Un dels racons que més m'agrada de Barcelona és el conglomerat que forma la Plaça de Sant Just i els carrers dels seus voltants, carrers estrets i ondulats que s'allunyen de la rectilínia modernitat d'aquelles vies que van domesticar el caos medieval de la Ribera, el Born, el Raval i tots els altres barris de la vella Barcelona. Un raconet que, tot i estar al tocar de la Casa de la Vila i de la Generalitat de Dalt, sembla ben bé quedar com amagat i on sovint es pot trobar una tranquil·litat força difícil de trobar als vells racons que envolten la Seu.
Presidint aquesta plaça trobem l'austera (almenys per l'exterior) Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, més coneguda popularment com a església de Sant Just. Aquest és un edifici ben particular, ja que tot ser la darrera gran església gòtica en finalitzar-se es va contruir sobre un temple anterior que, segons la tradició, era la més antiga juntament amb la catedral i que va ser fundada l'any 804 per Lluís el Pietós després de reconquerir Barcelona als sarraïns.
Curiosament, no fa gaire podíem llegir a diferents diaris que a causa d'unes reformes que es feien al temple s'han descobert al seu subsòl diferents restes arqueològics: fossars amb caiguts durant el setge de Barcelona de les tropes franceses de Felipe V de Castilla, restes medievals i restes romanes. L'interessant d'aquestes restes romanes es que semblen indicar que al segle I dC en aquell indret havia un edifici públic i que en el segle IV dC hi havia un temple cristià vinculat al conjunt episcopal de Barcelona, cosa que confirmaria allò que la tradició assegura de que aquesta església, juntament amb la catedral, seria un dels llocs de culte ininterromput més antics de la ciutat.
A més, la troballa de l'edifici públic del segle I dC també es podria relacionar amb allò altre que diu la tradició, que assegura que en aquesta zona havia existit el circ romà. Tot i que històricament no està demostrat ni tan sols que existís un edifici d'aquestes característiques a la ciutat. De fet, les hipòtesis amb les que s'ha estudiat aquest tema apunten que, d'existir, possiblement l'amfiteatre estigués en un altre indret no gaire lluny d'aquesta plaça: el lloc on actualment s'aixeca Santa Maria del Mar, però aquesta és una altra història.
Però com sovint passa que la tradició deambula per camins diferents als de la història oficial (tot i trobar-se sovint) seguiré explicant el que aquesta ens assegura, que no és poca cosa, ja que tal i com hem comentat no només fixa en aquest lloc el circ romà sinó que a sota seu assegura que van existir unes catacumbes on es reunien els primers cristians i on es va erigir el primer altar i la primera església subterrània.
I finalitzarem aquest apunt amb una llegenda sobre aquest indret. Assegura la tradició que aquesta església es va dir dels Màrtirs perquè s'havia aixecat damunt del circ on molts cristians havien estat martiritzats. Quan es va voler consagrar, els cristians barcelonins van enviar una delegació a Roma per demanar al Sant Pare relíquies de sants. Aquest, però, els hi va contestar que no les necessitaven: que agafessin un grapat de terra de qualsevol punt del lloc on estaven edificant l'església i que l'espremessin, que aquella terra havia vist tantes matances d'innocents que encara rajaria sang cristiana en abundor d'ella i que seria la millor relíquia que podrien desitjar.
3 comentaris:
Doncs mira que hi he passat vegades per aquí i no en tenia ni idea de tot això.
Esprémer terra per fer-ne rajar sang... brrrrr.
Quan hi toca el solet, no pas massa estona, degut a que està envoltada d'edificis alts i carrerons estrets, i t'hi pots aturar a fer un cafè en alguna de les terrassetes que a l'estiu hi ha... ni per un moment et pots imaginar que aquella terra, aquell subsòl està tan ple de tristesa, de sang i de mort.
Malgrat la crueltat de la història, un apunt preciós!
Dan: És que els cristians de vegades contaven coses que ni una pel·lícula gore !!
El Porquet: Bé, recordo que això és el que diu la tradició, la història no diu pas que allà estigués el circ, de fet ni ho planteja i, d'existir, marca Santa Maria del Mar com hipotètic lloc de l'amfiteatre i del circ (l'actual Passeig del Born). Ara bé, en això de les catacumbes ja no ho tinc jo tan clar...
Publica un comentari a l'entrada