Història i Llegendes
Si no us heu perdut mai pels carrers de la ciutat vella de València, us recomano que ho feu a la primera oportunitat que pugueu, realment val la pena passar una estona passejant pels carrers sinuosos, les placetes i les esglésies que té la ciutat del Túria repartides entre els barris del Mercat, el Carme, Velluters, La Seu, la Xerea i Sant Francesc. I és que juntament a uns monuments coneguts per tothom, com ara la Llotja de la Seda, la Seu o les Torres de Serrans i de Quart us podeu trobar indrets, racons i carrers que encara guarden un encant que sovint l'arribada de la modernitat ha arrancat de forma, sovint, massa traumàtica.
Així, si torneu pel carrer de Serrans de visitar les famoses torres del mateix nom potser us cridarà un singular campanar que destaca al final de carrer, tocant ja la veïna Plaça de Manises on es troba l'edifici de la Generalitat de Baix ...
... aquest campanar és l'anomenada Torre de Sant Bartomeu i el primer que et ve al cap quan la veus és "un campanar més de la ciutat situat a un lloc ben visible", però quan t'hi fixes de seguida veus una cosa estranya.... el campanar no té cap església associada! I això és així perquè aquesta torre és l´únic vestigi que resta de l'antiga església de Sant Bartomeu, construïda al segle XIII i una de les deu que es van edificar acabada la conquesta cristiana de la ciutat. Aquesta església, gòtica en origen, va ser reconstruïda al segle XV i el cos de campanes mostra elements de finals del segle XVII, fortament barroquitzats...
L'edifici de la església es va demolir després de la Guerra Civil Espanyola i en principi s'anava a tirar a terra tota sencera, campanar inclòs, però gràcies a les denúncies de diversos artistes va aconseguir-se salvar el campanar. De la resta de l'església només hi ha constància de que es conservin dues de les tres portades que va tenir: una es conserva a l'Escola d'Arts i Oficis de la veïna vil·la de Burjassot i l'altra s'utilitza a l'església parroquial del barri de Sant Marcel·lí, situat ben bé a l'altra punta de València.
En fi, una de les moltes curiositats i detallets que ens pot revelar aquella passejada que us recomanava al començament. Si la feu no us defraudarà pas.
Nota Publicitària : Al mateix costat d'aquesta església hi ha un pub anglès de nom "Sherlock Holmes" on un pot tastar una fresca pinta de cervesa amb total tranquil·litat si ho fa de tarda i amb un animat ambient si decideix fer-ho per la nit, i si ho feu en aquest moment heu de saber que esteu al costat del carrer Cavallers i de la Plaça del Negret, lloc on hi ha una variada oferta de pubs, cerveseries, teteries, pizzeries, restaurants i bars de tapes.
4 comentaris:
Perque tant interes en Valencia?! :-|
Des de que et llegeixo que tinc ganes de tornar-hi i mira que en fa d'anys que no hi he estat... :P
ooh! fa tant de temps que no passege per aquells carrers! jo vivia vora riu, molt prop de Na Jordana í de vegades tinc una mica de nostàlgia...
gràcies per la passejada! ;)
ahse: per diverses raons: perquè si t'agrada la ciutat vella de Barcelona t'agrada la ciutat vella de València, perquè hi vaig sovint ja que és la ciutat de la meva dona i la seva família, perquè la part antiga té moltes similituds amb la de Barcelona, perquè sovint de la ciutat vella de València no es parla gaire, perquè hi ha molts racons i històries interessants i perquè des de Barcelona és té com una mena d'ignorància de tot això i del País Valencià en general que a mi em resulta molest i m'agrada provar d'acostar principantins i valencians.
rita: doncs apa, a animar-se !!
nimue: Na Jordana, la meva falla favorita !!
Publica un comentari a l'entrada