Els micacos

(Encetem un micaco fotogràfic...)

Des d'un primer moment tenia clar que al blog hi posaria fotografies i imatges sempre que pogués. En un primer moment utilitzava fotografies trobades amb el Google Images per guarnir cada article sense fixar-m'hi gaire en la seva procedència, però poc temps després vaig mirar de posar un enllaç a la fotografia original i informar de qui era l'autor. Actualment la cosa l'he feta més exigent i sempre que puc utilitzo només fotografies i imatges amb llicència Creative Commons. Respecte a les fotografies més grans si que vaig ser força exigent des d'un primer moment i vaig indicar l'autor i un enllaç de referència, tot i que sempre que he pogut he utilitzat fotografies pròpies que emmagatzemo al meu compte de Flickr (de fet, sovint abans d'escriure sobre un determinat tema on vull ficar una fotografia miro la meva col·lecció per veure si tinc una adient, i en cas de no tenir-la miro de fer-ne una amb la meva petita però explotada càmera).

En el ja mencionat compte de Flickr comparteixo totes les meves fotografies sota la llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 2.0 Genèrica, que permet a qualsevol persona utilitzar i modificar la foto amb la única condició que l'obra derivada tingui la mateixa llicència i que indiqui (de la forma que cregui convenient) qui és l'autor. Per la seva part, la política de la comunitat Flickr indica clarament que si s'utilitza una fotografia d'aquesta web a una web externa és obligatori enllaçar la fotografia original. Jo, per la meva part, penso que al utilitzar la llicència CC estic retornant el favor que em fan altres a compartir les seves fotografies de la mateix manera i així tots hi sortim guanyant al poder disposar d'una enorme fototeca d'us lliure.

El que és, per a mi, particularment gratificant es veure com des d'altres projectes (com ara la Wikipedia) utilitzen aquestes fotografies als seus articles. Així, per exemple, ara mateix puc trobar la meva fotografia del Portal de la Valldigna a la Viquipèdia en català, la del Palau Reial Major de Barcelona a la versió en espanyol, la del castell de Rennes-le-Château a la Wikipedia en alemany i la vista aèria del Volcà del Croscat a la versió en francès. També m'agrada veure com altres blocaires les utilitzen a les seves pàgines, alguns fins i tot demanant-te permís abans! (tampoc cal tant companys), i arribats a aquest punt m'agradaria destacar un parell de casos curiosos. El primer va començar amb un correu electrònic en el que els senyors de la revista Aire Libre em demanàvem la autorització per a reproduir aquesta fotografia del Monasterio de Piedra a la seva revista ... cosa a la que vaig accedir gustós. Així, al número 185 de la seva revista, publicat en març de 2009, a la pàgina 41 la fotografia va quedar realment magnífica (encara que quedi malament que jo ho digui) ...

... i, per cert, cal a dir que van tenir el detall d'enviar-me un exemplar de la revista a casa. Un altre cas curiós va ser quan vaig veure la fotografia del Portal de la Valldigna a la revista Tecla, una revista en format electrònic dirigida a profesors i estudiants de espanyol que publica mensualment, durant el curso acadèmic la Consejería de Educación en el Reino Unido y Irlanda. En concret apareix a la fulla 3 de l'edició d'octubre de 2008, amb el seu corresponent enllaç a la fotografia original ...

Doncs bé, tot això ho dic perquè l'altre dia em va arribar un correu electrònic dels amics de l'AAVV Dalt la Vila on comentaven certs aspectes polèmics de la selecció dels Set Tresors del Patrimoni Cultural Material de Badalona convocada amb motiu de que aquesta ciutat sigui la capital de la cultura catalana l'any 2010. Sobre la polèmica podeu trobar més informació a la web de Dalt la Vila (molt recomanable) i en aquesta notícia de El Punt, només dir ràpidament que una de les polèmiques ve donada perquè part del material del dossier presentació s'havia copiat de la web www.poblesdecatalunya.cat, sense fer referència a ella, és clar !! Doncs bé, estava jo revisant aquesta documentació que em va enviar la gent de Dalt la Vila, en concret el document en pdf Dossier Badalona Capital Cultura Catalana - 7 tresors que podeu trobar en aquesta pàgina de l'Ajuntament de Badalona quan vaig veure una imatge que em resultava familiar ...

... i és que té "una semblança més enllà de la casualitat" (per no dir una altra cosa) amb aquesta altra fotografia que vaig publicar fa temps a la meva pàgina de Flickr ...

