El món on vivim
Com ja he comentat altres vegades del món de l'economia no entenc gairebé res. No sé ben bé com funcionen les borses, no entenc els indicadors macroeconòmics (ni microeconòmics) i em costa entendre perquè actualment vivint una gran crisi focalitzada principalment en els bancs quan aquests sovint no deixen de generar beneficis any rere any.
Segurament aquesta ignorància meva topa amb el meu sentit comú i fa que algunes notícies realment no les acabi d'entendre. Ara no fa gaires dies vaig llegir el següent ...
... on, bàsicament, es comenta que el Gobierno va fer un toc d'atenció al Govern Català pel seu endeutament. Recordem que això va relacionat amb la maniobra que va realitzar la Generalitat de Dalt a finals de l'any passat ...
... quan va emetre deute per valor de 1890 milions d'euros per a financiar-se, ja que, sembla ser, la tresoreria de la Generalitat del Principat no passa un bon moment.
Bé, fins aquí fins i tot jo ho podria entendre: el Gobierno central avisa a un govern autonòmic de que no estiri més el braç que la màniga. El problema ve quan recordo una notícia d'ara fa un parell d'anys ...
... que ens ve a dir que, anualment, el Principat aporta a l'estat uns 13.000 milions d'euros, tan per mantenir el funcionament d'aquest com per 'ajudar' altres comunitats autònomes. I és quan ja no entenc res !! Perquè clar, si el Principat aporta 13.000 milions a l'any però després té un forat a les seves finances d'uns 2000 milions d'euros... no seria millor no aportar tant i no haver de demanar prestat ?
I és que, si et poses a pensar, tot és una mica surrealista: El Principat aporta una sèrie de diners a l'Estat, part d'aquests diners serveixen per a pagar els serveis que l'Estat ofereix i una altra part va a parar a altres comunitats autònomes que en comptes d'aportar diners a l'Estat en reben d'ell. Com el Principat necessita més diners que no pas els que té, decideix emetre deute i l'Estat li crida l'atenció per aquest tema. Al mateix temps, les comunitats autònomes que reben diners de l'Estat no només no aporten la seva part per a mantenir els serveis estatals sinó que no necessiten emetre deute i segueixen vivint felices i contentes.
Realment, a mi tot això em sembla de jutjat de guàrdia !! Decididament, no entenc jo de temes econòmics...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
8 comentaris:
Que dolents que som els catalans, que encara els donem massa pocs dels nostres diners a aquella gent tan necessitada...
Com a tu, també em costa molt entendre-ho.
*Sànset*
doncs a mi em sembla que ho entens molt bé, i a més ho expliques molt bé!
potser ho hauries de dir més fort, que se't sentís des de madrit!
Doncs per no entendreu, ho expliques de meravella!
La llàstima és que si no es vol veure per bé que ho expliquis no hi ha res a fer...
No ens faràs cap apunt parlant del Micaquet? :-)
A mi em sembla molt cutre. Us haurieu de separar d'una vegada o canviar de política economica mentre encara podeu. Al moment que tota l'industria estigui a Xina serà massa tard.
Diria que sí que n'entens, hehe!
És justament això el que volen. Que ens arruïnem. I a sobre fer passar el govern català com el malbaratador que es veu obligat a endeutar-se.
Massa que els entens, i ens els fas entendre. Ja sabem com va això, però està bé tenir dades en mà. Hauríem de rebre pel que donem, i ja que no podem ser lliures, ara per ara, si tenim problemes econòmics, seria lògic que no paguéssim tant, no?
Què fa en Micaquet??
Jo, innocent de mi, em pensava que el Micaquet us havia estovat l'economia, com sol passar!!!!
Vaja, d'això altre no en puc parlar, en tinc els nassos plens.
Una abraçada!
sànset i utnoa: no sé com ens podem mirar de tan dolents com som...
kika: no pot ser. Si jo un simple mortal ho entengués bé, els nostres estimats liders també... i haurien de fer alguna cosa, no ? ;)
Rita: del Micaquet més endavant, quan netegi la baba del teclat !!! :D
AhSe: Si que ens hauriem de separar, si !
Albert: Doncs darrerament ja estan fent un munt de coses per arruïnar-nos...
Xexu: Llàstima que la lògica i la política...
zel: A vegades millor no parlar-ne...
Publica un comentari a l'entrada