divendres, 31 de desembre de 2010

Micaquet


(Encetem un micaquet...)

Avui pensava fer un apunt típic de repàs d'aquest 2010 que acaba... però no serà així. I tot perquè el passat dia 29, mentre estàvem la meva dona i jo mirant tranquilement un episodi de Ghost Whisperer en Micaquet va decidir venir a aquest món. Quatre hores i mitja després en Carquinyol tenia als seus braços un Micaquet de 2,4 kg de pes i 45 cm de llarg. Tan la mare com el nadó estan bé, en Carquinyol segueix sent un grapat de nervis. De part de tots tres, desitgem que tingueu un Feliç 2011 !!

dimarts, 28 de desembre de 2010

La Batalla de Barcelona

(Encetem un micaco lingüístic...)Escola en Català

El passat dia 22 va caure a Barcelona part de la grossa de la loteria de Nadal. Al mateix temps el Tribunal Supremo espanyol va decidir que amb això no hi havia hagut prou i va decidir que, aprofitant l'ocasió, també havia de caure una nova patacada a la sobinaria del Principat, en concret sobre un dels temes que sempre s'ha considerat intocable: la llengua a l'escola.

Molt s'ha escrit i molt s'ha comentat sobre aquest tema, però potser ens haurien d'anar uns trenta anys en rere per a repassar una història coneguda però massa sovint oblidada: la Batalla de València. I és que en aquell conflicte identitari i lingüístic va ser l'inici d'una guerra originada pel nacionalisme espanyol més ranci que, orfe ja de la protecció i de la seguretat que li oferia el franquisme, cercava mitjans per acabar amb els sentiments nacionals de les altres nacions de l'Estat atacant-les de forma més o menys subtil des de diversos fronts (cultural, lingüístic, de símbols...) amb la intenció d'aconseguir la homogeneitat d'una Estat Castellà anomenat España.

Caldria tenir molt present que aquella batalla, per molt que alguns ens vulguin fer creure el contrari, la vam perdre. I les conseqüències de la derrota són força evidents: a hores d'ara a molts indrets la nostra llengua apareix dividida en dues llengües diferents; a la ciutat de València la presencià pública del català/valencià és merament testimonial, tret de les honroses excepcions que conformen aquelles persones i aquells grups i associacions que treballen en llur defensa; a les escoles del País Valencià existeixen 'oficialment' dues línies lingüístiques, tot i que en la realitat cada cop menys nens poden estudiar en català (i sobre això el Tribunal Supremo espanyol no ha dit ni piu) i, tot i així, segueixen havent denúncies respecte a no poder estudiar en castellà; l'ús social i el prestigi del valencià/català arreu del País Valencià cada any disminueix perillosament...

I tot i això hi ha persones i col·lectius que ens van voler fer creure que allò era un cas particular i que no ens afectava gens... Doncs bé, això és mentira i ja farien prou bé de tenir-ho present perquè sinó acabarem igual. Lamentablement sembla ser que els nostres dirigents això encara no ho veuen.

Primer va ser la Batalla de València, ara és temps de la Batalla de Barcelona.



Nota Innocent: Hi ha notícies que no són innocentades però que bé que ho semblen...

Font: Avui

... realment, jo a qui aplicaria aquests contractes és a tots aquells que voten al PP i als Siutadanos ...

Font: Avui

... això més que una innocentada era una notícia anunciada !! I realment és vergonyós saber que durant anys i anys no trobaven cap jutge que volgués jutjar a aquest pocavergonya !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 23 de desembre de 2010

El Mal Caçador

(Encetem un micaco nadalenc...)Boles de Nadal

Aquests darrers dies l'actualitat ofereix un bon grapat de temes dels quals parlar al bloc, tot i que la feina del dia a dia no m'ho permet fer-ho puix a una activitat laboral superior a la normal s'han sumat tots els preparatius per a l'arribada al món d'en Micaquet, per no parlar d'aquelles activitats tradicionals que toquen fer per aquesta època de l'any. I és que estem en dates de tradicions: el tradicional turró, el tradicional cava, les tradicionals nadales, els tradicionals regals, el tradicional pessebre, el tradicional tió... i la tradicional llegenda nadalenca del Badiu dels Micacos que explica que dins de la foscor trencada per millers de bombetes de colors de les nits nadalenques us podeu trobar coses diferents al Pare Noël.

I per continuar amb les tradicions avui us explicaré una de les llegendes més tradicionals del nostre poble: la llegenda del Mal Caçador. Potser no ho sabeu, però entre els caçadors existeix la creença de que caçar des de les matines del dia de la Nit de Nadal fins al dia de Sant Esteve és sacríleg i aquell que ho faci restarà maleït. Explica la llegenda que existia un caçador empedreït que estava obsessionat per caçar una llebre blanca molt grossa, però tot i que ho havia intentat moltes vegades mai la va poder obtenir.

Amb aquesta obsessió dins del seu cap l’home va assistir, a contracor, a la Missa del Gall. Va romandre tot just a la porta del temple per tal de posar-se de nou a la caça tant d'aquella peça que no aconseguia treure's del cap tan bon punt acabés la cerimonia... i tot d’una va passar entre els seus peus la llebre blanca que tan perseguia. Sense recordar-se d’on estava, li va engegar un tret just quan el capellà celebrava l’elevació de l’Eucaristia i immediatament va ser elevat pels aires amb tota la seva gossera i condemnat per la justícia celestial a haver de caçar durant tota l’eternitat.

Explica la tradició que se’l pot veure voltar contínuament seguit d’un allau de gossos que sense repòs li segueixen lladrugant. En la seva interminable volta pel món cada set anys se’l veu passar per casa nostra en forma de ventada perillosa i esgarrifosa, ja que generalment passa acompanyat d’un temps fred i tempestuós... com el que estem patint aquest dies ! I és just durant la Nit de Nadal quan és més probable trobar-se’l si volteu per despoblat. Guarde-ho-vos d’aventurar-vos per indrets solitaris en aquella data, ja que asseguren que és molt perillós trobar-s’ho.

D’esglésies on s’assegura que va succeir aquest fet n’ha un munt, com ara la de Montserrat, la de Poblet o la de Santes Creus, però la tradició barcelonina fixa la petita ermita romànica de Santa Eulàlia Provençana, avui en dia en terres de l’Hospitalet de Llobregat, com el lloc on el Mal Caçador va començar el seu interminable passeig etern.

