Miro, Penso, OpinoPere Navarro demanava el mes d’abril passat que en Mas marxés quan més aviat millor. Un mes després la mateixa petició la va fer na Alícia Sánchez-Camacho. Han passat poc més de quinze dies i qui ha dimitat ha estat en Rubalcaba, el Rei d’Espanya i en Pere Navarro. Tots a les files unionistes.
Una de les coses que des de sempre hem rebut els independentistes des d’Espanya ha estat el menyspreu. No només el menyspreu per les nostres idees, que també, sinó per quants erem. Durants anys ens han estat dient que erem quatre gats, que perdíem el temps, que no aconseguiríem res. De fet, fins i tot ara, després de fer una cadena humana de centenars de quilòmetres i treure dos milions de persones al carrer ens ho contiuen dient.
Així les coses és normal que no relacionin cap de les anteriors dimissions amb el nostre “Procés”. Però relació en tenen, i molta. No dic jo que siguem la única causa, ni tan sols la causa principal, però que hem estat una part de la causa està fora de tot dubte. Des del cas del Rei d’Espanya, com podíem llegir a Vilaweb, fins al cas d’en Navarro i la seva fracassada tercera via passant pel Rubalcaba i la seva incapacitat per resoldre des del socialisme ‘el problema catalán’.
Però hi ha altres ‘dimissions’ no oficials que no deixen de tenir valor: Albert Rivera i els seus Ciudadanos es concetren cada vegada més en la resta de l’Estat que no en Catalunya, quan ha estat la darrera vegada que en Rivera ha parlat en clau estrictament catalana? Alícia Sánchez-Camacho cada dia es veu més apartada del que passa al Principat i per això surt amenaçant-nos i demanant dimissions a tort i a dret, perquè és la única forma en que creu que se li fa una mica de cas. I fins i tot en Duran, sí en Duran! Aquest personatge que ha tornat a fer una ‘duranada’ de les seves i quant tothom estàvem celebrant que ho deixava s’ha fet enrere.
I això ens hauria de fer conscient de la força que té el nostre moviment. No ens ha de fer confiats ni molt menys ens ha de fer anar de sobrats, però sí que ens ha de donar la confiança per enfrontar-nos a les proves, dures proves, a les que ens haurem d’enfrontar a partir d’ara. I ens ha de donar la seguretat de saber que, el que passi, només depèn de nosaltres.
Perquè si de forma pacífica hem aconseguit que tot un Rei d’Espanya canvii els seus plans i plegui… què no podrem aconseguir ?
4 comentaris:
De fet, trobarem a faltar a Pere Navarro xD
El cas és que ara són maniobres, però molts d'aquests personatges ja haurien d'haver dimitit fa temps per haver traït tan flagrantment els seus votants o per ser uns lladres. Ara poden al·legar el que vulguin, però no poden amagar el seu patetisme. No, si nosaltres tenim esperit republicà, però votarem per mantenir la unitat d'Espanya i els que votin que no seran castigats. Va home va.
En Navarro fa seguidisme del seu amo a Madrit i la monarquia ha de renovar-se per sobreviure. Potser aprofitaran el procés per treure recolzaments però en el fons aquesta gent pensen en la pela i el poder.
pons007: sobretot els socialistes que no li trobem relleu...
Xexu: Realment és sorprenent veure que polítics amb tantes contradiccions no haguessin dimitit abans
Jordi: Segur que intenten remoure alguna cosa, ja es sap 'a río revuelto...' però crec que nosaltres no ens deixarem 'revoltar' tan fàcilment
Publica un comentari a l'entrada