dimecres, 10 de desembre de 2008

Mori el Borbó


(Encetem un micaco polèmic...)Borbons

Cap de setmana llarg i amb polèmica, cosa gens estranya a la nostra terra quan es parlen de símbols espanyols. I és que per molt que agradés a determinats sectors que a les terres catalanes passés com a certs pobles d'Extremadura on per aquestes dades els xiquets llancen jocs d'artifici acompanyats de crits de "viva la constitución" el cert és que aquesta Constitución no deixa de ser una més de les eines repressives que utilitzen els espanyolistes, siguin del color que siguin, contra les aspiracions dels integrants d'un poble oprimit.

En aquesta ocasió la guspira que ha fet saltar les ires espanyolistes ha estat la frase "Viva la república, mori el Borbó" amb que el republicà Joan Tardà va concloure un acte de les JERC. Amb això ja va haver-hi prou perquè diferents mitjans de comunicació, i la quasi totalitat de partits polítics, saltessin al damunt seu. Des del sempre disposat a ficar-se amb Catalunya i els catalans des de la seva edició digital 20 minutos fins al "comprensiu" sr. Bono. Tal rebombori ha fet que el sr. Tardà matisés les seves paraules quasi immediatament, però de poca cosa ha servit, ja que els populars siutadans (volia dir els populars i els siutadans, en què estaria jo pensant...) ja l'estan acusant de tot l'imaginable i fins i tot han demanat que actuï (com no) l'Audiendia Nacional, aquell curiós tribunal especialitzat darrerament a tractar injuries a la corona espanyola i que, a aquest pas, qualsevol dia d'aquests cridaran a declarar a en Peñafiel.

No és que estigui jo en contra de que els senyors d'Esquerra tinguin aquestes idees en ment, penso que les haurien de tenir, i més sovint, ja que pocs dies abans podíem llegir que volien que el Rei d'Espanya parlés català i que l'exèrcit espanyol l'ensenyés als militars, cosa, per a mi, contradictòria amb la proclama del sr . Tardà. Crec sincerament que els republicans necessiten més coherència i saber cap a on volen anar, no es pot voler la independència i al mateix temps demanar al Reino de España que es faci seus els nostres símbols. Tal com diu aquella dita no es pot anar a misa i repicar alhora. En tot cas, també cal dir que els populars i el sr. Tardà no es poden veure gaire, només cal recordar que fa un temps van tenir una altra moguda, ja que al Congreso Español els va dir "Vostès no tenen cap credibilitat moral mentre tinguin de president d'honor Fraga Iribarne tacat de sang".

I parlant de dites, hi ha que veure com afecta el pas del temps a algunes d'aquestes dites, coses dels temps políticament correctes d'avui en dia. Per això, en part, ha hagut tan de xivarri en aquest cas, perquè, sincerament, algú pensa seriosament que el sr. Tardà desitja la mort de cap persona? Jo no ho crec, però la dita és aixíí, tal com la va pronunciar, i simbolitza en un borbó concret tots els patiments causats per culpa d'aquest llinatge. I tot i que faci referència a un avantpassat del borbó contemporani, la veritat és que aquest tampoc no ha fet pas gaires mèrits per a que els catalans el tinguem en gran simpatia (això segurament ve de família), i només cal recordar allò de "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes" (i això que respecte de quin era l'idioma de Cervantes sembla ser que en podríem parlar una mica...)

El temps afecta a les frases com afecte a les persones, i els canvis a la societat fa que aquestes canviïn de significat. A mi em costa realment imaginar-me que quan en Bono, En Montilla o en Zapatero canten la Internacional es creguin de debò allò de "cambiemos el mundo de base hundiendo al imperio burgués." (què pensaria l'amic Obama!!!). I ningú no s'escandalitza pas, ja que els temps canvien i els socialistes de començament del segle XXI no són els mateixos socialistes de començament del segle XX. Tampoc es poden agafar aquestes frases de forma literal, en cas contrari ens podríem espantar del sr. Aznar i el seu "vaya coñazo que he soltao" en el Parlament Europeu. En tot cas, no estaria de més advertir que un altre cas d'aquest el podem trobar cada 25 d'abril al País Valencià. Seria bo fer notar que si hom escolta a gent cantant pel carrer "... i si no l'empara, el Nostre Senyor, tallarem la cua, a Felip de Borbó" no són pas un grupet d'incontrolats que li volen fer una operació de fimosi en viu al "heredero" ni tampoc una organització cansada de haver de mantenir més borbonets... només és la lletra d'una cançó tradicional del país. No estaria de més advertir a laAudiencia Nacional d'aquest fet, més que res per evitar detencions massives.

