Miro, Penso, OpinoEl señor ministro del interior ens assegurava l'altra dia que limitar el dret a la llibertat d'expressió dels fiscals i els jutges garanteix que puguin realitzar la seva funció de forma correcte i independent. O sigui, el señor ministro del interior justifica que es retalli un dret fonamental en la democràcia a certs col·lectius. El señor ministro ens pensa que som babaus.
Aquestes declaracions les fa quan un membre ha fet unes declaracions que, lluny de ser il·legals, si que es contraposen amb les tesis defensades pel Gobierno de España i, sobretot, pel partit polític que les ocupa. O sigui, el Gobierno Español (poder executiu) justifica que es foti fora a un fiscal en cap (poder judicial) per uns raonaments personals que es contraposaven amb les idees del Gobierno i del partit que l'ocupa (ideologia).
I això, com a mínim, fa saltar pels aires aquell concepte de separació de poders en l'estat de dret que garanteix la Constitución Española i vulnera la llibertat d'expressió i d'ideologia que ha de tenir garantit qualsevol ciutadà.
Si el señor Ministro del Interior està tan preocupat de que jutges i fiscals facin la seva feina amb independència hauria de mirar d'eliminar qualsevol rastre de pressió política tant en els processos judicials com en els procediments de designació de jutges i fiscals. Quantes vegades, per exemple, no hem llegit les picabaralles polítiques alhora d'elegir els membres del Tribunal Constitucional ?
Però el més greu de tot és que si es justifica que un fiscal o jutge tingui retallada la llibertat d'expressió… qui ens garanteix a tots els demés que tenim la nostra assegurada ? Perquè tal com estan les coses sembla ben bé que dintre de poc m'hauré de dedicar a parlar de verdura en aquest blog i a dir coses com "el bròquil s'esta florint, tu ja m'entens; s'ha acabat el bròquil, tu ja m'entens…."
2 comentaris:
L'has anomenat: el tribunal constitucional. És el precedent. Tot i tenir nom de tribunal no deixar de ser un lloc de decisions polítiques.
Aquí es tracta de: si penses com jo i dius el que m'interessa ets dels bons i pots dir el que et sembli (amenaces incloses) però si el que dius no és el que jo penso: a callar i fora! Molt demòcrates ells!
Ara es quan ens diuen que ens retallen les nostra llibertat d'expressió també per culpa de la crisi...
Publica un comentari a l'entrada