dijous, 29 de setembre de 2016

dilluns, 26 de setembre de 2016

Els catalanets i els barris

(Encetem un micaco social…)

Un dels primers atacs que es va fer a l'independentisme va ser titllar-lo de moviment discriminatori i xenòfob, volent enfrontar als catalans castellanoparlants d'arrels foranies amb els catalans catalanoparlants d'arrels principantines. Aquest moviment es va desarticular brillantment amb l'aparició de Súmate i gent com Gabriel Rufián (àmpliament insultats des de certs sectors unionistes) però hi ha qui segueix aquesta dinàmica.

Amb el passat pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona en tenim un exemple, ja que hom a volgut atorgar a Pérez Andújar la representació d'una classe obrera i urbana, en definitiva de la gent de barri, que jo no acabo de veure clar. No és que el senyor Pérez Andújar no tingui les vivències ni el talent necessari per a ser-ho, això no ho poso en dubte, però si discuteixo aquest estereotip que ens volen vendre, de vegades de forma subtil de vegades de forma barroera, de que els catalans castellanoparlants d'origen forà habitants de barri metropolitans són els representants de la Catalunya "real". I ho discuteixo primer per res per allò que solen callar els avaladors d'aquesta idea, però que se'ls sobreentén, que la resta de catalans o bé són burgesos urbans o pagesos de poble. I en segon lloc perquè sobre això dels barris en podríem parlar una mica més.

Des de que tenia un any visc a un d'aquests barris metropolitans amb majoria castellanoparlant, i potser les meves experiències són diferents a la del senyor Pérez Andújar però hi ha coses del discurs dels que avalen aquesta gent com els representants de la gent de barri que jo no veig, i la principal és el mestissatge i la multiculturalitat. Quan jo era petit, cap als anys 70 i 80, a la meva escala només havia una altra família catalanoparlant així com només hi havia un company de classe que ho fos. Quina mena de multiculturalitat hi havia? Cap. Tot era cultura castellana, andalusa o extremenya. La llengua arreu (excepte dins de casa i amb la meva família) era l'espanyol, la televisió només era en espanyol, els diaris (excepte l'Avui) només eren en espanyol i totes les referències culturals i socials eren espanyoles. Si va haver mestissatge la que va de existir va ser de catalans que adoptaven coses espanyoles, però no al cas contrari. Numèricament era impossible.

De fet, avui dia la cosa segueix pràcticament igual, però amb certs canvis. Es nota que la quitxalla  té molt més contacte amb la llengua i cultura catalana a l'escola (als meus temps també la tenien, però en una quota tan petita que no feia gairebé efecte) i també amb la televisió (tot i que hi ha gent que ni la veu). Així he arribat a veure com antics companys d'escola castellanoparlants miren de parlar en català als seus fills per ajudar-los a que es familiaritzin amb l'idioma i que el dominin tan bé com el seu idioma matern. També hi ha casos en que tot segueix igual, evidentment, però almenys s'hi veuen canvis, i això sempre és gratificant.

I l'altra cosa de la que vull parlar és de les lluites de la gent de barri. És cert que al meu barri la gent es va manifestar diverses vegades per obtenir més serveis i més atenció per par de la Casa de la Vila, i també és cert que la cosa ha millorat molt i que encara queda molt per fer. Però per exemple al barri de Dalt la Vila, al centre de la ciutat, amb més catalanoparlants que en el meu barri, la gent també ho ha fet. És la seva lluita menys valuosa que la del meu barri?

