dijous, 4 de setembre de 2014

Acadèmies i diccionaris

La nostra llengua

(Encetem un micaco d'acadèmies...)

Aquests darrers dies ha aixecat polsaguera l’amenaça de la Generalitat Valenciana de deixar sense pressupost l’Acadèmica Valenciana de la Llengua (AVL) si no canvia la definició de ‘valencià’ del seu Diccionari Normatiu Valencià en que es reconeix la unitat de la llengua catalana. Tinc la sensanció que al Principat, i fora d’ell, hi ha la percepció de que l’AVL és un instrument que treballa a favor de la nostra llengua i de la seva unitat. I crec que aquesta percepció és equivoca, com fa temps que denúncien tant el company Cucarella com diferents filòlegs.

Recordem que per acabar la ‘Batalla de València’ el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i el de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, van arribar a una sèrie de pactes que, de forma ràpida, venien a dir que la llengua al País Valencià quedaria fora del control de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de les universitats del territori i passaria a ser competència d’un organisme de nova creació, que va ser l’AVL. D’aquesta forma, el ara ‘padre del independentismo’ Pujol va donar el control de la llengua a la Generalitat Valenciana, o sigui, al PP, treient-la al IEC (que tampoc es que públicament cridés molt, la veritat). O sigui, que, en la pràctica, el control va passar del món acadèmic al món polític. Cal dir que ni així es va acabar la ‘Batalla de València’ ja que, per exemple, el Consell segueix sense reconèixer títols de Filologia Catalana com a coneixement de valencià en diferents oposicions, portant la contrària a moltes sentències judicials que l’obliguen a fer-ho, incloent una del Tribunal Constitucional (oh!… el PP no fent cas al TC!)

I com és que l’AVL amenaça la unitat de la llengua? Doncs per exemple amb el seu Diccionari Normatiu. Que no tenia la llengua catalana diccionari? Sí, el de l’IEC, i ara sembla ser que en té dos. I tot i que l’AVL diu que ha inclós tot el diccionari de l’IEC dins del seu, hi ha una ‘trampa’. Per veure-la hem de saber la diferència entre diccionari normatiu i diccionari d’ús. De diccionari normatiu generalment hi ha un i és el que indica quines paraules i expressions són correctes a un idioma. En canvi, de diccionaris d’ús en poden haver-hi molts. Aquests indiquen com s’utilitza l’idioma, ja sigui de forma general o en àmbits específics, i un punt important és que aquesta forma d’utilitzar-lo no té perquè coincidir amb la que diu la normativa.

Un exemple per veure-ho clar: en català un diccionari normatiu és el de l’IEC i un d’ús és el Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll. Si, per exemple, cerques la paraula ‘barco’ a l’IEC aquesta no hi apareix però sí que apareix a l’Alcover-Moll, ja que és un mot que s’utilitza tot i no ser correcte (i això generalment s’indica). Doncs bé, el Diccionari Normatiu Valencià és un diccionari en teoria normatiu però que, a la pràctica, és un diccionari d’ús. O sigui, aparèixen paraules (com ara dèneu (dinou) o giner (gener)) que apareixen al diccionari Alcover-Moll però no al de l’IEC. O sigui, que segons un dels diccionaris normatius de l’idioma català aquesta paraula no seria normativa però segons l’altre sí. Aquesta és una de les moltes crítiques que se li fan al Diccionari Normatiu Valencià, que no especfica de forma clara quines paraules són normatives i quines no, a més de la metodologia que es va utilitzar per a crear-lo, que molts filòlegs no veuen gens clara.

Si això no és fragmentar i dividir la llengua ja em direu que és, per molts reconeixements més o menys implícits a la unitat de la llengua. Evidentment, la solució òptima seria tenir un organisme compartit per tots els governs del domini lingüístic català (Generalitat de Dalt, de Baix, el Govern Balear, el Govern Andorrà, el de la Catalunya-Nord, el Govern Aragonés i el de la ciutat de l’Alguer) per decidir tot allò relacionat amb el nostre idioma. Però a hores d’ara això és pura utopia. I és una pena.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

pons007 ha dit...

o sigui que allà baix parlen una llengua salvatge sense normes...

