Miro, Penso, OpinoDissabte el President Mas va signar la Llei de Consultes i va convocar la consulta del 9 de novembre sobre la sobirania de Catalunya. Des d'aleshores podem escoltar i llegir tot tipus de comentaris, opinions, intervencions i articles. Una de les coses que sempre em crida l'atenció és el desconeixement, ja sigui autèntic o intencionat, que tenen de la realitat del procés sobiranista català certs mitjans i certes persones.
Per això penso que no està de més fer un breu repàs de com ha anat la cosa, que no és pas cosa de fa quatre díes ni un desig personal del President Mas. Podríem començar per l'any 2000, any en que els independentistes erem poc més de quatre gats i en que la majoria absoluta del PP es va fer notar en l'autonomia de Catalunya i ja va començar a crear cert malestar en capes de la societat catalana. Amb les eleccions del 2004 i l'arribada del PSOE al poder aquest malestar es va plasmar en la petició d'un nou estatut i amb la promesa de Zapatero que acceptaria el proposat al Parlament de Catalunya. Aquesta proposta no és que fos res de l'altra món, però almenys tenia certa dignitat.
Evidenment va mentir i va ser el mateix PSOE el que va retallar l'Estatut d'una manera que no el reconeixeria ni sa mare. De fet l'Alfonso Guerra va dir públicament que 'se habian cepillado el Estatut', amb la convinència de bona part de la classe política catalana, tot cal dir-ho. Doncs bé, 'cepillado' i tot la majoria de catalans hi va votar a favor… i aleshores va venir el PP. I és que al PP no li semblava que estigués massa 'cepillado' i es va dedicar a recollir signatures per demanar que l'Estatut de Catalunya el votés tota Espanya i no només els catalans. I quan va veure que això no va colar, va recórrer l'Estatut al Tribunal Constitucional que li va donar la raó en part, obviant que era un text que els catalans havien acceptat en votació, i el va retallar encara més. Va ser el primer cas en que el PP va anteposar les lleis a la voluntat popular i li va sortir bé la jugada, tant que ara la volen repetir.
Això va ser l'any 2010 i va ser un dels 'big bang' del Procés (l’altra havia estat les consultes municipals que van començar a Arenys de Munt sobre la independència). El 10 de Juliol va haver-hi la primera multitudinària manifestació a Barcelona, tot i que el 11 de setembre d'aquell any semblava que tot s'havia oblidat, la manifestació va ser diminuta i El País ja enterrava l'independentisme. Un any després la cosa continuava igual, almenys per El País, ja que la manifestació del 11 de setembre continuava sent petita, tot i al liquidació de la immersió lingüística que havia fet el TSJC. Semblava ben bé que el Procés s'havia oblidat , si més no, adormit.
Ara bé, l'any 2012 va canviar-ho tot de nou. Una enorme manifestació al centre de Barcelona el 11-S va fer començar a fer saltar les alarmes a Madrid (i a la Generalitat) i aquestes no van parar de sonar amb la Via Catalana del 2013 i la V del 2014. Durant aquest temps vam veure com la societat presionava als partits polítics i feia que la Generalitat (i sobretot CDC) es passessin al bàndol independentista i que es formés un bàndol pro-consulta més sòlid del que calia esperar-se en un primer moment.
Des d'aleshores no ha passat setmana en que no tinguessim amenaces, opinions contraries, signatures de plataformes unionistes, pressions del Ministerio de Exteriors i, sobretot, moltes repeticions de la 'voluntad de diálogo' i que 'la consulta no puede hacerse por que es ilegal'. I ara que la consulta està convocada en tindrem molt més de tot això.
Ara fem un breu repàs: hem tingut persecució, competències no traspassades tot i estar aprovades, promeses incomplides, humiliacions públiques, recollida de firmes en contra nostra i recursos a la justícia per retallar allò que el poble català havia votat. I per no parlar de les polítiques d'infraestructures públiques i balances fiscals.
Amb tot això, de debò hom s'estranya que en Catalunya hi hagi una majoria que vulgui la independència ?
4 comentaris:
Amb tot això, com tu dius, el que és estrany és que els mitjans de comunicació i polítics espanyols no ho vulguin veure... massa estrany, no creus. Penso que saben perfectament el que es cou aquí i per una part neguen l'evidència, i per l'altra menteixen per generar odi a la resta d'España. Estan fent tant pel procés que no sé per què nosaltres no seiem i esperem a que ens facin la feina.
Sobta sempre que s'omplin la boca de democràcia i no només deixin votar sinó que menyspreïn tot aquell que no pensa com ells.
Jo no diria que la manifestació del 10J fos petita. De fet, va ser més gran que la feta contra la guerra d'Irak, molt més. Tot el recorregut estava ple i els carrers dels voltant. Allà molts ens vam adonar que, precisament, no érem una minoria. Molta gent que va empenedir-se de no haver-hi anat ho va fer la següent.
xexu: De fet, al Rajoy ja només li falta suspendre l'autonomia catalana per fer que siguem independents.
Jordi: No em referia a la del 10J, em referia a la del 11 de setembre del 2010.
Ok, no l'havia interpretat bé.
Publica un comentari a l'entrada