Els micacos
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!
dilluns, 24 de desembre del 2012
divendres, 21 de desembre del 2012
Imatges
dimarts, 18 de desembre del 2012
Si vis amaris, ama
Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco encès…)
Com animals socials que som és habitual que existeixin conflictes entre individus i/o col·lectius. Davant el conflicte es poden adoptar diverses postures: n'hi ha que prefereix estratègies més pactistes i calmades i n'hi ha qui prefereix de més agressives. Totalment respectable també, cadascú pot defensar allò que pensa de la forma que cregui més adient.
Ara bé, hi ha una fina línia vermella que no s'ha de mirar de sobrepassar mai, la del respecte al contrari i allò que pensa. Sempre s'ha de respectar al contrari, perquè la seva opinió és, com a mínim, tan respectable com la pròpia. I resulta que en la relació Espanya-Catalunya aquesta fina línia vermella s'ha trencat tantes vegades que és impossible de recordar-les totes, però és ben fàcil donar exemples actuals :
I aquí si que ja no em puc contenir més. Qui coi es pensa que és en José Maria Aznar per amenaçar-me com si fos un patètic pinxo garrulero de Sant Roc ? Qui nassos es creu que és per amenaçar-me només perquè no li agraden els meus ideals? Què pensa fer, fotre'm a la foguera com si en comptes del segle XXI estiguessim al segle XI ? Però que s'ha cregut !
I en Wert? Qui es pensa que és en Wert? Es pensa que per molt "ministro" que sigui pot venir a dir-me amb tota la seva prepotència que pensa rentar el cap al meu nen i adoctrinar-lo ? I que a més evitarà que aprengui una de les seves llengües maternes? Què s'ha cregut aquest home? No van adoctrinar als meus pares ni als meus avis enmig d'una dictadura feixista i ara vindrà aquest a fer-ho i a fotre'ns seixanta anys enrere utilitzant els nostres fills ? Però què nassos s'ha cregut?
I en Vázquez? Però aquest home sap de què parla? Sap primer de tot que al Principat no és castiga a cap nen per parlar castellà al pati? I sobretot, com pot tenir els sants dallonses de comparar el fet d'utilitzar una determinada llengua a l'escola amb la persecució, denigració, assassinat i cremació de milers de persones? Aquest home hi toca?
El meu pare sempre em va ensenyar a evitar els conflictes i a mirar de trobar solucions raonables i satisfactòries per a tothom, i sobretot que justament amb qui més s'ha de mirar de parlar és amb els que no pensen com tu. Però també em va ensenyar que amb qui no et respecta no cal perdre el temps fent-ho, cal ignorar-lo i anar a la teva. I aquests senyors, entre altres, fa mesos que ens tracten de nazis, egoistes, lladres i no-se-quantes-coses-més no es mereixen ja una altra cosa. No tinc res a negociar amb qui no em respecta. És més, haurien d'estar denunciats. Prova a dir tu això del Rei d'Espanya o del Presidente del Gobierno i veuràs que ràpid et cau una denúncia.
El 1416 Alfons el Magnànim es va dirigir al Parlament de Barcelona en castellà. El malestar que va crear es va originar es va materialitzar per boca de l'Arquebisbe de Tarragona en la frase "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima) convidant-lo a interessar-se per la terra de la que era comte i rei i en la seva llengua i costums.
No estaria de més que avui dia hom li recordés al Gobierno Español i a tot l'espanyolisme mediàtic que, si volen que ells i les seves idees siguin respectades i escoltades, comencin respectant i escoltant als altres i allò que diuen.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 14 de desembre del 2012
Televisions, censures i prevaricacions
El món on vivim(Encetem un micaco televisiu…)
El dia 28 de febrer de 2011 publicava aquest apunt on es podia llegir el següent fragment ...