XeXu ha dit...

Bé, jo no ho acabo de veure una pena, només per gent com tu i d'altres indrets de parla catalana que tenen el català com a propi i entenen que és una única llengua amb diferents parles. Però majoritàriament, els habitants d'aquest indrets accepten el que els diuen. Si el valencià algun cop ha de deixar de ser català perquè és tan diferent, doncs que ho sigui. Però crec que morirà abans de poder ser considerat una altra llengua diferent. Però què vols, si deixes la llengua en mans de polítics i no de filòlegs, què t'esperes. La condemnes, l'enterres. I això passa amb el català de valència, està mort i enterrat. Bé, potser em passo. Està en coma i agonitzant en un hospital en el que tots els metges i infermeres porten un braçalet al braç on posa PP, perquè SS ja estava agafat.

García ha dit...

De salvatge res, preciosos.
Per començar, sóc de Castelló. Pense (ací diem pense i no penso) que la llengua és la mateixa. Pots anomenar-la Català, Valencià o Balear. Jo sempre diré que parle Valencià, perque visc a la Comunitat Valenciana. Què més dóna si li posem un nom o un altre? La llengua continuarà sent la mateixa i tots contents.
Estic totalment d'acord amb vosaltres en què el problema és polític. Però més bé per part dels polítics catalans que dels valencians. Els independentistes utilitzen (utilitzeu?) principalment la llengua per fonamentar les diferències d'estos (no m'agrada "aquests") països (que per a mi no ho son) de l'Espanyol.
No us enganyeu: vosaltres no parleu la llengua, anomeneu-la com vulgueu, millor que nosaltres. Si prenem la normativa, a Barcelona parleu el Català oriental i nosaltres, junt amb Lleida, l'occidental.
Estic segura de ser molt major que qualsevol de vosaltres i sempre he parlat a casa i amb els amics la llengua autònoma. Sempre l'he coneguda vivíssima. I no s'ensenyava per a res a l'escola ni s'utilitzava en llocs oficials. No mai m'ha dit ningú que parlara en Castellà: he parlat sempre com millor m'ha semblat. I continua viva.
Sabeu una cosa? Als meus fills els he parlat sempre en Valencià i han sigut alguns dels professors de l'Institut els qui, de vegades, els han emprenyat. Com? Fent de la classe de llengua una classe de política independentista.
No us compliqueu la vida, perquè la llengua vostra i nostra no desapareixerà per eixos xicotets detalls de diccionaris o de nomenclatura. Sí que és posible que la perjudique la política, del nord o del sud, però la política i no els localismes.
Com podeu vore (no veure) jo també escric en Valencià. M'atreviria a dir que no pitjor que qui l'ha aprés a l'escola de menut.
Per cert, sabíeu que l'Anglès no té acadèmia de la llengua? I és la més parlada del món.
Finalment, per no cansar més, us recomanaria que repassàreu allò dels pronoms. Sovint us emboliqueu un poc en este (no aquest) punt. Per exemple: "Potser em passo” (millor: "potser me'n passo). I les majúscules... I el pronom adverbial “en”, que oblideu sovint... (generalment hi ha un; millor: generalment n’hi ha un).

Sempre amistosament,

García.



P.S. Em fa gràcia que ja renegueu del senyor Pujol. No recorde haver-ho vist mai abans en este blog.




Carquinyol ha dit...

pons007: Tan salvatge com la puguem parlar per aquí dalt, ni més ni menys. El problema més aviat és que hi ha forces coses que no acaben d'estar clares des d'un punt de vista filològic.

Xexu: No comparteixo el que dius. No crec que al País Valencià hagi una majoria de gent que pensi que el català i el valencià són llengües diferents. Hi ha molta gent que el parla, però no els veuràs per València capital. Tal i com em comentava el meu cunyat l'altra dia, que té una feina de molt contacte amb la gent, veu sovint grups de joves que entre ells parlen valencià però que quan es dirigeixen a altres ho fan en castellà, sobretot a la capital, tal com passava al Principat (i encara passa en menys grau) ara no fa masses anys.