Nota Personal : Us desitjo de tot cor un Bon Nadal i unes Bones Festes !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 1 de desembre de 2010

Donde dije digo...


(Encetem un micaco post-electoral...)

No han passat ni 48 hores de conèixer els resultats de les eleccions, els 'xists' d'en Montilla encara s'escolten pel Palau de la Generalitat de Dalt i els guanyadors encara ni s'han repartit els despatxos i ja ens venen amb això ...

Paraules Felip Puig

... resumint-ho..., que si durant la pre i la campanya no s'han cansat de prometre'ns un concert econòmic d'aquest estil ...

Concert Sinfònic

... ara ja ens diuen que ells miraran de demanar i d'aconseguir una cosa més aviat així ...

Patxanga!!

... en poques paraules, "Mas de lo mismo" !!


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimarts, 30 de novembre de 2010

Números i motius


(Encetem un micaco electoral...)

Si una cosa bona té la política és que, al final, tot es redueix a números. Així que per molt que et vulguin entabanar o engalanar les coses, si t'hi fixes una mica pots veure clarament que ha passat. Per tant, val la pena mirar els números claus de la jornada d'ahir per mirar de fer quatre operacions força simples...

Resultats eleccions 2010

... i veure el fonamental: uns partits guanyen votants i altres els perden. En concret, de la banda guanyadora està CiU que obté +262.254 vots (+28%), el PP amb +67.797 (+21%), C's amb +15.985 (+18%) i SI amb +102.197 (+100%). La banda perdedora està composada per tres partits: PSOEc amb -225.812 (-28%), ICV amb -52.708 (-19%) i Esquerra amb -198.309 (-48%).

Però tot això és només aritmètica, el més divertit de tot es provar de trobar els perquès dels números. Jo aposto pel següent :

· Esquerra s'havia ficat en un segon tripartit oferint una mena d'independentisme aigualit que ha mantingut fins i tot durant la campanya electoral amb l'objectiu, sembla ser, d'atreure electors del PSOE. Una baixada del -48% dels seus vots demostra que no només no ho ha aconseguit sinó que ha perdut part del seus votants. Quan un partit és declara independentista ha de saber que hi ha unes quantes coses que els seus votants no li perdonaran mai, i Esquerra les ha superades amb escreix. A més, qualsevol habitant d'un barri de la corona metropolitana li podria haver explicat que per a molts votants del PSOEcEsquerra no seria ara mateix alternativa. Sembla mentida que aquestes dues coses tan obvies no les hagin vist a venir. A on han anat els seus vots: Uns quants a ajudar als del SI, uns altres al forat negre del Reagrupament i uns altres a CiU. A aquests darrers realment se'ls hauria d'explicar que demanar-li la independència aCiU és com demanar-li al PP una república islàmica.

· PSOEc ha vist com part del seu electorat els ha abandonat per la nefasta gestió que ha realitzat de la crisi el PSOEc, les reiterades promeses trencades per part del govern del PSOE i el compartir elements amb elements no desitjables (llegiu Esquerra). Això ha fet que, segurament, uns vots s'escapessin cap a CiU (els dels sectors més C), altres cap el PP (els dels sectors més E) i altres cap a C's (els dels sectors que es diuen C però que en el fons són E).

· ICV viu en un món paral·lel on els efectes es noten però menys, com estan però sense estar noten poc els canvis i es fan notar poc. I com realment no tenen gaires partits en el seu espai (que encara no entenc ben bé quin és) segueixen més o menys igual, és el que passa quan mires de fer poques coses i no agafar gaires responsabilitats, que no pateixes gaire desgast.

· PP només ha hagut de crear una mica de polèmica en el tema de moda (tot i que de poc els de PxC li donen un disguts) i esperar tranquilament els fruits del desencert socialista deixant ben clar que el que votem aquí només serveix com a preparació de quan es voti per a Madrid, lloc on per cert és el primer on han anat per a celebrar els seus bons resultats. Si els resultats no haguessin estat com a ells els hagués agradat segurament haguessin portat les eleccions al Constitucional.

· C's ja poden estar ben contents que es mantenen com estan, perquè, per molt que diguin, haver repetit més o menys els mateixos resultats ara que disposaven de mitjans i minuts als medis de comunicació és per començar-se a preocupar.

· SI l'ha passat una mica com al PP però a l'altra extrem, només li ha calgut oferir una mica de radicalitat a aquells independentistes desencantats d'Esquerra. Ha sabut oferir-los allò que volien i ha obtingut un resultat força bo, ara només cal esperar que l'utilitzi amb saviesa.

· CiU ha jugat a oferir una imatge de moderació i de tranquil·litat més orientada, penso, cap a fora del Principat que no pas cap a dintre. Aquí sabien que després del desastre de l'Estatut (desastre on per cert ha participat) i de la feblesa i ineptitud del tripartit en gestionar la crisi molt malament ho havien de fer per no obtenir un gran resultat. I no ho han fet, han jugat la seva carta d'ambigüetat calculada en tots els camps (tan social com nacional) i els ha sortit d'allò més bé la jugada.

I bé, ara ja tenim nous governants que ens han de portar allò que ens han promès. Tot i això jo segueixo sense veure-ho clar, i potser seré pesat però de 'CiU no em refiu' i penso que d'aquí quatre anys l'únic concert econòmic que veurem serà el del Palau de la Música. I digueu-me mal pensat, però en un exercici de premonició tinc la sensació de que les estel·lades al voltant del sr. Mas les deixarem de veure de sobte mentre el govern de CiU començarà el seu mandat fen-nos saber reiteradament el malament que ha deixat la Generalitat de Dalt el tripartit i la buidor existent a la seva caixa (més o menys com ha fet en Rosell al Barça) mentre es dedica a no cercar aliats visibles ni estables més o menys diguem-ne fins el 2012...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 26 de novembre de 2010

Depenem de tu

(Encetem un micaco electoral...)Eleccions al Parlament 2010

Diumenge els principantins votem de nou. Confesso que cap dels candidats aconsegueix il·lusionar-me, de fet els trobo força mediocres, no n'hi ha cap que m'acabi de fer el pes, I tot i això, és absolutament imprescindible que aquells que volem que la nostra terra pugui decidir per ella mateixa el que fer anem a votar. El motiu? Diversos, però deixeu-me explicar-vos una petita història.

