dilluns, 21 de març del 2011

L'any de la picor


(Encetem un micaco llegendari...)Puça

Comença la primavera a l'hemisferi nord la primavera, aquesta estació que la sang altera i que porta més hores de sol, més flors i temperatures més agradables, però també més al·lèrgies i més cuques !! I una de les coses que tenen en comú les al·lèrgies i les cuques és que sovint fan experimentar uns picors gens agradables. Doncs bé, les picors, encara que sembli mentida, tenen una relació llegendària amb un petit carrer de Barcelona.

Fa un temps vaig parlar en aquest petit bloc d'una llegenda barcelonina situava al carrer de Basea, petit carrer de la Ciutat Comtal situat al barri del Born. Com ja vaig comentar, el que actualment veiem com un petit carrer va ser durant centenars d'anys un dels carrers més típics de la Barcelona antiga i un lloc on es trobàrem palauets gòtics i cases benestants en general.

Precisament en un d'aquests palauets, desaparegut a l'obrir la Via Laietana, afirma la tradició que hi vivia una vella tan immensament rica que havia contractat un munt de servents per a que s'ocupessin de qualsevol cosa que hagués de fer. Això feia que la vella dama tingués moltíssim temps d'oci, un temps que no sabia pas com omplir. Tan fastiguejada estava de no trobar cap distracció que un bon dia va resar a Nostre Senyor per a que li enviés una petita bestioleta ben viva, corredora i saltadissa per entretenir-se.

Carrer Basea

Ves a saber perquè aquell dia Nostre Senyor estava obert a rebre peticions poca-soltes i va decidir complaure a la vella avorrida (en canvi per a altres peticions més raonables i urgents sovint no fa ni cas). I com sembla que aquell dia estava socarró, el bon Ésser Diví no va tenir una altra ocurrència que crear a les puces per a entretenir a la vella acabalada !

Com no podia ser d'una altra manera, la rica avorrida era poc manyosa i de seguida se li van escapar les primeres puces de sa casa i es van estendre per tot el món. És per això el seu palauet va rebre el nom de La Casa de les Puces, puix allà van ser creades aquestes bestioles tan molestes.

I precisament aquestes bestioletes van ser les originàries d'una de les dites típiques de la nostra cultura. Quan hom vol fer referència a un temps molt anterior o antic és costum dir que tal cosa va ocórrer 'l'any de la picor'. Doncs bé, la tradició assegura que l'anunciada de la picor té una data concreta: 1471, any que es va esdevenir una invasió de puces terribles.

Qui sap si no venien pas a visitar a la família...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

LoyKaPV ha dit...

 m'acabe d'ânterar d'on ve ixa expresió, mèl!

Sergi ha dit...

Doncs mira, aquesta me la sabia en part. Et recomano que escoltis això que t'enllaço, quan he vist de què anava el post de seguida m'ha vingut al cap.

http://www.goear.com/listen/5e76a0d/lany-de-la-picor-estanislau-verdet

AhSe ha dit...

Jo no en sabia res d'aquell any que esmentes...

Laia ha dit...

Ai, m'ha agradat molt aquesta! No me la sabia pas. Coi de velleta... ja podria haver-les guardat bé, les puces...

I de llegir-ho em pica tot, mecatxis!

Carquinyol ha dit...

Thor: me n'alegro que hagi eixit un post didàctic !!

Xexu: vaja, no coneixia aquesta cançó !!

AhSe: És una frase feta dels catalans... segur que al teu país en teniu un munt de similars

Laia: Si és que Déu dona puces a qui no té vitalitat... ;)

Publica un comentari a l'entrada