Imatges
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
dijous, 25 de juny del 2015
dimarts, 23 de juny del 2015
Els llocs de la revetlla
(Encetem un micaco revetllístic…)
Una de les preguntes que més es fa aquest darrers dies és 'i on passareu vosaltres la revetlla?' Hi ha respostes molt variades: a casa de familiars, en segones residències, en festes de barri, a la platja... Una regla sí que sembla que compleixin la majoria de respostes: la revetlla es celebra sobretot a cel obert, ja sigui a la ciutat, al camp o a la platja.
Aquesta és una regla immemorial, com ser una festa vinculada de sempre al foc i a l'aigua i que es celebra arreu de la nostra terra, ja sabeu, allò de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és durant la revetlla una veritat palesa i palpable. Però, sempre s'ha celebrat la revetlla així?
Fixem-nos en el cas de Barcelona. Durant el segle XVIII i bona part del segle XIX a la Ciutat Comtal havia la costum de celebrar la revetlla als terrats on s'aplegaven els habitants dels diferents pisos per menjar la coca en colla. Es feia ball, s'encenien petites fogueres i també havia el costum de saltar corrent d'un terrat a un altre. També hi havia el costum de sortir a fer la revetlla a les muntanyes dels voltants, ja que hi havia la creença de que la nit de Sant Joan les aigües i certes herbes agafaven propietats màgiques. Això, però, resultava més complicat ja que la ciutat estava emmurellada i, per tant, s'havia de sortir quan els portals estaven oberts i tornar quan els tornessin a obrir.
A partir de 1780 es va prohibir encendre fogueres dins de la ciutat per por als incendis, això feu que els barcelonins sortissin més a les muntanyes properes a fer fogueres. Els horaris dels portals en aquestes dates es van relaxar una mica, així es tancava més tard i s'obria més d'hora. La gent, les classes populars sobretot, anaven a les fonts de Montjuïc a celebrar la revetlla, fent fontades a les diferents fons com la del Gat, la de la Satalia i, sobretot, a la Font Trobada.
Aquesta font estava situada a la vessant de Montjuïc que toca el Poble Sec, al final d'un caminet costerut, a un patí que s'utilitzava com a pista de ball i a on a començament del segle XIX es va inaugurar un cafè, un dels populars berenadors que hi havia per tota la muntanya. Va patir moltes reformes i poc a poc va caure en l'oblit. Amb la construcció de la piscina descoberta del Club Natació Montjuïc va quedar a l'interior del bar de la piscina, i en la reforma que es va fer d'aquestes piscines per convertir-les en les piscines de salts de les Olimpiades de 1992 va desaparèixer del tot.
Si ara és habitual veure fogueres a la platja fa dos-cents anys era habitual veure-les a les muntanyes. Els temps canvien. Bona revetlla !
NOTA: Si vas al bosc, vigila el foc. No paga la pena cremar una mun‡tanya per seguir velles tradicions, així que recorda que està totalment prohibit encendre fosc al bosc fora dels punts autoritzats.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dijous, 18 de juny del 2015
Laberint
Detall del Parc del Laberint - Barcelona (Barcelonès)
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
dimarts, 16 de juny del 2015
Forcades
Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco inversemblant…)
En aquesta etapa de la història de Catalunya que ens ha tocat viure hi ha implicats molts personatges, i un d’aquests personatges és na Teresa Forcades. Amb una presència als mitjans destacable el que diu és valorat positivament per una part de la població que la segueix sense qüestionar. Però hi ha coses que a mi no m’agraden gens.
La setmana passada va criticar les vacunes… una altra vegada. Jo no ho veig gens clar això de ficar-se amb un dels descubriments que més vides ha salvat a la història, que millor qualitat de vida ha otorgat i que ha portat a enfermetats que havien constituït veritables plages a la pràctica desaparació. Criticar-les perquè no ofereixen un 100% d’eficàcia, perquè hi ha gent que se’n beneficia econòmicament o perquè en certs casos potser poden arribar a tenir efectes col·laterals ho trobo frívol. Pel mateix motiu es podria criticar a la telefonia mòbil, a congelar per conservar els aliments o als cascs dels motoristes. No diré gaire més, el company Dan ho va explicar magistralment aquí i jo sigo fil per randa tot el que va dir.
