Una de les millors coses que hom pot fer a Barcelona els dies especials com Sant Jordi, el 11 de setembre o la Mercé es aprofitar per visitar aquells edificis que generalment no són visitables, com ara l'Ajuntament de Barcelona i el seu meravellós Saló de Cent o el Palau de la Generalitat de Catalunya.
Aquest darrer edifici originàriament gòtic conjuga diferents estils arquitectònics i artístics diferents. Tan per la construcció en si mateixa com per les obres d'art que conté és una de les visites obligades per a tots aquells amants de la història o de l'art.
Ara bé, us heu parat mai pensar quina part és la més antiga de la construcció ?
Tot i que l'edifici gòtic originari que tenia l'entrada principal a la façana del carrer de Sant Honorat i arribava fins el carrer del Bisbe, incorporant una preciosa galeria gòtica amb escala senyorial i una façana posterior guarnida amb gàrgoles, pinacles i un gran medalló de Sant Jordi és una de les parts més antigues de l'actual Palau, no és pas l'element més antic que hi ha.
Curiosament, l'element més antic el trobem a la façana construïda al segle XVI i que actualment és l'entrada principal de l'edifici…
... no, no és el balcó, ni tampoc l'estàtua de Sant Jordi (els mossos tampoc, malandrins !). Són les quatre columnes que guarden la porta principal del palau. I a més de ser els elements més antics del Palau segurament també seran els més viatgers, ja que aquestes quatre columnes procedeixen de la regió de la mítica Troia, a l'actual Turquia i, originariament, van ser trasportades durant el segle II dC a Tarraco per a formar part del temple dedicat a l'emperador August al Fòrum Provincial de la ciutat.
Com antigament era costum reutilitzar els materials nobles en les construccions (i aquestes columnes estan fetes d'un granit de molta qualitat), segles després es van utilitzar per a edificar una església (actualment desapareguda) al nord de Tarragona. Allà va ser on les va conèixer l'arquitecte Pere Blai, puix va utilitzar unes quantes en la capella del Santíssim de la Seu de Tarragona, on encara es poden observar. Quan se li va encarregar ampliar el Palau de la Generalitat de Catalunya simplement va repetir la jugada.
Us confeso que al conéixer aquesta curiosa història gràcies a aquest article de La Vanguardia en va venir al cap l'Eneida, aquest poema èpic llatí que explica com Eneas, d'origen troià, fuig de la seva ciutat després de la derrota vers els grecs i després d'un llarg viatge va a parar a la península Itàlica, on es convertirà en el fundador mític de la gran Roma. Així, segons la mitologia, els derrotats troians van originar un dels grans imperis que ha conegut la humanitat.
I vist això, realment crec que unes columnes troianes són molt adequades per a presidir l'entrada del Palau de la Generalitat de Dalt...
5 comentaris:
Bona aquesta!
De fet és normal, els romans usaven el Colisseu de pedrera, i els àbabs van "rapinyar" totes les columnes romanes que van trobar per construir la mesquita de Còrdova.
I el cavall està a dins...
Ostres, una història molt curiosa! He estat molts cops a la Plaça Sant Jaume, però ara tinc ganes de tornar-hi i mirar-me bé les columnes. Aviam si em poso les piles i per la Diada visito un dels dos edificis... i per la Mercè, l'altre!
Uau! Ho desconeixia absolutament! I això que vaig fer una visita guiada a la Generalitat, fa anys, i no en van comentar res! Quin plaer passar per aquí i descobrir aquests meravellosos secrets!
Per cert, els tarragonins podrien reclamar certs drets, no?
Isaac: Abans la reutilització era el més normal, efectivament
Jordi: A dins i a molts llocs més !!
Yáiza: Serà una visita aprofitada, ja veuràs !
El porquet: De fet l'arquitecte va signar un contracte de cessió amb el consistori de Tarragona.
Publica un comentari a l'entrada