dimarts, 28 de juny del 2016

Aquí i allà

(Encetem un micaco postelectoral…)

Després de diumenge passat ha quedat clar allò que molts sabien des de fa temps : a molts espanyols ja els està bé l'Estat com està. De fet, sent una mica agosarats, podríem dir que a una bona part d'ells fins i tot els agradaria retrocedir en el temps i tenir un estat amb una estructura més centralitzada, idea que defensa el partit que va guanyar les eleccions.

Des del punt de vista d'allà, d'Espanya, la campanya ha estat centrada en aquest 'canvi' que proposava Podemos & CIA i que ha quedat clar que no ha estat prou atractiu per a la majoria de l'electorat. I ja és difícil perquè el que proposava el partit guanyador no és que sigui pas una bicoca, amb noves retallades a l'horitzó. Realment s'ho haurien de fer mirar, tot i que no els culpo pas ja que bona part del discurs de Podemos està ple d'ambigüitats i lemes estèrils, i el que és pitjor, sovint acompanyats d'uns aires de superioritat moral que pot tirar enrere a més d'un, com sembla ser que ha passat.

Potser el que més crida l'atenció és el nul cost electoral (o ves a saber si positiu i tot!) que ha tingut la divulgació de la utilització partidista per part del membres del Gobierno de les institucions públiques i dels mitjans de comunicació afins. Jo sospito que si aquesta utilització s'hagués fet contra un altre partit de nivell estatal (PSOE o Podemos) l'escàndol hagués estat més gran que fer-ho contra els partits independentistes catalans. Perquè, per molt que ho vulguin negar, hi ha com un pacte tàcit de que contra els independentistes "tot s'hi val" i que és "lícit" posar les institucions que també paguem els independentistes en contra nostra.

Però el més interessant per nosaltres és el punt de vista d'aquí, el català, i des d'aquest punt de vista l'eix central podríem dir que ha estat la proposta que defensava En Comú Podem de que podia haver una nova relació Espanya-Catalunya des de la fraternitat i l'acord. Ha quedat clar que això és impossible. Només cal veure els mapes electorals per veure que estem parlant de realitats polítiques diferents (tal com ha passat amb Escòcia i Anglaterra amb el Brexit) i que apunten a una situació insostenible.

I és una situació insostenible perquè resulta que els pròxims quatre anys qui voldrà decidir que fa Catalunya és un partit que ha quedat a Catalunya (PP), qui sap si amb l'ajuda del que ha quedat (C's) o fins i tot del 4t (PSOE). O sigui, que el que han votat la majoria de catalans podria fàcilment no tenir-se en compte alhora de definir les polítiques que els governaran els pròxims anys. I també està clar que la resistència que es faci des de la Generalitat passarà per una via judicial que ja sabem tots qui controla.

Així les coses, i veient que és una situació crònica amb els resultats electorals que es donen els darrers anys, la qüestió és aquesta : què és més democràtic, constituir un estat propi on nosaltres puguem decidir qui ens governa o seguir a la rèmora d'Espanya i que siguin ells qui decideixin en última instància qui governa a Catalunya?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 20 de juny del 2016

El fum i les il·lusions

(Encetem un micaco electoral…)

Una de les moltes coses que va canviar la Primera Guerra Mundial va ser el concepte de com era una guerra. Al començar el conflicte encara es tenia un concepte gairebé medieval, però de seguida es van fer notar els efectes de les metralladores, els gasos i els blindats als camps de batalla i tot es va capgirar, els exèrcits van haver d'actualitzar les seves tàctiques i qui no ho va acabar de fer ben fet, com per exemple França, ho va pagar molt car només començar la Segona Guerra Mundial.

Amb les eleccions espanyoles del 26-J als independentistes ens apareix un nou escenari, un nou concepte del nostre enfrontament amb l'Estat Espanyol. I no només perquè, segons diuen les enquestes, a Catalunya deixarem de ser primera força (en gran part per culpa nostre al no saber tenir unitat) sinó perquè canviarà l'escenari de amb qui ens hem d'enfrontar.

Fins ara al davant hem tingut nacionalistes espanyols purs, siguin PP, C's o PSOE (recordeu en Bono?), el discurs ha estat sempre d'enfrontament directe, ja sigui via executiva aprovant lleis que ens són contràries o per via judicial, amb un sistema legal que saben controlar a la perfecció.

