divendres, 17 de febrer de 2017

dimarts, 14 de febrer de 2017

Lladres de trens

(Encetem un micaco ferroviari…)

Quan jo era xiquet sentir parlar de lladres de trens era transportar-te a temps del Far West, amb un grapat de cowboys amb un mocador lligat a la part baixa del rostre cavalcant i foten trets al costat d'un tren de vapor enmig de praderes mig desèrtiques plenes de pols i cactus. Però el temps canvien i ara els trens es roben des dels despatxos per part de senyors amb corbata que no es conformen només en emportar-se en que va dins dels trens, sinó el tren sencer... i la via i tot !

La setmana passa el secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Josep Vicent Boira denunciava que la connexió entre les estacions madrilenyes d'Atocha i Chamartín es pagaven amb els fons que la UE destinava al Corredor Mediterrani. I com podia ser això?

Fa anys la UE va definir el Corredor Mediterrani com un dels eixos fonamentals, davant de l'oposició del Gobierno Español (amb la ajuda del PSOE). I què ha passat ara? Doncs que el Gobierno Español ha ‘redefinit' el seu traçat i l'ha fet passat en part per... Madrid, tal com demostra aquest document on queda ben clar que s'ha inclòs la connexió Madrid-Algeciras en el Corredor Mediterrani amb el qual resulta que, a Espanya, el Corredor Mediterrani passa alhora per la costa mediterrània pel mig de la península... i ja sabem tots on es gasten a Espanya els calers quan passen aquestes coses. Per cert, per si no estàveu ja prou enfadats que sapigueu que la connexió de l'aeroport de Barajas amb l'AVE també es pagarà amb aquests diners.

Mentrestant, al Corredor Mediterrani de debò seguim amb zones de via única, amb zero plans d'ampliació i amb una execució de les obres d'Adif a Catalunya del 26,8% de les pressupostades (a Madrid és d'un 77%). El tema és tan greu que els empresaris valencians i catalans s'estan organitzant per reivindicar la seva construcció i a ells s'afegeixen també empresaris andalusos i murcians.

I és que, tot i que sembla increïble, el tema pot ser encara més greu, ja que hi ha gent que afirma que el famós tram Madrid-Algeciras és de fet inadequat per les mercaderies, bàsicament per l'orografia del terreny (que faria limitar massa la llargada dels trens de mercaderia) com pel negoci bàsic del mateix port d'Algeciras, que és més un port de transbord entre vaixells que un port de descàrrega. Així les coses, un pot arribar a sospitar que la utilització que faria el Gobierno Español d'aquesta connexió seria únicament per desviar els fons pels seus propis interessos i per bloquejar aquells que políticament no els interessen. El resultat? Inflar la capital i seguir deixant la indústria de gran part de l'Estat sense infraestructures competitives.

Recordeu allò del 'Espanya ens roba' ? Doncs poques vegades s'ha vist de forma tan clara.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 7 de febrer de 2017

Retorn a 1977

(Encetem un micaco crononauta…)

L'altra dia a Twitter podíem llegir una d'aquelles coses que has de llegir un parell de vegades ja que no t'acabes de creure el que estàs llegint...

Piulada Grup PP a les Corts

... el grup de les Corts Valencianes del PP es fa seu allò que diu un testimoni anònim entrevistat pel diari Valencia Plaza on es ve a dir que el valencià és més un destorb que una altra cosa.

Tot i que el PP valencià sempre ha estat hostil amb la llengua, darrerament està arribant a uns extrems com no es veien des dels temps més àlgids de la Batalla de València. Pocs dies abans, el PP van presentar una proposició per a que el Consell defensi que el valencià i el català són dues llengües diferents. Així tal qual, de cop i volta tirem 40 anys enrere.

El fet és tan bèstia que fins i tot dins del PP ja hi ha hagut discrepàncies. Un eurodiputat del PP li recorda a la líder del PP valencià que el català i el valencià són la mateixa llengua i que en política no tot s'hi val. Per una altra banda el president provincial del PP de València es demarca de la piulada feta pel seu grup de les Corts.

