dilluns, 4 de juliol de 2016

Fi de curs blogaire 2015-2016

 

De nou estem en aquelles dates en que el blog fa una paradeta. L'excés de feina i la calor conviden a relaxar-se una mica tot i esperant les vacances laborals.

Aquest any ha estat com una muntanya russa: el 27S cap amunt de l'alegria de tenir majoria independentista al Parlament, després baixada al veure que no es posaven d'acord, el cap d'any de nou amunt al veure que si el tenien, després de nou a baix a veure el show dels pressupostos i ara d'espera a veure que passarà aquest setembre.

Ara bé, veient com ho han passat a les Espanyes espero que aquest setembre la cosa vaig a millor, doncs després de veure els resultats del 20D i el 26J el que està clar és que Espanya no vol canviar i que això de 'democràcia' i 'separació de poders' és una cosa que molts no acaben de tenir assumida.

En fi, veurem com van les coses. Que tingueu bones vacances i descanseu, que en setembre començarem forts. De nou.

Vacances estiu 2016

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!

dimarts, 28 de juny de 2016

Aquí i allà

(Encetem un micaco postelectoral…)

Després de diumenge passat ha quedat clar allò que molts sabien des de fa temps : a molts espanyols ja els està bé l'Estat com està. De fet, sent una mica agosarats, podríem dir que a una bona part d'ells fins i tot els agradaria retrocedir en el temps i tenir un estat amb una estructura més centralitzada, idea que defensa el partit que va guanyar les eleccions.

Des del punt de vista d'allà, d'Espanya, la campanya ha estat centrada en aquest 'canvi' que proposava Podemos & CIA i que ha quedat clar que no ha estat prou atractiu per a la majoria de l'electorat. I ja és difícil perquè el que proposava el partit guanyador no és que sigui pas una bicoca, amb noves retallades a l'horitzó. Realment s'ho haurien de fer mirar, tot i que no els culpo pas ja que bona part del discurs de Podemos està ple d'ambigüitats i lemes estèrils, i el que és pitjor, sovint acompanyats d'uns aires de superioritat moral que pot tirar enrere a més d'un, com sembla ser que ha passat.

Potser el que més crida l'atenció és el nul cost electoral (o ves a saber si positiu i tot!) que ha tingut la divulgació de la utilització partidista per part del membres del Gobierno de les institucions públiques i dels mitjans de comunicació afins. Jo sospito que si aquesta utilització s'hagués fet contra un altre partit de nivell estatal (PSOE o Podemos) l'escàndol hagués estat més gran que fer-ho contra els partits independentistes catalans. Perquè, per molt que ho vulguin negar, hi ha com un pacte tàcit de que contra els independentistes "tot s'hi val" i que és "lícit" posar les institucions que també paguem els independentistes en contra nostra.

Però el més interessant per nosaltres és el punt de vista d'aquí, el català, i des d'aquest punt de vista l'eix central podríem dir que ha estat la proposta que defensava En Comú Podem de que podia haver una nova relació Espanya-Catalunya des de la fraternitat i l'acord. Ha quedat clar que això és impossible. Només cal veure els mapes electorals per veure que estem parlant de realitats polítiques diferents (tal com ha passat amb Escòcia i Anglaterra amb el Brexit) i que apunten a una situació insostenible.

I és una situació insostenible perquè resulta que els pròxims quatre anys qui voldrà decidir que fa Catalunya és un partit que ha quedat a Catalunya (PP), qui sap si amb l'ajuda del que ha quedat (C's) o fins i tot del 4t (PSOE). O sigui, que el que han votat la majoria de catalans podria fàcilment no tenir-se en compte alhora de definir les polítiques que els governaran els pròxims anys. I també està clar que la resistència que es faci des de la Generalitat passarà per una via judicial que ja sabem tots qui controla.

Així les coses, i veient que és una situació crònica amb els resultats electorals que es donen els darrers anys, la qüestió és aquesta : què és més democràtic, constituir un estat propi on nosaltres puguem decidir qui ens governa o seguir a la rèmora d'Espanya i que siguin ells qui decideixin en última instància qui governa a Catalunya?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 20 de juny de 2016

El fum i les il·lusions

(Encetem un micaco electoral…)

Una de les moltes coses que va canviar la Primera Guerra Mundial va ser el concepte de com era una guerra. Al començar el conflicte encara es tenia un concepte gairebé medieval, però de seguida es van fer notar els efectes de les metralladores, els gasos i els blindats als camps de batalla i tot es va capgirar, els exèrcits van haver d'actualitzar les seves tàctiques i qui no ho va acabar de fer ben fet, com per exemple França, ho va pagar molt car només començar la Segona Guerra Mundial.

