divendres, 21 d’abril de 2017

Un petit Sant Jordi

(Encetem un micaco amb roses…)
Rosa
Drac
Cavaller
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 18 d’abril de 2017

dimecres, 29 de març de 2017

En AVE cap a la via única

(Encetem un micaco ferroviari…)

Torno a parlar de les infraestructures ferroviàries i el Corredor Mediterrani, i és que començo creure que no n'hi ha cap exemple millor de com Espanya castiga al Principat i al País Valencià amb les infraestructures que aquesta obra. Aquesta setmana hem pogut llegir coses com aquestes…

Recull de notícies

El comentari del Ministro de Fomento parla tot solet, vincular el Corredor Mediterrani a Madrid només deixa ben clar que a Espanya *TOT* ha de passar per Madrid si vol existir. També és una mostra més del típic centralisme espanyol, com quan van inaugurar l'AVE d'Alacant i la publicitat de Renfe era 'la playa más cerca', a la que la gent d'Alacant responia 'nosaltres la seguim tenint a la mateixa distància!'. L'Estat Espanyol és com és i pensa com pensa, i no canviarà pas, ni ganes en té. Que per anar de Madrid a Castelló de la Plana (422 Km per carretera) es trigui el mateix que per anar de Barcelona a Castelló de la Plana (280 km per carretera) diu molt de per qui mira l'Estat.

Per la seva banda, el que ha dit en Rajoy, tot i que no ho sembla, és prou sucós. Comenta que el tram del Corredor Mediterrani estarà acabat per 2020 i que el tram Tarragona-Vandellòs  estaria en proves al començament del 2018.

Anem a pams. Fa més de tres anys ja vaig parlar d'unes suposades obres per allargar l'AVE que arribava a l'estació de Camp de Tarragona cap al sud, justament fins a Vandellòs. Aquestes obres, tres anys després (i amb molts kilòmetres d'AVE construïts per Espanya) segueixen així, en obres. És cert que han avançat, ja que si tafanegeu una mica per Google Maps podeu veure que bona part del recorregut ja té una doble via instal·lada tot i que també hi ha (poques) zones que encara tenen que acabar de fer-se.

Però el més curiós de tot és quan arribes a Vandellòs, just a on està la Central Nuclear. Allà podem veure en gris claret a l'esquerra el nou tram de vies i en fosc i més a la dreta la via existent fins ara, via, per cert, única.

Font: Google Maps

I què passa més endavant? Doncs passa que el tram de doble via (presumptament AVE) s'uneix a la zona de via actual i agafa el camí cap a València… amb via única ! O sigui, passem d'un tram nou de doble via (presumptament AVE) a un de via única d'amplada ibèrica.

Dimoni de Badalona 2016

Aquest és el famós tram Tarragona-Vandellòs del que parla en Rajoy. En resum la idea és que al 2018 es farà una prova d'un AVE que anirà a petar a una zona de via única d'amplada ibèrica on no s'està fent cap tipus d'obra més.

I aquí anem a la segona part de la qüestió: si en tres anys no han acabat de fer el traçat Tarragona-Vandellòs i això que ja estava començat… el 2020 tindran tot el Corredor Mediterrani de la zona del Principat acabat? Fins a Castelló de la Plana? Jo no m'ho crec, la veritat.

Excepte, clar, que per en Rajoy el Corredor Mediterrani sigui el que passa per Madrid… 

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 28 de març de 2017

Sense comentaris

(Encetem un micaco breu…)

Hi ha coses que no cal ni comentar, només cal observar ja que totes soles t'ho diuen tot...

Recull de notícies
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 17 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

L'origen i el final

(Encetem un micaco actual…)

Ahir van condemnar a l'ex-president de la Generalitat i dues ex-conselleres per fer la consulta del 9N. Potser aquest 13M passarà a la història juntament amb el 10J, la data en que un altre tribunal va donar ales a l'independentisme i ens va portar al moment en que estem ara mateix.

Recordem que si som on som no va ser perquè Espanya es dediqués, de sobte, a ficar-se amb els catalans. Recordem que abans d'aquell 10J, els catalans van votar un referèndum per decidir si acceptaven un nou Estatut pel Principat. Un nou estatut que, recordem, no és que atorgués a Catalunya cap cosa que fos inacceptable per l'Estat Espanyol (que, recordem de nou, ja havia modificat el text i li havia donat el vist-i-plau). No era pas un text que ens millorés enormement el sistema de finançament, ni que ens anés a arreglar el desastre dels Rodalies, ni ens garantia pas la construcció del Corredor Mediterrani, ni ens facilitava ser més competitius, poder controlar els nostres aeroports i ports o tenir un sistema judicial propi. I tot i això, la majoria dels catalans que van anar a votar ho van acceptar.

Però tot i així i havien espanyols que ho trobaven massa, i aquests espanyols ho van portar als tribunals. Bé, als tribunals en general no, a un de particular. El que decidia sobre tot això. I, ves per on, el que ells controlaven. I un 10J va dictar a favor seu (és clar). I això va originar el que va originar.

Veient el problema que van crear, van pensar que ho podrien arreglar com sempre: fent-nos por. Però no va funcionar. Aleshores van pensar que ho podrien arreglar desprestigiant per corrupció a una part dels que defensaven, pel que fos, la independència. Però van fallar de nou, més que res perquè hi ha, si més no, la percepció que ells són més corruptes que nosaltres. Aleshores van provar la via judicial sense pensar que allà va ser on va començar tot. I aquí estem, amb uns polítics condemnats per haver posar unes urnes per a que els catalans votessin.

