Miro, Penso, OpinoDesprés de diumenge passat ha quedat clar allò que molts sabien des de fa temps : a molts espanyols ja els està bé l'Estat com està. De fet, sent una mica agosarats, podríem dir que a una bona part d'ells fins i tot els agradaria retrocedir en el temps i tenir un estat amb una estructura més centralitzada, idea que defensa el partit que va guanyar les eleccions.
Des del punt de vista d'allà, d'Espanya, la campanya ha estat centrada en aquest 'canvi' que proposava Podemos & CIA i que ha quedat clar que no ha estat prou atractiu per a la majoria de l'electorat. I ja és difícil perquè el que proposava el partit guanyador no és que sigui pas una bicoca, amb noves retallades a l'horitzó. Realment s'ho haurien de fer mirar, tot i que no els culpo pas ja que bona part del discurs de Podemos està ple d'ambigüitats i lemes estèrils, i el que és pitjor, sovint acompanyats d'uns aires de superioritat moral que pot tirar enrere a més d'un, com sembla ser que ha passat.
Potser el que més crida l'atenció és el nul cost electoral (o ves a saber si positiu i tot!) que ha tingut la divulgació de la utilització partidista per part del membres del Gobierno de les institucions públiques i dels mitjans de comunicació afins. Jo sospito que si aquesta utilització s'hagués fet contra un altre partit de nivell estatal (PSOE o Podemos) l'escàndol hagués estat més gran que fer-ho contra els partits independentistes catalans. Perquè, per molt que ho vulguin negar, hi ha com un pacte tàcit de que contra els independentistes "tot s'hi val" i que és "lícit" posar les institucions que també paguem els independentistes en contra nostra.
Però el més interessant per nosaltres és el punt de vista d'aquí, el català, i des d'aquest punt de vista l'eix central podríem dir que ha estat la proposta que defensava En Comú Podem de que podia haver una nova relació Espanya-Catalunya des de la fraternitat i l'acord. Ha quedat clar que això és impossible. Només cal veure els mapes electorals per veure que estem parlant de realitats polítiques diferents (tal com ha passat amb Escòcia i Anglaterra amb el Brexit) i que apunten a una situació insostenible.
I és una situació insostenible perquè resulta que els pròxims quatre anys qui voldrà decidir que fa Catalunya és un partit que ha quedat 5è a Catalunya (PP), qui sap si amb l'ajuda del que ha quedat 6è (C's) o fins i tot del 4t (PSOE). O sigui, que el que han votat la majoria de catalans podria fàcilment no tenir-se en compte alhora de definir les polítiques que els governaran els pròxims anys. I també està clar que la resistència que es faci des de la Generalitat passarà per una via judicial que ja sabem tots qui controla.
Així les coses, i veient que és una situació crònica amb els resultats electorals que es donen els darrers anys, la qüestió és aquesta : què és més democràtic, constituir un estat propi on nosaltres puguem decidir qui ens governa o seguir a la rèmora d'Espanya i que siguin ells qui decideixin en última instància qui governa a Catalunya?
