La bóta miraculosa

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Diuen que les coses varien molt al llarg del temps, però no estic jo pas tan segur, ja que, per exemple, abans la gent s'escalfava gràcies al sol i avui dia també, (gràcies a les instal·lacions foto tèrmiques), abans el cotxes tenien tracció (animal) i avui els cotxes també tenen tracció (a les quatre rodes), abans hi havia un diari típic on apareixien successos (El Caso) i avui tenim successos atípics sense parar a diari (pràcticament a totes hores i a totes les televisions). Bé... s'ha de reconèixer que alguna coseta si que ha canviat, ja que el que abans era tot un miracle avui dia ocupa breus minuts en qualsevol "Caso televisiu", com per exemple el cas del mort trobat dintre d'una bóta de vi.

Parlem d'en Ferriol, un home que fa temps, molt molt temps, era capità de lladres. Una vegada va anar amb la seva quadrilla a assaltar una església, i vet ací que estava robant-li la corona d'or al Crist quan aquest el va mirar i li va dir "I tu Ferriol, em robes la corona i no et dol?".

Com era habitual en aquella època els lladres van fugir cames endugueu-me. El capità va anar fins a Barcelona fugin d'aquella visió i no parava de repetir sense voler aquelles paraules, cosa que el va fer popular a la ciutat i tothom va acabar coneixent la seva història. Això va arribar a oïdes del tribunal que perseguia als cristians, que el va fer anar a declarar per a demostrar la falsedat del fet, però en Ferriol, avergonyit i penedit, no es va desdir. Com a resultat fou condemnat al mateix martiri que Santa Eulàlia, i ficat dintre d'una bóta plena de vidres i claus va ser llançat diverses vegades pel mateix lloc que a la santa fins que va morir, penedit i convertit en cristià.

Uns cristians que van contemplar el fet van recollir la bóta que contenia el cos d'en Ferriol i la van portar d'amagat a una masia dels afores, on van demanar al masover que se la guardés, a més d'advertir-li que no se l'ocorregués pas utilitzar aquella bóta per a res. Va passar temps i temps i va venir una temporada de gran anyada, tanta que al masover li van mancar botes, puix les tenia totes plenes excepte aquella misteriosa bóta que li van portar uns desconeguts que no van tornar. Al veure que no feia cap utilitat i que prou bon servei li podria fer, la va omplir de vi.

Quan va ser l'hora de treure'n el vi es va portar la grata sorpresa de veure que el vi ordinari que havia posat s'havia convertit en un vi riquíssim que, a més, semblava no acabar-se mai, ja que per molt que en treia sempre estava la bóta plena. Durant anys va estar explotant aquella bóta fins que un dia, intrigat, la va obrir i, en comptes de vi, va veure el cos d'un difunt en tan perfecte estat de conservació que semblava ben bé acabat de finat. El lladre Ferriol, Sant Ferriol ara, s'havia santificat pel seu martiri i havia obrat el miracle de fer la bóta inexhaurible.

Aquest miracle va originar la frase "sembla la bóta de Sant Ferriol" per indicar que una cosa sembla gairebé inacabable.

Nota Personal: Els dies ja no són tan càlids, però tot i així, una passejada per la platja un dia de tardor assolejat ajuda a veure el món amb uns altres ulls. Si podeu, us convido a fer-ho aquest cap de setmana. Bon capde.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Tenir o no tenir

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco juganer...)

Diuen que fa temps un rei de França va anar a visitar certa biblioteca, atret per la gran col·lecció de llibres que tenia. Una vegada allà va voler comprovar la saviesa del bibliotecari, atès que si estava al càrrec de tot aquell munt meravellós de llibres hauria de ser un home molt culte, i per això li va formular una pregunta, que el home no va saber respondre. Tot seguit el monarca li va fer una nova pregunta, que tampoc va saber contestar. Contrariat, el rei li va fer una tercera pregunta, obtenint del bibliotecari la mateixa resposta. Visiblement molest, el sobirà li va dir "aleshores, a vostè perquè li paguen?", qüestió a la que el bibliotecari va contestar: "majestat, em paguen pel que sé. Si em paguessin pel que no sé ni tota la seva fortuna podria cobrir els meus honoraris".

