dimarts, 18 de desembre del 2012

Si vis amaris, ama

(Encetem un micaco encès…)

Com animals socials que som és habitual que existeixin conflictes entre individus i/o col·lectius. Davant el conflicte es poden adoptar diverses postures: n'hi ha que prefereix estratègies més pactistes i calmades i n'hi ha qui prefereix de més agressives. Totalment respectable també, cadascú pot defensar allò que pensa de la forma que cregui més adient.

Ara bé, hi ha una fina línia vermella que no s'ha de mirar de sobrepassar mai, la del respecte al contrari i allò que pensa. Sempre s'ha de respectar al contrari, perquè la seva opinió és, com a mínim, tan respectable com la pròpia. I resulta que en la relació Espanya-Catalunya aquesta fina línia vermella s'ha trencat tantes vegades que és impossible de recordar-les totes, però és ben fàcil donar exemples actuals :

Notícia Ara
Notícia Ara
Notícia Ara
Notícia Ara

I aquí si que ja no em puc contenir més. Qui coi es pensa que és en José Maria Aznar per amenaçar-me  com si fos un patètic pinxo garrulero de Sant Roc ? Qui nassos es creu que és per amenaçar-me només perquè no li agraden els meus ideals? Què pensa fer, fotre'm a la foguera com si en comptes del segle XXI estiguessim al segle XI ? Però que s'ha cregut !

I en Wert? Qui es pensa que és en Wert? Es pensa que per molt "ministro" que sigui pot venir a dir-me amb tota la seva prepotència que pensa rentar el cap al meu nen i adoctrinar-lo ? I que a més evitarà que aprengui una de les seves llengües maternes? Què s'ha cregut aquest home? No van adoctrinar als meus pares ni als meus avis enmig d'una dictadura feixista i ara vindrà aquest a fer-ho i a fotre'ns seixanta anys enrere utilitzant els nostres fills ? Però què nassos s'ha cregut?

I en Vázquez? Però aquest home sap de què parla? Sap primer de tot que al Principat no és castiga a cap nen per parlar castellà al pati? I sobretot, com pot tenir els sants dallonses de comparar el fet d'utilitzar una determinada llengua a l'escola amb la persecució, denigració, assassinat i cremació de milers de persones? Aquest home hi toca?

El meu pare sempre em va ensenyar a evitar els conflictes i a mirar de trobar solucions raonables i satisfactòries per a tothom, i sobretot que justament amb qui més s'ha de mirar de parlar és amb els que no pensen com tu. Però també em va ensenyar que amb qui no et respecta no cal perdre el temps fent-ho, cal ignorar-lo i anar a la teva. I aquests senyors, entre altres, fa mesos que ens tracten de nazis, egoistes, lladres i no-se-quantes-coses-més no es mereixen ja una altra cosa. No tinc res a negociar amb qui no em respecta. És més, haurien d'estar denunciats. Prova a dir tu això del Rei d'Espanya o del Presidente del Gobierno i veuràs que ràpid et cau una denúncia.

El 1416 Alfons el Magnànim es va dirigir al Parlament de Barcelona en castellà. El malestar que va crear es va originar es va materialitzar per boca de l'Arquebisbe de Tarragona en la frase "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima) convidant-lo a interessar-se per la terra de la que era comte i rei i en la seva llengua i costums.

No estaria de més que avui dia hom li recordés al Gobierno Español i a tot l'espanyolisme mediàtic que, si volen que ells i les seves idees siguin respectades i escoltades, comencin respectant i escoltant als altres i allò que diuen.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

6 comentaris:

Sergi ha dit...

No, això no va així. Tu sents aquestes frases i se't posen els pèls de punta. Però ells ja són escoltats i respectats. Quan un d'aquests obre la boca, molts assenteixen i hi estan d'acord. I els més radicals encara pensen amb ràbia que fotran els catalans, i ja estan tranquils. Fora de Catalunya, aquestes paraules són llei. És aquí on no els fem cas, sabem la veritat i sabem que menteixen. Però fora d'aquí, la veritat és la que diuen ells. Si amb les xarxes socials i el món tan petit que tenim encara no els convencem i no ens creuen quan diem, per exemple, que no es persegueix a cap nen per parlar espanyol, com vols que vagi bé la cosa. Encara t'insulten i et tracten de mentider. Qui ets tu per contradir l'excel·lentíssim president Aznar?

La conclusió, però, és la mateixa. No hi ha res a negociar amb aquesta gent, perquè ells no ho volen. Igual que no hi ha ningú amb qui federar-se, perquè ells no ho volen. Ens volen subjugar, no equipar-se amb nosaltres. Doncs això, només queda l'opció de fotre el camp. Si ens ataquen és perquè saben que només ens queda aquesta opció, i que si ho volem de veritat, no ho podrem evitar. Cal que ens espantin, a veure si ens fem enrere. De moment no els funciona.

Daniel ha dit...

En realitat no es difícil entendre la seva actitud. Simplement no tenen cap interés en ser estimats. Només volen ser obeïts. Volen una relació entre amo i servent. Quan s'enten això, tots els seus estirabots agafen sentit. L'amo no té perquè respectar als seus subordinats. (Podria fer.ho si, com a mínim, fos educat, però no es necessari que ho sigui).

Oliva ha dit...

AZNAR,WERT,VAZQUEZ......DOLENTS DE "PENICULA"DEL OESTE,D'AQUELLES AN BLANC I NEGRE,PERO NO CREC QUE RAJOY,COSPEDAL,MONTORO,SAEZ DE SANTAMARIA,I ALTRES.....SIGUIN MILLORS.

Jordi ha dit...

Aquesta actitud sembla essencial a ser nacionalista espanyol. El que més m'emprenya és que hi ha molta gent allà que pensa això i que fan cas d'aquests. Per tant el problema no són només els caps visibles.

Tot i això, primer s'ha d'intentar negociar i quan diguin que no anar a la nostra. Les coses ben fetes.

El porquet ha dit...

És un problema de mala fe, o dit d'altra manera, de filldeputisme.

Entenc que un senyor de l'Espanya profunda, que no ha sortit pràcticament del seu poble, bombardejat cada dia per l'assetjament mediàtic espanyol es cregui aquestes mentides.

Ara bé, els senyors que les escampen, se'ls suposa més cultivats, més viatjats, i que, per tant, la realitat catalana no els és tan i tan desconeguda com per fer aquestes afirmacions totalment falses. Mentides, mentides i més mentides.

I això, com he dit, només es pot catalogar com a filldeputisme. Per què amb aquestes actituds fomenten l'odi entre pobles, la ràbia entre ciutadans... i després diran que la culpa encara és nostra per radicalitzar-nos, quan de les seves boques surt el verí més malvat que es pugui escopir.

Carquinyol ha dit...

xexu: dos no parlen si un no vol, i evidentment en aquest cas està ben clar qui no vol parlar.

Daniel: Afegit al que he comentat a en Xexu, si a més de no parlar vas amb aires de superioritat, la cosa només pot empitjorar

Oliva: Jo trobo especialment molesta la cospe

Jordi: Ja sembla clar que ells negociar no volen, però molt em temo que quan vegi que no ens arronsem els hi sortirà la vena negociadora

El Porquet:Només cal veure el que diuen per saber qui és el radical

Publica un comentari a l'entrada