dimarts, 16 de maig del 2017

Quo Vadis, PSC ?

(Encetem un micaco actual…)

La setmana des de l'entorn del PSC ens van arribar unes quantes notícies si més no que criden l'atenció…

Recull notícies PSC

Comencem per la dels llibres. Voler fer una campanya per fomentar la lectura enviant llibres a en Trump no és que sigui poc efectiva, és que és populista amb P majúscula. Segurament servirà per sortir una estona als mitjans i l'única lectura que fomentaran serà la dels articles que parlin d'aquest fet. Que a més la campanya la realitzi l'empresa que va dirigir la campanya electoral al candidat socialista a la batllia de Barcelona i on, curiosament, el cap d'aquesta empresa és amic del candidat és força lleig.

Seguim per la de l'accent andalús. Si això l'hagués dit qualsevol membre d'ERC o del PDeCAT les acusacions de xenofòbia s'haguessin escoltat fins a Copenhaguen, però no ha estat el cas. I és sorprenent, ja que no és la primera vegada que passa… recordeu quan el exministre Sevilla deia que en Montilla no era un bon candidat a la Generalitat per 'charnego' ? Aquestes són coses de la 'gauche divine' barcelonina, coses que no ens són pas estranya a uns quants…

I acabem amb la que més rebombori va aixecar, la de que ERC no vol obrir les fosses del franquisme per motius (ves per on) xenòfobs. Bé, només cal recordar un comentari de l'ONU sobre el tema…

Notícia ONU i memòria història

Fa temps que penso que el PSC ara mateix és com un gall sense cap, que corre però que no sap cap a on va. Haver-se alienat de format tan clara amb el PP i C's contra el Procés (ells que havien defensat el 'volem votar'), la submissió total davant del PSOE i l'aliança (més o menys clara) del PSOE amb el PP a Madrid els ha passat una forta factura, tot i que no ho vulguin demostrar. Amb les sortides de to com la de les fosses només demostren que no tenen projecte polític, que estan totalment perduts i que l'únic que saben fer és mirar d'atacar a altres per fer-se notar, mentre segueixen fent (sempre que poden) la ‘política d’amiguisme’ que havien practicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S'han posat a fer de PP sense veure que la gent, si ha de triar, triarà l'original o com a molt la seva marca 'moderna'

I, al final, aquest partit que durant anys era la insígnia de l'esquerra i del 'catalanisme amable' al final acabarà desapareixent. O sigui, com UDC. I és que, cada vegada més, s'està demostrant que Catalunya no és país de terceres vies.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

Sergi ha dit...

Tard o d'hora s'acabarà convertint en PSOEC, com tenim el PPC, i la poca gent que encara creu en el PSC acabarà canviant de formació o plegant. El seu paper actualment és ben galdós, sense personalitat, submís i covard. I els segueixen uns que no són gaire millors, els comuns i podemites. Que és molt fàcil dir que estàs a favor de la democràcia i de la gent, però quan et toca manar ja no són tan fàcils de mantenir aquestes idees. Sempre hi ha una excusa per dir que allò que defensaves quan era impossible encara no és possible perquè no és com hauria de ser.

Publica un comentari a l'entrada