La nostra llengua
Hi havia una vegada un petit país a l'Europa Occidental que tenia una llengua pròpia. Com aquella terra feina molts anys que havia perdut la seva llibertat i estava dividia entre dos estats aliens la llengua havia esdevingut tot un senyal d'identitat pels pobladors d'aquella terra castigada pels esdeveniments de la història. Els estats dominadors, conscients d'aquest fet, havien fet tot el possible per a que aquella llengua mil·lenària s'oblidés: havien prohibit el seu ús públic, li havien tret el seu reconeixement oficial, havien prohibit el seu ensenyament i altres mètodes directes que ara es mereixerien l'etiqueta de genocidi cultural. I tot i que uns quants d'aquests mètodes ja no són utilitzats per un dels dos estats (per l'altre sí) altres es continuen utilitzant. Així, per exemple, no es estrany trobar una forta reticència per alguns organismes estatals a l'hora d'utilitzar aquella llengua amb normalitat. Dins de la mateixa línia, tampoc es estrany trobar un curiós (i acientífic) secessionisme lingüístic fomentat per diversos sectors socials, empresarials i oficials amb la finalitat de dividir als parlants d'aquella llengua i facilitar així la seva desaparició, no obstant, la millor manera per enfrontar-se a un problema gros es dividir-ho en altres de més petits.
La principal mostra d'aquest secessionisme lingüístic que pateix la nostra llengua és l'anomenat blaverisme. Aquest moviment, que defensa una "llengua valenciana" diferent de la catalana entre altres coses, va aparèixer a terres del País Valencià (molt focalitzada sobretot a la ciutat de València) durant l'anomenada Transición dels anys 70 del segle passat, impulsada per sectors culturals i polítics clarament conservadors i regionalistes com a contraposició a les tendències catalanistes de bona part dels sectors progressistes, influenciades per les idees de Joan Fuster. Aquestes forces conservadors, molt fortes al País Valencià, van rebre el suport dels seus homòlegs madrilenys (que veien el catalanisme com un dels grans perills per a l'Estat) i van poder aplicar moltes de les seves idees. Així, per exemple, van utilitzar la senyera coronada de la ciutat de València com a senyera per a tot el País Valencià, van aprovar el nom oficial de "Comunidad Valenciana" i van renegar de les normes lingüístiques unionistes conegudes com a Normes de Castelló i van adoptar altres de secessionistes impulsades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) com ara les Normes del Puig. Tot això va fer que esclatés un conflicte identitari que es va conèixer com a Batalla de València i que, diuen, es va acabar amb la creació debl'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), única entitat lingüística reconeguda al País Valencià de forma oficial que utilitza les Normes de Castelló i avala (encara que sigui de forma molt dissimulada) la unitat de la llengua. Ara bé, dir que la Batalla de València s'ha acabat seria quelcom tan inexacte com dir que la Transición espanyola ha finalitzat...
Només cal veure que ha passat recentment a la ciutat de València. Cal recordar que de normes secessionistes van aparèixer unes quantes de diferents (fins i tot les normes de la RACV van patir diferents canvis en pocs anys), així, es podia trobar des de normes que no acceptaven cap tipus d'accent gràfic fins d'altres que els ficaven a tot arreu. En aquest estudi fet per la web Antiblavers podem veure que diferents entitats secessionistes escrivien una mateixa paraula de forma diferent. Això va originar un considerable desgavell normatiu. Com a mostra, m'agradaria destacar un comentari que vaig llegir a la web Antiblavers a on un dels seus comentaristes ens explicava que parlant amb persones que defenien el secessionisme lingüístic els va "... comentar que no arribava a entendre com una normativa lingüística (normes d'el Puig) pot canviar 5 o 6 vegades en 30 anys, i que fins i tot ara mantenen diverses línies en que accepten o no el signes de puntuació, la seva resposta va ser, que ells, els valencians, escriuen com els dona la gana."
Aquest raonament el podem veure encara avui. Cal indicar que amb l'arribada d'Unió Valenciana al consistori del Cap i Casal es va suprimir l'accent gràfic de la paraula "València" passant a ser el nom oficial "Ajuntament de Valencia". Doncs bé, no fa gaire l'AVL va determinar que el nom de la ciutat en valencià/català s'ha d'escriure "València"... i es va obrir la caixa dels trons! Així, una de les primeres declaracions des de l'Ajuntament anava en consonància a allò que explicàvem abans...
