Miro, Penso, OpinoEl passat 14 de setembre en Joan-Lluís Lluís escrivia aquest article a Vilaweb, on ens explicava una història que jo desconeixia totalment: Cap a final del segle XIX la monarquia francesa va estar a punt de ser restablerta. Hi havia una majoria de diputats monàrquics que es van posar d'acord per restablir al rei, Què va fallar? Van perdre el temps, es van obsessionar en textos legals i en el calendari i van deixar de tenir clar l'objectiu principal: restablir la figura del rei. Al final, uns quants diputats monàrquics es van cansar i es van fer republicans. I fi de la història.
Aquí portem tres mesos de victòria independentista al Parlament però seguim sense tenir un govern independentista perquè la CUP i Junts pel Sí encara no s'han posat d'acord. La bona notícia és que sembla ser que encara ho intenten. No estaria de més que tant uns com altres no perdessin de vista que l'objectiu principal és aconseguir la independència i que deixessin per quan siguem independents les picabaralles, ja tindran temps per barallar-se més endavant. Ara estem en temps de negociar, i negociar vol dir que les dues parts han de cedir.
Ja hem perdut molt de temps, i el temps (com van saber els monàrquics francesos) és una cosa que no et pots permetre perdre encara que tinguis majoria.
I quan encara estem discutint sobre els resultat del 27-S tenim un nou front obert: les eleccions espanyoles del 20-D. I, com no podria ser d'una altra manera, en comptes d'enfrontar-les amb una estratègia comuna tornem a tenir estratègies dividides.
Doncs bé, si abans els monàrquics francesos ens ensenyaven que no s'ha de perdre el temps tot i tenir majoria i que no pots dir blat fins que no està al sac i ben lligat, ara anem al sud on el mestre Joan Fuster va dir una d'aquelles coses que no hem d'oblidar mai : "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".
Per tant, el 20-D no podem permetre que a Catalunya puguin guanyar els contraris a la independència (i dins d'aquests contraris està Podemos) No els hi podem regalar aquesta mena de titulars a la premsa espanyola, car es dedicaran a esbombar-ho a tort i a dret per rebaixar la nostra força en l'àmbit internacional (cosa que nosaltres també estem fent amb les nostres perepunyetes…)
Així que si aquest 27-S vas votar independència ara toca tornar a fer-ho, s'ha de tornar a enviar un missatge clar de quina majoria hi ha ara mateix a Catalunya i no es pot donar cap tipus de respir al contrari.
NOTA: En l'article original, en Joan-Lluís Lluís utilitzava aquest succés històric per parlar sobre l'estratègia de Catalunya Si que Es Pot, però trobo que és força adíent també per a la situació actual.
2 comentaris:
Sí que és un bon exemple. I jo que volia passar totalment d'aquestes eleccions, al final m'he acabat convencent que és necessari votar per no deixar la representativitat de Catalunya a gent com en Rivera. Si no volem que el congrés es converteixi en un plató de la Sexta mentre que duri la consecució de la República Catalana, més val que hi tinguem veu. I després, cap a casa.
No pateixis, que Podemos no guanyarà a Catalunya, guanyarà Ciutadans...
Publica un comentari a l'entrada