Història i Llegendes
El topònim Montcada apareix per primera vegada l'any 986 per a fer referència a un estratègic turó situat al costat del riu Besòs entre Collserola i la Serralada de Marina, fent frontera entre la plana de Barcelona i el Vallès. En aquell turó, i sobre un vell poblat ibèric, es va alçar un castell esmentat per primera vegada l'any 1023. Conten que un dels primers senyors d'aquell castell, Guillem de Montcada, va participar en les conquestes de Tortosa i Lleida, en les quals va obtenir importants guanys. Acabades les campanyes en Ramon Berenguer, Comte de Barcelona, va reunir a Lleida als nobles i cavallers que hi van participar, però s'enfadà molt al veure que un d'ells, Guillem de Castellvell, no va acudir. Guillem de Montcada va mirar d'aplacar l'ira del Comte de Barcelona dient-li que no s'enfadés, que el pobre Guillem de Castellvell era tan deforme que li feia vergonya aparèixer en públic.
Acabada la reunió en Guillem de Montcada va tornar cap a les seves terres. Per fer-ho primer havia de passar per les de Guillem de Castellvell, al qual no l'hi havien fet gaire gràcia aquelles paraules (sense considerar pas que gràcies a elles segurament havia salvat la seva posició i les seves terres), i el va fer empresonar col·locant-li, a més, un cep per a humiliar-lo puix era aquell un turment considerat indigne per a un noble. Per aquell temps visitava a Guillem de Castellvell el seu germà, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, el qual va anar a visitar al de Montcada a la masmorra. Aquest, al veure'l, li va demanar ajut però en Berenguer li va dir que no era potestat seva el poder fer-ho i li contestà que només podia alleujar-li de forma lleu. Dit això va arrencar una petita estella del cep i va dir "ara esteu més alleujat". Davant d'aquesta burla al cor del de Montcada va néixer un fort desig de venjança.
Aconseguida més tard la llibertat, un bon dia li van arribar notícies de quel'arquebisbe de Tarragona anava a passar aprop del seu castell de pelegrinatge cap a Roma. Guillem de Montcada, enfurismat, eixir a trobar-lo, i quan el va veure li va explicar que com agraïment per alleujar-li els patiments durant la seva estada al cep ell anava a alleujar-li els treballs d'aquesta vida, i el matà allà mateix. Per aquest fet va haver d'abandonar les seves terres, perseguit pel Comte de Barcelona i excomunicat per ordre papal.
Des d'aquells temps conten velles històries del poble que per Tots Sants les ànimes de tots aquells que han patit o protagonitzat mort airada vaguen per les terres on es van produir aquells trists successos. Així, expliquen que aquell dia hom pot veure l'espectre d'un vell cavaller muntat en un cavall blanc que apareix al costat del castell al cim del turó i que ràpidament baixa fins a on ara estan les vies fèrries, que antigament es coneixia com a Pla de Matabous, l'espai on va ocórrer l'assassinat i lloc on l'aparició es difuminava fins desaparèixer.
Com avui en dia la moderna fàbrica de ciment que hi ha en aquelles contrades no només s'ha menjat les restes del totpoderós castell, sinó que de pas s'ha menjat la major part del turó a on estava, qui sap si avui en dia el fantasma del cavaller va una mica desorientat o bé si a més d'aparèixer el cavaller també hi apareix el castell i el turó...
Nota tradicional: Una altra versió afirma que aquestes aparicions tenen lloc tots els dissabtes, puix va ser aquell el dia de l'assassinat. A més, hi ha una altra popular llegenda (molt més llarga) que relaciona aquests afers amb la fundació del Monestir de Santes Creus. Bé, espero que tingueu un molt bon cap de setmana i uns molts bons panellets.
2 comentaris:
Aixo que veuen ha d'esser la pols de la fabrica de ciment. No t'enganyis!!! Matar un arquebisbe t'ha de guanyar un lloc al Valhalla. :-P
Gràcies per descobrir-me aquesta història!
El Castell dels Montcada era la darrera defensa del cap i Casal davant les envestides que venien de més enllà de les Corberes. I els Montcada van ser unes de les famílies més poderoses del principat... fins que arribaren els Trastàmara i... :(
Al fantasma, si el veus, digues-li que agafi l'autoposita i que passi pel peatge... segur que de l'ensurt ja no torna a aparèixer!
Publica un comentari a l'entrada