La Dama Roja

Història i Llegendes

(Encetem un micaco màgic...)

Aquesta setmana esdevé la Festa Nacional dels Països Catalans, aquella festa silenciada com a tal que es celebra de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, aquella festa de la nostra cultura que tothom celebra fins i tot si no volen integrar-se a ella, aquella festivitat pagana que el cristianisme va assimilar però que no va poder amagar el seu veritable origen, aquella festa on la coca, el cava i el foc són elements imprescindibles, aquella llarga festa llarga de la nit més curta de l’any: la Revetlla de Sant Joan.

I aquesta nit màgica, en la que les fronteres etèries entre el nostre món i el màgic món de l’altre costat semblen caure i permeten que tota mena d’éssers fantàstics i llegendaris es puguin passejar pel nostre cantó alhora que totes les màgies i energies misterioses fan acte de presència, és una nit plena soroll de petards, olor de pólvora i l’aroma inconfusible de velles llegendes i tradicions màgiques. Des d’aquesta petita pàgina he anat publicant algunes d’aquestes els darrers anys, i aquest any no serà una excepció.

Al Principat, damunt d’un turó de 650m situat ben a prop d’Arbúcies, a la comarca de la Selva, trobem les restes del Castell de Montsoriu. Aixecat al segle X, aquesta castell important i imponent fou residència del poderós Vescomtat de Cabrera i actualment s’està restaurant i s’estan fent excavacions arqueològiques. Però a més de la seva importància històrica la tradició assegura que aquest edifici està habitat per multitud d’éssers màgics i, de fet, té nombroses llegendes al voltant seu.

Una d’aquestes llegendes assegura que totes les Nits de Sant Joan, al punt de tocar les dotze, surt al cim de la torre més alta del castell, coneguda com la Torre de l’Heura, la Dama Roja, una dama mig despullada amb la cabellera estesa que porta una llanterna en una mà i un gran corn a l’altra. S’assegura que l’espectre apropa el corn als seus fantasmals llavis i fa sonar el corn amb un so que fa estremir de por tota la rodalia.

Al moment s’escolta un altre corn que contesta, tocat per un cavaller negre muntant un gran cavall del color de la nit que treu foc per la boca i que es situa damunt del Coll Castellar. Tot seguit, el cavaller, en una ràpida cursa, arriba al castell on munta a la dama de la torre a la gropa i ambdós desapareixen com enduts pel vent fins a l’any següent.

N’hi ha qui assegura que la misteriosa Dama Roja és una vescomtessa de Cabrera, de nom Marquesa, que esperà el retorn del seu marit, el comte d’Empúries, quan aquest anà a la guerra contra els francesos per defensar les seves terres empordaneses durant la Creuada contra Catalunya esdevinguda en el segle XIII.

Potser si hom va a la mitjanit de la Revetlla al castell de Montoriu els podrà veure... o potser no, són així de capritxosos els éssers sobrenaturals. En tot cas, hi ha una cosa és ben segura: aquesta festa nostra és una de les més màgiques de l’any... a l’igual que la nostra estimada terra, que també n’és, i molt, de màgica.

• La nit de les fogueres màgiques
• Ballarines d'un altre món

• (img) katmary
• (img) Patrimoni Gencat
• Viquipèdia
• Montsoriu.cat
• Castells llegendaris...

Nota Tradicional : Una de les poblacions que també celebrarà la Nit de Sant Joan és Castell de Ferro. Tot i que pel nom us pot semblar que és un dels pobles de la nostra terra, aquesta vila és un poble situat a la provincia de Granada que va ser repoblat per catalans després de la Guerra del Francès. Una de les moltes tradicions que van portar a aquelles terres va ser celebrar la Nit de Sant Joan amb fogueres, tradició que ha arribat fins als nostres dies. En homenatge a aquells repobladors, un dels carrers del centre del poble s’anomena Calle de los Catalanes.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!