... evidentment sense citar l'autor ni enllaçant a l'original i violant, d'aquesta manera, la llicència Creative Commons i l'ús d'imatges de Flickr. Un gest aquest realment molt lleig per part del'Ajuntament de Badalona i de l'organització Capital de la Cultura Catalana, sobretot quan un pensa en els logotips comercials de patrocinadors que sovint acompanyen la informació d'actes culturals, esportius, etc... i més encara comparat amb el bon fer de la majoria de bloggers i d'altres entitats particulars i privades, com he explicat anteriorment. I és que, realment, no els hagués costat gens indicar de quines fons havien extret la informació i les fotografies, i quedar, així, com uns senyors. Per cert, abans d'acabar voldria, de nou, agraïr a la gent de l'AAVV Dalt la Vila per fer-me arribar tota aquesta informació i indicar-me on podria trobar l'enllaç del Dossier Badalona Capital Cultura Catalana. Moltes gràcies a tots !!

Nota facebooística: Després de que li otorguesin el premi Ondas al polèmic presentador de Telecinco Jorge Javier Vázquez, nascut a Badalona, s'ha creat un grup a Facebook per a proposar que sigui aquesta persona (que cada vegada que pot recorda que és de badaloní i "català") la que llegeixi el proper pregó de les Festes de Maig. Doncs bé, considerant les idees que propaga el seu programa (per no dir aquella cadena de televisió sencera), si tingués un compte de Facebook jo miraria de crear un grup per a proposar que el Dimoni de l'any vinent tingués la cara d'en Jorge Javier. Total, molta brossa ja va a parar al foc a les incineradores, no?

Etiquetes de comentaris: Els micacos

La nostra llengua

(Encetem un micaco accentuat...)

Hi havia una vegada un petit país a l'Europa Occidental que tenia una llengua pròpia. Com aquella terra feina molts anys que havia perdut la seva llibertat i estava dividia entre dos estats aliens la llengua havia esdevingut tot un senyal d'identitat pels pobladors d'aquella terra castigada pels esdeveniments de la història. Els estats dominadors, conscients d'aquest fet, havien fet tot el possible per a que aquella llengua mil·lenària s'oblidés: havien prohibit el seu ús públic, li havien tret el seu reconeixement oficial, havien prohibit el seu ensenyament i altres mètodes directes que ara es mereixerien l'etiqueta de genocidi cultural. I tot i que uns quants d'aquests mètodes ja no són utilitzats per un dels dos estats (per l'altre sí) altres es continuen utilitzant. Així, per exemple, no es estrany trobar una forta reticència per alguns organismes estatals a l'hora d'utilitzar aquella llengua amb normalitat. Dins de la mateixa línia, tampoc es estrany trobar un curiós (i acientífic) secessionisme lingüístic fomentat per diversos sectors socials, empresarials i oficials amb la finalitat de dividir als parlants d'aquella llengua i facilitar així la seva desaparició, no obstant, la millor manera per enfrontar-se a un problema gros es dividir-ho en altres de més petits.

La principal mostra d'aquest secessionisme lingüístic que pateix la nostra llengua és l'anomenat blaverisme. Aquest moviment, que defensa una "llengua valenciana" diferent de la catalana entre altres coses, va aparèixer a terres del País Valencià (molt focalitzada sobretot a la ciutat de València) durant l'anomenada Transición dels anys 70 del segle passat, impulsada per sectors culturals i polítics clarament conservadors i regionalistes com a contraposició a les tendències catalanistes de bona part dels sectors progressistes, influenciades per les idees de Joan Fuster. Aquestes forces conservadors, molt fortes al País Valencià, van rebre el suport dels seus homòlegs madrilenys (que veien el catalanisme com un dels grans perills per a l'Estat) i van poder aplicar moltes de les seves idees. Així, per exemple, van utilitzar la senyera coronada de la ciutat de València com a senyera per a tot el País Valencià, van aprovar el nom oficial de "Comunidad Valenciana" i van renegar de les normes lingüístiques unionistes conegudes com a Normes de Castelló i van adoptar altres de secessionistes impulsades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) com ara les Normes del Puig. Tot això va fer que esclatés un conflicte identitari que es va conèixer com a Batalla de València i que, diuen, es va acabar amb la creació debl'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), única entitat lingüística reconeguda al País Valencià de forma oficial que utilitza les Normes de Castelló i avala (encara que sigui de forma molt dissimulada) la unitat de la llengua. Ara bé, dir que la Batalla de València s'ha acabat seria quelcom tan inexacte com dir que la Transición espanyola ha finalitzat...