Dimecres passat va aparèixer la notícia de que una colla de brètols va destrossar una carpa electoral dels Siutadanos. Al conèixer els fets el sr. Albert Rivera va demanar a la resta de partits que 'tanquessin files' amb ells contra la violència. Un gest habitual en aquest tipus de casos, que trobo del tot lògic i fins i tot trobo bé, ja que sóc un ferm partidari de la no-violència. Ara bé, també sóc un ferm partidari de la coherència i de que tothom jugui amb les mateixes regles. I això, amics meus, a l'Estat Espanyol no passa, i no cal anar gaire lluny per veure-ho.

Dos dies abans del 'Siutadanos incident' va passar un fet similar a València, en concret al barri de Benimaclet, més concretament al Centre Social Terra, punt de trobada l'esquerra independentista. Cap a les 21:30 hores van entrar al local una quinzena de skins neonazis militants del partit polític España 2000 amenaçant a la gent que es trobava al local. I no us penseu pas que eren amenaces 'indeterminades', sinó coses ben concretes com ara "¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!". I el més curiós de tot és que quan finalment va arribar la policia espanyola es van posar a... examinar el local per veure si complia la normativa i a identificar a la gent que s'havia apropat avisada pels que estaven sent amenaçats !! Podeu llegir el que va passar de forma detallada en aquesta magnífica entrada del bloc de Gemma Pasqual i Escrivà, val la pena fer-ho. Com també val la pena saber que no ha estat pas la primera vegada que això ha passat.

Coneixíeu aquests fets ? Han aparegut en algun mitjà de comunicació seriós? Han fet els diferents partits polítics, com ara Siutadanos, el PP o el PSOE condemna dels fets? Ho han fet mai? Perquè no s'aplica la Ley de Partidos aquella que en teoria, prohibeix partits que exaltin la xenofòbia i utilitzin la violència com fa España 2000 ? I perquè també no se'ls aplica als que no condemnen aquesta violència? I el més important de tot:  perquè nosaltres sempre hem de condemnar qualsevol incident per petit que sigui i ells es permeten el dret d'escollir els que condemnen ?

Diguem-ho clar i català i sense victimismes: no juguem amb les mateixes regles. I com no juguem amb les mateixes regles hem de tenir molta cura dels nostres moviments. Per això cal tenir en clar que tots aquells que ens sentim independentistes hem de fer el possible per evitar que al Principat passi el que està passant al País Valencià, i per tant, hem d'evitar que els espanyolistes guanyin pes. Recordem qui són els nostres adversaris clarament :

· Els Siutadanos, aquesta gent que ens demonitza perquè volem fer una cosa tan terrible com parlar *la nostra llengua a casa nostra*. Sempre estan amb el conflicte lingüístic a la boca quan el veritable conflicte lingüístic que tenim per aquí l'originen aquells que no volen aprendre la nostra llengua per a que cadascú de nosaltres tingui realment el dret a decidir en quina llengua vol parlar.

· el PP, aquesta gent que està desitjant fer aquí el que està fent al País Basc, a Navarra o al País Valencià.

· el PSoeC, aquests que diuen que defenen els interessos catalans a Madrid i que acaben defenent els interessos espanyols a Barcelona... i cal recordar que si TV3 s'està deixant de veure al País Valencià és culpa bàsicament d'en Montilla quan va ser Ministre d'Industria que va mentir vilment a la gent d'ACPV.

Així que tot i que potser no us agrada el que ha fet Esquerra, o no us convenç la gent de Solidaritat, o no veieu clar a la gent de Reagrupament... cal que trieu el que menys us desagradi i voteu-li, voteu clarament a un dels partits que defensen d'una forma o d'una altra la nostra terra d'una forma directa per a que siguem els catalans els que puguem dir que s'ha de fer al nostre país i com s'ha de fer.

I em deixo fora expressament ICV i CiU, que sens dubte tenen independentistes en les serves formacions, però no pas en les seves direccions. ICV perquè... bé, no és que estigui a favor, ni en contra, és com aliè una mica a tot i estan com en un altre món fora de temps i d'espai. I CiU... bé, 'de CiU no em refiu'. De fet no em refiu per diverses coses i com a mostra un detall: Et refiaries d'aquella gent que diu clarament que no és independentista i després es dedica a ensenyar estelada en tots els mítings per veure si arrepleguen cap vot despistat? Jo no. Coses de la coherència que he esmentat abans... si en aquest detallets ja són incoherents no vull pensar en d'altres...

Encara tenim l'oportunitat d'evitar mals majors, tot depèn de nosaltres. Si no ho acabes de veure-ho clar, mira al sud i reflexiona... és això el que vols ?


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 24 de novembre de 2010

La maté porque era mía

(Encetem un micaco lingüístic...)Valencianismo

Fa un temps una notícia va sacsejar el món informàtic: Oracle comprava Sun. Us faig cinc cèntims per si no coneixeu aquest món: Oracle és qui realitza els sistemes de bases de dades més utilitzats a nivell empresarial i Sun, per la seva part, era propietària, entre altres coses, de productes molt popular com ara el llenguatge Java, la suite OpenOffice i MySQL, la base de dades més utilitzada per a desenvolupar projectes web. Mentre Sun col·laborava amb nombrosos projectes de software lliure, Oracle és més restrictiva amb els seus productes, cosa que fa que si bé el llenguatge Java sembla tenir el futur assegurat (tot i que els desenvolupadors temen possibles modificacions) en canvi OpenOffice i MySQL tenen un futur bastant més negre davant seu. De fet, molts pensen que Oracle s'ha fet amb aquest productes per 'deixar-los morir', tècnica aquesta que, encara que no ho sembli, coneixem perfectament bé al nostre territori en un dels aspectes més delicats de la nostra societat: la llengua.

Corrien els temps de l'anomenada 'Transición' quan per terres valencianes va sorgir un moviment regionalista espanyol que va mirar de trencar qualsevol contacte amb els moviments catalanistes del Principat mitjançant l'apropiació dels símbols representatius dels valencians amb l'excusa de defensar-los dels "catalans". Amb el pas del temps, un dels dos partits espanyolistes per excel·lència va incorporar dins de la seva ideologia aquests plantejaments, va fer seus aquests símbols i va absorbir a bona part d'aquests regionalistes. Realment aquest partit espanyolista no volia per a res aquests símbols, doncs ja tenia els seus propis, que eren els de la nació espanyola, però els hi eren molt útils per a dos motius: el primer per evitar que les perilloses idees catalanistes arrelessin en territori valencià i el segon per anar arraconant i traient-li importància als símbols propis de la terra i així, poc a poc, eliminar qualsevol sentiment nacional diferent a l'espanyol d'allà. O sigui, parlant clar, els populars han aconseguit fer-se seva la llengua al País Valencià i ara la volen matar.