... només cal recordar que això que ha fet la Generalitat Valenciana d’augmentar la quantitat de les multes a ACPV per tancar TV3 és il·legal, ja que la Generalitat de Sud no té competències per a fer-ho, puix “La Comissió del Mercat de Telecomunicacions assegura que té la competència exclusiva per a sancionar els repetidors “il·legals””. I com són competències estatals qui hauria de dir la seva és el Gobierno Central, que ja ha dit la seva : “No col·loquin sobre el govern espanyol un problema que és dels territoris”.
… ahir, 12 de desembre de 2012 podíem llegir la següent notícia …
Si un petit blogaire com jo, que no sé res de res de temes legals ni m'hi dedico ni tinc gaire temps per a res, pot arribar a saber llegint diferent notícies i cercant informació per internet que una determinada cosa no s'acaba d'ajustar a la legalitat vigent,… com pot ser que tot un Govern Valencià, amb els seus assessors jurídics i els seus advocats, i tot un Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, amb els seus jutges, fiscals i advocats no ho sàpiguen ?
La resposta lògica és: si que ho sabien, i tant que ho sabien. I tot i així van decidir saltar-se la legalitat vigent. I això, amics meus, té un nom: prevaricació.
La prevaricació és un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat.
I ara que hom sap que aquella decisió no s'ajustava a la legalitat vigent el que s'hauria de fer és investigar perquè va passar. Bé,… això és el que passaria en un país mitjanament democràtic que té molt clar que un dels grans pilars de la democràcia és la separació de poders i que sap la perversitat de la influència política i executiva en el poder judicial. Hom creu que s'iniciarà aquesta investigació ? No fa falta dir gaire més sobre el nivell de la democràcia en aquest país,…
Encara hi ha, però, un altre detall a tenir en compte. Repassem per un moment el que ha dit la Generalitat Valenciana sobre aquest assumpte …
… i ara recordem el que van dir el 2007 …
… us és familiar el raonament ? Cinc anys després, amb una sentència en contra i el PP del País Valencià mira d'utilitzar el mateix raonament per mirar de frenar una cosa que sap perfectament que no pot frenar perquè no depèn d'ell. I, no cal dir que, moralment, és aquest un argument vomitiu, ja que ve a dir que com el missatge no els hi agrada s'ha de canviar o no permetran que es difongui. I això també té un nom concret: censura.
Així que ja veieu, en un momentet de no res llegint un petit blog d'un blogaire que gairebé no té temps per a res heu pogut saber que el Govern Valencià ha practicat la prevaricació i la censura. Un no pot evitar preguntar-se el que es podria arribar a saber amb un estudi acurat fet per gent competent, intel·ligent, professional i independent !
Per cert, i per acabar, sabeu que la persona que el 2007 volia censurar l'expressió País Valencià està ara mateix processada pel cas Gürtel? No? Doncs ja ho sabeu...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 11 de desembre del 2012
Cròniques d'una escola sense immersió
En primera persona(Encetem un micaco escolar…)
Després de la Wertgonya de la setmana passada del Gobierno Español vaig veure com tant l'amic Xexu com l'amic Isaac compartien amb tots nosaltres als seus respectius blogs les seves experiències escolars amb la nostra llengua. Em va agradar la iniciativa i ara m'hi vull sumar fent el mateix.
Jo vaig fer l'EGB (la primària) a una escola pública del barri del Gorg de Badalona, un d'aquests que es van crear entre els anys 60 i 70 del segle XX per acollir als immigrants que venien d'altres parts de l'Estat Espanyol. Com no podia ser d'una altra manera, la composició lingüística de les aules era un reflex de la composició social del barri, així que d'uns quaranta xiquets només hi havíem dos amb el català com a llengua materna.