Però si no n’hi hagués prou amb això ahir na Forcades va sortir dient que s’ha d’excloure a CiU del procés d’independència. És més, assegura que s’ha d’incorporar als ‘federalistes’ d’esquerres (on inclou a Podemos i no sé si al PSC).
Ho trobo una errada enorme. Si volem fer un estat nou l’hem de fer per tots els que volem aquest estat, per la gent d’esquerra, per la gent de dretes i pels de centre. El procés d’independència té èxit perquè és un procés transversal que ha arribat a posar en la mateixa taula des d’UDC a la CUP. Ficar en aquest procés gent que no ho té clar (diguem ICV), gent que està en contra de forma més o menys ambigua (diguem Podemos o PSC) i treure a gent que si ho té claríssim per molt de dretes que siguin l’únic que farà és trencar la força que ara mateix tenim.
Crear un estat nou és una tasca de totes les classes que el volen i totes han de sentir-se representades i valorades. I una vegada constituiït aquest estat, ja es faran eleccions, ja defensarà cada formació el seu punt de vista i ja decidiran els ciutadans quin tipus de govern volen. Parlar ara mateix d’això és dir blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat.
I per acabar de remarcar la importància d’aquesta unitat només cal recordar la història. Durant la Guerra Civil Espanyola al fer-se l’esquerra més radical amb bona part del control de la defensa de la República Espanyola el que van aconseguir es fer fugir a l’esquerra més moderada, als centristes i als dretans republicans a l’exili o directament al bàndol franquista per molt que l’odiessin. Per voler fer una revolució social i alhora guanyar una guerra no van fer cap de les dues.
No caiguem en el mateix parany. Fem primer l’estat nou i després organitzem-lo com nosaltres, i només nosaltres, decidim. Però no lluitem en dos fronts. Això només condueix al desastre.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 9 de juny del 2015
Y cien gaviotas dónde irán?
(Encetem un micaco analític…)
A finals de la setmana passada es feia públic el pacte entre els partits d’esquerra badalonins per arrebatar la batllia de la ciutat al PP. D’aquesta manera, el polèmic Xavier García Albiol no podrà continuar sent l’alcalde de la ciutat. Molts comentaris s’han pogut llegir sobre aquest tema, i a mi m’agradaria donar també el meu punt de vista.
El PP ha estat la força més votada, sí, és veritat. Però per manar no només et calen vots, et cal tenir una majoria de regidors. I el PP ni l’ha tingut ni ha tingut l’habilitat de realitzar pactes per tenir-los. Certament, al PP li han votat 30.559 badalonins, 3669 persones més que no pas el 2011. Però és que als partits d’esquerra (sense contar CiU ni C’s) n’han obtingut 44.018, 10.615 vots més que el 2011. Resumint, hi ha més votants (repeteixo, sense contar CiU, C’s i altres sense representació) que no volen a l’Albiol com alcalde que els que sí el volen. Si els seus representants s’han posat d’acord per poder formar govern és una opció tan vàlida i democràtica com si l’hagués fet l’Albiol, per molt que ell ho critiqui.
Un tema del que s’ha parlat també és la comparació de la situacío de l’Albiol a Badalona amb l’Ada Colau a Barcelona, dient bàsicament perquè estava ben vist que a Badalona no manés la força més votada i a Barcelona en canvi sí si cap dels dos tenien majoria. Bé, hi ha una diferència substancial: a Badalona l’Albiol ja manava. I a estat precissament la seva forma d’utilitzar el càrrec el que feia urgent treure’l d’allà. Na Colau no sé com ho farà a Barcelona però té el benefici del dubte. L’Albiol a Badalona sabíem exactament què anava a fer perquè sabem què ha fet.