Amb les eleccions espanyoles del 26-J als independentistes ens apareix un nou escenari, un nou concepte del nostre enfrontament amb l'Estat Espanyol. I no només perquè, segons diuen les enquestes, a Catalunya deixarem de ser primera força (en gran part per culpa nostre al no saber tenir unitat) sinó perquè canviarà l'escenari de amb qui ens hem d'enfrontar.

Fins ara al davant hem tingut nacionalistes espanyols purs, siguin PP, C's o PSOE (recordeu en Bono?), el discurs ha estat sempre d'enfrontament directe, ja sigui via executiva aprovant lleis que ens són contràries o per via judicial, amb un sistema legal que saben controlar a la perfecció.

Però si les enquestes no s'equivoquen ara els nostres principals adversaris seran els de Unidos Podemos i aquí estem davant d'un nou escenari. Primer, perquè diuen que són favorables a que fem un referèndum. Això, per certs sectors, és un canvi molt gran respecte a la tensió continua que portem des de fa anys, sectors que també viuen amb il·lusió tot el que pugui fer aquest nou partit, sobretot després d'anys de desencís i de corrupció amb els actuals grans partits estatals.

Ara bé, no ens hem de deixar entabanar, tot i que suposo que qualsevol independentista a aquestes alçades ja està curat de tot espant. Primer, per la gran similitud de l'actitud de Pablo Iglesias amb la d'en Zapatero de no fa pas tants anys, segons per la gran variabilitat que ha tingut el discurs de Podemos en els darrers temps…

Declaracions Pablo Iglesias

… com de sobte revifen velles idees del centralisme més radical com ara el Corredor Central

Proposta Podemos Corredor Central

… o com, ja sense dissimular, fan una cosa aquí i una altra a la resta de l'Estat

Cartells electorals Podemos

… però el que sobretot clama al cel és la inacció que s'ha fet des de Podemos i 'confluències' els darrers mesos, com gran exemple en el cas de la Barcelona de na Colau. No es mouen ni es posicionen en res. És un exemple clar de no fer res per no perdre vots, al més pur estil Mariano Rajoy. Fins que no passin les eleccions i no n'hagin en un futur pròxim no es mostraran com en realitat són.

Tot això em recorda a quan era petit i el PSOE de Felipe González es presentava com a 'gran reformador' de l'Estat. Va generar la mateixa il·lusió entre la gent i el resultat… bé, tots sabem quin ha estat el resultat.

Lluitar contra la il·lusió es ben difícil, això els independentistes ho sabem prou bé ja que part de la nostra força bé de la il·lusió. Però a diferència de Podemos els independentistes tenim uns objectius clars i concrets, mentre ells ara mateix no es volen definir gaire per mirar d'aglutinar tots els vots possibles, part d'ells de l'àmbit independentista, però sobretot dels indecisos que troben una alternativa a l'independentisme per canviar l'estat actual de les coses.

Hem de ser pacients, i hem de ser conscients de que quan manes és quan defineixes realment el que ets. I això, als de Podemos, és el que els acabarà passant, com li va passar a Felipe González i com li va passar a Tsipras a Grècia. Ens hem d'adaptar al nou escenari, i per fer-ho hem de tenir la unitat i la coherència que moltes vegades ens ha faltat.

I, sobretot, aprofitar les ocasions que se'ns presentaran quan els que ara venen il·lusions hagin de demostrar que el que realment venien era fum.

 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 9 de juny de 2016

Pactes

(Encetem un micaco polític…)

Una de les coses que mai s'ha de fer en política és trencar pactes que hagis signats amb altres forces. Evidentment, aquesta regla va lligada amb aquella altra que diu que no signis mai un pacte si no estàs segur que poder-lo complir. Ningú et pot obligar a signar un pacte, però si hi fas has de assumir la responsabilitat de complir-lo. No fer-ho diu moltes coses de la teva formació, cap d'elles bona.

