Si cerqueu informació sobre l'església de Sant Jaume de Barcelona, us trobareu amb un edifici de planta de creu llatina i portalada gòtica situat al carrer Ferran. I és correcte, però no ha estat sempre així.
Originàriament, l'actual Església de Sant Jaume va ser l'Església de la Trinitat, una església aixecada per jueus conversos al segle XIV al límit del Call i, possiblement, construïda damunt d'una sinagoga. Al segle XVI l'edfici va passar als trinitaris que la van ampliar fent-hi un convent que va durar fins l'exclaustració de 1835. Aquell mateix any es va traslladar la Parròquia de Sant Jaume al vell edifici convertint l'antiga Església de la Trinitat en la nova Església de Sant Jaume.
Aleshores, on estava l'antiga Església de Sant Jaume ?
Doncs el seu nom dóna una clara pista d'on estava, i és ni més ni menys que en l'actual Plaça de Sant Jaume…
… en temps medievals la Plaça de Sant Jaume era molt més petita del que és avui dia. bàsicament era una petita plaça limitada pel creuament del carrer de la Ciutat (que era més llarg que avui en dia), del Call (que també era més llarg), del Bisbe i el carrer de la Llibreteria (gairebé un rectangle limitat per Can Conesa i el Bocatta de la Plaça de Sant Jaume per una banda i les projeccions del carrer del Bisbe i de la Ciutat per l'altra).
I enganxada davant del que seria el costat esquerrà de l'actual façana de l'Ajuntament estava l'antiga església de Sant Jaume, que arribava gairebé fins al davant del Palau de la Generalitat (el separava el carrer del Call i un petit fossar que tenia l'església just al davant).
Aquesta originaria Església de Sant Jaume era un edifici del segle X originàriament romànic, tot i que també contava amb parts gòtiques, com ara un porxo gòtic de cinc arcs molt similar al que resten de l'antiga Església de Sant Antoni Abat, al carrer de Sant Antoni de Barcelona. Dos d'aquests arcs s'obrien al carrer de la Ciutat i tres d'ells al petit fossar de l'església que donava al davant del Palau de la Generalitat.
És aquesta una església amb moltes tradicions, i una de l'elles està relacionada amb un refrany, aquell que diu 'Anar a donar els tres cops de cul a sant Jaume' i que ve a ser, si fa o no fa, una declaració pública de suspensió de pagaments. La part del porxo que donava al carrer de la Ciutat contava amb tres esglaons. La tradició deia que qualsevol mercader que es veiés en la impossibilitat de fer front als seus deutes havia d'enfilar-si al damunt d'aquells esglaons i baixar-los amb el cul donant un cop cada vegada alhora que proclamava públicament la seva impossibilitat econòmica de complir .D'aquesta manera es feia entendre que era persona de bé i que no cometia cap mena de fallida malintencionada, permetent que s'acollís a una determinada protecció de la llei per a fer front a la situació. Per aquest costum aquella part del temple es coneixia com les Culades de Sant Jaume.
Avui en dia, però, aquestes situacions de suspensió de pagaments es fan d'una altra manera que no permet diferenciar a aquells homes de bé d'aquells altres que només són uns aprofitats. A aquests també els faria jo baixar donant cop de cul per les escales… però per les Escales de la Font del Mont !
Per la xarxa
El món on vivim
Miro, Penso, Opino
En primera persona
Imatges
