divendres, 30 d’octubre del 2015

Els monjos del Corredor

(Encetem un micaco fantasmal…)

Torna a ser Tots Sants i com ja fa uns quants anys torno a recuperar una de les moltes llegendes sobre fets sobrenaturals de la nostra terra. Les nostres festes no seran tan populars com les anglosaxones però Déu n'hi do la d'històries terrorífiques que tenim !

En aquesta ocasió la tradició popular ens porta a terres del Maresme, en concret a la Serra del Corredor, al turó on actualment s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu del Corredor.

Santuari de la Mare de Déu del Corredor

Segons ens expliquen les llegendes aquell és un punt fosc, un lloc on les forces malèvoles semblen estar ben presents. Ens explica la llegenda que en aquell punt, dalt de tot del turó, estava el castell del senyor del Montnegre, un noble tan malvat que va ser castigat amb un llamp caigut del cel que va fer desaparèixer qualsevol rastre de la seva fortalesa.

Per mirar de reparar els seus mals, en aquell indret es va aixecar, anys més tard, un monestir de monjos. Va arribar un dia en que el rei va haver de partir a la guerra, i per evitar mals al seu fill el va deixar a cura de la comunitat del Montnegre. Però ves a saber si influenciats per la maldat que encara residia al lloc aquesta comunitat li va molestar la presència del príncep, així que el van matar i el van soterrar sota les columnes del temple.

Quan el rei va tornar, els monjos el van informar que, malauradament, el seu fill havia mort d'una terrible enfermetat. El rei, desolat, va sortir amb gran tristor però de seguida va ser abordat per un home pobre. El rei no estava per històries, i quan estava a punt de treure-se'l de sobre amb males maneres l'home li va explicar que era un lladregot, i que estant amagat al monestir per veure si podia fer alguna de les seves va ser testimoni de com els monjos mataven al príncep i l'enterraven al peu d'una columna.

El rei es va posat fet una fúria i ordenà al seus soldats empresonar a tots els monjos i arrassar el monestir. Només restà en peu la columna on va estar soterrat el malaurat príncep, columna que molts anys més tard va formar part de l'actual Santuari quan el van construir.

I la llegenda assegura que cada nit de Tots Sants i Dia de Difunts les pedres de la columna ploren pel crim que els malevols monjos van comestre en aquell indret, plors que s'escolten a tot el Santuari i que fan sortir sang de les pedres.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 27 d’octubre del 2015

I així começa...

(Encetem un micaco inicial…)

En la sèrie Babylon 5, al darrer episodi de la primera temporada, gairebé al final de l'episodi quan just te n’adones del grapat de coses decissives que acaben de passar i que saps que afectaran al desenvolupament de la història, apareix breument un dels personatges més enigmàtics de la sèrie, l'ambaixador vorlon Kosh i simplement diu '… i així comença'.

Ahir vam tenir un 'així comença' al Parlament. I va ser un 'així comença' realment 'koshnià' ja que el que vam poder veure va ser només el principi de tot, d’un dels canvis més gran que s’han pogut viure des de fa molts i molts anys a la nostra terra.

Vam poder veure com la Presidenta del Parlament, una de les màximes personalitats de Catalunya, reivindicava la República Catalana de forma clara i contundent, vam poder veure que la majoria independentista pot ser encara més àmplia segons el què i el com, vam poder veure com aquells que s'han passejat les últimes setmanes per totes les televisions espanyoles venent la idea de que els independentistes havíem perdut el 27S estan en clara minoria i vam poder veure (un altre cop) com els que sovint defensen el respecte a la majoria democràticament elegida actuen d'un forma radicalment diferent quan aquesta majoria no és la seva.

I tot això només el primer dia i encara sense govern definit !

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 20 d’octubre del 2015

El sol i el smartphone

(Encetem un micaco energètic...)

Deixant de banda les tensions polítiques pel 'separatismo catalán', Espanya també ha estat notícia darrerament al món per l'anomenat "impuesto del sol", o sigui, les dificultats, ja siguin de forma burocràtica o amb impostos, que el Gobierno Central ha posat a tots aquells particulats que tenen plaques solars i estan connectats a la red elèctrica general. A molts llocs de l'estranger els ha sembat totalment incomprensible que a un lloc on el sol brilla amb força bona part de l'any no s'aprofiti aquesta font d'energia neta i renovable. Fora de les fronteres de l'estat no s'entén aquesta mesura, que es contraproduent per l'economia local.

Els catalans, en canvi, entenem prou bé que les decissions sobre infraestructures i energia que es prenen a Espanya sovint poc tenen a veure amb la racionalitat i molt amb la política i l'amiguisme, i ho sabem molt bé quan després de demanar durants ja masses anys un Corredor Mediterrari que connectaria un bon grapat de llocs econòmicament importants de l'Estat, aquest prefereix gastar-se els calers en trajectes AVE d'escasa rendibilitat.

