dimarts, 24 de gener de 2017

Temporal de gregal

(Encetem un micaco remogut…)

Aquest passat cap de setmana la costa va patir els efectes d'un temporal de gregal fort. Us deixo ací unes fotos que vaig fer a la platja de Badalona.

Els bancs del temporal
Onades i escuma
Onades i mirador
El pont i les onades
El Pont
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 17 de gener de 2017

Típics i tòpics

(Encetem un micaco judicial…)

Cada lloc té les seves coses típiques, per exemple, a Barcelona són les xocolateries del carrer Petritxol, a Badalona l'Anís del Mono, i a València les Falles i les taronges. Si parlem de coses típiques d'Alacant de seguida ens ve a la ment els torrons (encara que realment són de Xixona…), les Fogueres i les platges... però sembla ser que hi ha quelcom entestat a crear una nova cosa típica d'Alacant: els jutges.

I és que la setmana passada primer vam poder llegir això …

Notícia Jutge Alacant demana traducció català

… com un jutge deia que el català era una llengua no oficial al País Valencià. Evidentment, utilitza el diferent nom de la llengua al País Valencià (valencià) per no equiparar-lo al català. I també, evidentment, no demana la traducció del text presentat per la Generalitat de Dalt al valencià sinó a... oh sorpresa... al castellà!. I ho fa saltant-se les com a mínim tretze sentències del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, una sentència del Tribunal Supremo i una altra del Tribunal Constitucional on s'admet que dóna validesa tant al terme "català" com al terme "valencià" per a referir-se a la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Aquí tenim un exemple clar d'aquell tòpic que parlava dels grans 'defensors del valencià'. Per cert, us sona allò de que 'les sentències estan per complir-se?', doncs ja veieu...

Però clar, per a crear una tradició fan falta més espècimens peculiars, i poc després en vam tenir un altre...

Notícia Jutge Alacant restituir noms franquistes als carrers

… un jutge que entre altres coses ens ve a dir que un consistori no té competències per canviar el nom dels carrers gràcies a que el PP va presentar una demanda al jutjat. Potser sóc jo, però jo el que veuria més lògic seria portar al jutjat a tots aquells que volen mantenir noms feixistes als carrers d'una població, de fet crec que seria el més habitual en qualsevol país normal... Per cert, defensar el franquisme també és un tòpic bastant arrelat a molts llocs.

Però de fet, a un país normal no es permetria als jutges fer política des dels seus càrrecs, o almenys no fer només la política que l'interessa al Gobierno Central, no?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 10 de gener de 2017

Comencem amb 11 !

 

Qui apunt publica any empeny i empenyent empenyent aquest blog ja fa 11 anys que està en funcionament. I no vegis les coses que canvien en 11 anys en tots els aspectes. Queden lluny aquells temps en que et felicitaven perquè el blog complia 2 anys...

Quan vaig començar amb el bloc ho vaig fer en la pàgina bloc.cat, amb un ordinador mig barebone amb Windows XP, utilitzant com a gestor de blog el WB Editor i l'editor d'imatges Paint Shop Pro. Les notícies que m'agradaven les guardava en del.ici.ous i els apunts a mig escriure els feia amb el Open Office.

No gaire temps després em vaig passar al món Mac. De Fet, quan estava amb el blog estava provant un Hackintosh que em va agradar tant que va fer que comprés el meu primer ordinador Mac, un Mac Mini que el vaig utilitzar de servidor 24h al dia i que 8 anys després encara funciona... per a segons quines coses !

Doncs bé, 11 anys després el panorama és el següent: la plataforma és Blogger, on vaig canviar després d'un periode mooolt llarg de problemes amb bloc.cat, el meu ordinador és un iMac de 21" de l'any 2009 que tot i que Apple ja l'ha marcat com 'vintage' em funciona perfectament (i que duri!), el programa gestor de blogs és el MarsEdit, l'editor d'imatges és el Pixelmator, les notícies les guardo al Pocket i els apunts els edito amb el Microsoft OneNote.

Uns quants canvis... però ja veureu dintre d'onze anys més !!!

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!

dimecres, 21 de desembre de 2016

Sirenes nadalenques

(Encetem un micaco marítim…)

El Nadal és un temps en que sovint no pensem gaire en el mar… excepte en els anuncis d'aigua de colònia. La simbologia és bàsicament de muntanya: els arbres, els guarniments, els pessebres, el Tió. Però a la nostra terra, on el mar té tanta importància, era inevitable que apareguessin també llegendes nadalenques marítimes. I algunes de ben curioses !