En aquells dies a l'escola el català només apareixia a la classe de català, i venia a tenir si fa o no fa les mateixes hores setmanals que la llengua estrangera, i ni tan sols en classe de català hi havia immersió ja que sovint la professora havia d'utilitzar més d'una vegada l'espanyol. Fora d'aquestes poques hores i del meu àmbit familiar tot era en espanyol: els jocs amb els amics, els dibuixos de la televisió, les cançons infantils, les pel·lícules del cinema,… el català no apareixia enlloc. A diferència de l'amic Isaac jo no vaig patir cap tipus de 'bulling', només algun comentari sorprès d'algun company que en deia 'hala… ¿ así en tu casa sólo hablais en catalán ?" Jo era la minoria lingüística en la meva pròpia terra. Evidentment, el meu nivell de català a l'acabar l'EGB era molt, però que molt pobre.
La cosa no va canviar gaire ni al BUP ni al COU (ESO i batxillerat) que vaig cursar en un institut públic situat enmig del barri de Sant Roc. La proporció de catalanoparlants materns fins i tot va disminuir (a vegades era només jo). Tot el meu ambient seguia movent-se en espanyol però a tercer de BUP i a COU ja van aparèixer assignatures que es van fer integrament en català, me'n recordo que una d'elles era Biologia. Algun company va deixar anar allò de "si no era ya bastante difícil la asignatura, encima en catalán". Evidentment a mi em donava igual, tot i que si que hi havien paraules que no havia escoltat mai en la vida. Però tret d'aquestes excepcions, el català continuava pràcticament desaparegut de la meva vida social fora de la família. El meu nivell de català, sobretot escrit, continuava sent força dolent.
Tot i així, en temps de batxillerat si que va haver alguna cosa que va canviar. Gràcies a la televisió el català si que es va anar fent lloc en el meu entorn d'amistats: sèries com Magnum PI, Star Trek The Next Generation i sobretot Bola de Drac van ser els cap de platja de l'entrada del català entre els meus companys i amics. També va ajudar, i molt, els partits de bàsquet i de futbol que feien per TV3. Tot això va fer que, tot i que la llengua que utilitzaven no canviés, si que el català es va deixar de veure com una cosa estranya i s'acceptava amb més normalitat.
És per tot això que us acabo d'explicar que m'emprenya tant veure com des del Gobierno Español s'ataca a la llengua en aquests fronts: l'escola i la televisió. Jo he pogut comprovar com, abans de la immersió, la gent sortia de l'escola sense saber pràcticament res de la llengua catalana, i de l'institut amb una mica més de nivell però no gaire més. I no estic parlant de temps tan llunyans, estic parlant dels anys 80 i 90 del segle passat. Si els únics punts de contacte amb la llengua del país que veig que han funcionat, l'escola i la televisió, els dinamiten, tornarem molt però que molt enrere. I això no ho podem permetre. Que no us enganyin, la cosa no va ni de garantir drets a les famílies ni d'estalviar, la cosa va d'atacar la normalització de la llengua catalana en aquells àmbits on s'ha demostrat que l'actuació ha estat efectiva.
I ja per acabar només una petita reflexió: tots aquests que es volen carregar el català sempre ens repeteixen que els pares han de poder escollir l'idioma en que s'escolaritza als seus fills. I jo em pregunto,…. perquè només l'idioma? Perquè no també el punt de vista en que s'explica la història, per exemple? O la geografia? O les matemàtiques, i així triar més àlgebra que càlcul? O la història de l'art? O la filosofia, triant quina corrent ha de ser més estudiada ? Oi que tots aquests raonaments són absurds i són coses que s'han de deixar en mans dels professionals de l'ensenyament? Doncs la llengua també, i els professionals avalen la immersió com a mètode per dominar les dues llengües, l'amenaçada i l'altre. No ho oblideu !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dijous, 6 de desembre del 2012
Anàlisi: Eix social
(Encetem un micaco analitzador...)
L'altra dia mirava d'analitzar els resultats de les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya fixant-me en el eix nacional. Avui faré el mateix però centrant-me en el eix de polítiques socials.
