Les columnes de la vergonya

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco simbòlic...)

Símbols... molt es podria parlar dels símbols, de símbols venerats pels dominadors, de símbols perseguits per aquests mateixos dominadors i venerats en secret pels dominats amb religiosa passió, de símbols menyspreats per aquells que diuen menysprear qualsevol símbol però que, ves per on, en el fons tenen també símbols que respecten, símbols de pau, símbols de guerra, símbols d'amor, símbols d'odi, símbols secrets, símbols universals, símbols que són quatre ratlles en una paret i símbols que són enormes monuments... certament, costaria molt explicar la història de la humanitat sense fer referència a cap símbol.

Símbols com ara la Pedra del Destí, aquella pedra llegendària on diuen que va recolzar el seu cap Jacob mentre somniava amb la glòria de Déu i on es van coronar tots els reis escocesos des del segle IX fins el segle XIII quan el rei anglès Eduard I se la va emportar a Anglaterra per mirar de trencar la identitat escocesa eliminant els seus símbols, i és que els símbols també es poden utilitzar com a poderoses armes. A Anglaterra va estar fins el 1996, any en que va ser retornada a Escòcia, i llavors els escocesos la van situar a un lloc de privilegi, al Castell d'Edimburg, juntament ambles Joies de la Corona d'Escòcia.

Els catalans també som un poble amant dels nostres símbols, símbols reprimits, eliminats o expropiats al llarg de la nostra història. Un d'aquests símbols eren les Quatre Columnes dissenyades per Puig i Cadafalch erigides el 1919 i enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera fa ara vuitanta anys, i és que una de les característiques de les dictadures hispàniques és la catalanofòbia. D'aquest tema ja vaig parlar fa un temps, però ara hi ha notícies noves.

Quan a un polític no l'interessa que es parli d'un tema sol fer una de les tres coses següents: busca un altre tema per a que serveixi de distracció, crea una comissió de seguiment i estudi del tema en qüestió o, senzillament, l'ignora i fa com si no existís. Amb les Quatre Columnes va passar justament això darrer, així, fa un temps es va parlar molt del tema però al veure que les solucions proposades des de l'Ajuntament no eren satisfactòries ( i com ho anaven a ser si era una solució estil WC , ja que mirant des de la Plaça Espanya cap al Palau Nacional les volien situar al fons a la dreta ) de cop i volta es va deixar de parlar d'elles.

Ara es torna a parlar i es nota que els socialistes han ficat cullerada en el tema, ja que ja no proposen situar-les al fons a la dreta.... sinó al fons a l'esquerra !! El motiu segueix sent el mateix: com ara està la Font Màgica les columnes no poden anar al seu emplaçament original. I en això està d'acord la Xarxa d'Entitats Cíviques dels Països Catalans , principal organització que demana la restitució de les Columnes, i per això proposen que se les situï al darrer de la Font però mantenint la frontalitat respecte la Plaça Espanya, que és tal com les va dissenyar en Puig i Cadafalch. I aquesta idea de mantenir l'obra en el seu entorn el màxim possible la subscriuen gent tan entesa en la matèria com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Tot i així, l'Ajuntament de Barcelona no és del mateix parer.

Penseu per un moment ( Déu o qualsevol poder diví no ho vulgui ) que s'hagués de reconstruir el Partenó d'Atenes enderrocat per un tema polític... però que algú decidís que no s'havia de fer al seu emplaçament original de l'Acròpoli argumentant un problema d'estètica. O què passes el mateix amb la Torre Eiffel de París, i que no la tornessin a posar als Camps Elisis. Si passés això ja m'agradaria a mi escoltar tots els comentaris de la massa de pastafaris cosmopolites de ment oberta que campen per Barcelona regalant-nos perles multiculturals a la resta de pobrets provincians de mires curtes que tenim la sort de contar amb la seva presència.

Potser les Columnes no siguin un monument digne d'un geni com en Puig i Cadafalch, però es van fer per una ubicació determinada, amb una simbologia determinada i han esdevingut un símbol de repressió i de pèrdua de llibertats. Només per això ja es mereixen ser recuperades de la forma més fidedigna possible, és el que s'hauria de fer en qualsevol país amb una mica de dignitat, de no fer-se així transmutaran el seu simbolisme per a convertir-se en símbol vergonyós de aquella Catalunya plena d'un autoodi dissimulat que només pensa la millor manera de "caure bé" a les Espanyes sense semblar massa botiflera. I aquesta Catalunya ja té masses símbols avui en dia.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!