Només cal veure que ha passat recentment a la ciutat de València. Cal recordar que de normes secessionistes van aparèixer unes quantes de diferents (fins i tot les normes de la RACV van patir diferents canvis en pocs anys), així, es podia trobar des de normes que no acceptaven cap tipus d'accent gràfic fins d'altres que els ficaven a tot arreu. En aquest estudi fet per la web Antiblavers podem veure que diferents entitats secessionistes escrivien una mateixa paraula de forma diferent. Això va originar un considerable desgavell normatiu. Com a mostra, m'agradaria destacar un comentari que vaig llegir a la web Antiblavers a on un dels seus comentaristes ens explicava que parlant amb persones que defenien el secessionisme lingüístic els va "... comentar que no arribava a entendre com una normativa lingüística (normes d'el Puig) pot canviar 5 o 6 vegades en 30 anys, i que fins i tot ara mantenen diverses línies en que accepten o no el signes de puntuació, la seva resposta va ser, que ells, els valencians, escriuen com els dona la gana."

Aquest raonament el podem veure encara avui. Cal indicar que amb l'arribada d'Unió Valenciana al consistori del Cap i Casal es va suprimir l'accent gràfic de la paraula "València" passant a ser el nom oficial "Ajuntament de Valencia". Doncs bé, no fa gaire l'AVL va determinar que el nom de la ciutat en valencià/català s'ha d'escriure "València"... i es va obrir la caixa dels trons! Així, una de les primeres declaracions des de l'Ajuntament anava en consonància a allò que explicàvem abans...

... i des del mateix partit que va crear l'AVL li van ploure crítiques a aquesta institució ...

... perquè, segons diuen, els valencians pronuncien aquella "e" tancada i no oberta i, per tant, s'hauria d'escriure Valéncia. Encara que, segons la meva pròpia (i inexperta) oïda, quan el més blau dels blavers crida allò de "vixca Valencia" o "amunt València" remarca aquesta "e" en discòrdia de forma tan clarament oberta que no sé jo si en pronunciarà pas cap altra de forma tan clara. En tot cas, i tot i que alguns membres del PP s'havien mostrat clarament en contra i que des d'associacions secessionistes treuen foc pels queixals ...

... sembla ser que les coses tornaran a allò que no havia deixat de ser mai... o no, que amb aquesta gent mai es sap !! Per finalitzar voldria destacar aquesta mentalitat de desestimar aquelles resolucions que no t'agraden per part d'aquelles institucions que has creat expressament per a fer-les... serà que, com l'has creat tu, la institució ha de dictaminar allò que tu vulguis? De què em sona a mi aquesta mena de raonaments?

Nota lingüística : I si per terres valencianes sembla que, d'una forma o una altra, es recupera de tant en tant el seny, per ponent hi ha qui vol posar la nota blava. Així, en la discussió de la llei de llengües de l'Aragó el Partido Aragonés Regionalista vol eliminar qualsevol referència al català que parla la gent de la Franja i vol anomenar a aquella llengua "aragonés". Us sona la pel·lícula? Sí oi? Molt semblant al cas valencià, però més esperpèntic... perquè resulta que *si existeix* una llengua anomenada aragonès i que és una llengua totalment diferent al català. Què uns "regionalistes aragonesos" facin això demostra que poc estimen la llengua de la seva terra i quant odien aquella que parlen part d'aquells que, diuen, són paisans seus... apart de mostrar un anticatalanisme furiós, però bé, això ja comença a no ser estrany, oi?

Etiquetes de comentaris: La nostra llengua

Somriures

(Encetem un micaco friki...)

* En comptes de trucar als Caçafantasmes avisa als germans Winchester

* quan no sap si l'episodi que veu és d'Stargate, Farscape o Galactica

* al Senyor dels Anells no hi veu ni rastre d'en Tom Bombadil

* Starbuck, el ros de Galactica, passa a ser la rossa de Galactica

* veu com un metge hologràfic s'ha transformat en buròcrata cercaraons comandant d'una expedició a una altra galàxia

* Superman no vola i no porta capa

* Encara que no ho hagués dit mai en McKay li cau bé, tot i que per aconseguir-ho s'ha hagut d'anar fora de la Via Làctia

* el Capità Picard ha canviat l'earl grey i l'Enterprise per una cadira de rodes i poders mentals

*La Força ha deixat de ser un poder misteriós per a convertir-se en l'efecte d'unes cuques estranyes

* en Pirates del Carib espera que en qualsevol moment aparegui Guybrush Threepwood dient "ei! és el segon pop més gran que he vist mai!!"

* veu que Spiderman ja no utilitza capsules de fluid aràcnic

* Les adreces d'Stargate cada vegada tenen més símbols

* Els vampirs caminen de dia, no es maten amb una estaca, prenen sang sintètica i n'hi ha de bons

* Les naus dels Visitants no semblen un lacasitos gegant

* veu que McGyver s'ha aficionat a les armes, s'ha enrolat a l'exèrcit i ha passat de coronel a general

Nota Personal : Una setmana força moguda aquesta que acaba, serà qüestió d'aprofitar el cap de setmana per recarregar bateries. Bon cap de setmana a tothom !