D'aquesta forma s'ha arribat a aspectes tan surrealistes com que els majors defensors de la 'llengua valenciana' facin llur defensa i llurs argumentacions en castellà. I és dins d'aquest surrealisme lingüístic i cultural que viu el País Valencià on trobem el darrer episodi del que podríem anomenar 'Batalla Freda de València' i que ha ocorregut a Elx. I és que resulta que a Elx l'Institut Municipal de Cultura i l'associació El Tempir faran una campanya per promoure la llengua anomenada 'Fes Teu el Valencià' que subvencionarà la Generalitat... de Dalt !

Com no podia ser d'una altra manera al PP d'allà això no l'ha caigut molt bé, i ja ha declarat que es vol "dinamitar la identidad valenciana a través de una campaña encubierta financiada por el tripartito catalán". O sigui, als teòrics defensors de la llengua els hi sembla molt malament que vingui un altre a fer la feina que han de fer ells, vaja, que ni mengen ni deixen menjar, com bé explica de forma clara i contundent l'amic Cucarella en el seu apunt 'El PPerro del hortelano' que recomano llegir.

I ara que estem en període electoral al Principat hauríem de veure aquestes coses i tenir molt clar el perill que correm si els partits espanyolistes comencen a agafar volada al Principat, perquè per molt que ens imaginem que faran no està de més mirar cap al sud i "veure'ls el llautó".

Nota Subvencionadora: Segurament a molts blavers del nord els hi semblarà molt malament que els diners que paguem els principantins vagin a parar a unes altres 'comunidades autónomas'. A mi no, a mi em sembla perfecte que part de la quota dedicada a promoure la cultura es dediqui a defensar-la allà on estigui en perill. Realment trobo més escandalós dedicar aquests diners a muntar 'Ferias de Abril' o subvencionar curses de braus.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 18 de novembre de 2010

Errades informàtiques

(Encetem un micaco amenaçat...)El videojoc

La principal aportació que ha fet la informàtica a la vida moderna no ha estat el permetre l'accés a la informació des de tot arreu a tota hora ni la de proporcionar mecanismes per treballar i emmagatzemar tot tipus de documents, la principal aportació ha estat el crear l'excusa perfecta: "l'errada informàtica". A qui de nosaltres no l'han justificat mai cap cosa dient-li "és un problema informàtic" ? S'hauria de fer un estudi per avaluar quin impacte ha tingut "l'errada informàtica" al PIB dels diferents estats, ja que ha estalviat un munt de recursos i de temps en un camp d'investigació tan delicat com és la recerca d'excuses creïbles.

La darrera utilització d'aquesta excusa ens obre un nou camp d'aplicació de l'excusa per excel·lència del segle XX: la política. Ara resulta que, segons el PP, la culpa de que l'avatar de la srta. Alicia Camacho disparés contra immigrants il·legals ha estat d'una errada tècnica de l'empresa informàtica que va desenvolupar el videojoc... ja... com si als programadors (i dissenyadors gràfics i resta de gent implicada) ens encantés dedicar-hi hores per a realitzar coses que els clients no ens han demanat i no ens pagaran !!

Però el més divertit de tot això és que hom ha pogut llegir molt de la polèmica generada pel fet de que, al joc, l'Alicia Croftes dediqués a disparar als immigrants il·legals. Aquest ha estat l'origen de la polèmica, i aquest ha estat el motiu de que el PP retirés el videojoc per a modificar-lo... però hi ha un detall més a comentar, un petit detall que, com sempre, sembla que només hem vist per aquestes contrades: l'Alicia Croft 'també' dispara a independentistes ! I això, que es sàpiga, el PP no ho pensa modificar pas, segurament ho veuen normal... i com ells mots mitjans de comunicació que, o bé han fet un petit comentari de la qüestió, o ni tan sols ho han explicat.

No puc deixar d'estar més d'acord amb l'article que ha escrit en Vicent Partal sobre el tema i subscric totalment les seves paraules : "Si, el joc en qüestió, l'haguessen fet la JNC, i no dic les JERC o la CUP o el partit de Laporta, i s'atacassen banderes espanyoles, és possible que l'Audiència Nacional ja se n'hauria ocupat i l'escàndol i la tergiversació política haurien estat colossals". Només cal veure la repercussió d'allò que va dir en Puigcercós sobre Andalusia i veure com ja el volen portar als tribunals.

És en aquest punt que no puc deixar de pensar en una certa llei que existeix a l'Estat i que té com a objectiu principal "Impedir que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament la violència i les activitats de les bandes terroristes.".

Al llegir aquesta descripció, no us venen al cap de seguida noms com ara Partido Popular, Plataforma Por Cataluña, España 2000 o Coalición Valenciana? Com és que a tota aquesta gent no se li ha aplicat la Ley de Partidos? Com és que cap dels 'nostres' partits i representants polítics no ho ha denunciat ?

Realment si estem com estem és, sobretot, culpa nostra.

Nota paellística : Una de les reaccions més curioses al videojoc del PP l'he llegit al diari Levante-EMV: "El PP catalán hace suya la paella", per denotar com la Generalitat de Baix no ha dit ni piu sobre aquest fet quan no deixa de protestar cada vegada que hom parlar del nom de la llengua o d'altres signes culturals del País Valencià dins de l'àmbit cultural català. Dels comentaris de la notícia m'agradaria destacar aquest "Que Alícia dispare contra els immigrants, passe. Però que equipare la paella amb la botifarra, açò ja deuria mobilitzar Paquito i tots els peperos." Evidentment, gairebé ningú s'ha estranyat de que disparin a independentistes.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 15 de novembre de 2010

Sensacions electorals

(Encetem un micaco electoral...)Eleccions

Quan de bon matí mires per la finestra i el primer que veus és la somrient cara de l'Alicia Sánchez-Camacho que et promet "Soluciones para la crisis" saps que estàs en període electoral. I sembla mentida, ja que si no t'ho haguessin dit juraries que fa mesos que estàs enmig d'aquest període.... però no, els període electorals són com les estacions de l'any, tenen una data oficial d'inici. Així que tan s'hi val si ara mateix comença a fer fred de valent ja que fins el dia 22 de desembre no estarem oficialment a l'hivern. I amb les eleccions igual: fa mesos que cada membre de cada partit quan parla de qualsevol assumpte realment el que està fent és un míting, però tot i això el període electoral va començar a les 00:00 del passat divendres.