A aquestes alçades em fatiga veure com hi ha gent que li vol posar etiquetes a les persones volent destacar el valor d'unes respectes a unes altres. Allò tan vell de 'els nostres són els bons, els reals… tot i que no tenim tants vots'. Vivim en democràcia i la cosa és ben senzilla, l'opinió de la gent s'expressa votant. I si els vots no avalen allò que tu vols, treballa la idea però no menyspreïs a certs col·lectius, però això de donar importància a certs sectors per interès polítics i restar-los a altres es diu classisme, i del lleig.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 22 de setembre de 2016

dilluns, 19 de setembre de 2016

La llengua i la llei

 

L'article 3 de la Constitución Española diu al seu punt 1 que tots els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i el dret d'utilitzar-ho. També diu, al seu punt 3, que les distintes llengües d'Espanya són un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Tot això bé al cas de que en aquest Estat on uns es dediquen a enarborar les lleis per oposar-se a les peticions democràtiques d'uns altres sovint passa que, depenent dels interessos, aquestes lleis són més o menys respectades, en un cínic exercici que demostra que aquesta societat té encara molt que millorar.

Sense anar més lluny, i agafant tal qual l'article 3 de la Constitución Española allò tan conegut de 'hableme en castellano' que tantes vegades ha aparegut en les notícies és simplement inconstitucional, ja que tens l'obligació de saber-ho, però no d'utilitzar-lo (això darrer només és un dret). Enfront d'això, i amb l'esperit de complir la llei, els organismes públics haurien de preveure requisits lingüístics al personal públic, almenys en els territoris que tenen més d'una llengua oficial. Doncs bé, de fet això a molts indrets no passa, de fet, increïblement des del punt de vista legal, l'habitual és rebre crítiques i queixes si es vol complir, i una mostra la tenim a Euskadi actualment amb les crítiques del PSOE i del PP a aquest fet. Sembla ser que en aquest casos complir escrupolosament la Constitución no és tan important…

Però la cosa encara pot anar a pitjor, ja que es pot arribar al punt d'utilitzar una part de la llei contra una altra.

Això li va passar a un notari d'Elx, que després de demanar reiteradament al Col·legi de Notaris de València que li proporcionessin la documentació en català emparant-se en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) (garanteix a tot ciutadà utilitzar el català amb les administracions i obliga a les administracions a complir aquest dret), va rebre una notificació d'una inspecció des d'aquest Col·legi. Òbviament en castellà, i el notari va dir que no acceptaria la inspecció si no la rebia en català.

Li van sancionar amb 21.000 euros i quan va recórrer la multa la jutgessa va determinar que tot i que efectivament el notari havia d'haver rebut la documentació en català el fet era que com havia d'entendre la llengua castellana no estava en situació d'indefensió i per tant desestimava el recurs.

O sigui, el Col·legi de Notaris de València vulnera la llei, un jutge s'ho reconeix i NO PASSA RES. Per l'altra banda, un notari veu com vulneren els seus drets lingüístic però com una altra llei (la Constitución Española) diu que ha de saber castellà el condemnen… tot i que la mateixa Constitución li reconeix el dret a no utilitzar-lo si no vol i a protegir les altres llengües, que és just el que estava fent el notari volen utilitzar el valencià.

I que demostra tot això? Que el problema poden ser les lleis, però que generalment el problema més greu és com moltes vegades s'interpreten, i aquesta interpretació sovint revela moltes coses gens bones de l'Estat que encara ens toca patir….

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 15 de setembre de 2016

dilluns, 12 de setembre de 2016

Diades i processos en paral·lel

(Encetem un micaco manifestant…)

Ahir els independentistes ho van tornar a fer. Per cinquena vegada consecutiva i en cinc llocs diferents van omplir els carrers demanant la independència del Principat. Ni referèndum, ni dret a decidir, ni sobiranisme, ni pacte fiscal.. INDEPENDÈNCIA !

Manifestacions 11S 2016

Un cop més s'ha demostrat que el Procés que viu el Principat no és flor d'un dia, que més que un suflé és una llarga botifarra i que qui vulgui convertir això en una batalla de resistència es pot anar preparant perquè aquí no afluixem. Repetir unes manifestacions tan massives cinc anys seguits és una cosa inaudita que deixa ben clar què és el que pensen els ciutadans de Catalunya. I si hi ha hom que encara no s'ho creu, que posi unes urnes si té collons.

