En primera personaAvui faré un 'cafèambllet'. L'altra dia a El Periódico van publicar un article titulat 'Un dia amb els metges de la pobresa'. En aquest article es parla del CAP de Sant Roc, un dels CAP de la ciutat de Badalona del qual s'afirma que és el primer en la llista de tots els CAPs de Catalunya en els que s'atenen a la població més pobre.
L'article explica molt bé les coses que es poden veure de forma quotidiana en aquest CAP, però al meu parer s'obliden d'una dada molt important: al mateix centre, al mateix edifici i compartint serveis i personals hi ha un altre CAP: El CAP de El Gorg. El Gorg és un altre barri de Badalona, amb menys de la mitat de població que Sant Roc. I, ves per on, és el meu barri. I, per tant, aquell és el meu CAP.
Per això sé de primera mà que les coses que expliquen són certes, però també sé de primera mà que quan venen retallades aquestes les nota la gent de Sant Roc, però també la gent de El Gorg. Si els de Sant Roc les passen magres per les condicions socials i econòmiques del barri, els de El Gorg les passem també per les nostres pròpies condicions i per les generades pel barri del costat, que influeixen en els serveis que compartim. Ara mateix, la gent dels dos barris patim coses com, per exemple, que els dissabtes al matí ja no tenim pediatra de guàrdia i que les urgències, on es combinen personal dels dos CAPs , sovint estan saturades. Ja, això passa a tot arreu, però si ja de per si el CAP de Sant Roc té un problema afegit per la diversitat de gent que atén, amb les retallades aquests s'accentuen.
I a mi ja em sembla perfecte que a la gent de Sant Roc se li posin els mitjans per a millorar-les l'assistència i els serveis i es tingui en compte la realitat social del barri, però també estaria bé que miressin, ni que fos una mica, pels que compartim els serveis amb ells. Potser som poquets, o potser no tenim tanta 'diversitat social' (tot i que Déu n'hi do…) però ei, també existim !
I dit tot això, i ampliant una mica les queixes, tampoc trobo gens normal coses com que a la 3a ciutat en població de Catalunya arriba un dissabte per la tarda o un diumenge i no hagi ni un pediatra de guàrdia. Si tens cap urgència, com ara una febrada originada per angines o otitis, has d'anar a l'Hospital de Can Ruti, situat fora de la zona urbana de la ciutat i en plena Serralada de Marina.
De veritat costaria tant tenir UN pediatra d'urgència per a tota la ciutat per aquests casos no tan greus però que necessiten, per exemple, receptar un antibiòtic ? Jo crec que els hi sortiria a compte, sobretot per evitar col·lapses a urgències. Però ei, que en sabré jo...
2 comentaris:
Sí, sembla mentida que no hi hagi més pediatres d'urgències, en general. Moltes visites que es fan fora d'hores segur que són de nens, i caldria atendre'ls com toca. Esperem que els pressupostos nous incloguin més partides per suplir totes les baixes i serveis que han caigut els darrers anys.
Per això es tan bona idea fer retallades a sanitat, què és el pitjor que pot passar? Que es mori la gent?
Publica un comentari a l'entrada