El Sol

I clar, veient "l'amor" que professava el Gobierno Español cap a l'energia solar no m'he pogut estar d'explicar-vos la petita utilització que faig d'ella. Abans de res, haig de dir que unes quantes vegades a l'any passo uns dies a llocs on no hi arriba energia electrica de la xarxa general. Tot i que aquells llocs estan preparats per portar una vida normal, jo prefereixo tenir el meu petit "autosistema" de càrrega dels "gadgets" elèctrics, com ara smartphones i tablets. I evidentment, aquests sistema és solar, en concret és el següent :

Panell Solar

Està format per un panell solar format pres tres plaques i un butxaca amb dos connectors USB. Aquests panells plegats venen a ser de la mida d´un iPad i de la gruixor de dos d'ells. Els dos connectors USB estan pensats per carregar dos dispositius alhora (smartphones, GPS,…) amb una intensitat de sortida de 2A i 1A.

Tot i que es pot connectar el dispositiu directament al USB amb el cable de recàrrega, jo prefereixo carregar bateries i després utilitzar-les per carregar els dispositius quan calgui. Per això, utilitzo dues bateries petites de 3000mA i dues grans de 15000 mA, Per a que us feu una idea, les bateries d'un iPhone 6 són de 1810mA i la d'un iPad Air 2 és de 7340 mA.

I ara bé la pregunta del milió: quan triguen en carregar-se les bateries? Bé, les dues bateries de 3000mA es poden carregar a la vegada i, a ple sol, en 3h tens les dues carregades. Si està mig núvol aquest temps pot arribar a ser entre 5 i 6 hores. Per la seva banda, la bateria de 15000 mA només es pot carregar ella sola sense res més. Amb ple sol triga unes 5h a carregar-se i si està núvol la cosa es complica més ja que pot passar que la placa no generi l'intensitat necessària per carregar-la. Un truquet que jo vaig utilitzar en dies núvols va ser carregar les petites i després descarregar aquestes en la gran, no és el més òptim però funciona.

La placa solar porta uns mosquetons per poder-la penjar d'una finestra, una paret o de la part posterior de la motxilla mentres vas de caminada. És força resistent i només s'ha de tenir cura de que a les bateries no els hi doni la llum solar directa puix entre l'escalfor que generen mentres es carreguen i la dels raigs del sol poden arribar a escalfar-se massa.

El problema és que no carrega qualsevol tipus de dispositiu, en el meu cas l'ordinador portàtil i les bateries de la càmara de fotos. Però m'ha anat força bé. Si voleu saber els models concrets o el lloc on ho podeu trobar m'ho pregunteu sense problemes.

Espero que us sigui útil, a mi aquest muntatge m'ha funcionat força bé durant més d'una setmana. I, a més, sents un cert grau de satisfacció al veure com et fa més autònom i com aprofites directament una energia que està a l'abast de qualsevol.

 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 d’octubre del 2015

La determinació d'un rei

(Encetem un micaco recordatori…)

Avui el País Valencià celebra la seva Diada fundacional, l'any que va marcar la creació del Regne de València amb l'entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat de Balansiya.

Però caldria recordar que aquella campanya no va ser una campanya militar més del bloc cristià contra el bloc musulmà. Part de l'origen de la campanya va ser la guerra civil dintre del bloc musulmà, que va fer que l'antic rei de Balansiya passés al bàndol cristià. Però és que dintre del bàndol cristià tampoc era tot una bassa d'oli.

I és que les tensions entre el monarca i els nobles (sobretot aragonesos) van ser una constant tota la campanya, i van portar fins i tot derrotes militars com el setge fallit a Peníscola en que el monarca es va haver de retirar al negar-se els nobles a ajudar-ho.

"Era ja conducta corrent en els nobles, en particular dels qui podien fer per son compte cavalcada en la terra que el rei volgués conquistar, posar-li dificultats, com si una amagada gelosia els fes témer els triomfs del monarca, i amb el fi de facilitar amb el quietisme del rei lo que a ells convenia, és a dir, fer cada un la guerra en profit particular"

Aquestes tensions van durar fins al final. Després de la Batalla del Puig de Santa Maria, i quan ja el següent objectiu era València, va morir en Bernat Guillem d'Entença, oncle del Rei i un dels nobles més destacats. Davant d'això, Blasco I d'Alagón en nom de molts altres barons, sobretot aragonesos, van voler parar les hostilitats i reprendre-les més endavant. En Jaume I s´hi negà, i reunint als barons els va dir …

"...e meravellam-nos-en que la nostra añada pensàvem fer a pro de vosaltres, e de la nostra conquesta; mas pus entenem que a vosaltres pesa la nostra anada, llevam-nos en peus, e dixem: Nós prometem aquí a Déu, e a aquest altar qui és de la sua mare, que nós no passarem Terol ne'l riu de Tortosa tro que València haiam presa"

Això féu que els nobles recuperaren l'empit i prometeren lluitar fins a la victòria que va culminar amb la rendició de València després de només cinc mesos de setge. Al Cid li havia costat dos anys.

