Aquests darrers dies l'actualitat ofereix un bon grapat de temes dels quals parlar al bloc, tot i que la feina del dia a dia no m'ho permet fer-ho puix a una activitat laboral superior a la normal s'han sumat tots els preparatius per a l'arribada al món d'en Micaquet, per no parlar d'aquelles activitats tradicionals que toquen fer per aquesta època de l'any. I és que estem en dates de tradicions: el tradicional turró, el tradicional cava, les tradicionals nadales, els tradicionals regals, el tradicional pessebre, el tradicional tió... i la tradicional llegenda nadalenca del Badiu dels Micacos que explica que dins de la foscor trencada per millers de bombetes de colors de les nits nadalenques us podeu trobar coses diferents al Pare Noël.
I per continuar amb les tradicions avui us explicaré una de les llegendes més tradicionals del nostre poble: la llegenda del Mal Caçador. Potser no ho sabeu, però entre els caçadors existeix la creença de que caçar des de les matines del dia de la Nit de Nadal fins al dia de Sant Esteve és sacríleg i aquell que ho faci restarà maleït. Explica la llegenda que existia un caçador empedreït que estava obsessionat per caçar una llebre blanca molt grossa, però tot i que ho havia intentat moltes vegades mai la va poder obtenir.
Amb aquesta obsessió dins del seu cap l’home va assistir, a contracor, a la Missa del Gall. Va romandre tot just a la porta del temple per tal de posar-se de nou a la caça tant d'aquella peça que no aconseguia treure's del cap tan bon punt acabés la cerimonia... i tot d’una va passar entre els seus peus la llebre blanca que tan perseguia. Sense recordar-se d’on estava, li va engegar un tret just quan el capellà celebrava l’elevació de l’Eucaristia i immediatament va ser elevat pels aires amb tota la seva gossera i condemnat per la justícia celestial a haver de caçar durant tota l’eternitat.
Explica la tradició que se’l pot veure voltar contínuament seguit d’un allau de gossos que sense repòs li segueixen lladrugant. En la seva interminable volta pel món cada set anys se’l veu passar per casa nostra en forma de ventada perillosa i esgarrifosa, ja que generalment passa acompanyat d’un temps fred i tempestuós... com el que estem patint aquest dies ! I és just durant la Nit de Nadal quan és més probable trobar-se’l si volteu per despoblat. Guarde-ho-vos d’aventurar-vos per indrets solitaris en aquella data, ja que asseguren que és molt perillós trobar-s’ho.
D’esglésies on s’assegura que va succeir aquest fet n’ha un munt, com ara la de Montserrat, la de Poblet o la de Santes Creus, però la tradició barcelonina fixa la petita ermita romànica de Santa Eulàlia Provençana, avui en dia en terres de l’Hospitalet de Llobregat, com el lloc on el Mal Caçador va començar el seu interminable passeig etern.
Nota Personal : Us desitjo de tot cor un Bon Nadal i unes Bones Festes !!
5 comentaris:
Una curiosa història la que expliques! Bones festes!
Doncs enguany és molt probable que ens el puguem trobar per Sant Jeroni de la Murtra o pel Serrat de les Ermites. Sembla que el ven bufarà amb ganes per Nadal...
Molt bones festes de Nadal per a tota la família i que en Micaquet tingui una bona arribada al món aquest 2011. :-)
Felicito les festes igualment a tots els teus lectors i comentaristes.
T'has oblidat de la tradició d'enviar el programari al client tot just abans de les vacances per poder aquest dessar-ho amb seguretat al seu ordinador, tal que tothom es pugui agafar tranquil-lament les festes menys el programador.
Feliç nadal!
Mai sentida, m'ha agradat molt, molt! Bones diades, especials aquest any per vosaltres!
val... queda descartada la disfressa de llebre blanca per la nit de nadal, per si de cas... B7s!
Publica un comentari a l'entrada