El món on vivimUna de les malalties cròniques de la casta política que ens toca patir, ja sigui a nivell nacional o estatal, és la corrupció. D'aquesta pràctica es parla de tant en tant als diferents mitjans de comunicació, sense anar més lluny l'altre dia mateix es parlava de l'escandalós cas Emarsa al País Valencià, tot i que encara s'hauria de parlar més i s'haurien de realitzar controls més exhaustius per combatre-la.
En canvi, d'una altra d'aquestes deficiències cròniques que tenen els polítics del nostre entorn no es parla tant: l'alienació. És cert que aquí entrem a un terreny més pantanós, ja que costa saber quan aquesta alienació és interessada de cara a la galeria o quan és real, però ja sigui d'una manera o d'una altra penso que és prou preocupant: en el primer cas pel desvergonyiment amb que els polítics menteixen i volen manipular a aquells als quals serveix; en el segon cas perquè no saber com és la realitat t'incapacita per millorar-la.
Anem a veure uns casos concrets, com aquest del sr. Mas l'altra dia ...
Si mires la plana web de la UE i mires qui són els seus membres no veuràs al Principat de Catalunya per enlloc. Això és així perquè qui sí forma part és Espanya, de la qual el Principat forma part avui dia. Dir el que ha dit el sr. Mas només té dues explicacions: o ens està venent una cosa que sap que no és certa o viu a un perillós (per a nosaltres) món virtual. I per cert, ja podem anar nosaltres fotent retallades que si "l'entitat que ens engloba" no les fa el que estem fent és el babau, com sempre...
Però no és el sr. Mas l'únic dirigent alienat, el recentment elegir sr. Rajoy no està gaire millor ...
Tothom sabem que l'origen de la crisi que estem patint està en els bancs i en les seves males pràctiques. Sabent això... realment cal reunir-se amb els dirigents dels bancs per decidir que s'ha de fer ? Vist el que han fet, quina mena de credibilitat tenen per a dir el que hem de fer? A no ser que la reunió sigui per rebre instruccions i que el sr. Rajoy no sigui més que 'la voz de su amo', és clar...
I ja per acabar anem al darrer cas. Si en els dos casos anteriors podem tenir dubtes de si les alienacions són interessades o no, crec que en aquest cas queda molt clar que això no és així ...
Què el sr. Aznar fa temps que viu al seu món és una cosa que tothom sabem. Què un sr. que gaudeix d'una pensió vitalicia a més d'altres privilegis...
.. es dediqui a donar lliçons de que s'ha de fer amb les pensions dels altres és malaltís. O una mostra de tenir una cara més dura que el formigó armat. O les dues coses alhora !
Veient el panorama, només se m'ocorre pronunciar una de les celebres frases d'en Higgins de la sèrie Magnum : 'Mare de Déu senyor!!"
1 comentari:
Jo faig balanç amb l'any lunar. Potser és per això que a tu t'ha quedat millor, amb cotxe nou i tot... No ens en podem queixar, eh?
Publica un comentari a l'entrada