Comencem per l'oferta. De nou, ens fixarem en els partits parlamentaris:
| Partit | Orientació |
|---|---|
| CiU | Neoliberal |
| PSC/PSOE | socialdemocràcia moderada |
| PP | neoliberal |
| Esquerra | socialdemocràcia |
| ICV | ecosocialisme |
| C's | sense identificar |
| CUP | Socialisme democràtic |
Cal especificar dos casos :
· En el cas del PSC he optat per socialdemocràcia moderada perquè estan en el poder no ha estat pas estrany veure'ls adoptar posicions més neoliberals que no pas socialdemòcrates.
· El discurs de C's està tan centrat en l'espanyolisme i l'anticatalanisme que les poques pincellades que de tant en tant surten sobre polítiques socials o bé fan directament menció a temes identitaris (com ara retallar subvencions a entitats d'un determinat tipus) o són contradictòries des d'un punt de vista ideològic (es poden arribar a declarar de centre-esquerra i liberals…)
Recordem els resultats de les eleccions …
Font: El Punt Avui i app Parlament 2012
… i analitzem ara el resultat cas per cas ...
| Orientació | 2010 Vots | 2012 Vots |
|---|---|---|
| Neoliberals | 56,30% | 42,75% |
| Socialdemòcrates | 28,13% | 27,56% |
| Ecosocialistes | 8,17% | 9,71% |
| Socialisme democràtic | 0% | 3,41% |
| Sense identificar | 3,46% | 7,46% |
Podem observar que els partits que han realitzat polítiques neoliberals han tingut una disminució del número de vots significativa (14 punts), les opcions moderades (socialdemòcrates) pràcticament no han variat i han crescut les opcions més esquerranes i la no identificada.
Evidentment, l'opció 'sense identificar' ha variat per l'eix nacional, que ha tingut més pes en els seus electors que no pas l'eix social. I és precisament aquesta cohabitació de dos eixos una de les característiques de la societat principantina i el que fa que els anàlisis dels resultats siguin tan complicats en el nostre cas. Sabent que Catalunya no és precisament un país on la majoria de la població visqui a la riquesa i sabent també que ara mateix la taxa d'atur és massa elevada, hom s'esperaria precisament uns resultats de baixada en picat dels neoliberals, pujada significativa dels socialdemòcrates i augment encara més considerable de les forces més esquerranes (com a principi de reacció a les polítiques neoliberals aplicades).
I tot i que sembla que, en part, el resultat és aquest, quan combinen els dos eixos això no surt ben bé així: en el cas dels neoliberals, per exemple, sabem que uns baixen força però uns altres (que han aplicat la mateixa política social) augmenten.
És precisament aquesta confluència dels dos eixos la que fa que sigui tan difícil adoptar acords, ja que sovint forces pròximes en l'eix nacional no ho són en l'eix social. I és el que ens fa perdre molta força i moltes energies per a fer el mateix que fan en altres indrets on les forces polítiques només es mouen en l'eix social. Per això és important poder assolir el més aviat possible la independència del Principat. Per poder deixar de banda d'una vegada per totes l'eix nacional i centrar totes les forces en millorar la societat mitjançant l'eix social.
Per acabar només volia comentar que des de la banda unionista la idea també es acabar amb aquesta dualitat d'eixos, però imposant només una nacionalitat. Això, des del meu punt de vista, no és del tot correcte. Si en gairebé 300 anys no s'ha pogut fer, dificilment s'aconseguirà fer ara. D'acord que tampoc és clar que amb la independència s'aconsegueixi eliminar de sobte el doble eix (segur que en un primer moment hi ha partits que defensin la annexió amb Espanya) però a la llarga sembla ser el camí més estable i segur per a acabar tenint només l'eix social com a únic eix.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dilluns, 3 de desembre del 2012
Anàlisi: eix nacional
(Encetem un micaco analitzador...)