I què ha fet? Doncs més o menys el que han fet els altres governs municipals, això sí, amb una potent campanya mediàtica per a fer veure que no i tocant sempre temes molt populistes com els dels immigrants. I és que en aquests quatre anys que ha manat Badalona ha sortit als mitjans de comunicació bàsicament per les polèmiques declaracions del seu alcalde i com a lloc de reunió de la cúpula del PP quan venia a Catalunya. Bé, i pels escàndols com ara en les oposicions de la Guardia Urbana, el comportament de certs regidors i les prohibicions de cantar certes cançons...
I ara ja està tot arreglat? Ni molt menys. S’ha pogut veure que la bossa de votants del PP és enorme a Badalona I ho és sobretot en els barris que van crèixer als anys 40-60 amb llocs on ha aconseguit més del 45% dels vots. Això que ens vol dir? Que molta gent que va venir de fora mai s’ha integrat realment a la ciutat. No és que es facin independentistes o no, ni molt menys, és que ni s’ha arribat a sentir plenament integrats. Han viscut a Badalona com podrien haver viscut a Móstoles, per ells la gent del centre són “els catalans". I part dels seus fills han seguit el mateix camí. Existeix una fractura real que s’arrossega des de fa temps i que ningú fins ara ha aconseguit corregir. I això es nota en coses com, per exemple, a l’hora de votar, on l’espectre polític es redueix als partits estatals.
Aquesta gent serà la que es mostrarà més beligerant contra el nou consistori (amb el segur incentiu del PP) i a la que el nou ajuntament haurà de prestar una especial atenció i dedicació. I espero que aconsegueixi trencar aquesta barrera social que ja fa masses anys que dura.
I per acabar voldria fer una reflexió en clau nacional: amb la pèrdua de Badalona el PP rep un fort cop no només en la seva estratègia contra el Procés Sobiranista, sinó també com a partit. Contra el Procés perquè voler ser alternativa de govern per la Generalitat quan cap gran nucli de població li dóna la confiança al partit per governar explica la seva falta de suport. I com a partit perquè si hom pensava en l’Albiol com substitut a la ja cremada Sánchez-Camacho ara s’ho ha de replantejar. Això explica l’extremada contundència amb que critiquen el pacte de les esquerres a Badalona. I jo me n’alegro molt, la veritat.
DARERRA HORA: Aquest matí llegia que el PSC ha començat a fer-se el ronso amb el pacte de les esquerres argumentant que 'no es troben a gust amb les idees sobiranistes d'alguns dels partits', i fins i tot s'apunta que hagin ofert pactes al PP si l'Albiol se'n va. Curiós. El PSC no està a gust amb el sobiranisme però sí amb les idees de dretes i xenòfobes del PP.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 5 de juny del 2015
De xiulades i respectes
(Encetem un micaco comparatiu…)
Portem més d’una setmana escoltant i llegint opinions i declaracions de tota mena sobre la xiulada que van fer les aficions del Athlètic de Bilbao i del FC Barcelona a l’himne espanyol a la Final de la Copa del Rei. Des dels sectors independentistes o catalanistes aquest fet l’enmarquen dins de la llibertat d’expressió. Des dels sectors espanyolistes, en canvi, el consideren una greu falta de respecte als símbols de l’estat i proposen penalitzar aquestes actuacions.
Bé, arribat aquí voldria fer unes breus reflexions.
El Parlament de Catalunya és el símbol de l’autogovern de Catalunya, i com a símbol darrerament no para de veure com des de Madrid anul·len les seves lleis i retallen les seves competències, ja sigui per via judicial o per via legislativa.
La Generalitat de Catalunya és el símbol de l’autogestió de Catalunya, i no para de veure com des de Madrid li retallen les aportacions econòmiques per a realitzar la seva feina, així com que no fan cas a les seves queixes.
La llengua catalana és el símbol de la unió del nostre poble, i no para de ser atacada, desprestigiada i retallada arreu on manen els espanyolistes.
L’estelada és el símbol de la lluita per un estat propi, i també ha estat objecte d’atacs, menyspreys i prohibions
Tots aquests ssímbols catalans estant continuament sent desprestigiats des d’Espanya. I ara ens volen fer creure que el realment greu és la pitada de pocs minuts que va rebre un dels símbols espanyols. Realment, no tenen vergonya. Qui vol respecte, primer ha d’aprendre a respectar.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dijous, 21 de maig del 2015
La ciutat sota les gavines
(Encetem un micaco electoral…)
Després d'haver passat quatre anys sota un govern municipal del PP a la meva ciutat m'agradaria fer unes quantes reflexions abans de les municipals.
