El món on vivim
El dia de Sant Jaume, el 25 de juliol de 1835 hi hagué una cursa de braus a Torín, la primera plaça de braus de Barcelona, situada a la Barceloneta. Sembla ser que els animals no varen ser massa braus i això va aixecar els ànims dels espectadors, i va ser l'espurna que va fer esclatar una tensió social acumulada des de feia temps i que es va materialitzar de forma anticlerical en una gran cremada de convents i esglésies. Aquest episodi, així com les nombroses places de braus que existien arreu, serien una mostra de com les curses de braus gaudien de certa importància temps enrere al Principat.
Però el temps passa, la societat canvia i moltes d'aquelles places ja no existeixen avui dia. El mes de desembre passat el Parlament del Principat de Catalunya va aprovar la Iniciativa de Legislació Popular (ILP) promocionada per la Plataforma PROU per prohibir les curses de braus al Principat. En virtut d'aquesta aprovació, aquests darrers dies els parlamentaris han escoltat testimonis diversos tan a favor com en contra de prohibir les curses de braus. Els arguments a favor fan referència, sobretot, al caràcter tradicional de les curses, a la proteccó/respecte que ofereixen als animals fins el moment de la cursa i a que l'animal no pateix (jo vaig llegir una filòsofa que va dir això i bé... pensar que un animal amb ferides internes, que s'està desagnant i al que fan moure's sense parar no pateix se'n fa realment estrany). Els arguments en contra destacan el respecte i la protecció als animals i que les tradicions no són pas una cosa inmutable al llarg de la història.
Però darrere de tot aquest debat de tradició versus modernitat i drets animals, la veritable lluita està en el camp nacionalista: català versus espanyol. És per això precisament que aquest tema aixeca tanta expectació. Hom podria dir que això és una banejada i els nacionalistes catalans veuen coses que no són, però no es pot negat que les curses de brau (i el brau en particular) és tota una icona del nacionalisme espanyol. Potser abans no ho era, però els hi ha passat el mateix que li va passar a l'esvàstica: que tot i no ser un signe nazi (a l'hinduisme té varis significats, per exemple) l'extensiva utilització que d'ella va fer aquest tipus de feixisme ha fet que, almenys a Occident, s'identifiqui immediatament amb ell. I a les curses de braus els hi passat el mateix: tan utilitzar el símbol del toro amb les banderes espanyoles i símils toreros fins i tot en la parla ha fet que per a altres nacionalismes de la península les curses de braus s'hagin convertit en un símbol nacionalista espanyol.
Així, com a resposta al debat obert al Principat, la sra. Esperanza Aguirre ha decretat que les curses de braus a Madrid siguin Bé d'Interés Cultural per decret (i si es descuida també fa mana construir un parell d'embassaments ja posats...). Tot seguit el sr. Camps i un senyor de Múrcia han fet exactament el mateix. A mi m'ha cridat l'atenció (però sense soprendre'm) el xou que porta amb els BIC el sr. Camps, ben bé el podríem anomenar el sr. "BIC Venc" a partir d'ara, perquè amb la mateixa velocitat que va retirar el BIC al barri del Cabanyal a València ara se'l col·loca als braus. Aquestes accions-reaccions no fan més que confirmar a on està el nucli de la qüestió. Si bé és cert que els impulsors de la ILP va ser una organització a favor dels drets dels animals no és cap secret que hi va haver gent que va recolzar la iniciativa més per motius identitaris que no pas per motius de respecte animal, fet que denúncien sovint des de les Espanyes. Ara bé, també caldria recordar a les Espanyes que molts dels que estan en contra de la prohibició de les curses de braus a Catalunya ho són també per motius identitaris però de signe oposat. I potser també s'hauria de recordar que la prohibició de les curses de braus al Principat no implica que es prohibeixin a altres indrets de l'Estat i que és independent de protecció que puguin gaudir aquests esdeveniments a Madrid.
Però si el que cercaven era seguir mantenint aquesta fictícia homogenitat de la societat espanyola el que han aconseguit és justament el contrari. Mentre que al Parlament de Catalunya abans d'arribar a dictaminar res s'està escoltant a una banda i a una altra, a Madrid, al País Valencià i a Múrcia les coses es fan de forma immediata, sense escoltar a ningú i per decret. I és que segurament, a l'igual que les curses de braus, aquesta manera de fer les coses potser també és una vella tradició espanyola...
Nota Ministerial : Personalment considero difícil que es prohibeixen les curses de braus al Principat, ja que no només populars i ciutadanos votaran en contra d ela prohibicó, sinó que estic segur que la majoria de socialistes també ho faran, i també convergents i republicans (pel cas dels correbous i similars, cosa que penso que també haurien de prohibir per a ser coherents amb la protecció als animals). I a tot això contribueix el fet de llegir opinions com les de la sra. Pajin que va fer cas a la premsa més casposa de totes i va arremetre contra el que va dir un filòsof sense aturar-se un moment a analitzar el que era i del Ministre Celestino Corbacho que va dir al respecte "No m'agraden els toros, però encara m'agraden menys les prohibicions". Curiosa frase per a un ministre però molt oportuna per a no "mullar-se"... ara bé, deixaria ell de prohibir això de tenir treballadors sense contracte ?
5 comentaris:
Quan has fet l’explicació sobre la popularitat que a mitjans del segle XIX tenien les “corrides” al principat m’has fet recordar que, a principis dels 30 del segle XX, les cròniques esportives de la majoria de diaris començaven per la boxa. Ara ni l’esmenten.
Hi ha grans diferències entre la forma de fer a Mandril i aquí, i sort que en tenim!
Personalment, crec que no cal que es prohibeixin. Desapareixeran, amb una mica de temps, per si soles. Qui ho munta són organitzacions privades, i aquí el seu espectacle és menys lucratiu que a les espanyes. És qüestió de temps que ells mateixos se’n vagin.
*Sànset*
El negoci taurí a Catalunya dóna molt poc, però sí molt a la resta de l'Estat. A part de l'argument identitari, els defensors de la tortura tb tenen por que la prohibició s'estengui. Esperem, però, que la ILP tingui el bon final que molts desitgen.
In-inde-independenment dels nacionalismes de uns o d'altres, la tauromàquia és cosa de neandertals, per tant, conforme evolucione la societat anirà aparcant-ho. No només es queda arrere "moralment", com ja han dit abans, és tot un negoci, i és un negoci que està de capa caiguda, i que està tant fotuda que ja ajuden a salvar inclús Ajuntaments...
Un tema que fa fastic...
Jo espero que el prohibeixin d'una vegada. És una tremenda falta de respecte per als pobres animals!!! :-(
sànset: el que passa és que hi ha una cosa que s'anomenen "subvencions" que, de vegades, tenen una utilitat perversa...
albert: Doncs sí, perquè potser no ho sembla, però també hi ha antitaurins a Espanya.
thor: de capa caiguda ací, perquè a altres indrets té molt dinamisme...
ahse: Jo també ho espero.
Publica un comentari a l'entrada