dimarts, 6 de desembre de 2016

El campanar del foc

(Encetem un micaco monumental...)

Cada ciutat té els seus símbols, més o menys coneguts, però els té. De vegades són símbols relativament recents i de vegades tenen centenars (o milers) d'anys d'història al darrere. En aquests darrers casos, de vegades, la història ens reserva sorpreses.

Un dels símbols més coneguts de València és el Miquelet, el campanar gòtic de la Seu de València. Rep el seu nom d'en Miquel, la campana principal que marca les hores.

Com tots els campanars no només s'ha utilitzat amb finalitat religioses: Al segon pis del Micalet es on s'estaven els refugiats acollits a la Seu i les seves campanes no només marcaven les hores o els serveis religiosos, sinó que a més avisaven als ciutadans de quan la ciutat era atacada o estava en perill.

El Miquelet

Però no només s'utilitzaven les campanes. Dalt de tot del Miquelet també es feien fogueres. De fet es feien tres vegades al dia: al sortir el sol, al migdia i al vespre. Això era senyal de normalitat i de que no passava res d'inusual a la costa. Però quan la foguera s'encenia fora d'hores era per avisar d'un perill.

Si s'encenien dues fogueres alhora era senyal de que a la costa havien desembarcat pirates i si el foc de la foguera es llançava cap al terra era senyal de que la ciutat ja estava assetjada. De fet, al llarg de tota la costa hi havia nombroses torres que es comunicaven mitjançant fogueres quan alguna detectava vaixells pirates.

Això va ser així des de l'any 1516, en que els Jurats de València van instaurar aquestes fogueres d'avís, fins al segle XVIII, quan les incursions dels pirates barbarescos van disminuir. De fet, a començament del segle XX el darrer campaner que va viure a la Seu encara encenia una petita foguera de forma simbòlica per a recordar la tradició.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 2 de desembre de 2016

dimarts, 29 de novembre de 2016

Els invisibles del CAP

(Encetem un micaco sanitari…)

Avui faré un 'cafèambllet'. L'altra dia a El Periódico van publicar un article titulat 'Un dia amb els metges de la pobresa'. En aquest article es parla del CAP de Sant Roc, un dels CAP de la ciutat de Badalona del qual s'afirma que és el primer en la llista de tots els CAPs de Catalunya en els que s'atenen a la població més pobre.

L'article explica molt bé les coses que es poden veure de forma quotidiana en aquest CAP, però al meu parer s'obliden d'una dada molt important: al mateix centre, al mateix edifici i compartint serveis i personals hi ha un altre CAP: El CAP de El Gorg. El Gorg és un altre barri de Badalona, amb menys de la mitat de població que Sant Roc. I, ves per on, és el meu barri. I, per tant, aquell és el meu CAP.

Per això sé de primera mà que les coses que expliquen són certes, però també sé de primera mà que quan venen retallades aquestes les nota la gent de Sant Roc, però també la gent de El Gorg. Si els de Sant Roc les passen magres per les condicions socials i econòmiques del barri, els de El Gorg les passem també per les nostres pròpies condicions i per les generades pel barri del costat, que influeixen en els serveis que compartim. Ara mateix, la gent dels dos barris patim coses com, per exemple, que els dissabtes al matí ja no tenim pediatra de guàrdia i que les urgències, on es combinen personal dels dos CAPs , sovint estan saturades. Ja, això passa a tot arreu, però si ja de per si el CAP de Sant Roc té un problema afegit per la diversitat de gent que atén, amb les retallades aquests s'accentuen.

I a mi ja em sembla perfecte que a la gent de Sant Roc se li posin els mitjans per a millorar-les l'assistència i els serveis i es tingui en compte la realitat social del barri, però també estaria bé que miressin, ni que fos una mica, pels que compartim els serveis amb ells. Potser som poquets, o potser no tenim tanta 'diversitat social' (tot i que Déu n'hi do…) però ei, també existim !

I dit tot això, i ampliant una mica les queixes, tampoc trobo gens normal coses com que a la 3a ciutat en població de Catalunya arriba un dissabte per la tarda o un diumenge i no hagi ni un pediatra de guàrdia. Si tens cap urgència, com ara una febrada originada per angines o otitis, has d'anar a l'Hospital de Can Ruti, situat fora de la zona urbana de la ciutat i en plena Serralada de Marina.