Ara que ja han passat uns quants dies des de les eleccions anem a fer el que es va habitualment en aquestes ocasions: analitzar els resultats. Jo voldria, però. fixar-me bàsicament en els resultats. Bé, en els resultats i en allò que oferia cada partit.
Comencem per l'oferta. Ens fixarem en els partits parlamentaris i, per no ser massa llarg, en el gran eix grans eix que ha centrat aquestes eleccions: el debat identitari. Anem a veure que oferia cada partit en aquest eix :
| Partit | Orientació |
|---|---|
| CiU | Independentista |
| PSC/PSOE | Unionista Federal |
| PP | Unionista |
| Esquerra | Independentista |
| ICV | Autodeterminista |
| C's | Unionista |
| CUP | Independentista |
A partir d'aquesta oferta realitzada pels partits, veiem l'acollida que ha tingut aquesta oferta per part dels electors …
Font: El Punt Avui i app Parlament 2012
Si ens cetrem en l'eix identitari, els resultats obtinguts són els següents:
| Orientació | Parlamentaris | Vots |
|---|---|---|
| Independentistes | 54,81% | 46,76% |
| Unionistes | 35,56% | 34,40% |
| Autodeterministes | 9,63% | 9,71% |
Amb aquestes dades es pot veure que hi ha una majoria independentista clara tan en diputats com en votants, majoria més clara encara si considerem els partidaris de realitzar un referèndum d'autodeterminació (independentistes + autodeterministes) que sumen un 64,44% dels parlamentaris i un 56,47% dels vots).
Molts anàlisis han comparat el resultat d'aquestes eleccions amb les del 2010 per observar si l'independentisme i l'unionisme han variat. Aquests estudis generalment s'han realitzat tenint en compte tots els partits, cosa que jo no veig clara, ja que, sent rigorosos, no podem interpretar el signe dels votants d'ICV. Però, a més, hi ha una altre gran factor que influeix en aquest estudi, ja que CiU ha canviat força el seu discurs passant-se a l'independentisme (cosa que no passava en les eleccions anteriors), i això fa que no estem comparant exactament el mateix.
Crec que un anàlisi més rigurós de l'evolució es faria estudiant els resultats dels partits que no han variat el seu discurs en aquest eix: Els unionistes per una banda (PSC, PP i C's) i els independentistes per un altres (ERC, SI i CUP). Evidentment en els seus resultats poden afectar molts altres factors (com les polítiques socials) però ara anem a considerar només l'eix identitari.
| Orientació | 2010 Parlamentaris | 2010 Vots | 2012 Parlamentaris | 2012 Vots |
|---|---|---|---|---|
| Unionistes | 36,30% | 37,83% | 35,56% | 34,40% |
| Independentistes | 10,37% | 11,40% | 17,78% | 20,84% |
Podem observar que el resultat dels unionistes ha minvat lleugerament mentre que els independentistes "tradicionals" han gairebé duplicat el número de vots i augmentat els seus diputats un 70%. Només amb aquestes dades, i deixant de banda els importants resultats de CiU, es pot dir clarament que al Principat l'independentisme ha crescut notablement mentre l'unionisme està estancat.
I amb totes les dades anteriors podem afirmar que portades com aquesta …
… falten a la veritat vinculant el resultat d'un únic partit amb el debat identitari. I és que a hores d'ara només els independentistes podrien aprovar sense problemes les seves iniciatives al Parlament. Els unionistes simplement no sumen, per molt que ens vulguin convèncer del contrari.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 23 de novembre del 2012
Reflexions
(Encetem un micaco reflexiu…)
Avui acaba (oficialment) una campanya electoral que portem arrossegant des de molt més enllà del dia d'enganxada de cartells. Demà és, en teoria (i ja veurem com queda...) dia de reflexió. Però com demà tinc plans, les reflexions les faig avui.