Les coses es valoren pel que són i pel que tenen. Mirem per exemple el món de les videoconsoles, on durant anys la competència entre les companyies involucrades (Microsoft, Sony i Nintendo) ha consistit, bàsicament, a seguir la regla "i jo més": si sortia una consola que renderitzava tropocents polígons per segons la competència en treia una altra que calculava miltropocents, si una consola portava un disc dur de vint gigabytes, el competidor en treia una altra amb cent,etc.

Però això de sobte va canviar quan Nintendo va oferir una característica que els competidors no tenien: un comandament que permetia jugar fent moviments naturals... bé, és més que això, va començar a oferir una sèrie de productes on els jocs permetien una major sociabilització i un control mitjançant tot el cos, i el exemple més clar d'això és la Wii Fit. El resultat: es va menjar el mercat. No tindria gràfics tants potents ni tanta memòria com les altres consoles, no tindria un catàleg de jocs tant ampli, però va aconseguir atreure al món de les consoles un fotiment de gent que ni s'havia plantejat mai tenir-ne una. En definitiva, va saber explotar el que tenia.

Per això fa gràcia llegir comentaris provinents de Microsoft (que semblen obsessionats al ser sempre els dolents de la pel·lícula, com si amb el cas del Windows no haguessin aprés res) quan diuen "No vemos a Wii como un rival directo, creo que actualmente tener la consola de Nintendo actúa como complemento. Es decir, que quien se hace con una Wii, tarde o temprano opta por hacerse también con una consola de nueva generación más potente, Xbox en este caso. Nuestro rival verdadero es PS3, y creo que podemos aprovecharnos del éxito de ventas de Wii" o bé "Creo que Wii es una moda. La están comprando personas que nunca antes habían comprado consolas y eso se paga. La compra el mismo tipo de gente que compraría un Karaoke. No la están comprando por los juegos, sólo la compran por ser la novedad". I fa gràcia llegir-ho quan a ells, això de la novetat, els ha fallat estrepitosament amb el Windows Vista... o serà que ha fallat precisament per no aportar novetats?

Això demostra dues coses: que Microsoft tracta amb prepotència insultant als seus futurs clients titllant-los d'encapritxats (cosa que no s'ha de fer mai, ja que potser t'agafen mania i no volen saber res de tu) i la segona que no se n'acaben d'adonar del que passa. El comprador d'una Wii que abans no tenia videoconsola no compraria pas una XBOX360 tot i que sigui una meravella calculant gràfics tridimensionals. La raó és ben senzilla: no li ofereix el que vol, no busca gràfics hiperrealistes, no busca emocions trepidants i violentes.... cerca una altra cosa. I aquesta cosa, de moment, només se l'ofereix una única consola.

Nota Personal: No cal dir que a mi la Wii m'ha anat d'allò més bé durant el temps que he estat realitzant el projecte. Si m'he pogut moure de tant en tant per cremar nervis ha estat gràcies a la Wii Fit. Sembla una rucada però de no fer res a fer una mica hi ha un gran canvi.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Amenaçats per la diferència

La nostra llengua

(Encetem un micaco lingüístic...)

Quan anava a primària dels aproximadament quaranta nois que hi havia a la meva classe només parlàvem català a casa dos. En aquella època l'ensenyament era en castellà, totes les classes es feien en aquest idioma amb les teòriques excepcions de la classe de llengua catalana i la de llengua estrangera. A la secundària la cosa no va pas variar gaire, tot i que ja vam tenir alguna assignatura on la classe s'impartia en català (dos o tres com a molt). Amb llengua materna el català seguíem havent dues persones i el castellà era la llengua predominant de forma aclaparadora en tots els ambients.

Cal a dir que durant tots aquests anys no va haver cap petició a favor del bilingüisme ni del dret d'ensenyament en la llengua materna per part dels partits espanyolistes i associacions afins. Sembla que ja els hi estava bé l'estat de la casa. També cal a dir que la majoria dels meus companys d'estudis no van dominar la llengua catalana, oralment els costava molt expressar-se i de forma escrita la cosa empitjorava molt. De fet jo mateix encara tinc més problemes i menys correcció quan escric en català que quan escric en castellà.