De veritat costaria tant tenir UN pediatra d'urgència per a tota la ciutat per aquests casos no tan greus però que necessiten, per exemple, receptar un antibiòtic ? Jo crec que els hi sortiria a compte, sobretot per evitar col·lapses a urgències. Però ei, que en sabré jo...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 25 de novembre de 2016

dimarts, 22 de novembre de 2016

L'estat del Procés

(Encetem un micaco processístic…)

A Catalunya seguim immersos en allò que hom ha anomenat Procés i que ens ha de portar a la independència o, en el seu defecte, a un referèndum sobre ella. Però exactament com està el Procés ?Aquesta sembla una pregunta fàcil de respondre però no ho és, per la senzilla raó de què qualsevol que la contesti tindrà una posició al respecte i aquesta posició, vulguis o no, condicionarà la resposta. Així que per mirar d'esbrinar-ho anem a revisar uns quants titulars.

Per una banda tenim que al Principat el Parlament està en plena discussió dels pressupostos, i això dels pressupostos és la pedra angular de qualsevol legislatura. Qui governa necessita uns pressupostos que li permetin fer allò que diu que vol fer. Ara mateix JxSí i la CUP segueixen negociants aquets pressupostos, i segons les darreres declaracions els de la CUP no estan gaire satisfets amb ells. Veiem com evoluciona el tema, però recordem que aquest tema ja va originar una moció de confiança per part del President.

Mirem ara què fan des de el recentment estrenat Gobierno Central. Una de les coses que ha fet és canviar el Delegado del Gobierno a Catalunya, acte que han aprofitat per voler vendre una actitud diferent del Gobierno Central vers Catalunya i oferir diàleg.

Per una altra part també les dades de les darreres enquestes del CEO que donen al NO un avantatge d'un 0,2% respecte al SI en un referèndum de la independència i que donen la volta a les dades de la darrera enquesta que es va publicar on el SI guanyava per més d'un 5% de diferència.

I per acabar tenim les declaracions de la Presidenta de la Comunidad de Madrid dient que els madrilenys estan pagant els serveis dels andalusos, mostrant a un important membre del partit del Gobierno en un discurs que sempre s'ha associat als independentistes catalans.

Bé, i amb tot això, què podem dir del Procés ? Des del meu punt de vista el Procés està en un moment de compàs d'espera i s'està centrant en qüestions més domèstiques (però no menys importants) com ara els pressupostos. Després del gran 'boom' del 12-O i de les actuacions judicials contra càrrecs electes sembla que hom està esperant què passarà amb el Cas Forcadell, perquè aquest pot ser el gran Big One que sacsegi definitivament el Procés. Mentrestant els partits independentistes estan mirant de consolidar les seves posicions i un dels temes claus és el pressupost. Espero que arribi a bon port i que, de retruc, també acordin una unitat d'acció respecte a tot el que ha de venir.

Mentrestant les notícies que arriben del CEO no són tranquil·litzadores, però hem de tenir en compte que durant aquests temps la gran màquina de fer independentistes que és el PP ha estat a mig gas, i que ara torna i amb l'ajuda del PSOE. Veurem com influeix la nova el nou balanç de poders a Madrid en les noves enquestes, però de moment el PSC no està sortint ben parat. El PP no és aliè a això i per això vol oferir una imatge més 'moderada' i 'dialogant', el problema és que al PP amb el diàleg li passa el mateix que a mi amb la papiroflèxia, que sé què és però no ho sé practicar.

I mentrestant a les Espanyes, concretament a Madrid, ja comencen a aplicar la medicina que sovint s'ha utilitzat contra Catalunya contra altres regions, primer contra el País Valencià i ara contra Andalucía, difonent aquella idea de que si no fos per Madrid tothom viuria en la pobresa. Veurem també com acaba tot això.

Però pas a pas, primer el que cal és refermar a Catalunya la unitat d'acció i aprovar uns pressupostos que puguin contentar més o menys a la CUP i a JxSí. I després ja veurem què toca...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 11 de novembre de 2016

dimarts, 8 de novembre de 2016

Desconnexions i canonades

(Encetem un micaco preventiu…)

Divendres passats, poques hores després de que el Gobierno Español publiqués el nom dels nous ministres i no gaire després de que Espanya finalment tingués un Presidente de Gobierno que no estigués en funcions vam poder assistir a la que podria ser la primera canonada (judicial) de la Batalla de Catalunya : La detenció per part dels Mossos (a ordres de la judicatura espanyola) de la batllessa de Berga per un delicte electoral.

En aquest cas el delicte és el de menys, l'important és l'ofensiva per part d'Espanya d'anar judicialment cap a càrrecs electes catalans. Les amenaces es comencen a concretar i l’aposta del Gobierno per resoldre "el problema catalán" queda clar quin és : amenaces, repressió i indiferència.

El pitjor de tot ha estat la resposta des de Catalunya, que ha estat pràcticament una desbandada: uns treien la bandera espanyola de l'ajuntament per tornar-la a posar pocs després, altres feien concentracions de protesta, altres penjaven la bandera de Berga a les seves cases de la vila mentre que d'altres atacaven directament als Mossos. En definitiva, unes actuacions que han fet feliços als espanyols.

