dijous, 22 de juny de 2017

L'encantada de Montalt

(Encetem un micaco màgic…)

Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.

Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.

Montalt a Google Earth

Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.

A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.

Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

T’has fixat que en les llegendes les dames sempre son o molt belles o molt lletges? Mai hi ha terme mig.

Carquinyol ha dit...

És que els normalets no solem ser mai llegendaris... tu t'imagines una cosa estil "he vist la Dama Blanca!!!!", "ei, i com era???",'"doncs... bé, guapa no era, simpàtica potser...." ;)

Jose Alexander ha dit...

Gracias, administrador del blog, por esta maravillosa publicación. Como muestra de gratitud por cómo mi esposa se salvó del síndrome de ovario poliquístico, el trastorno gastrointestinal y el herpes, decidí comunicarme con quienes aún padecen esto.
Mi esposa sufrió el síndrome del ovario poliquístico en el año 2013 y fue realmente duro y desgarrador para mí porque ella era mi todo y los síntomas eran terribles, siempre se quejaba de una menstruación abundante y siempre le costaba conciliar el sueño. Probamos varias terapias prescritas por nuestro neurólogo pero ninguna pudo curarla. Busqué una cura y vi un testimonio de alguien que se curó y tantos otros con problemas similares en el cuerpo, y me dejaron el contacto de este médico que tiene la cura para pcos. Nunca imaginé el síndrome de ovario poliquístico. no tiene una cura natural hasta que lo contacté y me aseguró que mi esposa estará bien. Obtuve el medicamento a base de hierbas que me recomendó y mi esposa lo usó y en un mes estaba completamente bien, incluso hasta este momento está tan llena de vida. sindrome de Ovario poliquistico. tiene una cura y tiene una cura a base de hierbas para el herpes, el VIH/SIDA, la diabetes, las enfermedades neurológicas, el cáncer, el dolor de espalda, la EPOC, el Parkinson y otras enfermedades. Puede visitar el sitio web del centro herbal Dr. Itua para leer más www.drituaherbalcenter.com o enviar un correo electrónico drituaherbalcenter@gmail.com sobre cómo obtener el medicamento. Gracias administrador por un blog tan informativo.

Publica un comentari a l'entrada