divendres, 19 de setembre de 2014

Moltes gràcies Escòcia !

(Encetem un micaco agraït…)

Ahir els escocesos van poder votar sobre el futur de la seva nació, una de les coses que els catalans fa anys que reivindiquem, i la majoria ha decidit que prefereixen seguir dins del Regne Unit. Cap objecció, la majoria ha parlat i és el que s’ha de fer.

Aquest fet que a partir d’avui els mitjans espanyols s’encarregaran de repetir-nos una i una altra vegada no ens ha d’afectar, ben al contrari. Els escocesos han pogut expressar la seva voluntat, cosa que a nosaltres ens neguen. Ja només per això els hem de donar les gràcies, per mostrar al món que la nostra petició no és res d’estrany, ans el contrari, és el normal en les democràcies modernes: escoltar la majoria.

Però també els hem d’agrair que des de la seva posició de consulta aprovada per l’estat on estan el seu cas hagi encetat mecanismes que en el nostre cas foren impensables. I és que, per exemple, gràcies al cas escocès dins de la UE (per molt que ho neguin) s’han plantejat seriosament que passarien en el cas de secessió d’un dels seus membres. Òbviament, si hagués guanyat el SI el cas s’hauria d’haver tractat sense dilació i nosaltres ens trobaríem en un camí més còmode. Però, tot i així, ja hi ha una feina feta de la que ens podem aprofitar.

En tot cas el que no hem de caure és en la decepció: primer perquè és el que volen els nostres oponents, que sabem que el nostre cas ells no el podem guanyar, només el podem perdre nosaltres. I segon perquè tot i les moltes similituds amb el cas escocès, el cas català té una diferència important: tot i haver guanyat el NO, Escòcia probablement gaudirà de la major autonomia que ha tingut mai dins del Regne Unit. En el cas de Catalunya això és radicalment diferent, ja que en el cas de que guanyés el no el que podem aspirar es a perdre encara més autogovern. De fet, ara mateix l’Estat ja està re-centralitzant competències que teníem delegades, i no vol ni sentir a parlar de delegar-ne més.

Quebec fa anys va fer referèndum d’autodeterminació i va guanyar el no, ara l’ha fet Escòcia i ha tornat a sortir que no. El pròxim serem nosaltres, i ja sabeu que a la tercera va la bona. Escòcia es jugava la seva forma d’autogovern, però Catalunya es juga la seva existència com a nació. No podem fallar.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

XeXu ha dit...

M'agrada la teva anàlisi. Ens hem d'agafar el referendum escocès pel que és, i pel que ens afecta. Ells han decidit que volen seguir formant part de UK. No ens n'hem alegrar ni lamentar-nos, només felicitar-los per haver tingut l'oportunitat de decidir. Si són independents o no no ens afecta gaire, però sí que hauria obert portes que ara estan tancades per manca d'ús. Veurem quan ens toqui a nosaltres, i la validesa que tindrà una votació a ulls d'Europa si no tenim el consentiment de l'estat mare.

Publica un comentari a l'entrada