García: Tens raó en moltes coses que dius, però el problema polític és tan d'aquí com d'allà. Comentes que la llengua catalana s'utilitza per 'diferenciar-nos' de l'espanyol... ja, però és que la castellana s'ha utilitzat per a 'unir-nos' i, paral·lelament, s'ha mirat de 'eliminar' (així tal qual) la catalana per evitar les diferències. Sempre es parla de l'ús polític de la llengua catalana però mai es parla de l'ús polític de la llengua espanyola.

M'ha agradat això de les classes independentistes dels professors, jo no n'he tingut mai cap (hauré tingut sort, o mala sort, no sé) però a diferència que en el teu cas a mi si que m'han obligat més d'una vegada a utilitzar l'espanyol, alguna vegada amb 'habla en cristiano' (poques) però unes quantes amb un 'no lo entiendo', 'no tenemos traductor', 'sólo en español, por favor'.

Espero que tinguis raó i la llengua no desaparegui, però en tot cas no està de més intentar que tant l'AVL com l'IEC es posin d'acord i facin un diccionari conjunt que serveixi per a tothom. Potser els polítics no es poden entendre, però els filòlegs ho haurien de poder fer si més no, oi?

Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

Jo considero també que la llengua és la mateixa. Les diferències dialectals hi són, però bé que ens entenem els uns amb els altres. Amb amics que estem separats una trentena de quilòmetres també hi ha diferències lèxiques, encara que parlem la variant "català central", i sovint ens expliquem significats o expressions que uns utlitzen i els altres no. I no passa res, això no ens divideix. La pròpia geografia i la parla familiar modulen la nostra manera de parlar.

Personalment el tema dels diccionaris normatius em queda una mica lluny, segurament és necessari saber què és normatiu i què no, però és d'aquelles coses que farem servir "de tant en tant". A mi em sembla bé que cadascú escrigui com sàpiga, no crec que les diferències sigui tan grans com perquè no puguem entendre un escrit fet en una altra variant. I si no, per això hi ha els diccionaris, no? Jo normalment utlitzo el DIEC perquè m'agrada la versió online, no per res més.

Tampoc hauria de ser tan complicat posar-se d'acord, contínuament hi ha discussions sobre l'aparició de neologismes i sobre si aquests han de ser acceptats o no. Dir que el procediment és el mateix és una utopia com tu dius, suposo...

Carquinyol ha dit...

Laia: Variants dialectals i regionals hi ha a tots els idiomes, no és una cosa estranya. El que passa aquí és la intenció d'utilitzar aquestes variants per defensar que una certa variant és en realitat una llengua diferent, i tot això per motivació política. Posar-se d'acord en que és la mateixa llengua i fer un únic diccionari normatiu no hauria de ser gens difícil... sinó fos pels polítics !

Fa uns anys va haver una variació a l'ortografia llengua alemanya i aquesta variació va ser aprovada pels parlaments de Alemanya, Àustria, Suïssa i Liechtenstein. Luxemburg en canvi no la va aprovar, però si quatre estats es poden posar d'acord, perquè no podem fer-ho nosaltres?

Jordi ha dit...

Garcia. No crec que ningú pensi que la seva manera de parlar és superior. De fet, el bonic d'una llengua és la seva variabilitat. Crec que a la normativa i diccionaris han d'incloure totes les varietats. Per a mi és igualment correcte pense que penso, com dir lo riu o el riu... Tens raó en el mal ús de determinats pronoms, etc però és el que té la influència de l'espanyol. Per últim, aclarir que país vol dir territori. En català no ha de fer referència a un territori polític necessàriament. p.e. tinc un llibre on parla del país dels Avets, dels pins, etc, explicant els tipos de boscos i la gent gran encara l'utilitza per parlar de la zona on viu. Potser estic equivocat però sempre he entès Països Catalans com les terres on es parla català.

Publica un comentari a l'entrada