I què tenen d'especial aquestes eleccions? Segons el meu punt de vista els importants esdeveniments polítics dels darrers mesos, importants perquè des d'Espanya han deixat ben clar que la via autonomista està esgotada i que ja podem estar contents si no comença a involucionar i tot, un clar missatge de "eso es todo amigos" que alguns s'encaparren en no escoltar, altres en no valorar, altres en matisar i altres en senyalar sempre que poden. Afectarà això als resultats electorals ? Una incògnita interessant, al final d'aquest apunt explicaré el meu punt de vista, però prefereixo explicar primer les impressions que em causen els principals partits que s'hi presenten.

· Socialistes: Són dels que més apareixen pels mitjans de comunicació i dels que encara no tinc clar què ens estan proposant i encara menys el perquè. Bé, a grans trets si que tinc clar el que proposen: quedar-nos com estem! Ara bé, encara no he escoltat cap raonament lògic ni cap argument versemblant que avali aquesta estratègia de conformació existencial. El que si que està clar és la mena de campanya que fan com sempre a la contra, amb la única diferència és que si abans era contra la dreta, ara és ara contra la dreta i l’independentisme ( a més enemics més vots a favor sembla ser...) . Realment té mèrit això de fer una campanya electoral sense tenir propostes de cap mena més enllà del 'Mas de lo mismo'... i no m'estic referint a l'Artur. És que bàsicament es dediquen a criticar als altres i a fer afirmacions com ara que no són independentistes, cosa que em sembla perfecte, fins aquí cap problema... ara bé, no haurien de donar arguments que avalin el perquè no ho són ? Doncs bé, brillen per la seva absència.

· Convergents: El típic cas d'una empresa que vol crear un nou mercat perquè veu que el que existeix està copat per altres empreses. Com la línia autonomista ja està acaparada per socialistes, pepers i siutadanos i la independentista per esquerrans, solidaris i reagrupats, els senyors de CiU creen una 'cosa' que no és ni una ni una altra. I és que ells mateixos ja es reconeixen com a no independentistes però tampoc són tan rucs per defensar l'unionisme existent fins ara sense cap tipus d'argumentació lògica com fa el PSOEc. Per tant han hagut de fer a l'igual que certs sectors acomplexats del País Valencià, i han creat una Tercera via, que saben del tot impossible. I perquè és impossible? Doncs perquè des de les Espanyes ja estan afegint a aquesta tercera via l'adjectiu "inconstitucional" que en espanyol és sinònim de "impossible".En els seus discursos són tan políticament correctes que al cercar "políticamente correcto" al Google apareixen les fotos d'en Duran i d'en Mas. I parlant d'en Mas, contesteu-me a una pregunta... tal i com està el panorama polític per "la meseta" i veient qui guanyarà segurament les eleccions per allà... hom creu realment que Mas, personatge que no es cansa de repetir que vol fer valer el seu pes a Madrid (utilitzant una mena de política xantatgista que jo no trobo gens bé) plantaria cara a un PP amb majoria absoluta en el Congreso?

· Esquerrans: Els independentistes que no s’entenen ni ells mateixos, en comptes de demanar directament la independència es conformen amb demanar de que existeixi la possibilitat de poder convocar un referèndum a on es pogués preguntar als ciutadans si aquests estarien eventualment a favor o en contra de una possible independència del Principat... masses voltes !! Durant els anys que han estat al govern se les han empassat de totes les mides i tots els colors, han callat com a putes (amb perdó) en masses ocasions i ara (oh casualitat!!) que estem en eleccions tornen a mostrar la seva cara més bel·ligerant i radicalment independentista ? Per a alguns és massa tard. Això que ara representen fer ho haurien d'haver fet ara fa quatre anys. Per cert, haurien de finar una mica més la seva retòrica i la seva argumentació, que foten regals impagables als seus adversaris. I no és que no hagin de dir certes coses, i que no tinguin més raó que un sant, només s'ha de mirar com s'argumenten sense arribar a caure en allò del 'políticament correcte'.

· Iniciatius: A les seves propostes els hi passa el mateix que al vídeo musical del tema 'Jump' de Van Halen que de tant en tant emeten per RAC105tv: fa uns anys eren el no-va-més i ara els veus com una cosa molt molt però molt passada de moda (si en comptes de heavys semblen gays !!!). I no és pas que tinguin arguments dolents, ben al contrari, el que passa és que defensar, per exemple, a hores d'ara el federalisme és una cosa totalment fora de lloc, més que res perquè, fora d'ells, pocs federalistes autèntics hi trobarem... i menys a la resta de l'Estat. No els vindria de més actualitzar les seves propostes i conformar una mena d'Iniciativa 2.0 més en sintonia amb els temps que corren.

· Pepers : El partit per excel·lència de "no és culpa meva, la culpa són dels de fora". Quan estan a les Espanyes els culpables, segons ells, són els nacionalistes perifèrics (ajudats pels socialistes) i quan estan a la perifèria els culpables són els immigrants (ajudats pels socialistes, és clar!).  S'ha d'admirar la seva capacitat d'adaptació i s'ha de reconèixer que fan la feina a mitges: quan no manen es dediquen a cercar tot el que falla a la societat (sigui veritat o no...)... el problema és que desprès no saben trobar les solucions adequades per a resoldre-ho ! Fanboys del tribunal Constitucional (qualsevol dia d'aquests l'incorporaran als òrgans del seu partit) són els que en els darrers temps més feina els hi envien. I els hi seguiran enviant, sempre i quan segueixin dictant a favor de llurs tesis, és clar, ja que només fan cas de les lleis si els hi són favorables (i exemples d'això al País Valencià es poden trobar a patades). Així no és estrany escoltar com l'altre dia el sr. Rajoy va dir que si mana a Espanya anul·larà el matrimoni homosexual encara que l'avali el Constitucional! Democràcia a l'espanyola en el seu estat pur, amics, qui pot dir que no a aquesta mena de règim ?

