Braus, tradicions i autonomia

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco amb banyes...)

Aquest cap de setmana, de nou, el Principat ha estat al punt de mira de la majoria de televisions i mitjans de comunicació estatals ja que a la plaça de braus de la Monumental es celebrava la darrera cursa de braus abans de l'entrada en vigor de la llei aprovada pel Parlament del Principat que els prohibirà totalment, almenys en el seu format actual.

I com no podia ser d'una altra manera la majoria de missatges la tònica de la majoria d'aquestes notícies s'ha situat entre la crítica més ferotge, la denúncia d'una injustícia i una certa "melancolia cabrejada", tot això acompanyada de la cantorella de que les curses de braus es prohibeixen per motius més polítics que no pas animalistes. Com a mostra, un botó…

Una de les frases típiques d'aquestes notícies es recordar que els braus han estat una tradició fortament arrelada a la cultura catalana des de fa centenars d'anys. I no els hi falta raó, però el que no recordaven els cronistes és que les tradicions, com els pobles, canvien. Potser també se'ls hauria de recordar que una altra tradició catalana fortament arrelada a la Ciutat Comtal era fer passar el calvari de les passejades 'Bòria Avall' als reus condemnats a ser ajusticiats, com ara els traïdors. I avui en dia, en canvi, na Sánchez Camacho, en Duran, en Montilla o en Rivera poden asseure's tranquil·lament al Parlament del Principat gràcies a que tradicions com aquestes han desaparegut.

Com tampoc semblen recordar els cronistes és que vivim a un 'estado de las autonomias' i que 'autonomia' vol dir precisament 'capacitat de prendre decisions sense intervenció aliena'. O sigui, que complint la legalitat vigent el Parlament del Principat té potestat per decidir el que vulgui, sense haver de justificar les seves decisions. Així les coses perfectament poden decidir prohibir les curses de braus per ser una mostra de l'espanyolisme més ranci, per protegir la dignitat dels animals o perquè la lluna està en quart menguant.

I és que realment ja cansa veure com qualsevol decisió que pren el Parlament del Principat i que no acaba d'encaixar en la mentalitat espanyolista s'ha de justificar per activa i per passiva. I més encara d'haver assistit al patètic espectacle protagonitzat pel sr. Paco Camps modificant a les Corts Valencianes lleis amunt i avall (fins i tot quan no tenia competències sobre el tema) per prohibir la recepció de TV3 a les llars valencianes. Perquè no se li demanaven explicacions aleshores? Perquè no s'han demanat explicacions a perquè la Constitución Española prohibeix taxativament la federació de comunitats autònomes però deixa la porta oberta a que Euskadi i Navarra ho puguin fer?

L'explicació és ben senzilla: els espanyols no acaben d'entendre el que vol dir 'autonomia'. De fet, la gran majoria d'ells ara mateix revocarien l'estat de les autonomies i tornarien a un estat purament centralista (i aprofitant la crisi molts 'opinadors' i uns quants polítics ja defenen aquesta idea públicament). Per a ells, això que diferents territoris puguin tenir legislacions diferents és una mena d'infern per on es comença a 'romper España' i volen tallar de socarrel aquest 'estat federalista' en que, a ulls seus, s'ha convertit l'Estat Espanyol.

La realitat, però és un altre: ni vivim a un estat federal ni tan sols a un estat autonòmic, vivint com a molt a un estat autonòmic-centralistat, on cadascuna de les decisions que pren una comunitat autònoma després pot ser revisada per l'Estat, ja sigui política o judicialment, i tirar-ho enrere si així ho decideixen. I això, els principantins, ho hem viscut en carn pròpia: amb la reforma de l'Estatut, amb la Llei de Vegueries, amb el famós Concert Econòmic i amb la Llengua a l'Escola.

Portem molts anys, masses anys, d'haver de justiciar continuament allò que fem i de resar per a que ens deixin fer allò que volen fer. No va sent ja hora de no dependre d'altres per a poder decidir ?

• 68, 55 i 9
• Un atac de banyes

• Ara

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!