Escapades
L'aspecte que presenten les ciutat és el resultat de l'aplicació successiva de diferents tècniques i tendències constructives. Així, cada poble que va passar per un determinat indret (ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, musulmans, carolingis,...) van aplicar la seva forma d'edificar sovint damunt mateix d'edificis que havien aixecat el poble anterior configuren una homogenització constructiva temporal que el temps s'ha encarregat de barrejar i que, curiosament, és molt més visible centenars d'anys després gràcies, bàsicament, a l'esforç dels historiadors i arqueòlegs. I a pesar de tot aquest de procés de re-re-reconstrucció hi ha aspectes de la ciutat que són visibles des del primer moment de fundació de la mateixa, i que, més o menys amagats segons les diferents èpoques, han estat muts testimonis de la seva evolució. I en el cas deBarcelona, la Ciutat Comtal, aquesta empremta del passat han estat les muralles romanes, i avui voldria proposar-vos un recorregut per elles.
Barcelona va ser fundada entre els anys 15ac i 10ac i ja des de primer moment va presentar un recinte emmurellat. En l'època romana va haver dues muralles: la fundacional i una altra realitzada cap al segle IV dc que és la que ens ha arribat fins avui dia. Aquesta darrera es va construir de forma annexa a la primera i va arribar a tenir amplades de mur de vuit metres, constava de seixanta-sis torres, tancava una superfície d'aproximadament 10 hectàrees i la típica forma octogoal que presentaven les ciutat romanes (curiosament la mateixa forma que presenten avui dia les illes de cases de l'Eixample). La imatge de la ciutat seria similar a aquesta reconstrucció feta pel Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona:
El recorregut de la nostra passejada per les muralles romanes de Barcelona serà el següent :
Comencem a la plaça Nova, davant mateix de l'actual porta principal de la Seu de Barcelona i on, a la seva dreta, podrem observar un tros de muralla restaurada on podem obtenir una idea de la impressió que faria a un hipotètic viatger que anés pel mig del pla de Barcelona camí de la ciutat. A la seva dreta hi ha una porta de la muralla que mirarem amb més cura al final del nostre camí ...
... ara de moment anem a la nostra esquerra, i pel carrer Tapineria bordegem la muralla fins arribar a la plaça Ramon Berenguer el Gran, on podem observar que sobre la base de la muralla romana es va aixecar una muralla medieval i, damunt d'ella el Palau Reial Major on sobresurt el campanar de la capella de Santa Àgata ...
... creuem la plaça de Ramon Berenguer el Gran i seguim pel carrer de la Tapineria i arribem a la Plaça de l'Àngel, lloc on hi havia una de les portes de la muralla romana (en concret la porta nord per on entrava el ramal de la Via Augusta provinent de Baetulo i del Maresme). Seguim recte pel carrer del Sots-Tinent Navarro lloc on tornem a veure la muralla romana, en aquest cas utilitzada com a base per a edificar al segle XIII el Palau Requesens que actualment és seu de la Reial Acadèmica de Bones Lletres ...
... seguim per aquest carrer i després girem a l'esquerra pel carrer del Pom d'Or i arribem a la plaça dels Traginers, on ens trobem lloc on la muralla girava per a seguir una trajectòria paral·lela al litoral. La defensa d'aquest angle la realitzava una torre circular que encara podem veure avui en dia ...
... continuem la nostra passejada i ens endinsem pel carrer del Correu Vell i girem a la dreta a l'arribar al carrer Groc, arribant així a una mena de patí interior (que estarà obert amb una mica de sort) on contemplarem un nou llenç de muralla romana. Com ja hem vist en anteriors ocasions, es va aprofitar aquesta estructura per edificar a sobre, i en aquest cas concret al segle XIV es va edificar la casa de la família March. També cal a dir que en aquest indret es pot observar molt clarament com els romans van aixecar el segon recinte emmurallat reutilitzant materials de construccions anteriors, com ara monuments funeraris ...
... continuem pel carrer del Correu Vell fins sortir al carrer de Regomir, on girarem a la dreta i seguirem direcció a la Plaça de Sant Jaume. De seguida veurem com el carrer es va més estret i hi ha com una mena d'arc. Aquesta es la porta de mar de la muralla romana que estava formada per un gran arc central que tenia a esquerra i dreta dos arcs més petits. L'arc gran era per on entraven els carros i animals i els dos arcs petits eren per al trànsit de vianants. Precisament l'arc que podem veure era un d'aquest passos de vianants, concretament el situat a la dreta del arc central. Per a poder veure'l millor podem seguir cap amunt i entrar pel carrer de Sant Simplici fins al Pati d'en Llimona, des d'on podem accedir a aquest espai que s'ha adequat com a visitable, de forma que podrem veure la porta des de l'interior i la base d'una de les dues torres circulars que protegien la porta ...
