut de la meva vida social fora de la família. El meu nivell de català, sobretot escrit, continuava sent força dolent.

Tot i així, en temps de batxillerat si que va haver alguna cosa que va canviar. Gràcies a la televisió el català si que es va anar fent lloc en el meu entorn d'amistats: sèries com Magnum PI, Star Trek The Next Generation i sobretot Bola de Drac van ser els cap de platja de l'entrada del català entre els meus companys i amics. També va ajudar, i molt, els partits de bàsquet i de futbol que feien per TV3. Tot això va fer que, tot i que la llengua que utilitzaven no canviés, si que el català es va deixar de veure com una cosa estranya i s'acceptava amb més normalitat.

És per tot això que us acabo d'explicar que m'emprenya tant veure com des del Gobierno Español s'ataca a la llengua en aquests fronts: l'escola i la televisió. Jo he pogut comprovar com, abans de la immersió, la gent sortia de l'escola sense saber pràcticament res de la llengua catalana, i de l'institut amb una mica més de nivell però no gaire més. I no estic parlant de temps tan llunyans, estic parlant dels anys 80 i 90 del segle passat. Si els únics punts de contacte amb la llengua del país que veig que han funcionat, l'escola i la televisió, els dinamiten, tornarem molt però que molt enrere. I això no ho podem permetre. Que no us enganyin, la cosa no va ni de garantir drets a les famílies ni d'estalviar, la cosa va d'atacar la normalització de la llengua catalana en aquells àmbits on s'ha demostrat que l'actuació ha estat efectiva.

I ja per acabar només una petita reflexió: tots aquests que es volen carregar el català sempre ens repeteixen que els pares han de poder escollir l'idioma en que s'escolaritza als seus fills. I jo em pregunto,…. perquè només l'idioma? Perquè no també el punt de vista en que s'explica la història, per exemple? O la geografia? O les matemàtiques, i així triar més àlgebra que càlcul? O la història de l'art? O la filosofia, triant quina corrent ha de ser més estudiada ? Oi que tots aquests raonaments són absurds i són coses que s'han de deixar en mans dels professionals de l'ensenyament? Doncs la llengua també, i els professionals avalen la immersió com a mètode per dominar les dues llengües, l'amenaçada i l'altre. No ho oblideu !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

XeXu ha dit...

La reflexió final és encertada, i una altra també, la inversa de la que fan a Madrid. A Catalunya un nen ha de poder estudiar en espanyol si la família ho vol, però les famílies que volen escolaritzar els fills en català a València, per exemple, per què no poden? Són moltes més que les que aquí, per pura rabieta, volen escolaritzar en espanyol.

A banda d'això que ho dic per no deixar-m'ho, dir que jo vaig patir una involució a l'institut, a l'inrevés que tu. Pots comptar que el meu poble i Badalona, tres quarts del mateix, i tu i jo no ens portem tants anys. Com vas llegir, vaig tenir la sort d'escolaritzar-me en una escola catalanista on tot es feia en català (ara que no ens sent ningú, fins i tot la classe d'espanyol de vegades, sssshhhhh). En canvi, en pujar a l'institut, era un barri molt més obrer i l'idioma predominant era l'espanyol, sobretot entre l'alumnat. Dels 9 que vam pujar allà de la meva escola, només jo vaig resistir la pressió, pels meus sants collons mai no vaig abandonar el català, perquè em creia totes aquelles consignes que propugnàvem a l'escola, sembla que els altres no. Ara, he de dir també que mai no vaig patir cap mena d'atac pel fet de parlar en català, només recordo un cas que va ser totalment justificat, i ja que m'estic enrotllant, te l'explico. Estava jo preguntant una cosa a classe d'espanyol... en català, és clar. I un company d'aquells graciosets de classe va saltar i va dir alguna cosa com que ni a classe d'espanyol canvia. Certament, tot i que ho deia en to de broma, tenia raó, i després de la classe la professora em va dir que si preguntava davant de tothom, que fes l'esforç, que si li anava a preguntar a ella només, que parlés com volgués. Era molt comprensiva la dona, encara en recordo el cognom, totalment castellà!