Però si les enquestes no s'equivoquen ara els nostres principals adversaris seran els de Unidos Podemos i aquí estem davant d'un nou escenari. Primer, perquè diuen que són favorables a que fem un referèndum. Això, per certs sectors, és un canvi molt gran respecte a la tensió continua que portem des de fa anys, sectors que també viuen amb il·lusió tot el que pugui fer aquest nou partit, sobretot després d'anys de desencís i de corrupció amb els actuals grans partits estatals.

Ara bé, no ens hem de deixar entabanar, tot i que suposo que qualsevol independentista a aquestes alçades ja està curat de tot espant. Primer, per la gran similitud de l'actitud de Pablo Iglesias amb la d'en Zapatero de no fa pas tants anys, segons per la gran variabilitat que ha tingut el discurs de Podemos en els darrers temps…

Declaracions Pablo Iglesias

… com de sobte revifen velles idees del centralisme més radical com ara el Corredor Central

Proposta Podemos Corredor Central

… o com, ja sense dissimular, fan una cosa aquí i una altra a la resta de l'Estat

Cartells electorals Podemos

… però el que sobretot clama al cel és la inacció que s'ha fet des de Podemos i 'confluències' els darrers mesos, com gran exemple en el cas de la Barcelona de na Colau. No es mouen ni es posicionen en res. És un exemple clar de no fer res per no perdre vots, al més pur estil Mariano Rajoy. Fins que no passin les eleccions i no n'hagin en un futur pròxim no es mostraran com en realitat són.

Tot això em recorda a quan era petit i el PSOE de Felipe González es presentava com a 'gran reformador' de l'Estat. Va generar la mateixa il·lusió entre la gent i el resultat… bé, tots sabem quin ha estat el resultat.

Lluitar contra la il·lusió es ben difícil, això els independentistes ho sabem prou bé ja que part de la nostra força bé de la il·lusió. Però a diferència de Podemos els independentistes tenim uns objectius clars i concrets, mentre ells ara mateix no es volen definir gaire per mirar d'aglutinar tots els vots possibles, part d'ells de l'àmbit independentista, però sobretot dels indecisos que troben una alternativa a l'independentisme per canviar l'estat actual de les coses.

Hem de ser pacients, i hem de ser conscients de que quan manes és quan defineixes realment el que ets. I això, als de Podemos, és el que els acabarà passant, com li va passar a Felipe González i com li va passar a Tsipras a Grècia. Ens hem d'adaptar al nou escenari, i per fer-ho hem de tenir la unitat i la coherència que moltes vegades ens ha faltat.

I, sobretot, aprofitar les ocasions que se'ns presentaran quan els que ara venen il·lusions hagin de demostrar que el que realment venien era fum.

 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 9 de juny del 2016

Pactes

(Encetem un micaco polític…)

Una de les coses que mai s'ha de fer en política és trencar pactes que hagis signats amb altres forces. Evidentment, aquesta regla va lligada amb aquella altra que diu que no signis mai un pacte si no estàs segur que poder-lo complir. Ningú et pot obligar a signar un pacte, però si hi fas has de assumir la responsabilitat de complir-lo. No fer-ho diu moltes coses de la teva formació, cap d'elles bona.

Sis mesos ha durat el pacte que van signar JxSí i la CUP després del vodevil de desembre passat, i s'ha anat en orris just en el tema estrella que el va generar, els pressupostos. Un no pot evitar pensar que s'ho podien haver estalviat, ja que des de desembre fins ara tampoc ha estat tot pas una bassa d'oli.

En política has de tenir clares quines són les teves prioritats, aquestes prioritats seran les que definiran el teu programa i et permetran elaborar coses com ara pressupostos. Un independentista ha de tenir la independència com a prioritat màxima. Evidentment, i a casos en que s'ha de fer mans i mànigues, és el que té la 'realpolitik', però això no treu en cap cas tenir clar quins són els objectius principals.

Doncs sembla ser que certs sectors de la CUP això no ho acaben de tenir clar, i seria necessari que es posessin d'acord, perquè un partit dividit en temes essencials al 50% és una bomba de rellotgeria, i després passen les coses que passen.

I tampoc caldria oblidar que per governar-se i poder fer un estat nou molt millor, primer el que cal fer és un estat nou.

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!