· Siutadanos : Es nota que han començat a tocar poder: abans es despullaven ells i ara fan despullar als altres. Fora d'això, el no_nacionalisme a l'espanyola al que ja estem acostumats...

· Solidaritat: En Laporta cau simpàtic perquè sembla haver posat nerviós a més d’un, l’ataquen des de dreta, des de l’esquerra i fins i tot des del Barça, però té un problema: en política encara no ha demostrat res. Si ara mateix es presentessin les CUP al Parlament jo els votaria sense pensar-m'ho, ja que al seu darrere tenen anys de treball en l'àmbit municipal que els avalen. En canvi en Laporta no té aquest recorregut i només ens pot oferir paraules i bones intencions,... però no hem d'oblidar que les paraules se les emporta el vent (oi, Esquerra?) i les bones intencions empedren el camí a l'infern. A més, trobo una mica patètic que el salvador de l'independentisme sigui l'ex-president del Barça,... realment estem tan malament ? Per acabar, recomanaria que també preparés millor els seus arguments, ja que sovint els trobo massa superficials.

· Reagrupats: Hom es recorda del pobre Carretero ? El pobre Carretero ha passat de ser una de les vedettes de la campanya a estar totalment desaparegut i eclipsat per l'efecte Laporta. I és que pels de dintre i pels de fora del Principat és més agradable atacar a un ex-president del Barça que a un personatge força desconegut fora de les nostres fronteres.

Per acabar, només comentar que si després d'haver-nos retallat un estatut, d'haver-nos anul·lat part d'aquest estatut retallat, d'haver sentenciat contra la unitat de la llengua i contra les lleis que la defensen o de voler revocar les decisions del Parlament del Principat com ara les curses de braus encara estem votant en unes eleccions dins de l'Estat Espanyols es per fer-nos-ho mirar. Qualsevol poble amb un mínim de dignitat i orgull ja faria temps que seria independent.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 8 de novembre de 2010

Guerrers covards

(Encetem un micaco amenaçat...)Tanc


Estava jo aquests dies mirant les diferents informacions referents a la visita que el Papa de la Església Catòlica ha fet a l'Estat Espanyol, fixant-me en que en els discursos dels diferents personatges no era estrany que apareguessin sovint mots com ara 'pau','germandat' i 'fraternitat', i no he pogut evitar pensar en aquell tros de programa que vaig veure el passat dia 9 d’octubre per la nit a la cadena Intereconomia, cadena des de la qual sovint es defensen les tesis de la Església Catòlica. Era un dels típics programes de ‘debat’ que fan en aquesta cadena ‘amiga’, en un plató presidit per una bandera espanyola a on una colla de tertulians parlaven, entre altres coses, del respecte que s’ha de garantir als símbols de ‘la nación’.

Com podeu imaginar, per a un 'perifèric' com jo, allò prometia ser tot un espectacle... i no va decebre ! Una de les moltes coses 'curioses' que vaig veure va ser l'afirmació de que el nacionalisme espanyol no existia... perquè no hi havia cap partit que el defensés !! I això ho va dir una persona asseguda en mig d'un plató guarnit amb una enorme bandera espanyola !!

I enmig d'aquest ambient "no nacionalista" es van posar a parlar del respecte que havien de tenir els seus símbols “en todos los rincones de la nación” i com se'ls hauria d'assegurar ‘respeto y protección constitucional’. En aquell espai també estava la Montserrat Nebreda, ex-membre del PP del Principat i dirigent del partit ‘Alternativa de Govern’ que en una breu intervenció va venir a dir que s’ha de tenir en compte i respectar que en determinades zones hi ha gent que no comparteix aquests criteris i que té uns altres símbols que també s'haurien de respectar.

Doncs bé, el senyor ‘no nacionalista espanyol’ es va encendre i va començar a dir que no, que aquells símbols (els seus) havien de fer-se respectar encara que fos utilitzant i les forces de l’ordre, i que si tot i així no es respectaven i es seguia desafiant 'el Estado'... doncs ‘a la guerra’. No deixa de ser curiós que a una cadena tan catòlica i on no es difícil veure anuncis "pro vida" un dels seus col·laboradors habituals cridi a la guerra amb tanta alegria.

Perquè a més ho va dir d’una forma tan ‘alegre’ i tan ‘animada’ que a mi em va molestar. I em va molestar perquè penso que una persona que propugna un conflicte bèl·lic de forma tan entusiasta només ho pot fer per dos motius: O pel desconeixement més absolut de la misèria i de les terribles afliccions que comporta una guerra o des de una posició absolutament mesquina basada en la confiança en que a ell i als seus no els hi tocarà pas el rebre. En aquest cas crec que era una combinació de les dues coses fent tot aquest assumpte més mesquí encara, si és això possible.

I això em va fer venir al cap allò  va dir el aleshores ministre Corbacho“Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´” i al magnífic article que va fer en Vicent Partal al respecte. I si bé la utilització per part del sr. Corbacho de la por i de l’amenaça violenta per tallar les aspiracions d’autogovern d’un poble és condemnable i se li hauria de recordar que justament una de les tasques d'un govern democràtic és evitar que aquestes coses puguin arribar a passar i perseguir a aquells que ho defenen, no és menys real, però, el saber que aquestes actituds existeixen i que gaudeixen de gran popularitat entre certs sectors de la població espanyola.

Mentrestant haurem de continuar aguantant com des de diferents televisions energúmens com aquests prediquen el combatre raons amb canons des de la seguretat dels covards que saben que els contraris no tenen ni de lluny els mitjans necessaris per defensar-se. Realment ha evolucionat part de la societat espanyola? A on està aquesta democràcia de que tan presumeixen?.


Nota informativa : Si us voleu fer una idea de la ideologia d'aquesta persona, potser només us fa falta saber que just quan canviava de cadena aquest personatge li havia etzibat a la Montserrat Nebrera que ella era ‘una nacionalista catalana’... .


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 5 de novembre de 2010

Silencis mal trencats

(Encetem un micaco lingüístic...)

