divendres, 29 de febrer de 2008

Rondaire xocolataire


(Encetem un micaco xocolatat...)Primera persona


Un dels darrers apunts de l'antic bloc parlava del carrer de Petritxol i de la llegenda que explicava el seu origen. Com a més d'un interessat per la història i el folklore del nostre poble també sóc "una mica" golafre, no em vaig poder resistir la temptació de fer esment de les xocolateries tan típiques d'aquest carrer i, ves per on, aquest tema va ser el més comentat, tan que vaig pensar en iniciar el nou camí del bloc amb un apunt xocolataire i, bé, no va poder ser el primer, però no m'he esperat gaire.


Arribats a aquest punt cal que faci una advertència : Si encara no heu esmorzat millor serà que deixeu la lectura de l'apunt per més endavant!! I no mireu les fotografies !!


Comencem el nostre camí, un camí que comença al sud de la nostra terra, a València cap i cassal. I on vaig quan vull prendre'm un bon xocolata, tot i que hi ha molts llocs hi ha un que és infal·lible...



Valor


... la xocolateria Valor de la Plaça de la Reina, lloc emblemàtic amb unes vistes força interessants de la Seu i del Miquelet i on podreu trobar una amplia varietat de xocolates. A mi el que més m'agrada és el xocolata a la taronja...



Xocolata Taronja - Valor


... encara que Alalluna es decanta més pel clàssic xocolata a la tassa, ben bo per cert...



Xocolata Tassa - Valor


... amb la panxa plena agafem el camí del nord, i pugem i pugem fins a arribar a Barcelona, Ciutat Comtal. I a on anem a prendre un xocolata? Doncs a un petit carreró de Ciutat Vella prou conegut per tots vosaltres, com no podia ser d'una altra manera ...



Dulcinea


... al carrer Petritxol, al Dulcinea per exemple, que està al tocar de la llibreria Quera i de la Plaça del Pi ( segur que ara si que el trobes Marga ) on el xocolata va acompanyat d'aquest tipisme ancestral d'allò que porta anys i anys fent-se al mateix carrer, i és que no prens només xocolata, prens una mica de la història de la ciutat ...



Xocolata - Dulcinea


... per acabar continuem el camí una mica més al nord, així arribem a la meva a vegades gran i a vegades petita Badalona, lloc a on, com no podia ser d'una altra manera, també tinc un lloc xocolataire on hi vaig de tant en tant, aquest lloc és ...



Neuler


... El Neuler, al carrer Canonge Baranera, on fan una excel·lent xocolata forta i uns deliciosos melindros que, junts, esdevenen els acompanyants perfectes per a una tarda grisa d'hivern ...



Xocolata - Neuler


... i és que, a més de xocolata, venen neules, carquinyolis, pets de monja i tota una sèrie de dolces temptacions (com ara els anomenats micacos) que estan tan i tan bons que és estrany que no surti d'allà amb una bossa almenys.


Tres llocs ben diferents amb tres maneres diferents de fer la xocolata i els seus acompanyants però que sempre estan plens a vessar, és veritablement complicat trobar-hi lloc a certes hores. Serà per culpa de la màgia del xocolata ?



Nota Xocolataire : M'agradaria força que compartíssiu els vostres llocs xocolataires preferits. Jo em comprometo a "fer un esforç" i anar a provar-los així que pugui per a fer un nou apunt sobre les experiències. Per a què després digueu que no faig sacrificis pel bloc !! ;)



Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

22 comentaris:

Dan ha dit...

I parlaves dels posts de menjar de bon matí!!
Vaig a prendre una xocolata en algun lloc, ara mateix!
Salut

Laia ha dit...

Oooooooooooooooooooooooh!!! Mare meva, decididament aquestes són les millors fotografies que has fet mai, de debò! Un premi a la dolçor, a l'elegància de la xocolata, a la ... ostres ostres!!! (ara no tinc temps perquè he d'anar "al cole", però mare meva quin berenar m'espera avuiii!)

I la teva ruta de la xocolata... tot sigui pel bloc oi? Quins sacrificis s'han de fer per dur una vida blocaire activa.. ai ai ai....

Pe aquí Cerdanyola realment no n'hi ha cap on facin una xocolata ben bona i autèntica... però a Starbucks, a Barcelona, sí que hi he anat alguna vegada ^^ I potser hauria de fer alguna visita a aquest lloc de Badalona on dius que fan una xocolata forta :D... Hauria de contrastar si la xocolata que prenc normalment val la pena o no!!!

Bé, moltíssimes felicitats per aquest post... em trec el barret, sí senyor! :D :D :D Em perdré els posts d'una setmana, però a la tornada vindré a donar la tabarra altre cop ^^

Pd40 ha dit...

N'hi ha una molt interessant a Banys Nous, gairebé tocant a c. Call (està prop de Petritxol, la passejada és curta). Era una antiga granja i ara la porta gent jove, però encara conserva les taules de fusta i té una carta de xocolata desfeta amb molta varietat, s'ha de provar.
Ja em direu ;)

Carquinyol ha dit...

Dan: Ei ei.. que he avisat eh?? Per cert... estava bo la xocolata ?

Laia: Ja veus que n'és de dura la vida del blocaire!! ;) El xocolata de l'Starbucks el vaig trobar molt fluixet i molt líquid, però almenys entra bé. Bon viatge i ja ens contaràs!!