Sis mesos ha durat el pacte que van signar JxSí i la CUP després del vodevil de desembre passat, i s'ha anat en orris just en el tema estrella que el va generar, els pressupostos. Un no pot evitar pensar que s'ho podien haver estalviat, ja que des de desembre fins ara tampoc ha estat tot pas una bassa d'oli.

En política has de tenir clares quines són les teves prioritats, aquestes prioritats seran les que definiran el teu programa i et permetran elaborar coses com ara pressupostos. Un independentista ha de tenir la independència com a prioritat màxima. Evidentment, i a casos en que s'ha de fer mans i mànigues, és el que té la 'realpolitik', però això no treu en cap cas tenir clar quins són els objectius principals.

Doncs sembla ser que certs sectors de la CUP això no ho acaben de tenir clar, i seria necessari que es posessin d'acord, perquè un partit dividit en temes essencials al 50% és una bomba de rellotgeria, i després passen les coses que passen.

I tampoc caldria oblidar que per governar-se i poder fer un estat nou molt millor, primer el que cal fer és un estat nou.

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 30 de maig de 2016

El camí del cranc

(Encetem un micaco actual…)

Déu n'hi do els darrers dies que portem per Catalunya ! Els incidents a Gràcia, la manifestació dels Legionarios i la consulta pel monument franquista de Tortosa, i tot això enmig de la discussió dels pressupostos i en un marc preelectoral que torna a tibar les relacions entre els partits.

El cas de Gràcia és un exemple clar d'aquest marc preelectoral, que reuneix tot de coses increïbles: la defensa de la violència com a mitjà d'aconseguir coses amb el que flirtegen sectors de la CUP, l'actuació de vegades desproporcionada d'uns Mossos massa tolerats per CDC, la desaparició d'ERC en la qüestió, la neteja de mans absoluta que fa Barcelona en Comú i na Colau i la viralització de una notícia ben sabuda com ara el lloguer que pagava l'anterior consistori per motiu partidistes. Tota aquesta barreja l'únic que ha fet és oferir unes imatges de violència al món que els sectors unionistes s'han dedicat de mirar de vincular a l'independentisme, per variar.

Com sempre no hi ha solucions màgiques, però el més just és ser coherent: si és una entitat que afavoreix la societat ha de rebre les ajudes que reben aquesta mena d'entitats (cosa que no és pagar-li el lloguer d'aquell local en concret) mirant d'adaptar-se tot el possible a les especificacions pròpies de cada entitat, pero sense trastes especial.

Parlant de vulneracions de llei, aquest és un aspecte que sovint es fa llindar amb la llibertat d'expressió, llibertat que s'ha utilitzat per a justificar la manifestació de Legionarios a Barcelona i que contrasta amb tot el xou de les estelades que vam tenir fa una setmana. Evidentment la llibertat d'expressió protegeix que qualsevol col·lectiu pugui fer públiques les seves idees, però el que no empara és que un col·lectiu pugui dedicar-se a amenaçar (a que us sona el 'Por España me atrevo'?' a altres col·lectius per les seves idees. I molt menys acompanyats per tot de símbols feixistes que en qualsevol altre estat democràtic estarien prohibit. O és menys democràtica i lliure Alemanya que Espanya per prohibir manifestar-se amb banderes nazis ?

I parlant de feixisme passem a la consulta del monument de Tortosa que ha "decidit" reinterpretar el monument franquista. Hi ha coses que mai de la vida poden ser i "reinterpretar" un monument que commemora una victòria feixista és una d'elles. I, evidentment, no és una cosa que s'hagi de consultar. El monument s'ha d'enderrocar per higiene democràtica, aquesta higiene que l'Estat Espanyol no ha fet i que explica moltes de les actuacions que es fan encara a hores d'ara. I CDC particularment ja triga a explicar perquè han permès que es realitzés aquesta monstruositat.

Tot això fa percebre que el camí cap a la independència més que anar cap endavant va masses estones cap enrere, com els crancs. I no està la cosa com per anar reculant, la veritat…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 18 de maig de 2016

Independència en 1939

(Encetem un micaco aclaridor…)

L'altre dia gràcies a Vilaweb vaig descobrir un document publicat per l'Associació Memorial 1714 molt interessant. És una anàlisi sobre les idees geopolítiques de l'Alemanya nazi respecte la mediterrània occidental, i a banda del seu valor històric el que em va cridar l'atenció és que dedicaven prou espai a tractar específicament el tema de Catalunya.

