Els que parlem aquesta petita i mediterrània llengua nostre que sovint tan maltracto estem acostumats a llegir coses com aquestes …
… però no estem acostumats a llegir-ne d'aquestes altres …
Potser només és un miratge composat per coincidències, però no és menys cert que quan més autoestima i respecte es té per les coses pròpies, més aconsegueixes que els demés les respectin. El camí per defensar la nostra llengua és, per tant, ben clar: respectar-la, utilitzar-la i exigir el mateix respecte i reconeixement que les altres llengües.
Però no us penseu que tot està fet, hi ha molta feina a fer. I noticies com aquesta …
… deixen ben clar que, per molt que lluitem, sense un Estat Català, la nostra llengua continuarà sent una llengua amenaçada contínuament.
2 comentaris:
Naturalment, només nosaltres ens la prenem seriosament, pel centralisme de Madrid és una extravagància. Si no la defensem nosaltres, anem llestos.
És la nostra responsabilitat. Evident. I com només amb un estat propi podem garantir com a mínim una igualtat de condicions, en aquest sentit aconseguir un estat propi també és la nostra responsabilitat.
En els titulars, el problema és el que provoca els primers, no la correcció posterior.
Publica un comentari a l'entrada