divendres, 30 de juny de 2017

Fi de curs blogaire 2016-2017

 

Toca temps d'anar-se'n de vacances, ni que sigui blogaires. Déu n'hi do el que hem passat des de la darrera parada estiuenca i Déu n'hi do el que ens espera a la tornada. Cap guionista de sèrie seria capaç de posar tanta emoció al final de temporada !

I és que en un any hem tingut constància de la 'Operación Catalunya' i de com de podrides estan les clavegueres d'un Estat que vol prohibir que part dels seus ciutadans expressin la seva opinió votant. També ha quedat clar, per si hom encara no s'ho creia, que per aquí anem a totes i ja tenim data i pregunta pel referèndum que farem l'1 d'octubre davant el tancament en banda del Gobierno Español i la incredulitat cada vegada més gran de la comunitat internacional que no entén com és que no es vol permetre votar als catalans.

Així que millor que agafem forces aquest estiu ja que el setembre, de nou, i axò ja comença a ser un clàssic, es dibuixa força mogut. Bon estiu i bones vacances a tothom i ens llegim al setembre.

Vacances estiu 2017

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!

dimarts, 27 de juny de 2017

El primer sender

 

(Encetem un micaco excursionista...)

Tinc sort de que a en Micaquet l'agrada tant com a mi anar a la muntanya. Tot i que ja fa temps que hem fet alguna excursió ara fa poc va fer el seu primer 'sender' oficial i s'ho va passar d'allò més bé. En concret vam fer el SL-C-141, un sender circular que et porta de la part urbana de Santa Coloma de Gramenet fins al Turó del Pollo, on estan les restes del poblat ibèric de Puig Castellar.

Panel SL-C 141

Vam començar el camí al complex esportiu de Torribera i vam aprofitar per agafar forces dinant a la Font de Sant Bartomeu, un indret força tranquil i arborat…

Camí de la Font de Sant Bartomeu

… a partir d'allà el camí es tot de pujada fins arribar a l'ermita de Sant Onofre i a més com el camí és ample i amb no gaires arbres el sol et cau amb força, però les vistes cada cop són més espectaculars i això fa que el camí no es faci pesat …

Panoràmica Serra de Marina

…i al passar pel costat del camí de l'ermita ja vam tenir una bona vista del nostre objectiu final, el turó on està el poblat ibèric de Puig Castellar

Turó del Pollo

… i just allà vam veure que des de damunt del turó (però amunt amunt) hi havia hom que ens estava observant …

Xoriguer

… vam continuar sota la seva mirada fins arribar i pujar al turó. El darrer tros és costerut però està ben habilitat. Les restes estan arreglades i n'hi ha uns quants panells informatius …

Puig Castellar Puig Castellar

… però el millor de tot van ser les vistes, ja sigui de la part del litoral o de la part del Vallès …

Panoràmica des de Puig Castellar

… i tot i que feia un dia boníssim dalt el turó bufava un vent tant fort que una jaqueta no molestava pas. Vam estar una estona descansant i després vam agafar el camí de tornada, ja més relaxat perquè era baixada, que ens va portar de nou a la part urbana de Santa Coloma… i ja vaig començar a rumiar quina serà la següent excursió !

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 22 de juny de 2017

L'encantada de Montalt

(Encetem un micaco màgic…)

Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.

Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.

Montalt a Google Earth

Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.

A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.

Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 19 de juny de 2017

Refrescar-se !

(Encetem un micaco acalorit…)

 

Ànec al riu Besòs
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

El riu ressuscitat

(Encetem un micaco fluvial...)

El riu Besòs és un petit riu situat al nord de la comarca del Barcelonès, al Principat de Catalunya. Tot i ser petit porta aigua tot l'any i del seu llit sortia el famós Rec Comtal que durant l'Edat Mitjana proveïa d'aigua a la ciutat de Barcelona.

