Si hagués de triar dues imatges del poble català tinc molt clar quines agafaria: castellers i la Diada de Sant Jordi. Una mostra el que pot fer la voluntat d’un poble unit, l’altra mostra com és aquell poble. Pocs pobles del món poden pressumir de tenir unes imatges tan potents.
I ja que estem en Sant Jordi, anem a aprofitar per parlar de la llegenda de Sant Jordi. Bé, per ser exactes, de les llegendes de Sant Jordi. Perquè Sant Jordi té moltes llegendes, i no sortien ni de bon tros dracs a totes elles. De fet, l’element que més apareixia eren… sarraïns!
Explica la tradició que fa segles a la nostra terra hi havia un gran cavaller molt devot de Sant Jordi. I com no podia ser d’una altra manera, cada any, per la Diada de Sant Jordi feia un gran convit. Però un any el seu fill petit, un minyó, va caure pressoner dels musulmans i aquests, que sabien que era fill d’un noble cristià, el van fer servir al Rei de Moreria com esclau.
I va arribar el dia de Sant Jordi, i el Rei de Moreria va veure que el seu esclau estava ploròs i va ordenar-li que l’expliqués que li passava sota amenaça de tallar-li el cap. El xiquet, innocentment, li va explicar que aquell dia el seu pare feia un gran convit i que trobava a faltar molt a la seva família.
El rei moro es posà furiós en saber que el pare del seu esclau festivava la festa del sant cavalller, gran enemic dels moros, i va jurar que així que acabés de dinar el faria matar. Però, tot d’una, va apàreixer un núvol blanc enmig de la sala del qual, amb un gran tro, va sortir en Sant Jordi amb la seva armadura completa i en un tres i no res va agafar al minyó.
I de la mateixa forma que va aparèixer al palau del rei moro va desaparèixer per traslladar-se immediatament enmig del convit del pare del minyó, el qual, meravellat i sorprés, va celebrar la millor i més alegre de les festivitats de Sant Jordi que hom recordà durant molt de temps.
Que tingueu una molt bona Diada !
1 comentari:
No drac, no party! Sense el drac no és el mateix...
Publica un comentari a l'entrada