L'ambient al meu barri, pel que fa a llengua catalana, no ha variat per a bé, ans al contrari, encara hi ha menys gent que parla català ara que abans, per això em va molestar trobar a la porta del meu antic col·legi un paper on els Siudadanos convocaven a la gent a una manifestació que es va realitzar ahir en Barcelona a favor "del bilingüisme". Segons la meva experiència, una persona no catalanoparlant no aprèn l'idioma en una escola sense immersió lingüística; aleshores, si aquesta persona, de facto, només domina un dels idiomes... quin tipus de societat bilingüe es defensa?

De fet no cal pensar gaire per saber quin tipus de bilingüisme defensa aquesta gent, només cal veure els comentaris de la notícia ...

... jo diria que alguns tenen molta por a tot allò que els resulta estrany.

Nota Personal: Finalment, més tard del que tocava, la tardor ha arribat al bloc!!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Genocidi

La nostra llengua

(Encetem un micaco enrabiat...)

Ahir llegia una notícia d'aquelles que tothom amb ulls a la cara i orelles al cap sap i que qui mana sempre amaga...

.. i llegia una sèrie de comentaris que no per escoltats i repetits deixen d'indignar-me profundament, frases de l'estil:

· "PREFERIX CASTELLANIZAR QUE CATALANIZAR"

· "Por si no tienen poco los inmigrantes con aprender nuestra lengua castellana,pretender que aprendan tambien el valenciano me parece ya un exceso"

· "No lo hablamos casi nadie, y nos lo imponen a todos. Nos toca pagar con nuestros impuestos una televisión en un idioma que nos importa un pepino."

· "Los valencianos LIBRES a diferencia de catalanes, mallorquines, gallegos y vascos...HABLAMOS EN EL IDOMA QUE DECIDIMOS y si decidimos hablar en castellano , en parte, es por culpa de la CATALANIZACION que se ha estado imponiendo sobre el valenciano"



De tot això podem deduir unes quantes coses:

· Els grans defensors del blavencià sempre ho fan utilitzant llengua forastera.

· Que gràcies als esforços dels grans defensors del valencià (tan els de dretes com els altres, els de dretes acomplexats) l'ús del valencià ha caigut 10 punts en 15 anys. Millor seria que no el defenguessin tant.

· El grau d'autoodi bestial i el gran desconeixement de llur història que tenen alguns, autoodi que arriba al punt de suïcidi cultural.

· La hipocresia i la cara dura d'utilitzar als immigrants quan interessa i sense reconèixer que, si de debò els interessa la integració d'aquest col·lectiu, el que s'hauria de fer es precisament reforçar tot allò que la permetés.

· La terrible pena que han de suportar els castellanoparlants. Pobrets ells que només tenen la gran majoria de pel·lícules, emissores de ràdio, diaris, publicacions periòdiques, cadenes de televisió i llibres en llur idioma. Pobrets que oprimits que estan !! Segur que és molt dur saber que, tot i així, encara hi ha persones que parlen i escriuen en català... i se'ls poden trobar pel carrer !!

· Que a ells els importa un cogombre el meu idioma i a mi m'importa un cogombre la seva família reial i les seves seleccions esportives. Tot i així també les haig de pagar de la meua butxaca.

· Que allò que uns anomenen "valencianos libres" no són més que una colla de renegats consumits per l'autoodi o bé de forasters intolerants i ignorants que lluny d'integrar-se a la terra que els ha donat de menjar han fet que la terra s'adapti a ells, i no pel fet de no parlar la llengua d'aquesta terra, sinó fent que els que si la parlaven deixessin d'utilitzar-la. "Decidir hablar en castellano"... quan només coneixes una llengua la tria és fàcil!! Després de tres-cents anys de persecució i repressió sonaria a acudit sinó fos perquè el genocidi cultural no es pot prendre mai a broma.

· Que els catalans, del nord i del sud, sempre tenim la culpa de tot, tenim banyes, cua de dimoni i ens mengem nens castellanoparlants per sopar...