Hi ha diferents proverbis àrabs que giren al voltant del silenci. De fet la famosa frase “Ets esclau de les teves paraules i amo dels teus silencis” és una de les moltes variants d’un vell proverbi àrab que ve a dir “Després de que has deixat anar una paraula aquesta et domina. Però mentre no la deixis anar ets el seu dominador”. En la mateixa línia, un altre antic proverbi diu “No obris els llavis sinó estàs segur de que allò que vagis a dir serà més bonic que el silenci”. Amb tanta saviesa condensada en tan poques paraules... com és que encara hi ha gent que diu coses sense sentit ?

Un exemple recent...

Font: El Periódico

... ni Ausiàs March, ni les Grans Cròniques, ni el ‘Tirant Lo Blanch’, ni la Renaixença, ni Pere Quart, ni Joan Fuster,... per al senyor Mariano Rajoy el més important que li ha passat a la llengua catalana és que l’actual cap de la religió Catòlica pronuncii unes quantes paraules en aquest idioma.

A mi em costaria decidir quina és la millor cosa que li ha passat al meu idioma en 1000 anys, però la pitjor la tinc força clara: dependre políticament d’un estat governat per persones com el sr. Rajoy.

Per cert... us he comentat que també una altra dita més moderna que diu “més val romandre callat i semblar estúpid que parlar i confirmar-ho” ? No? Doncs això...


Nota històrica : No estaria de més recordar al sr. Rajoy que la llengua catalana no és una desconeguda al Vaticà. De fet era una llengua corrent allà quan la família Borja va aconseguir situar a dos dels seus membres (Calixt III i Alexandre VI) a la Cadira de Sant Pere al segle XV. I no estaria de més recordar-li allò que va dir un cardenal quan va arribar el primer Borja al Papat : “ Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! ("Oh Déu, l'Església romana en mans dels catalans!”)


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 1 de novembre de 2010

Fantasmes

(Encetem un micaco fantasmal...)

 

Si en la tradició anglosaxona la nit d’esperits, apareguts i fantasmes per excel·lència és la nit del 31 d’octubre, coneguda com la Nit de Halloween, la tradició catalana situa aquesta nit fantasmal en la nit del dia de Tots Sants, la que porta al dos de novembre, Dia de Difunts.

Tot i això, la nit del 31 d’octubre també té certa ‘fama’ fantasmal a la nostra tradició, bé, de fet són varis els dies i les nits de l’entorn del dia de Tots Sants que tenen aquesta consideració. Serà per això que en aquests dies hem pogut veure fantasmades diverses, una d’elles protagonitzades per un estimat personatge que ha promès crear 5400 llocs de treball...

Camps

... i que ha afegit ...

Frase Camps

... i l’ha faltat afegir que si les Eleccions Generals Espanyoles es convoquessin d’aquí dos minuts generarien tants llocs de treball que acabarien amb l’atur a tot el món mundial !!


Nota Halloweenera: La llàstima és que aquests fantasmes s’apareixen durant tot l’any i no només en aquestes dates...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 28 d’octubre de 2010

Dolços i fantasmes

(Encetem un micaco tradicional...)Carabasses

Avui en dia quan arriben aquestes dates voltants al dia de Tots Sants i al de Difunts no és gens estrany trobar diferent indrets guarnits amb elements aliens a la nostra arrel cultural però que, gràcies sobretot a la influència del cinema, s’arrelen cada vegada amb més força en les nostres costums. Així, hom pot trobar perfectament normal trobar com als diferents aparadors les tradicionals castanyes i panellets comparteixen espai amb les carabasses de cara diabòlica o els barrets de bruixa. I de la mateixa manera que han variat els guarniments també ha variat el comportament de la gent, ja que si bé els nostres besavis miraven d’evitar sortir per les nits per aquestes dates, per por de no trobar-se amb les ànimes dels difunts que s’encaminaven vers les cases on residien quan eren vius, avui en dia estan força generalitzades la celebració de festes de disfresses de Halloween.

Segur que tots coneixeu una de les activitats més típiques de la celebració de Halloween al món anglosaxó, allò tan aparegut a centenars de pel·lícules del ‘trick or treat’ i que deriva del captiri que es feia de casa en casa en noms de les ànimes i que sovint estava encapçalat per una persona que figurava ésser una ànima, tot i que ben aviat va ser tota la colla qui simulava ser-ho.

El que potser no coneixeu és que en aquesta societat nostre, tan fortament cristianitzada, no era estrany trobar aquestes costums. Així, per exemple, a Blanes la mainada es presentava de casa en casa dient ‘Dia dels Morts, si voleu fer caritat’ i rebien generalment una fruita seca o un dolç, a canvi de la qual resaven una oració pels difunts de la llar; a Sant Climent de Llobregat en canvi la frase que es solia dir era ‘Caritat pels vius i pels morts’; a indrets del Camp de Tarragona la mainada solia visitar els parents per captar girandons (fruites seques i llepolies) i al Baix Llobregat el captiri col·lectiu era un costum propi de la fadrinalla i es feia amb un gran respecte i enmig d’un gran silenci.

Com podeu veure, tot i semblar que això del Halloween es força aliè a les nostres costums, alguna similitud hi tenim ! Ja sigui amb festes d’Halloween o bé menjant panellets i moscatell espero que tingueu un molt bon pont de Tots Sants... i vigileu les misterioses ombres de la nit, que mai es sap...

Nota Fantasmal : I com aquestes dates conviden a contar llegendes d’esperits i apareguts, us contaré una creença que hi havia entre els veïns de Vilaseca, d’Altafulla i d’altres pobles de la rodalia. Així, hom deia que la nit de Tots Sants les animes dels que foren veïns del destruït poble de Tamarit ventaven les campanes dels pobles de la rodalia al punt de la mitjanit per demanar a llurs veïnats la caritat d’una oració pel seu etern repòs.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Camps el Blanc

(Encetem un micaco geek...)

 

La classe política de l’estat que ens toca patir no destaca pel seu nivell, de fet es podria dir que ens toca aguantar una classe política bastant ‘friki’ en l’ambient més hispà i el sentit més pejoratiu d’aquest terme. Ara bé, això no implica que de vegades, ni per casualitat, aquest ‘frikisme hispànic’ esdevingui ‘geekisme’ pur. Un d’aquest moments es va poder viure la setmana passada a les Corts Valencianes quan Francisco Camps contestava al portaveu del PSOEpv :

Frase Camps

I és que utilitzant un nivell de geekisme més propi d’un seguidor de ‘El senyor dels Anells’ que no pas d’un polític posseïdor de diversos vestits de procedència no gaire clara, Camps el Blanc va enfrontar-se a les hordes d’uruk-hai socialistes. I va ser tanta la intensitat que, de ben segur, de durar una mica més l’enfrontament l’hagués acabat dient : “Ángel, yo soy tu paaaaadre” !!