Pd40: Apuntada pel proper recorregut. Moltes gràcies !! =)

peperines ha dit...

abans de lleguir el post,nomes veure les fotos de xocolata sabia que arlavem del carrer petrixol ;)

ddriver ha dit...

tot i estar avisat he llegit sense esmorçar i quin dolor,vull esmorçar xocolataaaaaa
Per a mi que el pc desprenia olor a xocolata desfeta i tot

Marga ha dit...

Ostres Carquinyol! Ara sí que em voldria fondre... mira que no veure -i no recordar!- Dulcinea?! Això és que anava de cara a barraca, és a dir, a la llibreria Quera, i devia tenir el nas tapat per no sentir l'oloreta de la xocolata :-( Gràcies per la foto, et prometo fer-hi un suís a la teva salut. :-D
Quina entrada, avui, noi! Ja he esmorzat però repetiria ara mateix, sobretot amb la xocolata a la taronja de la Valor, a València.

Bon cap de setmana per a tothom!

SaLFuMaN ha dit...

Bé, ampliant una mica més la ruta del nostre amic i endinsant-nos en una ciutat que bé ell coneix, trobareu la xocolata més bona del món a la plaça del consistori de Girona, sota les voltes, l’Antiga, un “merendero” entranyable i un trocet de la historia de la ciutat; demaneu sense por un “suís amb melindros” o una “xocolata negra ”.

By SaLF

Raquel ha dit...

Baaaaanys Nouuuuus???, L´Antigaaaaa????... Quan continuem "sacrificant-nos pel teu blog????..". Jo per la meva part m'apunto aquesta mateixa vesprada!!!!... És una urgència!!!!

Pd40 ha dit...

He buscat si tenia web pròpia. No l'he trobada, però sí un apunt en un blog. Avís: No em faig responsable dels desperfectes ocasionats per salivacions excessives.
Carquinyol, has de fer un post superant-ho, tu pots!!

Carquinyol ha dit...

Peperines: és que hi ha imatges que automàticament ens porten a un lloc determinat :)

ddriver: ah!! tu també has notat aquesta oloreta ? ;)

Marga: és que de vegades hem de mirar més al voltant nostres ;) Per cert, que de xocoletria Valor també n'hi ha una a Barcelona, a Rambla Catalunya.

salfuman: Apunta't el lloc, esperem tastar-lo en breu

Raquel: és una feia dura però alguna persona l'ha de fer...

pd40: neeeeeeeeen!! això és una provocació xocolatera en tota regla !! =)

Uribetty ha dit...

Aquesta de canonge baranera vaig estar a punt d'entrar un cop...però no portava ni un duro, un lloc que està bé per fer una xocolata és al carrer Ribes i Perdigó.
Salut!

Anna ha dit...

A Barcelona també hi ha un Valor, a Rambla Catalunya. Hi hauré de provar aquesta xocolata de taronja que dius, el dia que hi vaig anar vaig menjar una mousse.

Rita ha dit...

A Barcelona, també, al carrer Xuclà, 4-6, hi ha la Granja Viader. És centenària i diu la llegenda que allà es van inventar el cacaolat. Si mireu al google trobareu info, no sé posar links als comentaris com ha fet el Pd40 :(

Carquinyol, molt suggerents les fotos, vaig a berenar ara mateix hehehe

nimue ha dit...

jorrrrrrrr!!! que booo!!!

Els dos primers els conec mooolt bé! :) Em falta el de Badalona!

A València, el meu lloc favorit és Santa Caterina, que el tens molt a prop de la Valor. Visita imprescindible que estic segura que coneixes!

Waipu Joan ha dit...

no conec cap lloc tradicional de Tarragona especialista en xocolata. Realment m'has deixat babejant i amb certa sensació de necessitat... demà l'aplacaré!

AhSe ha dit...

Doncs has d'anar a Cluj Napoca Rumania, agafes el bus no. 8 del centre fins a l'ultima parada i arribes prop a Dezmir. A la dreta hi veuras un bar petit i no gaire fatxenda, hi entres i demanes una xocolata calenta. T'ho donaran! :-D

Carquinyol ha dit...

Uribetty: Ribes i Perdigó.. umm.. no serà l'antic Cafè del Mar, que fa cantonada amb el carrer Lleó ?

Anna: Si, allà mateix, tal com li he dit a Marga :)

Rita: Aquest lloc no el coneixia. Me l'apunto per al proper apunt. Moltes gràcies !!

Nimue: i tant que conec el lloc!! De fet ja forma part de la segona part de l'apunt ;)

Waipu Joan: Doncs necessitem un lloc xocolataire a Tarragona urgentment !!

AhSe: Si demano "xocolata calenta" m'entendran ?? ;)

Uribetty ha dit...

Aquest dic jo...sóc destarós amb els noms...XD
El que és un vici d'aquest café és el crosant a la planxa amb xocolata i nata.
Salut!

AhSe ha dit...

Home aixo... ho dubto! Has de demanar "xiocolata calda"! hehehe



P.S.
Jo finalment m'he canviat a wordpress. Blocat es un desastre!!!

tobuushi ha dit...

Si mai aneu a Birmingham, Anglaterra, no deixeu de visitar le fabrica de xocolata Cadbury's, al seu museu podreu provar la xocolata igual de la prenien els Azteques, amb mel i bitxo, bonissima!

Carquinyol ha dit...

Uribetty: Jo allà el que recomano són els capuccinos, sobretot si vols declarar-te i no saps com...

AhSe: ja m'estranyava a mi !! hehehe. És normal que t'hagis anat de bloc.cat, la veritat...

Tobuushi: Me l'apunto, encara que, lamentablement, això no crec que ho provi a curt termini :(

Publica un comentari a l'entrada