dimecres, 5 de novembre del 2008

Un show de justícia


(Encetem un micaco judicial...)Justícia

La justícia sovint es representada mitjançant l'alegoria d'una dona amb túnica amb els ulls embenats i unes balances a la mà esquerra, com a símbol de que pesarà les accions de l'acusat sense fixar-se en res més i, d'aquesta forma, aplicar les mateixes regles per a tothom. Lamentablement, a l'estat que ens ha tocat patir sembla ser que no en té prou amb la bena dels ulls per a demostrar la seva imparcialitat.

Després d'haver vist el que va passar l'altre dia a l'Audiencia Nacional Española arran d'aquell estrany judici on els imputats arribem acusats d'uns càrrecs (injúries a la corona) que el fiscal canvia només començar (falta lleu de desordre públic), canvi que d'haver-se fet abans hagués estalviat als imputats un viatge fins a Madrid. No seria just dir que la llengua utilitzada habitualment pels acusats va influir en els càrrecs presentats contra ells, més que res perquè no sembla ser el cas. En canvi, aquesta llengua sí que va influenciar en el tránscorrer del judici, puix el jutge va fer referència en més d'una ocasió a la llengua que empreaven els acusats, amb frases com "Venint d'Espanya, és lamentable que no entengui el castellà". Sembla ser que,a vegades, per assegurar la seva imparcialitat, la justícia no només ha de ser cega, ha de ser també sorda. Potser a l'alegoria de la justicia li hauriem d'afegir taps a les orelles.

Lamentablement a la justícia encara li falten més complements ja que amb el taps a les orelles no en té prou. I és que l'altre dia van amonestar a un fiscal que davant la imminent entrada a la sala d'una dona que feia dos dies que no es podia rentar va dir "obriu les finestres que la negra fa pudor". Potser a la justícia, de tant en tant, també necessita una pinça al nas. I ja posats que li canviin la bena dels ulls i que li'n posin una més tupida, ja que sembla ser que pot veure el color dels imputats.

I potser, només potser, els jutges i fiscals haurien de ser una mica més prudents alhora de referir-se a drets bàsics dels ciutadans (com la llengua que poden utilitzar) o al seu color de pell. I, ja posats, no estaria de més revisar algunes lleis i alguns comportaments per a assegurar, que, de debò, tots som iguals davant la llei, cosa que a vegades, masses vegades, no sembla pas ser.

Nota Fotogràfica: Pau

Pau

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

4 comentaris:

Rita ha dit...

Ai la justícia! El problema de la justícia és que està traspassada a mitges: els jutges, fiscals i la resta de personal, segueixen depenent del Govern Central. Un traspàs molt mal fet, per cert i pitjor acceptat.

Marga ha dit...

I ja posats que li canviin la vena dels ulls i que li posin una més tupida, ja que sembla ser que pot veure el color dels imputats.

Millor així:

I ja posats que li canviin la BENA dels ulls i que li'N posin una més tupida, ja que sembla ser que pot veure el color dels imputats.

A banda d'això, revisa en la gramática allò de "MASSES", plural de "massa" (per a tu), que no crec que ho trobes.

Mira, Carquinyol: això no vull dir que estaria be per a mi, que odie els -ismes, però per a tu, que sempre defenses la llengua, la història, la cultura catalanistes, està... d'espant.

Les raons, per escrit, pareixen més fiables amb una escriptura correcta.

Amistosament, encara que en desacord.

Marga ha dit...

Em rectifique jo mateixa: "bé", amb titlla.

Carquinyol ha dit...

rita: un traspàs una mica d'aquella manera...

garcía: eiii!! ben tornada!! mira, ja tens raó, però són coses del directe,bé,... del quasi directe, ja saps "bé" que escriure amb certes presses té aquestes coses... i si per la televisió estàs veient a la Maria Patiño és fàcil confondre'ns amb això de la "vena" :D

PS: Si promets que tornes a passar hi poso més encara !!

Publica un comentari a l'entrada