- Aquestes són unes eleccions autonòmiques dins del marc de l'Estat Espanyol. No estem votant la independència, només estem votant qui governarà Catalunya els propers quatre anys.
- Hi ha una promesa de determinades forces de realitzar una consulta d'autodeterminació. A hores d'ara això és l'únic que hi ha: una promesa.
- Aquesta campanya electoral s'ha centrat bàsicament en la promesa esmentada al punt anterior. Tot el demés sembla no existir o bé està subordinat a aquest fet.
- No estaria de més recordar que la realitat més immediata no estarà, ni de bon tros, subordinada a una possible consulta sobiranista.
- Els independentistes sabem que la independència no acabarà amb la crisi.
- Els unionistes no han presentat ni un sòl argument positiu explicant els beneficis que reportarà als catalans continuar dins de l'Estat Espanyol, només han explicat el que perdríem si ens anem.
- El federalisme del PSC no se'l creuen ni ells. No es pot ser federal si dos no volen i l'altra banda no està per la feina.
- Els unionistes no han fet campanya, s'han dedicat a adaptar el Llibre de l'Apocalipsi.
- No tornarem a on érem. En cas de continuar a l'Estat Espanyol ens collaran molt més que fins ara i ens retallaran encara més l'autonomia. El cas del que passa amb la N-II i amb el Corredor Mediterrani són bons exemples del que ens espera.
- Certes persones pensen que la Constitución té un poder sobrenatural superior al del qualsevol text sagrat, Bíblia inclosa.
- ERC, SI i CUP han perdut una ocasió d'or per demostrar allò que sempre diuen que el país està per damunt de les sigles.
- El vot que hom "presta" a un partit per a que convoqui un referèndum aquest partit l'utilitza també en altres temes, com per exemple polítiques socials.
- Els unionistes no han presentat ni una sola proposta amb cara i ulls de modificació de l'organització de l'Estat Espanyol. Bé, ni proposta ni pensament en fer-ho.
- Tots els partits han promés coses que no depenen d'ells, a això se li anomena enganyar a la gent. I està molt, però que molt lleig.
- Encara que sembli el contrari el debat no és sobre si una Catalunya independent estaria dins o fora de la UE. El que ara es vol decidir és si Catalunya es queda, o no, dins d'Espanya.
- Hi ha una diferència clau entre independentistes i unionistes: els independentistes volen convocar un referèndum on tothom, unionistes inclosos, podrien dir la seva. Els unionistes, en canvi, volen imposar les seves tesis sense cap mena de consulta.
- Les "bombes periodístiques" sense contrastar en plena campanya electoral són pròpies de repúbliques bananeres.
I fins aquí les meves reflexions. I amb la feina feta, miraré de dedicar la jornada de reflexions a jugar amb en Micaquet !
Bona reflexió i no us oblideu d'anar a votar per aquells que més us convencin… o menys us desagradin !
PS: No em puc estar de fer notar la millor combinació eslogan-actuació de tota la campanya electoral...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 20 de novembre del 2012
El lladre del suc de llimona
Per la xarxa(Encetem un micaco divertit...)
Per sort de tant en tant trobes alguna notícia per la xarxa que fa que no puguis parar de riure …
… i tot i que hi ha qui afirma que aquesta és una d'aquelles tantes notícies falses que circulen per la gran xarxa, el moment divertit ja no te'l pot treure ningú !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 16 de novembre del 2012
Crònica d'una Badalona sota el PP
(Encetem un micaco cronista…)
Un dels arguments més utilitzats pel PP (i per altres unionistes) és que la independència ara no toca, que ja prou té la societat per mirar de sobreviure a la greu crisi que patim des de fa anys com per ficar-se en 'aventures secessionistes'. Aquest argument sovint va acompanyat d'un elogi a la capacitat que té el PP per a gestionar aquesta mena de situacions i de lloança per la feina que ha fet.