Suposo que imaginaràs com va acabar la cosa, oi? No vaig tornar a preguntar a classe, des de llavors sempre li anava a preguntar a ella. Jo és que sempre els he tingut quadrats...

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Jo sóc més gran que vosaltres XeXu i Carquinyol. Suposo que vaig tenir mala sort amb el tema "bulling", tot i que després de conèixer en Carquinyol en persona entenc que no et fessin "bulling" company (^_^) a mi tampoc me n'haguessin fet amb la teva planta.
L'Institut que esmentes del Barri de Sant Roc, és l'Eugeni Dors oi? Em feia por només de pensar-hi. Però com viag explicar al meu blog, la visió que teniem de la perifèria era molt distorsionada. I tot això va ser abans dels JJOO, Montigalà i l'IKEA.
Gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres.

pons007 ha dit...

Tota la raó, sobretot amb l'últim paràgraf. Si comencem a triar, començaran a sortir gent que no vol que el seus fills estudin matemàtiques, ni història, ni tan sols castellà i després si que anirà bé la societat...

Jordi ha dit...

Imagineu que després els xinesos demanen classes en xinès, els paquistanís, els sudamericans amb la seva pronúncia, etc... perquè, si es tracta que escollin els pares també ells tenen dret no? A!!! que no són ejpanyols i no tenen drets...!!! que els catalans com els nouvinguts d'ara no tenen drets!!!!

Jordi ha dit...

Oblidava dir que jo vaig perdre la meva llengua materna en criar-me en un barri d'aquest tipus. No el vaig recuperar fins molt després, ja a la universitat. No estic orgullós d'haver-ho perdut però si d'haver-ho recuperat i de seguir lluitant com han fet totes les generacions de catalans durant totes les ocupacions. Esperem estar al seu nivell!!!

El porquet ha dit...

I tanta conya que es duen amb l'assignatura de Religió, doncs em pregunto si no podríem, posats a triar, escollir entre la religió musulmana, hebrea, tibetana o la que sigui de gent que comparteix amb nosaltres la nostra terra.

No, això no es posa en dubte. Fins i tot s'ha negociat secretament la composició de l'assignatura amb els bisbes espanyols... té collons la cosa.

Es miri per on es miri està claríssim que enfoquen l'ensenyament a un adoctrinament pur i dur. Com en els pitjors temps de l'escola franquista.

Tant la llengua, com l'ensenyament (totalment a la intempèrie dels embats ideològics del govern de torn) en surten sempre molt i molt perjudicats.

Gran post.

Yáiza ha dit...

Coses de la vida, precisament avui he estat a l'institut del que parles (i que esmenten per aquí dalt). Hi he anat a fer un parell de xerrades sobre La Marató de tv3. Pobra de mi, que no sabia on m'havien enviat! Ho he començat a veure quan he sortit del metro a Sant Roc i m'ha acabat de quedar clar quan els de 4t d'ESO m'han deixat clar que no tenien ni punyetera idea de què era això de la Marató. M'he quedat una mica a quadres perquè en els meus ambients on als 18 anys ja anàvem a agafar telèfons pels donatius, és impensable no saber de què tracta el programa en si. Però bé, al final del matí les conclusions eren les mateixes que treus tu, però actualitzades a l'any 2012. Jo parlava en català i tots ells s'han dirigit a mi en casteà. Tots!

Carquinyol ha dit...

xexu: però quadrats quadrats !!! ;)

isaac: et conto un secret? Jo crec que no es ficaven a mi perquè l'altra catalanoparlant encara era més gran que jo !!!

pons007: no triar castellà !! xDDD seria bona aquesta !

jordi: Si segueix la Ley Wert endavant jo encoratjaria a xinesos, paquistanesos, marroquins, russos, croats i demés nacions a demanar classes en la seva llengua materna.

El porquet: La veritat és que no sé perquè volen dissimular si no saben fer-ho !

Yáiza: Ai el metro de Sant Roc... és el que em cau més a prop i és a on no hi vaig mai ! I pel que dius sembla que l'institut a involucionat...

Publica un comentari a l'entrada