Poc abans havia arribat una proposta de pacte per part dels musulmans que oferien grans beneficis al cristians, però en Jaume I el va desestimar dient que tal i com estaven les coses només tenia sentit continuar, ja que així tindria la gallina e puys los pollets.

Determinació, unió i desestimar pactes on t'ofereixen menys del que pots aconseguir. Així cauen ciutats i així es forgen regnes. Són unes lliçons que en el moment en el que vivim també hauríem de tenir molt presents.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Del roig al taronja

(Encetem un micaco analític…)

Aquests dies he vist com molts dels meus companys s'estranyaven de que el tradicional 'cinturón rojo' de Barcelona es convertís, ni que fos parcialment, en un 'cinturonet' taronja de Ciudadanos. Com habitant d'aquesta àrea i en un dels barris que van sorgir cap als anys 60-70 del segle passat voldria explicar el que em trobo pel carrer. No pretenc trobar 'els motius' només explicar les meves experiències.

Una part, no sé com d'important, dels vots dels partits és el que podríem anomenar 'hooliganisme': gent que vota sempre al mateix partit perquè als altres no els pot ni veure. No importa el que digui/faci el seu partit de sempre i el que diguin/facin els altres: ell els votarà. I, com a molt, si està molt emprenyat, no votarà. D'aquest individus segurament en podem trobar a tots els partits però desconec si en certs partits hi ha més que en altres.

Una altra part seria els que jo anomeno 'Réstate', per comparació amb la gent de 'Súmate': gent amb procedència familiar de fora de Catalunya però que no s'han acabat d'integrar en la seva vida quotidiana a la catalana: tot el seu entorn natural és en castellà i els seus símbols són els espanyols. Eps, que jo no dic que no siguin catalans ni que siguin millors ni pitjors que uns altres, només faig una descripció. El cert és que aquesta gent, pel que sigui, no ha connectat amb la cultura catalana. No fa pas gaire, uns pares del col·legi on porto al nen comentaven que en no sé quin curs els havien fet portar "un diario en catalán" i ho deien com si fos una cosa estranya portar un diari en català a una escola catalana.

Els 'Réstate' tenen clar a quin conjunt de partits voten: PSC, PP i C's. Els més 'conscienciats' socialment poden votar ICV però no hi confiïs gaire, com bé han pogut comprovar els de Catalunya Si Que Es Pot. Això ho saben bé els del PSC (perquè penseu que en Pedro Sánchez es va posar la bandera espanyola al fons?) i gens els de Podemos que es pensaven que només per recordar-los els seus orígens els hi farien cas. Ells s'identifiquen amb certs símbols i votaran a qui els defengui, sense importar polítiques socials ni altres aspectes. Per a ells, els Podemos poden ser "contraris" com CDC, ERC o les CUP. Per això els de CSQEP han tingut mal resultat: al no definir-se en el tema sobiranista els que es senten espanyols s'han anat cap a Ciudadanos i els independentistes cap a la CUP.

I perquè a Ciudadanos? Doncs per descart… el PSC ha tingut montes picabaralles, han manat masses anys i n'hi ha que el troben encara massa "catalanista" (sí, n'hi ha…) Altres simplement s'han cansat d'ells i no volen votar a un partit que veuen com votació rere votació va perdent influència. Amb el PP els ha passat més o menys els mateix: massa notícies negatives i massa poca influència a Catalunya. Qui els queda aleshora? Ciudadanos, un partit 'jove' que només s'ha definit en allò que volen: ser espanyols. Polítiques socials? Això ara mateix és secundari, ara calia "ganar a los independentistas", a ells no els hi vinguis amb balances fiscals, amb Rodalies penosos vs AVEs d'altres regions. El que funciona malamente aquí és culpa de la Generalitat i les seves idees independentistes que no la fan governar bé. Ah, i dels lladres del 3% !

No voldria acabar sense un altre colectiu, ben petit en el meu àmbit però no inexistent: els "autoodiats". Aquella gent de família catalanoparlant i catalana que, ves a saber perquè, són dels més entusiastes envers l'independentisme. Ja no dic estil UDC i dret de decidir, dic directament PP o C's, saltant-se el PSC. Les raons: les podeu llegir a qualsevol diari de La Caverna: Pujol, el 3%, la corrupció, les retallades… sí, com si a Espanya no hi hagués, però és el seu discurs i d'aquí jo almenys no els he vist sortir.

No sé si us ajudarà o no a entendre una mica el que ha passat, jo el que veig és que hi ha un grup de gent a la que serà gairebé impossible explicar les raons de voler ser independents: a la meva zona segons Vilaweb, l'independistme va tenir un 19% de vots, C's un 17%, el PP un 29% i el PSC un 18%. CSQEP es queda en un 12,5% i… ei, tenim gent d'UDC… un 1'8%. Fa uns anys el PSC tenia aquí victòries aclaparadores i us puc ben assegurar que el nivell econòmic no ha pujat tan com per la gent votés a partits de dreta, així que digueu-me… en què pensaven a l'hora de votar ?

PS: Tenir gairebé un 20% d'independensites us puc assegurar que és una fita molt important !

 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!