La gent vella que habitava per la badia de Roses creia que en la Nit de Nadal era molt perillós restar al carrer i en despoblat al punt de la mitjanit perquè es corria el perill d'ésser encantant per… sirenes !

Pessebre marítim

I és que segons les tradicions locals, quan en aquesta nit les sirenes no troben pescadors ni gent de la mar per encantar entren terra endins per encantar a qui trobin. La veritat és que la tradició no deixa ben clar com ho fan aquests éssers fantàstics, mig dones mig peixos, per endinsar-se terra endins, però bé, quan la màgia està pel mig qualsevol cosa és possible.

El que si expliquen és que una Nit de Nadal dos fadrins que anaven a la missa del gall a Sant Pere de Roda van tenir la malastrugança de trobar-se amb unes sirenes que els van encantar i que els van convertir en dues immenses roques que encara és poden veure avui dia al cim del Cap de Norfeu, vora del mar i que són conegudes com els Fadrins encantats.

Així que si aquella nit, a més de veure Papa Noels, Santa Claus, Tió o gent cantant nadales veieu unes noies estranyes similars a peixos… arranqueu a córrer, no fos el cas…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 13 de desembre de 2016

No canviem només la bandera

(Encetem un micaco raonador…)

Des d'allò del Brexit, i accentuat després de l'elecció d'en Trump com a president dels EUA i del referèndum italià, se'ns vol fer arribar la idea de que votar pot arribar a ser perillós. Evidentment no ho diuen tal qual, però la veritat és que des de certs sectors (interessats) sí que ja mateix estan fent tots els esforços per a fer-nos entendre que els referèndum no són bona idea. I després de demonitzar els referèndums sembla que el pas lògic és demonitzar les eleccions. Tot això no pot evitar que pensi en allò que deia el Gran Wyoming en els primers temps del CQC: "si es que votais para hacer daño!".

D'aquests tipus de raonament en trobareu molts, però de l'anàlisi del perquè passa això no gaires. Sort que encara es poden llegir coses com el 'Votar serà perillós' d'en Vicent Partal, on ho explica clarament. Quin és l'origen de tot això? Breument: el fracàs dels governs en la redistribució de la riquesa, en la desaparició cada vegada més gran de la classe mitjana i en l'empobriment extrem de la classe més desprotegida. De fet, quan te n'adones que avui en dia tenir una feina no et pot salvar de l'extrema pobresa veus clar perquè passa el que està passant i perquè els que manen tenen por del vot de la gent. De que serveix dir que no sé quants milers de persones han trobat feina si després no poden viure amb el seu salari?

Si anem a fer un estat nou hem de fer un esforç per canviar això. L'objectiu d'un estat ha de ser cuidar el nivell de vida dels seus habitants, i per fer-ho la redistribució adequada de la riquesa és una eina fonamental. No és qüestió de crear utopies sinó els mecanismes adients per garantir una classe mitjana nombrosa i unes condicions laborals i fiscals suficients per a que això es garanteixi. I aquest és un dels punts on penso jo que hauria d'incidir la campanya informativa de la Generalitat de cara al referèndum on decidirem si ser un nou estat o no.

I això com es fa? Doncs aquí està el problema. Com fer-ho no ho sé pas, però de com no fer-ho si que tenim uns quants exemples. Així, per començar, cal no copiar gens la 'reforma laboral' que va fer el Gobierno Español i distanciar-se també de les seves polítiques fiscals. Per cert, lo de perseguir judicialment cremar segons quines fotos també ens ho hem d'obviar.

També cal allunyar-se de les polítiques d'inversions d'infraestructures, aquelles que permeten que a Espanya certes línies de ferrocarril AVE tinguin 'wifi' (bé, més que wifi tenen accés als continguts de Movistar+, cosa encara més greu) i altres línies de ferrocarril tinguin només una via per on circulen molts més trens que en les anteriors. Això sense parlar de com es gestionen els Rodalies...

Un altre exemple: L'Estat Espanyol es dedica a rescatar autopistes de peatge mentre els catalans seguim pagant les AP7 i AP2, els diners dels quals van a parar a una empresa privada. Recordeu allò que deia en Rajoy de que 'una línea roja es que todos los españoles sean iguales' ? Doncs amb el tema de les autopistes, com amb tantes altres coses, això no passa. És una altra de les coses a no copiar.

I com aquests dos exemples segur que n'hi ha de molts més. Si hem de copiar res, que siguin les coses bones que ajudin a aconseguir aquell equilibri entre economia i benestar necessari per a que un estat funcioni de forma eficient. Sí, tenim molta feina a fer i les coses són difícils... però no ho eren fa més de 300 anys? Doncs fem que valgui la pena fer-les.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 de desembre de 2016