Però, sobretot, podem deduir, gràcies també a comentaris de l'estil "Preferisc catalanitzar que paletitzar" o "Es una vergonya total, i damunt patim una alcaldessa que, ni vol ni l´interessa el valencià." que hi ha uns quants que no canviarem mai la nostra forma de viure ni de pensar, per molts artificis que es vulguin buscar per a defendre la seva posició. Us heu parat mai a pensar que a nosaltres ens titllen de fanàtics i intolerants, però que són ells els que volen decidir en quina llengua hem de parlar a casa nostra? Alguna vegada un català els ha dit quina llengua han de parlar a Castella?

Nota Personal: Encara estic retrobant-me !! Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Alliberat !!

En primera persona

(Encetem un micaco finalitzat...)

No fa gaire temps corria per València un personatge anomenat el Titi que cantava una cançó, "libérate", que es va fer molt popular sobretot en època de Falles. La cançó tenia una tornada força aclaridora: "libérate, libérate, ser sexuar no es un delito, no lo calles y lanza el grito iiiiiiihhh, libérate liberate, si estás vivo y no estás muerto a darle gusto a tu cuerpo".

La veritat és que això d'alliberar-se és d'allò més agradable, i ho puc ben dir avui, dia en que finalment m'he tret de sobre un pes que portava a sobre ja feia masses anys i que em sento com un mòvil després de sortir d'un locutori. I és que avui ha estat el dia en que finalment he presentat i aprovat el projecte final de carrera !!! Ara només queda demanar el títol, tràmit que haurà d'esperar uns dies per tràmics acadèmicsadministratius, i ja estarà acabada la meva llarga etapa universitària. Imagineu si era esperat aquest moment que avui fan festa grossa a Barcelona cap i cassal !!

Alliberat finalment d'aquesta càrrega podré anar recuperant, poc a poc i sense sentiment de culpabilitat, l'activitat blocaire. Però això serà després d'uns dies de merescut relax i de reorganitzacions, que ja porto uns quants mesos que el temps girava al voltant del projecte i ara mateix estic un xic desorientat.

Nota fotogràfica: De moment el que si retornen són les fotografies, de fet, quan tornava caminant de l'ETSE a l'estació de tren he passat per una zona de canyes i amb la pluja que estava caient no he pogut evitar fer-ne aquesta...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Retrobaments

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco personal...)

En aquest temps de desconnexió bloquística obligada no han estat poques les vegades que m'han entrat ganes de fer un apunt per comentar tal notícia, contar-vos una cosa que he vist o simplement penjar una foto. Suposo queaixò de fer un bloc és com fer esport, que quan ho fas amb regularitat quan ho deixes de fer ho trobes a faltar.

Aquestes vacances van passar ràpides, vam anar amunt i avall veient familiars i amics, i tot i no haver fet tot allò que volien prou n'hem fet, ja que m'he passat força estona enganxat a l'ordinador portàtil. I ara, després de les vacances ,arriba l'època dels retrobaments, però a diferència del Nadal, època clàssica de retrobaments, aquests retrobaments no són pas tan agradables: retrobaments amb l'angoixa de la feina, amb l'estrès de la ciutat, amb el matinar sense ganes,...

I com que fins avui no podré continuar amb el que m'ocupa tantes hores darrerament, ahir vam aprofitar per anar a donar un tomb per Barcelona. I allà els retrobaments van continuar : amb la invasió de turistes, amb les estàtues de la Rambla, amb les Diades. Sí, Diades, en plural, perquè, malauradament, hi ha tantes Diades diferents com grupets independentistes. I, almenys a mi, això em produeix una sensació rara, sobretot al sentir-los cridar contra Espanya quan amb la seva desunió els hi estan fent el joc. Si de debò el que els importa és la independència, no seria millor unir-se per aconseguir-la i, una vegada aconseguida, barallar-se si cal ?