Ara bé, aquest any he vist una cosa que m'ha cridat l'atenció, els processos paral·lels que s'estan produint als territoris dels nostres germans. A la Catalunya Nord ahir va haver també una gran manifestació per defensar el nom de 'Pays Catalan' i al País Valencià ja fa temps que es queixen del finançament.

Evidentment són temes diferents i estem en punts diferents… però el que no pot evitar pensar ningú és que estem en moviment (cap a diferents objectius i a diferent velocitat) alhora. A la Catalunya Nord estan en, diríem, una mena d'aquell punt preconstitucional en el que es demanava l'estatut, però tal i com explica en Joan-Lluís Lluís el dissabte a Perpinyà els nordcatalans van onejar estelades amb tota tranquil·litat pel, segons ell, nerviosisme d'un govern francès que veu amb preocupació el Procés Català. Preocupació que també es sembla detectar al País Valencià, situat en aquell punt de demanar millor finançament pel qual va passar fa temps el Principat. Ahir mateix el delegado del gobierno al País Valencià, deia, amb certa preocupació, que "El Consell está en la peligrosa deriva catalana del 'España nos roba'".

Una Diada i diversos processos, sens dubte som un poble en moviment, encara que a diferents velocitats. I ara mateix, el Principat va a velocitat de creuer cap a la independència.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 de setembre de 2016

Els trams del 1714

(Encetem un micaco tramístic…)

Un dels conceptes que darrerament associem al 11S és el de tram, però cal dir que aquest concepte de fet ja era vigent fins i tot en el mateix 1714, i de fet des d'abans ja el podem trobar a la famosa Coronela.

La Coronela era la força armada que Barcelona (i altres viles) organitzava amb finalitats defensives. Estava formada en bona pels membres dels gremis de la ciutat, i era l'encarregada de la defensa de la ciutat custodiant dels portals i muralles.

Durant l'existència de la Coronela els gremis es van agrupar de diferents maneres (quartos, companyies,…) fins que es va militaritzar durant la Guerra de Successió espanyola en sis batallons. Tot i així, cadascuna d'aquestes agrupacions tenia assignat un tram de muralla a custodiar i defensar i un hospital de campanya associat.

Així, per exemple, al Batalló I (Santíssima Trinitat) podíem trobar confiters, adroguers, mercaders o ferrers manyans (entre altres) i el seu hospital era Santa Maria del Mar. En canvi, el Batalló VI (Mare de Déu de la Mercè) estaven els freners, fusters i blanquers i el seu hospital era el Convent de Santa Mònica. Podeu trobar informació sobre els diferents batallons i organitzacions de la Coronela de Barcelona en aquest article de la Viquipèdia.

El 11 de setembre de 1714, amb una ciutat que feia temps que estava assetjada i sota atac molts d’aquests 'trams' es van canviar per pures necessitats defensives. Així, per exemple, els carnissers i els hortolans del Batalló V (Sant Sever) estaven defensant el tram de la muralla entre el baluard de Santa Clara i el del Portal Nou, els candelers de la cera del Batalló IV (Santa Madrona) defensaven el tram del baluard de Llevant amb l'ajuda dels fusters del Batalló VI, mentre que els adroguers i confiters dels Batalló I (Santíssima Trinitat) estaven de guàrdia a Montjuïc , els matalassers del Batalló V (Sant Server) defensaven el tram baluard proper al Portal de Sant Daniel (a l'actual Parc de la Ciutadella) i els escultors del Batalló III (Santa Eulàlia) defensaven el Portal Nou i el convent de Sant Agustí.

I més de 300 anys després, els catalans seguim utilitzant els trams per defensar les nostres llibertats. Una altra cosa no sé, però persistents ho som una estona llarga…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de setembre de 2016

L'home negre

(Encetem un micaco anecdòtic...)