... abans de continuar cal a dir que al costat d'aquesta porta la muralla presentava una mena d'apèndix quadrat que sobresortia cap a mar. Aquest apèndix es pensava durant molt de temps que era un castellum o fortificació dedicada a la protecció d'aquesta part de la ciutat, tot i que darrerament s'ha proposat que va ser un afegit al segon recinte de muralles que tenia com a finalitat protegir un edifici de termes que s'havia construït originalment fora del primer recinte emmurallat. Per a continuar el nostre passeig sortim del Pati d'en Llimona a la Plaça Regomir i allà agafem el carrer de Calella. En aquest tros no estem seguint el perímetre emmurallat, ja que la trama urbana moderna no l'ha respectat pas, però a l'arribar al carrer d'Avinyó, lloc on girarem a la dreta, tornarem a seguir el seu traçat, tot i que per aquesta part de la ciutat no hi queden gaires restes. De fet, no en trobarem de noves fins arribar al carrer del Call, lloc on en podem veure unes petites restes a les que es va afegir el castellet medieval que protegia i controlava l'entrada al call jueu ...
... per aquesta zona hi havia situada la porta nord per on sortia la Via Augusta que entrava per la porta sud situada a la Plaça de l'Àngel. Nosaltres continuem pel carrer de Banys Nous i si volem descansar una mica podem aprofitar per a prendre alguna cosa en una cafeteria-xocolateria que està molt a prop del creuament entre el carrer de Banys Nous i el del Call, dins de la qual podem observar de nou restes de la muralla romana...
... després de la pausa continuem carrer avall fins arribar al carrer de la Palla, que presenta una volta característica pel fet de que per aquest indret es situava un altre dels angles de la muralla romana, molt a prop del lloc on podem veure un altre tros del traçat d'aquesta ...
... i acabem la nostra passejada de nou a la Plaça Nova, just al davant de les dues portes semicirculars que protegeixen l'entrada romana coneguda com a Porta del Bisbe i que és la porta de muntanya de la ciutat romana. L'entrada s'efectuava per un dels carrers principals, el decumanus, que arribava fins a la porta de mar que hem vist anteriorment al carrer de Regomir.
I aquí ho deixem per avui. Espero que la ruta us hagi agradat i us animo a que la feu quan tingueu una estona o bé que l'aprofiteu per ensenyar una part de la ciutat que generalment la gent de fora desconeix.
Nota queviurenca: A la cafeteria-xocolateria del carrer de Banys Nous podeu prendre de tot; ara bé, per a passejades hivernals jo recomanaria el següent ...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
9 comentaris:
M'encanta la història i m'encanta el xocolate en xurros!
Un post exel.lent i une imatges precioses, però tenia entès que, si malgrat es poden tenir indicis des del neolític, les restes trobades a Ciutat Vell ( al Mont Taber ) o les de Laie a Montjuïc són del segles III a.C.
A part d'això, vols fer el favor de parar de refregar-nos la xocolata que et menges, una mica de consideració amic que això que fas és molt cruel!
Fa relativament poc vam fer una part d'aquesta ruta. Mentre passejàvem tranquil•lament. La Barcelona romana és una de les grans oblidades de la història del nostre país. Tarraco li ha pres el protagonisme –cosa que a l’edat mitjana s’inverteix, tot s’ha de dir. Seria maco també, encara que difícil, poder fer una ruta per la Barcelona visigoda. “El Regne de Barcino”.
*Sànset*
Hauries de fer-te guia turistic per als guiris!
Quina passejada! Estic amb l'AhSe, t'ho has pensat?
Plas, plas, plas!!!!
Una bona explicació, molt ben il·lustrada i sobretot molt didàctiva. Ets un crack, carquinyol!
Petons!
PS Uis, la xocolatada! ;-)
thor: ja som dos !!
tobuushi: jo feia referència a la ciutat romana en si mateix. A l'àrea si que s'hi han trobat restes de poblacions humanes anteriors (tot i que al mateix Mont Taber no hi estic segur)... i perdona això del xocolata (ja he canviat l'apunt de dilluns vinent !) ;)
sanset i ugnoa: vigioda? crec que les restes estan gairebé totes al MHCB !
ahse: em caldria un/a traductor/a !
Albert B. i R. a més de necessitar un/a tradutor/a seria intrusis-me !
Rita: Moltes gràcies !
Molt bon post!
Barcelona no hauria estat pas la mateixa sense aquestes muralles. Gràcies a elles, quan la història va fragmentar l'Imperi Romà, Barcelona va poder oferir un bon reser en temps difícils i esdevenir la capital de la futura Catalunya arrabassant-li el poder a la fins aleshores totpoderosa Tàrraco.
Publica un comentari a l'entrada