dimarts, 6 d’octubre de 2015

Del roig al taronja

(Encetem un micaco analític…)

Aquests dies he vist com molts dels meus companys s'estranyaven de que el tradicional 'cinturón rojo' de Barcelona es convertís, ni que fos parcialment, en un 'cinturonet' taronja de Ciudadanos. Com habitant d'aquesta àrea i en un dels barris que van sorgir cap als anys 60-70 del segle passat voldria explicar el que em trobo pel carrer. No pretenc trobar 'els motius' només explicar les meves experiències.

Una part, no sé com d'important, dels vots dels partits és el que podríem anomenar 'hooliganisme': gent que vota sempre al mateix partit perquè als altres no els pot ni veure. No importa el que digui/faci el seu partit de sempre i el que diguin/facin els altres: ell els votarà. I, com a molt, si està molt emprenyat, no votarà. D'aquest individus segurament en podem trobar a tots els partits però desconec si en certs partits hi ha més que en altres.

Una altra part seria els que jo anomeno 'Réstate', per comparació amb la gent de 'Súmate': gent amb procedència familiar de fora de Catalunya però que no s'han acabat d'integrar en la seva vida quotidiana a la catalana: tot el seu entorn natural és en castellà i els seus símbols són els espanyols. Eps, que jo no dic que no siguin catalans ni que siguin millors ni pitjors que uns altres, només faig una descripció. El cert és que aquesta gent, pel que sigui, no ha connectat amb la cultura catalana. No fa pas gaire, uns pares del col·legi on porto al nen comentaven que en no sé quin curs els havien fet portar "un diario en catalán" i ho deien com si fos una cosa estranya portar un diari en català a una escola catalana.

Els 'Réstate' tenen clar a quin conjunt de partits voten: PSC, PP i C's. Els més 'conscienciats' socialment poden votar ICV però no hi confiïs gaire, com bé han pogut comprovar els de Catalunya Si Que Es Pot. Això ho saben bé els del PSC (perquè penseu que en Pedro Sánchez es va posar la bandera espanyola al fons?) i gens els de Podemos que es pensaven que només per recordar-los els seus orígens els hi farien cas. Ells s'identifiquen amb certs símbols i votaran a qui els defengui, sense importar polítiques socials ni altres aspectes. Per a ells, els Podemos poden ser "contraris" com CDC, ERC o les CUP. Per això els de CSQEP han tingut mal resultat: al no definir-se en el tema sobiranista els que es senten espanyols s'han anat cap a Ciudadanos i els independentistes cap a la CUP.

I perquè a Ciudadanos? Doncs per descart… el PSC ha tingut montes picabaralles, han manat masses anys i n'hi ha que el troben encara massa "catalanista" (sí, n'hi ha…) Altres simplement s'han cansat d'ells i no volen votar a un partit que veuen com votació rere votació va perdent influència. Amb el PP els ha passat més o menys els mateix: massa notícies negatives i massa poca influència a Catalunya. Qui els queda aleshora? Ciudadanos, un partit 'jove' que només s'ha definit en allò que volen: ser espanyols. Polítiques socials? Això ara mateix és secundari, ara calia "ganar a los independentistas", a ells no els hi vinguis amb balances fiscals, amb Rodalies penosos vs AVEs d'altres regions. El que funciona malamente aquí és culpa de la Generalitat i les seves idees independentistes que no la fan governar bé. Ah, i dels lladres del 3% !

No voldria acabar sense un altre colectiu, ben petit en el meu àmbit però no inexistent: els "autoodiats". Aquella gent de família catalanoparlant i catalana que, ves a saber perquè, són dels més entusiastes envers l'independentisme. Ja no dic estil UDC i dret de decidir, dic directament PP o C's, saltant-se el PSC. Les raons: les podeu llegir a qualsevol diari de La Caverna: Pujol, el 3%, la corrupció, les retallades… sí, com si a Espanya no hi hagués, però és el seu discurs i d'aquí jo almenys no els he vist sortir.

No sé si us ajudarà o no a entendre una mica el que ha passat, jo el que veig és que hi ha un grup de gent a la que serà gairebé impossible explicar les raons de voler ser independents: a la meva zona segons Vilaweb, l'independistme va tenir un 19% de vots, C's un 17%, el PP un 29% i el PSC un 18%. CSQEP es queda en un 12,5% i… ei, tenim gent d'UDC… un 1'8%. Fa uns anys el PSC tenia aquí victòries aclaparadores i us puc ben assegurar que el nivell econòmic no ha pujat tan com per la gent votés a partits de dreta, així que digueu-me… en què pensaven a l'hora de votar ?

PS: Tenir gairebé un 20% d'independensites us puc assegurar que és una fita molt important !

 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Es votava en clau plebiscit, uns tenien molt clar el Sí, i l'opció més clara del No era Ciutadans. A la teva ciutat és on el PP encara pot rascar alguna cosa, però fora el PP cau en picat i C's agafa el relleu. Són els que més clar es van posicionar en contra de la independència, i per fer-ho ben clar, ho feien de manera violenta, cridant molt. A més, porten cares joves, boniques, i això atreu molt, crida l'atenció. Si a això hi sumes que estan a la tele tot el dia, ja pots entendre la gran pujada de Ciutadans. Potser sí que ja existeix el cinturó taronja, però repetiré per enèsima vegada, l'independentisme va guanyar aquestes eleccions.

Anònim ha dit...

Hi ha persones que es preocupen per la quantitat de vots que van tenir Ciudadanos. Dues consideracions:
A) els votants de Ciudadanos existeixen mentre Espanya controli Catalunya. S'evaporeran amb la independència. Perqué viuran millor.

B) evidentment n'hi haurà uns quants que seguiran vinculats al règim espanyol, pero la seva manipulació televisiva caurà en picat perquè els canals espanyols deixaran d'insistir en el tema català.

Carquinyol ha dit...

xexu: No sé si existeix un cinturó taronja, jo penso que no. Però sí que existeix una part de la població per la qual això de Catalunya ho troben estrany si no fins i tot hostil, i penso que s'ha de tenir en compte alhora de crear el nou estat. Ningú qüestiona qui ha guanyat, però pensem en no crear un nou estat com han fet ells.

Anònim: No crec que sigui només per la televisió. Aquesta gent ja existia abans de C's i La Sexta, simplement han mutat el color però les idees segueixen sent les mateixes.

Publica un comentari a l'entrada