Nota aclaridora : Segons l’etimologia Llucifer procedeix de les paraules llatines lux (llum) i del verb fero (portar) i significar ‘aquell que porta la llum’ i que rep també el nom Satan que etimològicament parlant significa 'aquell que si oposa' i que simbòlicament representa al mal absolut...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 21 d’octubre de 2010

AVE Reloaded

(Encetem un micaco ferroviari...)TGVs

Una de les coses més divertides de tenir un bloc durant anys és que pots comparar el que passa a l’actualitat amb el que va passar fa uns anys, i no em refereixo només a les notícies (que això ho pots fer tirant d’hemeroteca) sinó dels comentaris i de les reaccions que vas veure i que sovint acaben oblidades.

Dintre de poc aquell tren de gran velocitat que anomenen AVE arribarà a València unint aquesta ciutat amb la capital del regne del costat (com no podia ser d’una altra forma). I tal com ja passar a Barcelona això comportarà la total eliminació dels actuals trens coneguts com a ‘gran recorregut’ que ara uneixen les dues ciutats. O sigui, que si hom vol viatjar de València a Madrid o a l’inrevés l’única alternativa que els hi quedarà serà l’AVE.

Com ja va passar amb l’AVE Madrid-Barcelona, el temps de trajecte disminuirà força, ja que d’unes tres hores i 45 minuts passarà a (diuen) una hora i mitja. Ara bé, això sembla que també comportarà que el preu del bitllet augmenti d’una forma proporcional, passant dels actuals 47,80 a uns 75 euros (un augment del 57%). Amb l’AVE Madrid-Barcelona l’augment va oscil·lar entre un 55% i un 83%, depenen de si el trajecte era directe o no.

Així que tornem a enfrentar-nos a un nou exemple de política social del govern espanyol i a una curiosa forma de fomentar els transports col·lectius: s’ofereixem importants millores però s’eleva les tarifes a uns preus prohibitius per a una gran part de la poblacio i, de pas, es retira qualsevol altre tipus de servei més econòmic ! Per llogar-hi cadires !

Per seguir recordant velles històries, si quan es va inaugurar l’AVE Barcelona-Madridels empresaris van mirar de pressionar per mirar d’obtenir millors tarifes per aquell col·lectiu, ara qui pressiona són les agències de viatges que volen beneficiar-se creant paquets de viatges d’un dia o d’un cap de setmana de Madrid cap a València i es topen amb les altes tarifes del TGV.

Ja només faltaria que els madrilenys (entre altres) poguessin gaudir de tarifes de TGV més econòmiques per a fer turisme mentre que la resta d’usuaris de Renfe, com aquells centenars de valencians i valencianes que treballen al Principat i que viatgen cada cap de setmana a casa seva, no poden gaudir de cap tipus de consideració ni d’avantatge com a usuaris habituals de transport públic.

Però clar, això no interessa dir-ho...

Nota lingüística: Si mai agafeu un tren Barcelona-València o a l’inrevés, aneu a donar-hi un cop d’ull a la carta de serveis del bar. Veureu que aquesta carta està en tres idiomes: espanyol, català i... valencià !! Diferències? En català és diu ‘tomaquet’ i en valencià ‘tomaca’, en català es diu ‘xocolatina’ i en valencià ‘xocolata’... Qui nassos haurà fet aquestes traduccions?.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 19 d’octubre de 2010

La democràcia muda

(Encetem un micaco acallat...)La de tots

Una d’aquelles pel·lícules que m’agrada veure de tant en tant és Silverado. En aquest western podem trobar una adaptació d’una de les típiques frases que apareixen en moltes pel·lícules de l’Oest : “ara farem un judici just i un penjament de primera". I és que, si alguna cosa acabes sabent després de veure moltes pel·lícules de l’Oest és que en la majoria de les ocasions els ‘judicis justos’ acaben amb l’acusat penjat, cosa que saben tots a la sala, acusat inclòs. Ara bé, aquesta predeterminació no fa que es deixi de fer el judici, la societat té lleis i aquestes s’han de complir... o almenys fer veure que s’acompleixen.

Doncs bé, aquest matí anava jo al metro recuperant-me encara del fred que comença a fer a primera hora llegint diferents webs com faig diàriament quan he llegit com el Gobierno Español ha desestimat una Iniciativa de Legislació Popular que demanava que es pogués veure TV3 al País Valencià. I quan dic que ‘ha desestimat’ és que ni tan sols ha accedit a que aquesta iniciativa arribés al Congreso de los Diputados per a la seva discussió. Per a dir-ho clarament, ens han penjat sense ni tan sols fer-nos un simulacre de judici.

I tot això passa després de que ens diguessin, durant anys, que dins de l’Estat que ens toca patir es pot defensar qualsevol idea sempre que es faci per mitjans democràtics. Avui ha quedat ben clar que això no és veritat i que la cosa empitjora, perquè ara ja no és que no ens vulguin donar allò que demanem, ara és que ja no ens deixen ni parlar del tema. Quin tipus de democràcia és aquella que silencia el diàleg ?

Nota involutiva: L’Estat Espanyol està patint en aquests darrers temps un marcat procés involutiu i està accentuant cada vegada més un nacionalisme espanyol que, si bé mai ha abandonat, si que s’ha mirat de disfressar sovint. I això ho hauriem de tenir molt en compte els principantins en les properes eleccions, ja que si bé el federalisme mai va arribar a existir com a una alternativa creïble, dins de l’actual marc estatat el autonomisme està condemnat a convertir-se en un mer regionalisme sense cap tipus d’identitat pròpia. I és per aquest motiu que en els darrers temps s’obté respostes cada vegada més contràries i radicals cada vegada que des del Principat de Catalunya i altres terres catalanes sorgeixen iniciatives que no acaben de caure bé a l’espanyolisme, començant per la ILP que va aconseguir la prohibició de les curses de braus al Principat i acabant per aquesta notícia que comento avui. Per acabar, us recomano llegir aquest interessant article d’en Vicent Partal..

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!