Des del meu punt de vista, revifar de forma tan virulenta aquesta polèmica només demostra que el PP del País Valencià és incapaç de generar noves propostes que facin que la ciutadania aposti de nou per ells. Això, en un partit tan tacat per la corrupció, que defensa re-centralitzar l'Estat i que no vol ni sentir a parlar en millorar el finançament tan deficitari que rep el País Valencià és mortal de necessitat, i per això recorren al vell anticatalanisme que tan bé els hi va funcionar en unes altres èpoques.

No deixa de ser simptomàtic que els populars, tan proclius a demanar als altres que no visquin al passat, vulguin tornar a temps passats de nou. Bé, potser mirant qui van ser els pares fundadors del partit tampoc és tan estrany...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de febrer de 2017

Badalona, Albiol i els musulmans

(Encetem un micaco badaloní…)

L'altra dia la regidora de Guanyem Badalona Fàtima Taleb va denunciar públicament haver rebut atacs xenòfobs a Badalona per causa de la seva condició de musulmana i ho va atribuir al clima de crispació que cap aquesta comunitat va crear l'exalcalde popular Xavier García Albiol. Aquest va contestar amb una piulada on va titllar a na Fàtima d'incompetent i de voler amagar la seva incompetència darrera la denúncia dels seus atacs. Com no podia ser d'una altra manera, no se'n va poder estar de recordar que la regidora és musulmana.

Que na Fàtima sigui competent o incompetent no ho puc dir, no tinc dades al respecte, però el que sí sé és que els atacs que ha rebut no han estat per aquesta causa sinó per la seva religió. Sospito que si aquests atacs es fessin per motius d'incompetència uns quants companys de partit del sr. Albiol en rebrien sovint. Us imagineu que passaria si ataquessin a membres del partit de l'Albiol per ser espanyolistes? I si diguéssim que només ho denuncien només per tapar les seves incompetències ?

Badalona és una ciutat complexa. De ser un petit llogaret va passar a cert una populosa ciutat en poc temps, amb molta gent nouvinguda que tenia altres costums i fins i tot una altra llengua. Encara avui en dia no s'ha acabat de poder integrar del tot a la societat catalana part d'aquelles persones i els seus descendents. Enmig d'aquest procés hem tingut una nova onada migratòria que ha portat a la ciutat gent amb orígens, costums i llengües encara més diverses. Com els nouvinguts (els d'aquesta onada recent i els de l'anterior) és concentren en determinats barris de la ciutat això complica moltíssim tota la feina dels integradors socials, de les escoles i dels serveis socials com ara els encarregats de l'assistència sanitària.

Si a això li sumen unes minories autòctones en determinats barris, com ara els gitanos, que també tenen la seva problemàtica particular i que es solapa amb els problemes anteriors ens podem fer una idea de com de complexa és la realitat badalonina. I si a aquesta realitat l'afegeixes la manca de recursos a causa de la crisi i de les retallades obtens un clima totalment explosiu on els populismes troben un entorn idoni per a desenvolupar-se.

Els prejudicis xenòfobs a Badalona no els va crear l'Albiol, venien de molt abans, només cal viure en un dels barris per saber-ho. Evidentment no és que tothom siguin uns xenòfobs i es vagi escopint a tot el musulmà/xinès/negre/sudamericà que va pel carrer, però si que hi ha un substrat que ha calat amb el típic discurs de l'incivisme, de que no respecten res, de que s'emporten tots els ajuts socials i que es carreguen els sous i el comerç.

Però va arribar l'Albiol i en comptes de mirar de frenar això ho va precipitar i cristal·litzar. I si abans l'idea ja estava arrelada ara va arrelar encara més. I ho va fer amb una visió electoralista clara, només cal veure com són socialment els barris on el PP té més força. Va atiar el foc xenòfob contra els musulmans (i contra els independentistes també, que a Badalona som minoria) i la cosa li va funcionar. Ho va calcular perfectament, sabia que molts musulmans no poden votar i que els independentistes no li votarien mai de la vida, així que pèrdues de vots 0. El càlcul era clar.

