El mal vent

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco reivindicatiu...)

25 d'abril, Diada reivindicativa del País Valencià. Important això de 'reivindicativa'. A diferència del 9 d'octubre, la Diada del 25 d'Abril és un d'aquells dies on es veu clarament qui coneix la seva història i qui no. No és pas la diada dels folklòrics que els agrada desfilar ni dels que afirmen ser allò que no són, no, és la diada d'aquells que saben que tal dia com avui de fa més de 300 anys van perdre llur llibertat a causa del resultat d'una batalla de la Guerra de Successió espanyola que es va desenvolupar al voltant del poble manxec de Almansa. Reivindicar allò que es va perdre només ho poden fer aquells que saben el que eren i aspiren a tornar-ho a ser.

Tot això és va resumir perfectament en una dita popular: "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança". Sempre que hi penso no puc evitar relacionar-la amb aquella altra que diu "De ponent, ni vent ni gent". Fa mes de tres-cents que el mal vent va entrar per ponent i s'hi va ficar a casa nostra. Al seu pas s'ho va endur tot: els nostres furs, els nostres usatges, les nostres constitucions, les nostres organitzacions, les nostres banderes, l'ús de la nostra llengua i, sobretot, la nostra llibertat. I tot això gràcies, en part, al beneplàcit atorgat pels nostres 'aliats' europeus que, a l'hora de la veritat, ens van deixar amb el cul a l'aire. No està de més recordar que Sa Graciosa Majestat a nosaltres no ens provoca gens de gràcia.

Durant tots aquests anys aquest vent del mal no ha parat mai de bufar. Ha canviat de tipus i d'intensitat, però ha continuat bufant. I, de fet, encara bufa a hores d'ara. Actualment estem en una època en que les ventades semblen enfortir-se configurant un nou atac que escudant-se en la crisi. Els mitjans canvien, però no així els objectius: si durant tots aquests anys hem pogut recuperar una part molt minsa de tot allò que ens arravataren ara ens ho volen furtar de nou, i per això és fixen als nostre petit i tutelat autogovern i en tot allò que pot permetre esborrar-nos com a poble : l'educació, la llengua, els mitjans de comunicació, el desenvolupament econòmic…

I el més trist és que, ara, a casa, manen els botiflers i els enemics.

• 300 anys d'ocupació
• …o el mal va venir d'Almansa

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!