dimarts, 28 de maig del 2013

Pa & Micacos

Aquesta petita història comença, com moltes altres, en un tranquil entorn rural on hi ha una època de l'any en que el verd és tan intens que l'esperança sembla envoltar-te per tot arreu…

Blat Verd

… i passa el temps i arriben els temps daurats, d'espigues ballant amb la brisa sota el sol …

Blat Daurat

… mentre allà a prop s'escolta la melodia que emet el rajar d'un doll d'aigua …

Aigua

… aigua que es barrejarà amb la farina que surt del blat i que ens donarà un dels millors menjars que hi ha, un pa boníssim …

Pa & Micaquet

… tan bo que només necessita una mica de tomàquet, un raig de bon oli i un grapat de sal per conformar un dels millor àpats del món mundial… però no em va donar temps de fotografiar-lo ! nyam !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

7 comentaris:

Daniel ha dit...

Renoi! Com creix en Micaquet!

Sergi ha dit...

Una bona història de l'elaboració del pa, naturalment, es triga molt més a tenir-lo que a fer-lo desaparèixer. Jo també sóc molt panarra. O la barra era magnífica, o en Micaquet és molt i molt petit...

Jordi ha dit...

Sempre diem que ens menjaríem els nens... Doncs en aquest cas en Miquelet hi cap a la barra :)

AhSe ha dit...

Ostres! El pa és més gran que el Micaquet? :-D

Carquinyol ha dit...

Daniel: fotent-se aquestes barres tu diràs !!

Xexu: En Micaquet no és cap gegant però la barra és enorme !!

Jordi: Si que hi cap, sí! psss Micaquet, Micaquet, no Miquelet !! ;)

Ahse: Efectivament, era més gran la barra que el xiquet. És que als pobles valencians si s'hi posen, s'hi posen !

El porquet ha dit...

N'hi ha per menjar-se'l! El pa i el micaquet!

Marga ha dit...

Si aquest és el pa que duia em Micaquet quan va néixer podeu estar ben contents! ;-)

Publica un comentari a l'entrada