Tot va començar amb el que va dictaminar un tribunal i tot pot acabar en el que dictamini un tribunal, sobretot ara que vindran més sentències d'aquest tipus. Pel camí, la justícia espanyola ha quedat ben retractada per tot arreu i fins i tot des del Consell d'Europa li diuen, ni que sigui suaument, que no veuen clar això que fan.

De la mateixa manera que els tornavisos estan pensats per treballar amb cargols i no amb claus els tribunals de justícia no estan pensats per solucionar problemes polítics. Utilitzar-los per això no només no solucionarà el problema polític, sinó crearà molts d'altres que sorgiran al qüestionar-se com d'independent és realment el poder judicial. I un poder judicial depenent de l’executiu i ficant-se en temes polítics és tota una declaració de mort de la democràcia. I qui no ho vulgui veure...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 10 de març de 2017

dimarts, 7 de març de 2017

La llengua, la policia i el bilingüisme

La setmana passada va ser notícia el fet de que un ciutadà valencià va ser denunciat a Benidorm (Marina Baixa) per dirigir-se a dos polícias nacionales en valencià. Segons es podia llegir a la denúncia presentada pels agents :

«Realizando un control en vía pública el arriba denunciado cuando los actuantes proceden a identificarlo se dirige hablando en Valenciano. En retiradas (sic) ocasiones se le dice que no hablamos valenciano y que se dirija a los actuantes en castellano a lo que se niega en retiradas (sic) ocasiones manifestando que realizamos un servicio de chulería»

D'entrada a mi el que em sembla estrany és que, si tal com indiquen els agents ells no parlen valencià i el denunciat no els parlava en castellà... com saben que els va dir que realitzaven 'un servicio de chuleria' ? Sí, ja sé que és fàcil per a un castellanoparlant entendre el valencià, i això fa que els dubtes encara augmentin: realment no l'entenien o no el volien entendre?

Lamentablement aquest fet que ha passat amb els cossos de seguretat espanyols no és anecdòtic: en Almenara (Plana Baixa) un altre valencià va tenir problemes per parlar a la Guardia Civil en valencià. A Mallorca (Mallorca) un jove manifestant també va ser denunciat pel mateix motiu.

Obligar a una persona a canviar d'idioma, segons com es faci, pot ser un acte d'humiliació, especialment si és per fer que no parli la seva llengua materna i si qui t'ho fa és un agent de l'autoritat. Sobre el paper tens tota la llibertat de parlar amb l'idioma que desitgis, però tots sabem que la realitat no funciona així.

Per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres ho han de ser, puix és de l'única forma en que hom pot assegurar el dret de tothom a parlar en la llengua que prefereixi. Des del moment en que hi ha lleis que avalen unes llengües damunt de les altres i permeten que hi hagi persones monolingües aquest principi d'igualtat desapareix, ja que són aquestes persones les que volen a obligar als altres a parlar la llengua que ells trien. On està la llibertat aquí i qui la retalla?

No volia acabar sense enllaçar les denúncies per aquest fet realitzades des dels partits que defenen el bilingüisme... però no n'he trobat pas.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de març de 2017

dimarts, 28 de febrer de 2017

La torre de les muntanyes roges

 

(Encetem un micaco medieval...)

En aquest bloc ja he parlat amb anterioritat de Montroi, un poble valencià de la Ribera Alta. El tret més distintiu d'aquest poble és una torre almohade construïda sobre una muntanya de terra rogenca que està al costat del poble. Aquesta terra s'utilitzava per fabricar teules i atovons i el seu color va donar nom al poble, ja que del llatí vulgar "Monte Rubeos" (muntanyes roges) va derivar "Motrobios" i d'ell "Montroyo" com era conegut l'indret pels àrabs i que tenia certa importància en aquella època.

Vista de la Torre de Montroi

Aquesta torre almohade construïda al segle XII és present a l'escut de la població, i tot i que avui en dia és pràcticament l'únic que es veu al seu origen aquesta torre comptava amb un complex sistema defensiu format per un albacar i una muralla. Dins de la torre, al seu soterrani, també contava amb un aljub i un depòsit de queviures i un magatzem, Avui en dia encara es poden veure les escales que s'utilitzaven per pujar als diferents pisos de la torre, tot i que, lamentablement, plenes de pintades de brètols.

Detall interior torre

Amb la conquesta cristiana la torre es va contenir en un símbol feudal i va passar per les mans de l'Ordre del Temple i de la Ordre de Montesa. Finalment, va tornar a mans de la Corona. A banda de protegir l'alqueria musulmana, formava part del segon cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb altres fortaleses de la Vall dels Alcalans, històrica comarca del País Valencià inclosa actualment a la Ribera Alta.

Torre de Montroi

Les vistes des del peu de la torre són magnifiques i ofereixen una bona panoràmica de bona part de la Vall dels Alcalans, i podem divisar part dels pobles, el riu Magre, que recorre bona part de la Vall, rodejat de les nombroses terres de conreu i petites muntanyes que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Vistes des de la torre de Montroi Vistes des de la torre de Montroi

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!