Miro, Penso, OpinoUna de les moltes coses que va canviar la Primera Guerra Mundial va ser el concepte de com era una guerra. Al començar el conflicte encara es tenia un concepte gairebé medieval, però de seguida es van fer notar els efectes de les metralladores, els gasos i els blindats als camps de batalla i tot es va capgirar, els exèrcits van haver d'actualitzar les seves tàctiques i qui no ho va acabar de fer ben fet, com per exemple França, ho va pagar molt car només començar la Segona Guerra Mundial.
Amb les eleccions espanyoles del 26-J als independentistes ens apareix un nou escenari, un nou concepte del nostre enfrontament amb l'Estat Espanyol. I no només perquè, segons diuen les enquestes, a Catalunya deixarem de ser primera força (en gran part per culpa nostre al no saber tenir unitat) sinó perquè canviarà l'escenari de amb qui ens hem d'enfrontar.
Fins ara al davant hem tingut nacionalistes espanyols purs, siguin PP, C's o PSOE (recordeu en Bono?), el discurs ha estat sempre d'enfrontament directe, ja sigui via executiva aprovant lleis que ens són contràries o per via judicial, amb un sistema legal que saben controlar a la perfecció.
Però si les enquestes no s'equivoquen ara els nostres principals adversaris seran els de Unidos Podemos i aquí estem davant d'un nou escenari. Primer, perquè diuen que són favorables a que fem un referèndum. Això, per certs sectors, és un canvi molt gran respecte a la tensió continua que portem des de fa anys, sectors que també viuen amb il·lusió tot el que pugui fer aquest nou partit, sobretot després d'anys de desencís i de corrupció amb els actuals grans partits estatals.
Ara bé, no ens hem de deixar entabanar, tot i que suposo que qualsevol independentista a aquestes alçades ja està curat de tot espant. Primer, per la gran similitud de l'actitud de Pablo Iglesias amb la d'en Zapatero de no fa pas tants anys, segons per la gran variabilitat que ha tingut el discurs de Podemos en els darrers temps…
… com de sobte revifen velles idees del centralisme més radical com ara el Corredor Central …
… o com, ja sense dissimular, fan una cosa aquí i una altra a la resta de l'Estat…
… però el que sobretot clama al cel és la inacció que s'ha fet des de Podemos i 'confluències' els darrers mesos, com gran exemple en el cas de la Barcelona de na Colau. No es mouen ni es posicionen en res. És un exemple clar de no fer res per no perdre vots, al més pur estil Mariano Rajoy. Fins que no passin les eleccions i no n'hagin en un futur pròxim no es mostraran com en realitat són.
Tot això em recorda a quan era petit i el PSOE de Felipe González es presentava com a 'gran reformador' de l'Estat. Va generar la mateixa il·lusió entre la gent i el resultat… bé, tots sabem quin ha estat el resultat.
Lluitar contra la il·lusió es ben difícil, això els independentistes ho sabem prou bé ja que part de la nostra força bé de la il·lusió. Però a diferència de Podemos els independentistes tenim uns objectius clars i concrets, mentre ells ara mateix no es volen definir gaire per mirar d'aglutinar tots els vots possibles, part d'ells de l'àmbit independentista, però sobretot dels indecisos que troben una alternativa a l'independentisme per canviar l'estat actual de les coses.
Hem de ser pacients, i hem de ser conscients de que quan manes és quan defineixes realment el que ets. I això, als de Podemos, és el que els acabarà passant, com li va passar a Felipe González i com li va passar a Tsipras a Grècia. Ens hem d'adaptar al nou escenari, i per fer-ho hem de tenir la unitat i la coherència que moltes vegades ens ha faltat.
I, sobretot, aprofitar les ocasions que se'ns presentaran quan els que ara venen il·lusions hagin de demostrar que el que realment venien era fum.
2 comentaris:
En la curta història de Podemos, ja s'acumulen molts girs argumentals. Som comunistes! Ah, que això no ens dóna gaires vots? Socialistes? Millors així? Doncs vinga. I així anar fent, no volent molestar a ningú gaire, per no perdre ni un vot. Aquest és l'esperit d'ICV aquí. Però hi ha moments en els que la indefinició no serveix, quan el vot es polaritza, les opcions poc clares se'n van a la merda. Mira si no els QWERTY. Però no és el cas d'aquestes eleccions, en les que la il·lusió i l'esperança d'un canvi faran el fet i Podemos creixerà per sobre dels altres. El que em fot és que alguns independentistes els creuen, i són vots perduts per la causa, perquè el referèndum amb aquesta gent ni l'ensumarem.
REFERENDUM?...AI QUE AN PETO¡¡¡. NOMES CAL OBSERVAR NA COLAU I "SUS MARIACHIS",PER INTUIR EL FUTUR...SI FINS I TOT "LA VANGUARDIA"LI DEDICA PLANES I PLANES...
Publica un comentari a l'entrada