Als anys 70 i 80 del segle passat aquest riu va ser cèlebre per ser el més contaminat d'Europa. L'aigua bruta, la pudor i l'escuma era una cosa quotidiana i era més una claveguera a cel obert que no pas un curs fluvial. Afortunadament, a partir dels anys 90 es va començar a treballar per canviar això.

Aquesta feina ha permès que en plena àrea metropolitana de Barcelona puguem veure imatges com aquesta…

Riu Besòs

… i que el riu s'hagi convertit en l'habitat de nombroses espècies de aus …

Aus del riu Besòs Aus del riu Besòs

… i de peixos …

Peixos del riu Besòs Peixos del riu Besòs

… al mateix temps, també se han rehabilitat espais veïns del riu en diversos municipis i, poc a poc, el llit del riu i el seu entorn va agafant un aspecte que mai hauria d'haver perdut i és un lloc on s'està molt bé passejant, fent esport o simplement veient com passa l'aigua, tot i que encara hi ha molta feina a fer. I això, per la gent que vivim a ciutat, és un luxe que hem de conservar sigui com sigui.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 9 de juny de 2017

Y no estaba muerto, no, no,...

(Encetem un micaco Llàtzer…)

D'això...

Notícies defunció procés

...a això...

Notícies defunció procés

Quina credibilitat tenen els que deien que no arribaríem aquí? Quina credibilitat tenen quan diuen que no es farà? Quina por tenen a que es faci si sempre diuen que ells en són més? Hi ha quelcom millor per arreglar els problemes que tothom pugui votar?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de juny de 2017

El substrat

(Encetem un micaco dictatorial…)

La setmana passada es podien llegir les següent notícies…

Dimoni de Badalona 2016

… veieu cap patró? Oi que sí? Desenes d'anys després de finalitzada (oficialment) la dictadura encara hi ha partits polítics espanyols que s'oposen a que se li faci qualsevol tipus de condemna.

M'ha semblat particularment molest la notícia sobre la simbologia franquista i la forma en que el PP i C's s’hi han oposat perquè consideren que només es centra en les víctimes d'una part. Aquest argument és simplement vomitiu. És cert que en una guerra totes les parts solen tenir actuacions condemnables, però no és menys cert que en aquella guerra en particular les que feia una part eren actes descontrolats i perseguits per ells mateixos i les que feia l'altra eren actes planificats, metòdics i fomentats des dels més alts nivells. I això sense parlar del gran tema, que són els gairebé quaranta anys de després de la guerra on els actes condemnables i les víctimes eren bàsicament només les d'un bàndol.

La notícia de la prefectura de Via Laietana també té el seu què, sobretot per la postura de C's que ve a ser incongruent respecte al de la notícia anterior ja que el museu estaria també enfocat a les víctimes d'una part no? I això per no recordar com se n'alegren els seus simpatitzants i com aplaudeixen quan es manifesten per davant d'aquest lloc.

I la darrera notícia només ens ve a reafirmar que això de complir les lleis i les sentències judicial, tal i com explicava l'altra dia, a Espanya sembla ser que només és obligatori quan l'interessa al Gobierno de torn…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 29 de maig de 2017

Ous de platja

(Encetem un micaco ovípar…)

Quan aquest estiu vam visitar el Acuario de Sevilla una de les coses que ens va cridar més l'atenció va ser aquesta peixera amb ous de taurons i rajades…

Aquari amb ous de tauró

… una d'aquelles coses que saps però no has vist mai, que situes molt lluny del teu entorn urbà en el que vius de forma quotidiana i que només pots veure en indrets com aquest.

Però fa pocs dies, passejant per la vora del mar a la platja de Badalona vam poder veure això…

Ou de tauró a la platja

… un ou de tauró a la platja de Badalona ! No és pas una cosa inusual, de sempre s'han parlat de tintoreres (taurons blaus) que viuen en aquestes aigües (i qui sap si hi ha alguna altra espècie més), però veure allò que consideres 'exòtic' just al costat d'on vius és sorprenent… i gratificant.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!