Escapades
Des de sempre m'ha atret les restes de temps passats. Quan era petit el meu pare em portava de tant en tant a visitar les termes romanes del Museu de Badalona i jo m'ho passava d'allò més bé tafanejant entre aquell munt de pedres antigues. Però a mi el que m'agradava (i m'agrada) de debò és visitar castells, tot i que hi havia un problema: pels voltants de Badalona no hi ha gaires castells (el més similar que es pot trobar són masies fortificades) i des de ben petit ja notava que el castell de Montjuïc era una cosa ben diferent. Per sort ben aviat vaig poder trobar alguna cosa que quadrés amb aquella arquetípica imatge de castell medieval que tenia dins meu. Va ser durant una visita familiar a Vilassar de Mar quan vaig veure un costerut cim que mostrava en la seva part més alta una torre i restes de murs. Aquell indret és un dels monuments més emblemàtics i coneguts de la comarca del Maresme : el castell de Burriac.
Situat al centre del Maresme i damunt d'un turó rocallós de 387,5 metres al municipi de Cabrera de Mar trobem el Castell de Burriac, una edificació de la que es té constància des de l'any 1017 i que sempre ha estat sota domini del Comtes de Barcelona que cedien la seva possessió a un castlà en qualitat de vassall. Construït damunt de les restes d'una fortificació romana (que, al seu torn, es van construir damunt d'altres iberes) durant la seva primera època, al segle X, va oferir refugi als qui s'escapaven de les ràtzies sarraïnes que van destruir Barcelona i les seves rodalies i va ser un dels pocs reductes que es va salvar dels musulmans. Aquest castell es va anomenar durant molts anys el castell de Sant Vicenç degut a que la capella del castell estava consagrada a aquest sant, i precisament els seus primers castlans van ser la família Sant Vicenç, tot i que moltes altres famílies poderoses de Catalunya van tenir la seva possessió al llarg dels anys, com ara els Montcada o els Desbosch.
Protagonista dels diferents fets d'armes de la història de Catalunya, el castell es va veure pràcticament derruit al segle XVIII per l'ordre que va donar Felipe V de Castilla de destruir la major part de castells catalans després de derrotar-nos militarment. El castell es va mantenir enrunat i abandonat a partir d'aleshores, tot i que fins el segle XIX es van mantenir aplecs a la capella per la festivitat de Sant Vicenç. Propietat de l'Ajuntament de Cabrera de Mar des de l'any 1990, quatre anys més tard es van fer treballs de consolidació que van permetre conservar en bon estat la torre de l'homenatge del segle XV (construïda damunt d'una medieval anterior), les restes de la capella de Sant Vicenç i bona part de les muralles del segle XI.
Enclavat en un indret estratègic, que permet controlar la costa de tota la part centra-sud del Maresme i nord del Barcelonès, així com el Camí Reial que corria per la costa i bona part de la xarxa de camins que discorrien per la Serralada Litoral, el castell de Burriac és actualment, a més d'un lloc d'interès històric, un mirador magnífic tant de la costa com de la serralada.
La visita d'aquest castell ofereix la possibilitat de realitzar una excursió fàcil i apte per a tota la família. Tot i que hi ha diversos punts de partida, un dels més habitual és del poble de Cabrera de Mar, on podem agafar com a referència el Carrer de la Riera i des d'allà surt un camí força ampla que ens durà fins al castell, amb una durada aproximada d'una hora i mitja fent-ho tranquil·lament. Si hom vol fer-ho més senzill, es pot anar en cotxe fins a la mitat del camí on hi ha habilitada una zona d'aparcament prop de la zona de la Font Picant. Tot i que el camí no és difícil, cal tenir en compte que durant els mesos d'estiu el sol hi caurà de valent ja que no té pràcticament ombres. Tot seguit us deixo un mapa amb la senyalització de la ruta (si cliqueu al damunt la podeu visualitzar en format Google Maps) i us animo a que el visiteu en quan tingueu ocasió, realment val la pena !
Nota Itinerari: Si sou d'aquelles poques persones que, com jo, no tenen cotxe, us informo que podeu arribar a Cabrera de Mar de dues maneres diferents. Podeu optar per anar en tren de rodalies de la línia R1 fins a la parada de Cabrera de Mar-Vilassar de Mar i d'allà anar caminant fins el poble (hi ha aproximadament uns 45 minuts) o bé agafar un dels diferents autobusos de l'empresa Casas que porten fins al poble, com ara la línia C-16 que passa per aquesta estació de tren que comentava abans.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
5 comentaris:
Veig que arribar a Cabrera sense cotxes es tan "fàcil" com quan jo era petit.
A Badalona, els meus pares, tenen una ampolla heretada de l'àvia, d'aquelles que es posaven a la tauleta de nit per beure aigua, decorades a mà amb el vas decorat també que es col·locava al damunt del coll. Aquesta ampolla està decorada amb el castell de Burriac, la meva àvia m'explicava històries del castell, que malauradament he oblidat, però la visió d'aquell castell en aquella ampolla el feia més important dins la meva imaginació. No cal dir que el dia que hi vaig anar per primer cop em vaig sentir molt decebut, ni princeses ni dracs, almenys de la mida que jo volia.
A mesura que em vaig anar fent gran, en veure'l al passar per la carretera em vaig adonar de com n'és de majestuós enfilat d'amunt del turó.
Per cert quan hi penso encara sento l'olor dels garrofers.
La primera vegada que hi vaig pujar, de nena, em va passar com al tobuushi, em va decebre perquè dintre no hi havia res, no sé pas què m'esperava...
Quan hi vaig tornar, de més gran, ja el vaig valorar força més. Un lloc certament majestuós.
Uuuuui! Has encetat un micaco castellà! Un micaco castellà!! Un català somiant amb Castilla! On arribarà el món...
Ostres!
Doncs no hi he estat mai. De fet, aquesta és una de les zones del país per les quals he bellugat menys. Un dia d'aquests hi haurem de posar remei.
Bona -i engrescadora- guia!
*Sànset*
Tampoc tinc el gust de conèixer aquest castell, però per les referències - i les fotos - té molt bona pinta...
Ja veig, curiós de mena com una servidora! Potser no és el mateix, però a mi m'encanta tafanejar pels llocs abandonats, siguin runes o no. Descobrir qui va viure allà, què va fer, la seva història, a través dels objectes que et trobes, marques, llibres... és apassionant :)
Publica un comentari a l'entrada