dilluns, 22 de setembre de 2014

La bicicleta blanca

(Encetem un micaco commemoratiu...)

Les ciutats estan plenes de gent però també d'històries, la major part desconegudes. De vegades passejant pels seus carrers pots trobar-te alguna d'aquestes històries. Històries de vegades curioses i de vegades tràgiques. Si sortiu de l'estació (provisional) Joaquín Sorolla de l'AVE de València (on per cert arriba l'Euromed que surt de Barcelona i Alacant) i gireu a mà esquerra podreu veure la següent imatge…

La bicicleta blanca

... una bicicleta blanca lligada a un pal indicador de carrers ple de flors. Com ja imaginareu recorda un trist esdeveniment. En aquest lloc exacte va perdre la vida una ciclista estudiant de Belles Arts que creuava correctament el carrer el 13 de gener de 2013 pel pas de vianants situat en aquell indret quan un cotxe conduit per una persona que quatriplicava la taxa màxima d'alcohol i havia pres cocaïna es va saltar un semàfor en vermell a 94 km/h i la va atropellar. Per cert, el culpable va intentar fugir i ja ha estat condemnat. La pena? Tres anys de presó, indemnització econòmica a la família i sis anys sense carnet.

Al poc temps en aquell indret hom va deixar aquesta bicicleta per recordar-ho i des d'aleshores està allà sempre acompanyada de flors tan blanques com ella. Un monument anònim a una anònima estudiant que va perdre la vida per culpa dels que pensen que les normes no són per a ells. Un monument del que tenen cura també persones anònimes que fins i tot es desmunta per Falles (ja que està al costat del lloc on es fa una falla) i que quan aquestes s'acaben es torna a muntar.

I un recordatori de que amb una mica de la nostra part podem evitar que passin coses que no haurien de passar mai i que podem fer que les ciutats siguin un lloc millor per a tots. Tampoc és una cosa tan difícil, oi?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

pons007 ha dit...

A veure si amb homenatges com aquests tothom agafa consciència de les repercussions que hi ha al fer l’imbècil.

XeXu ha dit...

És una història trista, realment coses d'aquestes no haurien de passar, i potser si passen és perquè la pena és ridícula comparada amb el mal causat. Ara, l'homenatge a la pobra estudiant em sembla molt maco, emotiu, i una gran mostra de respecte que se'n tingui cura i es mantingui allà.

Laia ha dit...

No coneixia pas aquesta història. Molt trista, però m'agrada que se li mantingui aquest respecte i, encara més, que l'homenatge hagi sorgit de l'anonimat.

Massa poc entén la gent que les coses sovint les hem de fer per pura convivència i respecte als altres. Si algú es vol fotre per una carretera deserta xutat fins a dalt i a cent vint per hora i estimbar-se, per ell farà. A la civilització, el que m'importa és que pot fer mal als altres.

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Només tres anys!?
Què poc val una vida humana per a la justícia espanyola!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Només tres anys!?
Què poc val una vida humana per a la justícia espanyola!

Publica un comentari a l'entrada