Etiquetes de comentaris: Somriures

Imatges

Etiquetes de comentaris: Imatges

El món on vivim

(Encetem un micaco investigador...)

El temps passava plàcidament a l'oasi, territori on gairebé mai passava res que destorbés la immobilitat de la seva vida política. És cert que, de temps ençà, s'escoltaven sorolls inquietants que alguns endevins juraven que anunciaven futurs desastres De fet aquests agosarats fins i tot juraven que d'aquell sons havien extret termes com "carretero" o "millet" que, asseguraven, serien alguns dels protagonistes d'un incert futur.

Però el cert era que allò poc semblava pertorbar el funcionament polític del país, més centrat en escoltar els trons que arribaven de les terres del sud i que feien que no fos estrany escoltar que els noms de "costa", "camps" o "gurtel" ressonessin pels quatre cantons de l'oasi. I Així les coses el dimarts de la setmana passada semblava que anava a ser un nou plàcid i tranquil dia, que començava amb una juguesca tecnològica que li havien gastat als diables del sud ....

... però, de sobte, tal i com solen fer les bones tempestes, el panorama va canviar radicalment i des del centre de l'univers (per a alguns) van mostrar a tots aquells que no ho sabien que de dimonis hi ha arreu i de tots colors......

... i la sorpresa (per a alguns) va ser quan, de sobte, van veure aparèixer el nom de Badalona enmig de la tempesta. I tot i que en un primer moment sembla que va ser infundat, cada dia que passa sembla més clar que a Badalona també hi ha força neteja a fer ...

... i més després de llegir que s'han deixat d'ingressar 14 milions d'euros a les arques municipals per culpa de totes les manipulacions i corrupteles existents, tema sensible per a un ajuntament que sempre es justifica amb la falta de fons quan se li pregunta el perquè no s'han fet determinades millores a la ciutat. Aquestes darreres hores sembla que des de l'ajuntament es vol concentrar tota la culpa en Marina Badalona, societat que gestiona els afers sospitosos. Podria ser cert, ara bé... aquesta societat pertany en un 50% a l'Ajuntament de Badalona, i, a part d'això, sembla mentida que des de l'ajuntament no s'hagi detectat res de tots els moviments sospitosos, i això, juntament amb el que va dir l'altre dia l'alcalde Jordi Serra ...

... no semblen deixar en gaire bon lloc al consistori, i més encara si recordem que el regidor d'urbanisme era (i és, perquè segueix desenvolupant el càrrec tot i haver agafat un altre alhora) el mateix alcalde. Fa falta una investigació prou escrupolosa per treure l'entrellat de tot l'assumpte i deixar-ho tot sense cap tipus de dubte. Per cert, sr. alcalde... quan diu que ara "mirarà al màxim l'urbanisme" vol dir que abans no ho feia? I perquè, si es pot saber?

Tot i així, molt em temo que tot això només servirà per ficar-nos a tots enmig de l'eterna guerra del "i tu més", "nosaltres no ho sabíem" o "només són uns quants descarriats". Perquè? Doncs perquè aquí segurament *tots* estan emmerdats, perquè tots semblen tenir por de fins a on pot esquitxar la merda si es continua burxant. Realment dignes de destacar les recents declaracions de Jordi Pujol en TV3, on preguntat sobre el "cas millet" va arribar a dir que "Si entrem aquí prendrem molt de mal" , "jo hi tindria una resposta fàcil. Li podria dir: 'aquests van donar tant a tal, aquests van donar tant a tal...' i aleshores, tots els casos són diferents, però tots farien una mica de ferum", en la seva desconeguda besant cruzyrayera : "No hi entrem" , "Bé, si cal entrar-hi, hi entrarem, però jo crec que no hi haig d'entrar, encara que si hi haig d'entrar jo també hi entro."

S'encendrà realment el ventilador per netejar tota la mala olor que acompanya des de fa massa a la nostra classe política?. Queda trist dir-ho, però penso que no, és que cada dia costa més confiar en tota aquesta gent. Això sí, cada dia es fa més urgent i necessari encendre tants ventiladors com calguin. Ah... i per cert, del "cas Gurtel" es seguirà parlant i investigant o ja no interessa a ningú?

Nota Campsista : I enmig de tot això, va el senyor Bertín Osbone i ens explica que ...

... home, de vestir-se segur que el sr. Camps té uns quants vestits jaquetes amb que fer-ho... ara bé, ha de ser tot un espectacle veure com es col·loca les americanes pels peus... i dic americana per no dir corbates...

Etiquetes de comentaris: El món on vivim