A mitjans d'agost vam agafar a Sevilla l'AVE per tornar a Barcelona. A la poca estona de començar el viatge el meu fill em va fer una pregunta : "papi, falta molt per veure l'home negre?"

Jo em vaig quedar estranyat "l'home negre? Quin home negre?" i ell em va respondre "si papi, l'home negre que està quan falta poc per arribar a Barcelona, l'home negre!"

Jo no sabia de què em parlava fins que després de xerrar una estona amb ell vam descubrir que "l'home negre" era això …

Els Monegres

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 1 de setembre de 2016

Extremadura en agost

 

(Encetem un micaco viatger...)

Cada mes d'agost passem uns dies a Extremadura per raons familiars. Concretament anem a la zona sud de Badajoz, tocant a Portugal i Andalusia. Encara que fer turisme no és el motiu pel qual anem sempre és bo reservar una mica de temps per conèixer una mica el lloc per on et mous.

Aquella zona és una zona rural, amb pobles més o menys grans constituïts sobre tot per cases blanques. És un paisatge de devesa on és habitual veure porcs, bens o vaques i braus pasturant per camps grocs plens d'alzines i oliveres.

Paisatge rural extremeny

En aquella zona és habitual que cada poble tingui un castell, i generalment és un castell construït per alguna ordre de cavalleria, ja que la conquesta castellana d'aquelles terres va estar dirigida sobretot per elles. Les fortificacions han arribat en relatiu bon estat fins als nostres dies i avui en dia tenen funcions diverses.

Així, per exemple, en Fregenal de la Sierra hi ha un castell templer, que sembla ser la reconstrucció del segle XIII d'un castell anterior, àrab o visigot. Dins del castell hi ha la plaça de bous i un mercat, i adossada a l'església de Santa Maria, del segle XIII.

Fregenal de la Sierra

No gaire lluny de Fregenal en direcció cap a Sevilla està Segura de León, un poble on l'element singular també és el castell, en aquest cas edificat per l'Ordre de Sant Jaume i que actualment és un hotel rural.

Segura de León Segura de León - Castell

Si sortim de Fregenal direcció Badajoz ens trobem amb Jerez de los Caballeros, que rep el seu nom dels Cavallers Templers i on es pot observar la Fortalesa del Temple, on resten les muralles i dins la qual actualment està l'ajuntament de la localitat. També conserva restes de la muralla que envoltava el poble, com per exemple la Puerta de Burgos, que no fa referència a la localitat castellana, sinó a un poble veí.

Jerez de los Caballeros Jerez de los Caballeros - Muralles Jerez de los Caballeros - Puerta de Burgos

Ara bé, fer turisme per aquelles terres en agost és esgotador a causa del sol i el calor, així que cal escollir bé les hores del dia i recuperar líquid i forces de forma adequada…

Esmorzar

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 4 de juliol de 2016

Fi de curs blogaire 2015-2016

 

De nou estem en aquelles dates en que el blog fa una paradeta. L'excés de feina i la calor conviden a relaxar-se una mica tot i esperant les vacances laborals.

Aquest any ha estat com una muntanya russa: el 27S cap amunt de l'alegria de tenir majoria independentista al Parlament, després baixada al veure que no es posaven d'acord, el cap d'any de nou amunt al veure que si el tenien, després de nou a baix a veure el show dels pressupostos i ara d'espera a veure que passarà aquest setembre.

Ara bé, veient com ho han passat a les Espanyes espero que aquest setembre la cosa vaig a millor, doncs després de veure els resultats del 20D i el 26J el que està clar és que Espanya no vol canviar i que això de 'democràcia' i 'separació de poders' és una cosa que molts no acaben de tenir assumida.

En fi, veurem com van les coses. Que tingueu bones vacances i descanseu, que en setembre començarem forts. De nou.

Vacances estiu 2016

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!