Un detall per a que ho veieu: heu vist a l'Albiol dir res dels gitanos? Crida l'atenció que no digui ni piu d'ells quan són una de les minories que també pateixen prejudicis arrelats i sovint al barri de Sant Roc, on viu bona part de la comunitat gitana de la ciutat, hi ha sovint notícies relacionades amb l'incivisme, la inseguretat o la violència. En canvi, no dubta en carregar contra altres minories de la ciutat. Perquè? Perquè els gitanos voten. I de fet, molts d'ells estan força a favor del discurs de l'Albiol. Fa uns anys fins i tot li van mostrar suport a l'Anglada, i aquests era un sac de vots que el PP de l'Albiol no volia perdre.

Davant de tot això exigir que s'ha de jutjar a la gent per allò que fa (o que deixa de fer) independent de que sigui musulmà/cristià/gitano/xinès/blanc/negre/marcià no és un 'postureo buenrollista' sinó una forma d'actuar bàsica i absolutament necessària si volem cimentar una ciutat sòlida i sense prejudicis per a tothom. Per fer-ho caldrà molta paciència, molta feina i, sobretot, molta transparència (encara que ja sabem que hi haurà qui no la voldrà ni veure) per combatre els prejudicis. I això costarà. I molt. Però no fer-ho és molt pitjor perquè ens pot portar a un món on manin els Albiols.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 31 de gener de 2017

Deslleialtats i desobediències

(Encetem un micaco lleial…)

Una de les coses que més ens han dit als independentistes des de les Espanyes és que hem de ser lleials i que les lleis estan per obeir-les. Quan et diuen una cosa així el primer que has de comprovar és que si qui t'ho diu ho fa.

Doncs bé, la primera sorpresa bé quan comproves que el Gobierno Central, sí, el mateix que porta al Tribunal Constitucional tot allò que s'aprova a Catalunya i que no l'agrada, ha desobeït 26 vegades els dictàmens del Tribunal Constitucional en que s'ha donat la raó a la Generalitat de Dalt. No una ni dos... 26 ! I tenen la santa vergonya d'anar dient que 'las sentencias estan para cumplirse'.

De fet, des d'Espanya no només es procedeix amb desobediència (quan no els interessa) sinó també amb deslleialtat, com ara la deslleialtat de posar traves a l'hora de pagar les beques als estudiants catalans escudant-se en que la tramitació des de la Generalitat de Dalt s'ha fet malament... quan, curiosament, a totes les altres comunitats autònomes ja ho han cobrat i allà no hi ha hagut cap problema ni errada, ves per on.

I les deslleialtats no acaben aquí. Des de sempre s'ha denunciat les poques ganes amb que l'Estat executa inversions a Catalunya. No fa gaire es va poder posar números a aquest fet, precisament en un d'aquells punts que més couen als catalans: les infraestructures ferroviàries. Segons vam poder saber, Adif només va executar el 26% del que tenia previst fer a Catalunya. La cosa és més perversa del que sembla, ja que no és que no tinguin les coses previstes ni pressupostades, és que si les tenen… però no les fan !

Així que la propera vegada que ens parlin d'obediències i de lleialtats ja sabreu que els hipòcrites no són els més adequats per parlar d'aquests temes.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 27 de gener de 2017

El tracte que ens mereixem

(Encetem un micaco diplomàtic…)

El món de la diplomàtica és un món complex i on s'han de fer concessions i tot una sèrie d'equilibris i de jocs malabars difícilment justificables en altres casos. Per això és un món on la discreció es valora de tant i on el llenguatge i les formes són molt importants. I és un món on la futura República Catalana ha de saber moure's des de abans de néixer. Per això és important la feina que fa el DiploCat i per això és important la conferència que van fer l’altra dia el President Puigdemont i els consellers Junqueras i Romeva a Brussel·les.