Però el que més m'ha agradat a mi de tot aquest assumpte ha estat el que vaig llegir del sr. Bono, on aquest assegurava que ell disculpava a Tardà, tot i que va indicar que el caràcter "primari" del republicà no l'ha de portar a faltar al respecte al Rei. Bono, aquest gran diplomàtic, aquesta persona gens primària que mai es fica amb els altres, siguin quines siguin les seves idees, disculpava al brètol Tardà !! Què maco ell, si en el fons és un tros de pa...

Nota Complementaria: Crec que no estaria de més afegir alguns dels comentaris del sr. Bono, com aquest o bé aquest, tot i que quan sento a parlar d'aquest personatge no me'n puc estar d'en recordar-me d'aquest acudit. Tampoc estaria de més fer notar la defensa tancada que de la Constitución Española fa el Partido Popular, que bé podriem qualificar de símptome del convers, ja que, recordem, el seu partit mare, Alianza Popular, es va abstenir quan la van aprovar al Congreso Español.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

6 comentaris:

tobuushi ha dit...

...i mori el mal govern.
Per que semble ens hem d'acabar disculpant, pel que pensem.
Carod, Maragall, Benach, Tardà.
Els del "Jueves" no s'han disculpat pas, em sembla que els tenen més ben posats.
Després sents els tertulians de les nostres radios dient que Tardà a fet mal a Catalunya.
Carretero no es va desdir i els van fer fora del Govern, em sap greu, però els d'Esquerra ( abans republicana de Catalunya ) s'hi troben massa bé a la poltrona.

XeXu ha dit...

Com sempre, desviant l'atenció dels problemes reals amb qualsevol ximpleria. D'acord que els d'Esquerra tenen la boca molt grossa, i que la caguen molt, perquè pel que expliques, no saben ben bé d'on venen ni on van, però és que en aquest país ja no hi ha llibertat d'expressió? Tornarem a la censura, ja es veu a venir, i anar tots al ritme que marca la classe dirigent, i no et desviïs!

En fi, del Tardà hi ha aquell famós tall en que se'l veu com compungit, parlant en castellà i diu "lo más caliente està en la... en la... no sé donde está", traït de subconscient intentant buscar una equivalència a la tan nostra "el més calent és a l'aigüera".

Txarli ha dit...

Fa gràcia escoltar al senyor Mono, ay perdó! al senyor Bono, dir d'una altra persona que és un "primate"...suposo que li ho hauran dit molts cops a ell i s'ha aprés la lliçó. Recordem que fins fa no res volia ficar el retart d'un monja al Congrès i van ser els del seu propi partit els que es va negar...i a sobre els va dir que ren "unos hijos de puta...". Em sembla que el "primate" és ell.

Bé, dit això, penso que hi ha que treure-li ferro a les paraules del Tardà ja que com molt bé expliques, és una frase feta de tota la vida. Els que aprofiten aquestes coses per ficar llenya al foc són sempre els mateixos siutadans PPros de sempre.

Manel Escribà ha dit...

És una evidència que s'ha d'entendre com a una frase feta, tot i que s'ha de mesurar les paraules, perquè la lluita la tenim a una altra banda i no cal donar-li arsenal als espanyols, que ja estan prou armats i els costa molt poc disparar a discreció.
La nostra lluita ha de ser valenta i decidida i mirar de no caure en paranys que sabem on són.

P.D.: la línia successora dels Borbóns és tan extensa que quan mori un (el temps és el que té, que mata a tothom) n'hi haurà unes quantes dotzenes que el poden substituir.

Carquinyol ha dit...

tobuushi: A mi també em sap greu, però la poltrona no ha sentat gens bé als d'Esquerra.

Xexu: El problema no és tant tenir la boca grossa com anar-se'n disculpant per la vida. Si creus una cosa, la dius i punt. I a qui no l'agradi que s'hi posi fulles.

Txarli: El problema és que a casa nostra encara hi ha qui els hi fot cas a aquests...

Manel Escribà: No sé company, pels espanyols qualsevol cosa que diem i que es diferencii del "viva españa, viva el rey, que bonito es el castellano, viva la constitución y orgulloso de ser español" és una provocació. Potser no estaria de més repetir-ho a totes hores i que aquesta idea deixés de ser una cosa que apareix de tant en tant...

Uribetty ha dit...

Home...jo crec que els d'Esquerra tenen coherència.

I com he llegit unes ratlles més a dalt, la poltrona...seria discutible, però ja entrariem en si l'alliberament nacional es fa des de l'oposició o des de el Govern. O cap de les dues com defensen alguns "extraparlamentaris"

Salut i país company!

Publica un comentari a l'entrada