Comencem per l'important. Quins canvis he vist a la ciutat? Doncs ben pocs, la veritat. La ciutat segueix igual de bruta que fa quatre anys i la gent segueix igual d'incívica que fa quatre anys. En aquest aspecte el 'Limpiando Badalona' del PP bàsicament puc dir que no ha funcionat. Coses noves a la ciutat? Han canviat algunes línies d'autobusos i han inaugurat un parell d'estàtues, una a Manolo Escobar i una altra al mico del Anís del Mono. Balanç? Continuisme pur i dur, tot i la forta propaganda que ens vol convèncer del contrari. 'Badalona ciutat de primera' diuen, però en aquesta Badalona 'ciutat de primera' i tercera ciutat en població de Catalunya els dissabtes tardes i els festius seguim sense tenir ni un pediatra d'urgència dins del nucli urbà. Exactament igual a fa quatre anys. Toca seguir anant a la muntanya, a Can Ruti, tot i tenir un Hospital Municipal en el centre.
Més percepcions. Al començament de mandat el comerç del centre feia pena i el del centre comercial Màgic també, ara darrerament s'ha activat i hi ha nous comerços. Que això sigui gràcies a les gestions de l'ajuntament o a la influència de l'ambient econòmic general ho deixo a interpretació de cadascú, ara bé, dir que el tancament era conseqüència de l'economia i la reactivació és gràcies a l'ajuntament és fer trampa. Directament.
Percepcions personals. Fa uns sis anys tenia dos arbres enormes davant de casa que em feian ombra i em protegien del fort sol de l'estiu. Van fer les remodelacions del TRAM i els dos arbres es van tallar i es van substituir per dos de més petits. Ara no hi tinc cap, entre els vàndals i la mala feina feta pels de jardins cada vegada que han hagut d'aixecar un dels arbres quan es queia amb fortes ventades m'han deixat sense cap. Però ei!, em diu la responsable que potser més endavant tinc sort i me'ls planten...
Gestió política i imatge. Cal explicar alguna cosa? El PP ha espremut la meva ciutat per fer-se veure a Catalunya i el batlle ha espremut el tema de la immigració per aparèixer als mitjans. No deixa de ser curiós que en una ciutat on la majoria de població és immigrant tingui èxit un discurs anti-immigració. Curiositat: Heu escoltat mai a l'Albiol fer declaracions contra la comunitat xinesa? Potser té a veure que la zona industrial sud de Badalona està pràcticament ocupada només per magatzems xinesos, de fet n'hi ha tants que els diumenges a un col·legi públic proper es fa un centre de cultura xinesa per a nens. Són tots els xinesos bons i tots els àrabs i romanesos dolents? Preguntem-li a l'alcalde...
Futura batllia de la ciutat? A Badalona una de les errades de tots els ajuntaments és manar des del centre pel centre. I encara que no ho facin, això sembla. Una de les coses que fa l'Albiol es passejar-se pels barris a 'escoltar' als veïns (després fot el que li rota, com tots), però només això fa que hi hagi que els vegin amb bons ulls. Sí, així de simples són un bon grapat dels meus conciutadans. Exemples? Quinze dies abans de les eleccions tots els parcs infantils de la meva zona estaven en obres, poca cosa fan però molt cridaneres les obres són. Així de descarat. I si ho fan és perquè creuen que amb certa gent aquestes maniobres els hi funcionen. Trist? Sí, molt.
I a un lloc on el PSC d'en Serra està cremat, la CiU d'en Falcó es va suïcidar gestionant casos com Sant Roc i deixant manar a l'Albiol, ICV està però ni està ni se l'espera, ERC és residual (com la CUP), Podemos estan barallats (per anar amb la CUP, gran errada de tots dos) i C's espera amb candeletes als 'albiolistes' avergonyits, la veritat que grans esperances de treure'm l'Albiol de sobre no en tinc. Lamentablement.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 19 de maig del 2015
Els que ens acusen...