La independència no és guanyarà ni a Brussel·les, ni a Madrid ni a Berlín, és guanyarà a Barcelona, però des del moment de guanyar-la és important tenir els recolzaments necessaris per enfortir-la. Tal i com diu sovint en Vicent Partal, els estat no s'acabaran de definir fins que no hi estiguin obligats, i aquest moment serà just quan ens declarem independents. Per això és tant important la feina que es faci abans.

I és aquí on hem d'emmarcar la conferència d'aquesta setmana a Brussel·les, en aquest esforç per preparar el camí de després. El president de la Generalitat de Dalt i els consellers van anar a explicar als estats de la Unió Europea el que fem, el que farem, el perquè ho farem i com ho farem.

Evidentment això a Espanya no agrada gens. I ha estat vent evident com a respòs, com sempre, amb boicot i menyspreu. El boicot va quedar ben explícit en la carta que va enviar un eurodiputat del PP a la resta d'eurodiputats (en un to ben poc diplomàtic, per cert) i el menyspreu venia directament de la mà d'en Mariano Rajoy quan a Madrid i entre riallades va dir que a en Puigdemont se l'havia donat "el tracte que es mereixia". No hi ha canvis, és el tracte que rebem els catalans des de sempre quan reivindiquem dignitat a Madrid: boicot, burles i riallades. No en saben més.

L'altra dia a Brusel·les vam fer el que havíem de fer. I la resta d’estats també van fer el que havien de fer: veure, escoltar, callar i no posicionar-se. Si això des d'Espanya ho interpreten com fracàs és que no saben interpretar el món en el que viuen, però això tampoc és res de nou, amb Catalunya ho venen fent des de fa anys.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 24 de gener de 2017

Temporal de gregal

(Encetem un micaco remogut…)

Aquest passat cap de setmana la costa va patir els efectes d'un temporal de gregal fort. Us deixo ací unes fotos que vaig fer a la platja de Badalona.

Els bancs del temporal
Onades i escuma
Onades i mirador
El pont i les onades
El Pont
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 17 de gener de 2017

Típics i tòpics

(Encetem un micaco judicial…)

Cada lloc té les seves coses típiques, per exemple, a Barcelona són les xocolateries del carrer Petritxol, a Badalona l'Anís del Mono, i a València les Falles i les taronges. Si parlem de coses típiques d'Alacant de seguida ens ve a la ment els torrons (encara que realment són de Xixona…), les Fogueres i les platges... però sembla ser que hi ha quelcom entestat a crear una nova cosa típica d'Alacant: els jutges.

I és que la setmana passada primer vam poder llegir això …

Notícia Jutge Alacant demana traducció català

… com un jutge deia que el català era una llengua no oficial al País Valencià. Evidentment, utilitza el diferent nom de la llengua al País Valencià (valencià) per no equiparar-lo al català. I també, evidentment, no demana la traducció del text presentat per la Generalitat de Dalt al valencià sinó a... oh sorpresa... al castellà!. I ho fa saltant-se les com a mínim tretze sentències del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, una sentència del Tribunal Supremo i una altra del Tribunal Constitucional on s'admet que dóna validesa tant al terme "català" com al terme "valencià" per a referir-se a la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Aquí tenim un exemple clar d'aquell tòpic que parlava dels grans 'defensors del valencià'. Per cert, us sona allò de que 'les sentències estan per complir-se?', doncs ja veieu...

Però clar, per a crear una tradició fan falta més espècimens peculiars, i poc després en vam tenir un altre...

Notícia Jutge Alacant restituir noms franquistes als carrers

… un jutge que entre altres coses ens ve a dir que un consistori no té competències per canviar el nom dels carrers gràcies a que el PP va presentar una demanda al jutjat. Potser sóc jo, però jo el que veuria més lògic seria portar al jutjat a tots aquells que volen mantenir noms feixistes als carrers d'una població, de fet crec que seria el més habitual en qualsevol país normal... Per cert, defensar el franquisme també és un tòpic bastant arrelat a molts llocs.

Però de fet, a un país normal no es permetria als jutges fer política des dels seus càrrecs, o almenys no fer només la política que l'interessa al Gobierno Central, no?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!