divendres, 22 de març del 2013

Les solucions a la crisi

(Encetem un micaco crisístic…)

Amb la finalitat d'acabar amb la crisi, fins ara s'han aplicat les següents mesures …

  • Retallar despeses en sanitat pública
  • Retallar despeses en ensenyament públic
  • Baixar sous als treballadors públics
  • Pujar impostos directes i indirectes
  • Allargar el temps de jubilació
  • Fer lleis que faciliten l'acomiadament
  • Limitar més la despesa dels serveis públics
  • Rescatar entitats financeres en fallida

En canvi, fins ara no s'han aplicat les següents mesures...

  • Eliminar institucions inútils com el Senat i les Diputacions
  • Deixar de gastar diners organitzant olimpíades
  • Mirar de posar en marxa infraestructures beneficiones per a l'economia com el Corredor Mediterrani
  • Deixar de potenciar infraestructures no rentables com el Corredor Central
  • Perseguir als corruptes i recuperar els diners robats
  • Controlar millor la despesa de la Casa Real Española
  • Limitar assessors posats a dit i càrrecs de confiança
  • Perseguir i reclamar responsabilitats als directius que han conduït a les entitats financeres a la fallida

Veient això queda molt clar qui està pagant la crisi. Així que la pròxima vegada que hom us digui que abans vivíem massa bé i per damunt de les nostres possibilitats,... envieu-lo a pastar fang !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Està molt clar qui paga aquesta crisi, tots nosaltres una miqueta, ja sigui molt o poc. I els que l'han provocada són els únics que no la noten, d'això també en pots estar segur. Quan veig cada dia això dels jocs olímpics m'esgarrifo. No tenen vergonya.

Jordi ha dit...

Claríssim. Per a nosaltres, perquè pels que viuen d'això encara ens retallen poc.

AhSe ha dit...

Molt bones idees, però qui les posarà en practica?

(Avui espero que em resulti més fàcil demostrat que no sóc robot.)

Marga ha dit...

Totalment d'acord, però això no és nou ni en aquesta crisi ni en les precedents. Sempre, sempre, qui paga els plats trencats és el poble.

P.S. Carquinyol, no comento més sovint perquè em costa molt -com diu l'AhSe- demostrar que no sóc un robot. No hi ha cap altra manera de fer-ho més fàcil?

Carquinyol ha dit...

Xexu: Ni tenen ni la coneixen ni són capaços de cercar-la al Google

Jordi: En això de retallar poc tenen raó, Jo augmentaria les retallades, però via guillotina

AhSe: Qui? Ningú evidenment mentre els demés paguem la seva crisi perquè l'haurien de pagar ells. Això del robot ja ho he modificat a les propietats del blog, però si tens cap problema enviant un bitllet de 100 euros (dins d'un sobre...) a l'adreça que et facilitaré la cosa quedarà arreglada :P

Marga: En aquesta crisi diria que és de forma descarada i insultant. Respecte als comentaris com li comentava a l'Ahse ja ho he modificat, però si tens cap problema ja et facilitaré l'adreça per enviar el sobre amb 100 euros que fa meravelles per assegurar que no ets cap robot !! :P

Marga ha dit...

Sobre la crisi: la diferència entre aquesta i les precedents és que ara tenim més informació o, almenys, més mitjans per contrastar.

Sobre el "sobre": "tu també, Brutus, fill meu?" :-D
A banda que no tinc diners, que ja saps que hem de pagar les barrabassades dels Bankia i companyia. :-(

Marga ha dit...

Per cert, molt millor ara per demostrar que no sóc un robot, així que no caldran els sobres. ;-)

Publica un comentari a l'entrada