Soldats fantasmes

Que en portada ja diferenciïn directament Catalunya, les Balears i Espanya ja és significatiu. En el nostre cas, la idea base que tenien els analistes alemanys és que en cas de ser independent, Catalunya esdevindria un aliat (o fins i tot un satèl·lit) d'un dels seus grans enemics, França, i per això la creació d'un Estat Català era un fet a evitar a tota costa.

Però el que més em va impactar és que es fan taxativament unes afirmacions que avui en dia es mantenen totalment vigents, com ara que des del punt de vista Alemany es diu clarament que 'el Govern de l'Espanya Nacional no n'ha d'acceptar mai la creació' d'un Estat Català. D'altres, desfermarien grans polèmiques, com ara que per al règim feixista italià era interessant que 'Espanya Nacional domini Catalunya', que la 'Gran Catalunya' (el Principat i País Valencià) "constituïda de nou, com ho va ser en el passat, com Estat independent…", que "Espanya no pot permetre una Catalunya lliure" i que "Espanya no pot permetre una Catalunya lloure i que ha de mantenir els catalans sota la dominació castellana". De fet, fins i tot s'arriba a proposar traslladar la capital d'Espanya a Barcelona (hola Colau!!) per mantenir aquesta dominació.

Que abans érem un estat independent, que estàvem associats amb el País Valencià i les Illes i que patim el domini de Castella, tot això en un text de més de fa 70 anys redactat a la Gran Bretanya i basant-se en comentaris alemanys i italians…

…però, ei, recordeu que, segons diuen els espanyols, l'independentisme és una cosa de ara fa quatre dies que ens hem inventat els catalans, i, de pas, hem modificat la història per inventar-nos que estem dominats i que érem independents.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 9 de maig de 2016

Dimoni de Badalona 2016

Dimoni de Badalona 2016

Ja sabeu tots que no sóc cap fan del PP ni de l'Albiol, però de veritat és necessari posar aquesta figura al costat del Dimoni de Badalona, al lloc on va tota la quitxalla de la ciutat a posar el seu dimoni que pinten a classe ? Jo crec que està totalment fora de lloc i no estaria de més que el retiressin. O què diríeu si quan governava el PP haguessin fet el mateix amb un ninot d'un polític independentista ?

Detall Dimoni 2016

 

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

dijous, 5 de maig de 2016

Noves eleccions,... i ara què?

(Encetem un micaco electiu…)

A Espanya no han sabut posar-se d'acord i hauran de fer noves eleccions, que ja veurem si serveixen per a resoldre res. Això ha fet que des de la perspectiva independentista sorgeixen les velles preguntes que sempre apareixen : què hem de fer ? Ens presentem? No? Hem d'anar a fer res a Espanya? I si ens presentem, com hem de presentar-nos ?

Sóc de l'opinió que si que ens hem de presentar, i que l'ideal seria presentar-nos tots junts. Ja sé que no és ara mateix l'opinió majoritària entre els independentistes, però jo crec que és la més encertada i miraré d'argumentar-ho el millor que pugui.

Hem d'anar a fer res a Madrid? Doncs sí, hem d'anar a recordar-los el resultat del 27S i que la majoria del Parlament de Catalunya està per la independència. Immediatament després del 20D els mitjans de comunicació contraris al Procés van voler utilitzar els resultats electorals d'aquella data per mirar d'esborrar els del 27S o, fins i tot, per a deslegitimar-los. Hem de recordar-los que no és així. A més, també hem de recordar-los que Catalunya no es pot governar a cop de sentència del Constitucional i que, per molt que no ens vulguin escoltar, nosaltres seguim dient el mateix.

Hem d'anar junts o separats ? Jo desitjaria anar junts, ja que això emet una imatge d'unitat molt important de cara a l'exterior. I no només això, també evitaria les primeres planes dels mitjans que comentava abans venent que l'independentisme no guanya a Catalunya. Permetre que la força més votada fos Catalunya Si Que Es Pot va ser una errada greu, i tot apunta a que ara la tornarem a fer. Hauríem de ser conscients que la independència també es guanya a les primeres planes dels mitjans de comunicació.

En tot cas, passi el que passi el que hem de fer els independentistes és anar a votar a forces independentistes, no hem d'afluixar. Perquè és el que estan esperant els nostres adversaris.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!