I és que ha donat la sensació que ens hem passat mesos preparant la desconnexió i ens hem oblidat de pensar l'estratègia a seguir pel moment que bé just abans de la desconnexió, el de la oposició a les mesures espanyoles que miraran d'evitar-la. I ells si que semblen tenir clara la seva estratègia, ja que la detenció de la batllessa de Berga no ha estat un fet causal, ha estat una autèntica andanada dirigida a la línia de flotació de la unitat de Junts per Sí i de la CUP, ja que tenen clar que la forma de derrotar-nos és que ens derrotem nosaltres solets perden la unitat.

Per això ara toca posar-se les piles i preparar a corre cuita una estratègia única i, sobretot, sòlida per a que coses com aquestes no tornin a passar. Estem en un moment delicat i estem seguir que ho podem aconseguir, però hi ha coses que no ens podem permetre i aquesta és una d'elles.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 4 de novembre de 2016

divendres, 28 d’octubre de 2016

Els fantasmes del metro

(Encetem un micaco espectral...)

Ja s'acosta Tots Sants i és habitual veure castanyes, panellets i... carbasses diabòliques de Halloween. Bé, de fet també és habitual veure elements propis de pel·lícules de terror (calaveres, rat penats, ...) . Coses de la globalitat, però encara que no ho sembli a la nostra pròpia tradició ja tenim molts relats de fantasmes ambientats en aquesta època de l'any.

Quan un pensa en històries de fantasmes els primers escenaris que li venen al cap són castells, antigues mansions o ruïnes abandonades. Però també trobem històries d'aquestes al nostre ambient urbà, són les famoses llegendes urbanes, tot i que algunes s'acoblin més bé al patró de les velles llegendes tradicionals.

I un dels llocs més habituals d'aquestes llegendes és el metro. No és estrany, si de fet els passadissos subterranis del suburbà ja tenen un punt inquietant a primera o darrera hora, quan hi ha poca gent, imagineu quan estan tancats al públic o sense molta il·luminació. Tot seguit faig una petita recopilació de les històries més famoses del metro de Barcelona.

Si hem de fer cas a aquesta mena de relats la estació més encantada de tota la xarxa del metro és la de Rocafort. S'assegura (com sempre en aquestes històries sense proves...) que els treballadors del metro miren d'evitar estar assignats a aquesta estació ja que, a darrera hora, quan ja no passen comboi, diuen que pels monitors de vigilància es veuen "persones" (o figures de persones) deambulant per les andanes i fins i tot per les vies. També s'assegura que els passadissos de sortida cap al carrer Calabria són una altra zona de sensibilitat espectral. I tot això ho relacionen amb els suïcidis que han hagut en aquesta estació, on es diu que van arribar-hi a haver quatre en un mes.

Túnel del metro

Una altra història ens parla de trens fantasmes. I hi ha dues versions. Una ens assegura que, de vegades, cap a l'estació de Sagrada Família, una vegada efectuat el protocol de tancament i quan ja no hi ha circulacions de trens apareix un estrany tren boirós de color blanc d'un model antic fent el típic soroll que fan els trens al circular i produint els corrents d'aire i tot . S'assegura que de vegades només circula i que altres vegades s'atura a les estacions per a recollir... fantasmes.

La segona versió ens parla de que molt abans que existís l'actual L6, en aquell trajecte un dels trens es va desbocar a l'estació de Tres Torres i va acabar accidentant-se a l'estació de la Plaça Molina, deixant diversos morts. Poc després del succés s'assegura que es van començar a veure aparicions d'aquell tren i els seus pobres passatgers. Fins i tot s'assegura que es va haver d'exorcitzar aquell trajecte per mirar d'acabar amb les aparicions.

I per acabar parlarem de les estacions fantasmes. La xarxa de metro de Barcelona té diverses estacions fantasmes que no s'utilitzen, unes perquè fa anys es van tancar i unes altres perquè no es van arribar a utilitzar mai. Una d'aquestes està situada entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau a la L5 i té com a nom Gaudí. Tot i no haver estat utilitzada mai és una de les millors conservades i hom assegura que si un es fixa per les finestretes quan el metro passa per allà es poden veure figures de forma humana sense rostre a les andanes com esperant un tren que mai s'aturarà...

I fins aquí les històries fantasmals de Tot Sants d'aquest any. Cuideu-vos dels fantasmes (sobretot dels que estan vius) i espero que podeu gaudir de panallets, castanyes i moscatell aquest cap de setmana llarg.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 25 d’octubre de 2016

Misteri...

(Encetem un micaco de tots sants…)

Lluna misteriosa
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!