La nostra llenguaFa temps llegia a la web de Meneame, pàgina comunitaria de compartició de noticies en espanyol, que el Govern Balear havia aprovat acabar amb el model escolar d'immersió lingüística a primaria i infantil a partir del curs vinent ( a secundaria ho farà més endavant). A partir d'aleshores cada família podrà triar la llengua principal d'escolarització dels seus fills.
Això, a la pràctica, no és una altra cosa que un nou atac contra la llengua catalana i llur normalització. I és que si sobre el paper i pels forasters a aquesta terra sembla que sigui el model més just, a la pràctica tots sabem que el que es busca és fer minvar el número de catalanoparlants a les Illes Balears. Recordem que al País Valencià també existeix, en teoria, la possibilitat de triar la línia d'educació en espanyol o la línia d'educació en valencià. A la pràctica, però, molts xiquets que sol·liciten la línia en valencià no la poden realitzar al no haver-hi prou oferta, i sospito que a Ses Illes (on manen els mateixos que al País Valencià) tornarà a passar quelcom de similar.
Però a més de denunciar aquest nou atac a la nostra llengua, voldria fer notar una cosa que queda força clara quan un visita pàgines en espanyol on es comenten notícies relacionades amb Catalunya, la seva llengua o la seva història. Aquestes notícies solen generar molts i molts comentaris, la majoria a favor de tesis espanyolistes i alguns defenent l'aspecte més catalanista. Doncs bé, entre els espanyolistes podem trobar dues categories: l'espanyolisme ranci i l'espanyolisme guais.
· L'espanyolisme ranci és el clàssic, el fatxa, el del bigotet sota el nas, el taurí, els d'aquells que seguien al Real Madrid i a su senyorio, aquell que tot i existir abans del franquisme es va adaptar tant bé a ell que va crear una simbiosi perfecte, el dels 'polacos', el que odia les autonomies i el que diu que aquí s'ha de parlar en espanyol 'porque estamos en España', el del típic argument de 'si voy un año a vivir a Cataluña mis hijos perderian un año de colegio'.
· L'espanyolisme guais, el multicultural, el "federalista", el 'deben respetarse todas las lenguas, pero si todos hablamos castellano es una tonteria malgastar el dinero...", el que creu que el model d'immersió està obligant a estudiants a utilitzar un idioma i que aquestes coses no poden ser imposades ni per una banda ni per l'altra, que el millor és que hagi llibertat individual, el que pensa que si un govern aprova unes normes lingüístiques que, bé, si, potser poden ser contraproduents per a la llengua minoritària, és que l'amplia majoria hi està d'acord ja que els han votat i la voluntat popular és sacrosanta i s'ha de respectar sempre..
Mirar de raonar amb els del espanyolisme ranci és com voler enraonar amb una roca... bé, rectifico, no ben bé: la roca almenys et deixa que expliquis els teus arguments. Aquests no et deixerien pronunciar quatre paraules seguides sense tallar-te.
En canvi, mirar de raonar amb els del espanyolisme guais porta a un diàleg més o menys sofista que es va enrevessant fins a límits insospitats cercant exemples, contraexemples i models similars. Curiosament, mai qüestionen la manca de llibertat individual que promou llur Constitución que obliga a tothom a conèixer una llengua determinada, i quan se'ls informa que, aleshores, segons el que seu parer, amb que el Parlament del Principat votés a favor de la independència ja n'hi hauria prou, se'ls canvia la cara, deixen de creure en la voluntat popular i defenent que una decisió de tal magnitud l'hauria d'aprovar la voluntat popular de tot l'Estat. Resumint, que quan més s'allarga la conversa més tendeixen a la categoria anterior.
És aleshores quan, després d'haver patit a gent dels dos tipus, veus ben clarament que la única sortida possible per aquells que volem mantenir la nostra llengua i cultura alhora que anhelem la llibertat de la nostra terra és dient-los de forma educada, tranquil·la i ben decidida 'Adéu Espanya'.
I més ara quan el sr. Peces Barba ens ha confessat que ja no poden tornar a bombardejar Barcelona...
2 comentaris:
Això està a la línia de que el que més s'assembla a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol de dretes.
Molts es pensen que són demòcrates però pensen com l'Aznar que deia allò "... i el que no piense así no es demócrata!.
No es pot negar a un poble el dret a decidir. Els que ho saben, per maquillar la seva consciència neguen que siguem un poble i així va...
(espero que el comentari no surti repetit doncs m'ha donat errada. Si és així disculpa)
És que tots són molt democràtes, però a la seva manera...
Publica un comentari a l'entrada