(Encetem un micaco públic...)
Aquests dies l'ambient entre els treballadors del sector públic del Principat de Catalunya és força nadalenc: treu fum, fum fum... a causa del pla de retallades que té previst aplicar la Generalitat de Dalt. Com ja vaig comentar fa temps, jo treballo al sector públic tot i no ser funcionari, i per tant aquests temes em toquen de ben de prop. Un intenta portar-ho el millor que pot i no perdre l'humor. Així, per exemple, cada vegada que veig l'anunci d'una de les pel·lícules nadalenques d'aquest any al cap en vingui la següent imatge ...
Bromes apart, des del govern ho venen com que els treballadors públics han de posar el seu gra de sorra per combatre la crisi i "treballaran el mateix per menys". Fins i tot el sr. Homs es va atrevir a dir que el que es feia eren "eliminar avantatges que s'havien aconseguit aquests anys de bonança". Mentires podrides.
Comencem amb el sr. Homs... aquests anys de bonança, i parlo des del meu punt de vista, amb molta sort hem tingut el privilegi de que els sous ens pugessin l'IPC. Les condicions laborals (tiquets menjadors, dies d'assumptes propis, horaris, etc...) no han variat i han estat les mateixes des de que vaig entrar a treballar (fa quasi vint anys) i que van ser pactades amb els representants dels treballadors a canvi de contenir la pujada salarial.
I ara acabem amb el 'més per menys'. A veure senyors de la Generalitat de Dalt: Si en Zapatero ja em va retallar el sou, si vosaltres me'l voleu tornar a retallar, si foten fora personal interí, si em voleu allargar l'horari laboral i si a més em voleu treure tots els beneficis aconseguits a canvi de renunciar a pujades de sou, el resultat no és fer el mateix per menys per una baixada de sou, el resultat és fer molt més per molt menys amb dues baixades de sou de forma directa i varies acumulades de forma indirecte !
A sobre sembla que hagis de demanar disculpes per emprenyar-te perquè, ei... treballes al sector públic ! Ets un privilegiat ! Coi, com si m'ho haguessin regalat ! Ni en el sector públic ni en el privat hom regala res ! Recomano llegir aquest apunt de na Nur on explica molt millor que jo això que comento.
Arribats a aquest punt i vist que des del Govern les mesures que han previst per acabar amb la crisi han estat aplicar la tisora a la sanitat, a l'educació, a les infraestructures, pujar els preus de l'educació universitària i del transport públic i pujar els impostos indirectes... ara em pregunto: I als rics quan els faran "col·laborar" per acabar amb la crisi? I quan dic "rics" dic "rics, rics" no els pobres autònoms ni petits empresaris. Si tots hem de col·laborar, per a quan un impost directe amb cara i ulls al capital i als seus rendiments? Per a quan un impost de patrimoni com Déu mana ? Per a quan un impost de successions realment eficaç? Per a quan combatre de forma efectiva el frau fiscal ? Per cert, del 5% del meu sou que em va treure en ZP per ajudar acabar amb la crisi... què se n'ha fet? En què s'ha utilitzat?
Ep!... que no dic jo que al sector públic no hi hagi coses a millorar (n'hi ha moltes) ni que es puguin reduir les despeses i optimitzar el funcionament (que també), però la pel·lícula sempre és la mateixa: Et diuen que "debe arrimarse el hombro" i això no vol dir "anem a veure si abans de res podem reorganitzar les coses per fer el mateix estalviant calés" sinó "mirarem de continuar igual, tu cobraràs menys i els altres tindran pitjors serveis".
Amb en Zapatero ja vam "arrimar el hombro" (l'esquerra), amb en Mas ens tocarà "arrimar el hombro" (el dret)... Sr. Mariano, ja nos ens queden més "hombros que arrimar".
I, lamentablement, la pròxima estrena serà ...
Què Déu ens agafi confessats !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Els micacos
El món on vivim
En primera persona
Imatges