Nota Personal: Després de gaudir de dos dies de treva projectual avui tornaré a ficar-me en el procés, l'entrega està pròxima i ja tinc ganes de passar-ho tot. Si tot va bé avui faré els darrers retocs de la memòria i ja la deixaré llista per a imprimir-la i enquardernar-la, així, la setmana vinent l'entregaré i l'altre faré la presentació. En fi, que segueixo liat.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Un breu i ràpida salutació

Els micacos

Amb les vacances acabades escric un breu text per a saludar-vos a tots i comentar-vos que el bloc seguirà de vacances encara un temps més a causa d'un projecte final de carrera que semblava que mai anava a arribar i que amb una mica de sort s'acabarà aquest setembre.

Salutacions

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Bones Vacances

Els micacos

Encara que em sembli mentira avui començo les vacances, aquest any no arribaven mai !! Fins aviat !!

PS: Les començo fortes... primera parada : Extremadura !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Mare adoptiva

Imatges

(Encetem un micaco instintiu...)

L'instint és molt poderós, i a vegades això és tota una benedicció, com per exemple en aquest cas en que un grupet de perdigons van ser criats per una gallina, i el més curiós de tots no va poder aguantar les ganes de tafanejar l'exterior durant una estona.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El perquè de tot plegat

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco aclaridor...)

La realitat sovint és mostra obscura i amagada, has de llegir entre línies i entre gestes el que està passant realment, no són pocs els artificis que s'utilitzen per a que els més humils dels mortals no ens assabentem del que està passant realment, no en va algú va dir ben encertadament que la informació és poder. Amb aquesta manca d'informació sempre ens poden tatxar de llunàtics o de paranoics quan denunciem certes coses.

Per això és agradable quan, de sobte, amb un simple gràfic s'entenen moltes coses. Així, d'una ullada, s'entén l'esgarrifança que els hi entra als espanyolistes i botiflers quan escolten parlar dels Països Catalans, s'entén l'afany de crear moviments blaverencs que trenquen la nostra unitat, s'entén l'odi envers la paraula independència, s'entén perquè la Constitución Española prohibeix agrupació de "comunidades" i s'entén l'atac constant que patim els catalans; tot s'entén clarament quan veus aquest gràfic ...

... on es veu que, deixant de bandaMadrid, que segons com contis apareix o no com a solidària ( coses de l'enginyeria fiscal... ) , i Múrcia ( que, recordem, va ser conquerida per Jaume I i repoblada amb catalans tot i que no formi part dels Països Catalans ) qui paga l'estat on vivim som nosaltres i Euskalherria. D'aquest fet s'han fet ressò diversos diaris com El Periódico o el Levante, però qui més clar ho diu ( com ja passa generalment en aquest temes ) és en Vicent Partal, al seu Mail Obert titulat "el mapa, el mapa", i té tota la raó del món. Poques vegades veurem dibuixar tan clarament un mapa dels Països Catalans per part del Gobierno ...

... i parlant del Gobierno, no hauríem d'oblidar la jugada de murris que han fet els socialistes. Ells van dir que publicarien les balances fiscals, i ho han fet.... a mitjans de juliol, per no fer gaire soroll, i encara rai que no ho han fet a mitjans d'agost !! I és que això dels socialistes a mi cada dia em fa més gràcia, a l'editorial d'El Periódico, per exemple, tot i fer-se ressò de que ens manlleven el 9% del PIB donen més importància al fet de que finalment han acomplert la promesa de publicar les balances que a queixar-se del comportament de sangonera fiscal per part de l'Estat !! És més, segons com es llegeixi sembla que ens hem de conformar amb la publicació de les dades ( dades que, per una altra part, venen d'una de les parts interessades, i, la veritat, costa molt de creure que no siguin pas encara més escandaloses... )

En fi, que hi ha coses que no canvien, tal com cantava Al Tall ja fa anys "Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu, Governeu de lladrocini i rapinyeu governant; sou fartons de vida llarga que mai voleu acabar.... No s'ensenya en les escoles com van esclafar un país, perquè d'aquella sembrada continuen collint fruits"

Jo sóc d'un país on a la por li diuen seny, i tinc un país al costat on a l'espoli li diuen solidaritat.

Nota Personal : Darrerament porto una etapa amb moltes coses a fer que hem deixen poc temps lliure. Tot i que en silenci, segueixo els vostres blocs. Espero que per setembre tot torni a la normalitat !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!