dimecres, 20 de gener de 2016

Les ruïnes i els grups

(Encetem un micaco escaldat…)

Des de fa temps els independentistes diem que els grups propers a Podemos (En Comú Podem, Barcelona En Comú i Catalunya Sí Que Es Pot) mantenen una indefinició premeditada en el tema de la independència de Catalunya per motius d'estratègia política. Oficialment aquests grups defenen fer un referèndum sobre la qüestió pactada amb l'Estat, però la reiterada negativa de l'Estat a fer-la afegida a la falta de força política d'aquests grups per a forçar-la fa que molts la veiem només com una excusa d'un unionisme dissimulat. I ahir van succeir tres esdeveniments que ens semblen donar la raó.

El primer va passar a l'Ajuntament de Barcelona, quan els grups de Barcelona En Comú, PP, PSOE i C's van votar conjuntament per a que el Born CC deixi de ser un centre commemoratiu de la Guerra de Successió i les seves conseqüències vers Catalunya i Barcelona i "es reorienti". El PSC fins i tot va demanar la clausura. No cal perdre de vista que aquest centre va ser el més visitat de la ciutat a l'any 2015, més que la Pedrera o que el Museu Picasso, ni tampoc com des del primer moment PSC, PP i C's es van declarar radicalment contraris a ell i en Collboni va arribar a anomenar "el Valle de los Caidos del Independentismo". De fet PP i C's ha demanat "despolititzar" el lloc.

Així les coses, i sense cap més previsió de cara al futur del Born que ser "un centre d'estudi de la història contemporània" és molt difícil no pensar que els motius polítics han estat els veritables motius per no deixar el Born com un lloc on recordar les conseqüències que la Guerra de Successió va tenir en Catalunya. De la mateixa manera que a diferents indrets de la ciutat podem recordar com la Guerra Civil Espanyola va influir en les vides dels catalans (i crec que són massa pocs i sense massa profunditat), perquè no podem tenir un lloc del mateix estil vinculat a la Guerra de Successió ?

I quan encara el foc d'aquesta polèmica estava ben viu des de Madrid arriba la notícia que del "més gran grup català al Congreso" que havia de ser el d'En Comú Podem res de res, que renunciaran a fer grup propi i s'integraran en el de Podemos. Són incomptables les ocasions en que els d'En Comú Podem havien promès que tindrien grup propi (com recorda en Vicent Partal) gairebé tants com els independentistes els hi dèiem que estaven mentint.

Però el que més crida l'atenció és la submissió total que han tingut amb la decisió, cap retret ni cap gest, només traslladar la culpa al PSOE i al PP (si, el mateix del que ells sempre ens han acusat als independentistes quan ho hem fet). I és més sagnant encara veient l'actitud dels diputats de Compromís que almenys han fet l'intent de tenir grup propi i en cas contrari anar al grup mixt, trencant amb els diputats de Podemos.

Amb tot això, un no pot evitar riure quan, també ahir, en Lluís Rabell de CSQEP ens deia que espera fer el referèndum en un any o en un any i mig. No poden complir la promesa de tenir grup propi, no es queixen gairebé gens i ara volen fer un referèndum que ens han negat un munt de vegades ?

Au, vinga va, si us plau...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

XeXu ha dit...

Viuen en el passat, uns quants anys enrere. El que ells demanen, nosaltres ja no ho demanem, perquè s'han esgotat les vies per fer-ho. Que segueixin bramant. L'únic problema és que haurem de convèncer una part dels seus votants que l'opció que han triat fins ara no els durà enlloc, només a quedar-se com estan i gràcies. L'autèntic canvi és la República Catalana.

Publica un comentari a l'entrada