... i des del mateix partit que va crear l'AVL li van ploure crítiques a aquesta institució ...
... perquè, segons diuen, els valencians pronuncien aquella "e" tancada i no oberta i, per tant, s'hauria d'escriure Valéncia. Encara que, segons la meva pròpia (i inexperta) oïda, quan el més blau dels blavers crida allò de "vixca Valencia" o "amunt València" remarca aquesta "e" en discòrdia de forma tan clarament oberta que no sé jo si en pronunciarà pas cap altra de forma tan clara. En tot cas, i tot i que alguns membres del PP s'havien mostrat clarament en contra i que des d'associacions secessionistes treuen foc pels queixals ...
... sembla ser que les coses tornaran a allò que no havia deixat de ser mai... o no, que amb aquesta gent mai es sap !! Per finalitzar voldria destacar aquesta mentalitat de desestimar aquelles resolucions que no t'agraden per part d'aquelles institucions que has creat expressament per a fer-les... serà que, com l'has creat tu, la institució ha de dictaminar allò que tu vulguis? De què em sona a mi aquesta mena de raonaments?
Nota lingüística : I si per terres valencianes sembla que, d'una forma o una altra, es recupera de tant en tant el seny, per ponent hi ha qui vol posar la nota blava. Així, en la discussió de la llei de llengües de l'Aragó el Partido Aragonés Regionalista vol eliminar qualsevol referència al català que parla la gent de la Franja i vol anomenar a aquella llengua "aragonés". Us sona la pel·lícula? Sí oi? Molt semblant al cas valencià, però més esperpèntic... perquè resulta que *si existeix* una llengua anomenada aragonès i que és una llengua totalment diferent al català. Què uns "regionalistes aragonesos" facin això demostra que poc estimen la llengua de la seva terra i quant odien aquella que parlen part d'aquells que, diuen, són paisans seus... apart de mostrar un anticatalanisme furiós, però bé, això ja comença a no ser estrany, oi?
8 comentaris:
Al romanes hi ha una dita: "el pais es mor, la vella es pentina."
Es una passada aixo de l'accent a Valencia... Tu perque creus que ho fan?!
ai, Carquinyol, em sembla que no s'arreglarà mai tot això...
Immens article, genial! El que ha passat al País Valencià amb la llengua es pot considerar, realment, de genocidi cultural.
Molt bon article, però res de nou a les aigües del Túria... :(
No entenc la societat valenciana tant encaterinada amb el blau del cel... potser cal una bona tamborinada i i que el Túria recuperi els seus orígens i Gulliver i CAC a fer la mà... i començar de zero. O potser no... perquè aleshores caldria encara més ciment per refer-ho tot.
Tu que coneixes millor que jo València i el seu país... què cladria fer?
No hi ha més cec que el que no vol veure... Perquè no em crec que sigui manca de cultura històrica, la veritat...
Aquesta gent actua com cacics i sempre faran el que el doni la gana (tal com ho dic).
Tots plegats només fan que fer el ridícul.
Molt bon apunt, Carquinyol!
m'encanta el titol!
:-)
ahse: les raons? varies !! uns per atacar la llengua catalana, altres per xenofòbia vers els catalans, uns altres per seguiment inculte del que diuen els seus liders...
nimue: amb la mentalitat dels que manen i els que volen manar segur que no.
Albert B. i R.: Realment és així... i segueix així !!
Met: El primer que caldria es tenir-los en compte com a iguals, que des d'aquí a vegades alguns donen una sensació de superioritat que altres aprofiten per fotre merdé. Una mica d'humilitat, de respecte (quan cal) i de reconeixement per algunes de les coses que realment són joies valencianes (com ara la Llotja o les Falles en el seu sentit més pur) obririen moltes portes.
Rita: El problema és que hi ha qui valora més aquestes sortides de to que la incultura que demostres... i a sobre tan orgullosos.
kika: :)
Estic d'acord amb el que dius. Des de Catalunya es té una mena d'actitud paternalista per a al resta de territoris de parla catalana. Com si els haguéssim de tutelar... Com si a Catalunya tot estigués ja resolt i fos l'exemple (únic) a seguir. :(
Publica un comentari a l'entrada