El món on vivim(Encetem un micaco recopilador…)
Aquesta gent que diu aquestes coses i utilitza aquests eslògans són els que ens acusen als independentistes d'egoistes,xenòfobs,de voler posar fronteres,d'intol·lerants,de nazis i d'un munt de barbaritats més. Amb aquests exemples, queda ben clar que ells són l'exemple de la democràcia tol·lerant al planeta Terra.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dijous, 14 de maig del 2015
El català, el franquisme i el ministre espanyol
La nostra llengua(Encetem un micaco ofès...)
Una ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, de la història moderna de Catalunya, de la geografia de Catalunya, del Dret Civil Català i de la història de l'art medieval català. A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. Les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua. El governador civil de Tarragona prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director en català. La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-se en castellà. Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. Al Registre Civil els noms només seran en castellà. Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
Aquest és un petit recull del que va haver de patir la llengua i els seus parlants durant el franquisme. Per sort, això no s’assembla ni per casualitat a la realitat quotidiana que tenen els castellanoparlants a la Catalunya actual.
Que en Wert, Ministro de Cultura de España, hagi fet la comparació de les dues coses només demostra el grau de manipulació que cap a tot allò que és català realitza una certa Espanya des de temps immemorial. Això que he reproduït al començament de l’apunt es pot considerar fàcilment genocidi cultural, i negar aquests fets, ni que sigui per comparació, és una manipulació de la història barroera, interessada i matussera dirigida a crear un estat opinió favorable a determinats interessos polítics. Per molt menys del que ha dit en Wert a qualsevol país seriós un polític hauria de presentar la seva dimissió immediata.
Senyors del PP, quan busquin discursos que incitin a l’odi no cal que vagin a buscar gaire lluny, els tenen dins del seu propi partit.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dijous, 23 d’abril del 2015
Sant Jordi sense drac
(Encetem un micaco de Sant Jordi…)
Si hagués de triar dues imatges del poble català tinc molt clar quines agafaria: castellers i la Diada de Sant Jordi. Una mostra el que pot fer la voluntat d’un poble unit, l’altra mostra com és aquell poble. Pocs pobles del món poden pressumir de tenir unes imatges tan potents.
I ja que estem en Sant Jordi, anem a aprofitar per parlar de la llegenda de Sant Jordi. Bé, per ser exactes, de les llegendes de Sant Jordi. Perquè Sant Jordi té moltes llegendes, i no sortien ni de bon tros dracs a totes elles. De fet, l’element que més apareixia eren… sarraïns!
Explica la tradició que fa segles a la nostra terra hi havia un gran cavaller molt devot de Sant Jordi. I com no podia ser d’una altra manera, cada any, per la Diada de Sant Jordi feia un gran convit. Però un any el seu fill petit, un minyó, va caure pressoner dels musulmans i aquests, que sabien que era fill d’un noble cristià, el van fer servir al Rei de Moreria com esclau.
I va arribar el dia de Sant Jordi, i el Rei de Moreria va veure que el seu esclau estava ploròs i va ordenar-li que l’expliqués que li passava sota amenaça de tallar-li el cap. El xiquet, innocentment, li va explicar que aquell dia el seu pare feia un gran convit i que trobava a faltar molt a la seva família.
El rei moro es posà furiós en saber que el pare del seu esclau festivava la festa del sant cavalller, gran enemic dels moros, i va jurar que així que acabés de dinar el faria matar. Però, tot d’una, va apàreixer un núvol blanc enmig de la sala del qual, amb un gran tro, va sortir en Sant Jordi amb la seva armadura completa i en un tres i no res va agafar al minyó.
I de la mateixa forma que va aparèixer al palau del rei moro va desaparèixer per traslladar-se immediatament enmig del convit del pare del minyó, el qual, meravellat i sorprés, va celebrar la millor i més alegre de les festivitats de Sant Jordi que hom recordà durant molt de temps.
Que tingueu una molt bona Diada !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)