Bé, com tinc 'la sort' de viure a una ciutat governada pel PP (gràcies al beneplàcit de CiU, tot cal dir-ho) anem a fer un breu repàs de la gestió dels populars a la meva ciutat durant l'any i mig que porten manant.
Comencem per l'àmbit institucional: A hores d'ara tenim un batlle pendent de processament judicial per delicte de provocació i incitació a l'odi…
… també tenim el cas d'una denúncia per extorsió contra un regidor, David Gómez, i el coordinador de districte Antonio Cortés …
… personatge aquest darrer, n'Antonio Cortés, que ja va aparèixer fa temps en aquesta pàgina perquè estava acusat de no portar al seu fill a l'escola (i tot així va continuar essent membre de l'equip de govern) …
… i és que cal aclarir que el abtenstisme escolar és un mal arrelat en certes zones de la ciutat.cies per absentisme escolar no són pas anecdòtiques. Un director d'una de les escoles afectades lamenta que d'ençà que a Badalona governa el PP la policia local ha abaixat la guàrdia en la lluita contra l'absentisme i és més tolerant amb algunes comunitats...
… continuem una mica més amb les escoles i una de les promeses estrelles de les municipals, la gratuïtat dels llibres, que una vegada passada la febrada electoral es va "ajornar" ...
… com també es van ajornar moltes reformes urbanístiques a la ciutat. Passem a parlar d'obres i construccions: cal a dir que sota el mandat del PP finalment s'ha finalitzat la tan esperada i necessària reforma de part del Passeig Marítim començada a l'anterior mandat …
… altres obres, però, no han tingut tanta sort. Així, la piscina del centre es va haver de tancar per un despreniment per culpa de la manca de manteniment …
… s'ha inaugurat un centre cultural sense ús definit i que no es poden obrir per manca de diners pel seu manteniment …
.. i talment com ha passat en altres llocs governats pel PP els impagaments de la factura de la llum han portat tallades d'aquest servei en diferents equipaments de la ciutat …
… i altres obres recent realitzades han rebut la visita de dos dels mals endèmics de la ciutat que el PP tenia com a temes estrella en la seva campanya : l'incivisme i la delinqüència …
… mals que no només no han millorat, sinó que diria que han empitjorat i tot. De fet, no és estrany veure aparèixer Badalona a les notícies amb titulars similars als següents …
… recordem que segons una enquesta de l'OCU Badalona era la ciutat de l'Estat Espanyol on els seus ciutadans es sentien més insegurs !!
Amb tot això que us acabo d'explicar, és normal que no m'hagi estranyat gens d'una de les anècdotes d'aquesta campanya electoral...
I arribats a aquest punt, i deixant de banda afinitats nacionals i colors polítics, només es pot arribar a una conclusió: el PP és un gestor públic nefast ! Si aquests és han de treure de la crisi anem ben arreglats...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 13 de novembre del 2012
Vintage electoral
(Encetem un micaco electoral…)
Ja estem de nou en plena dinàmica electoral ! Bé, realment, la cosa no ha canviat pas tant de fa una setmana ençà, ni tan sols fa un mes ençà. Ara ho estarem oficialment, però ja fa molt de temps que el clima al Principat és electoral. Només cal fer una ullada a la recopilació de titulars feta des del dia 12 de setembre per a veure que ben poca ha canviat: en Mas segueix venent-se com a gran promesa de la independència, en Navarro no sap ni que prometre, na Camacho segueix profetitzant tota mena de calamitats, el noi de ICV segueix a la seva i Esquerra/SI/CUP segueixen venent la seva versió particular d'independència. I es dediquen a barallar-se entre ells com escolanets, això sí ! Res de nou sota el sol i si per mi fos ja podrien votar demà mateix !
En una de les moltes operacions de neteja i catàleg realitzades al meu petit pis en extensió i enorme en història he fet una altra troballa d'arqueologia domèstica similar a la que vaig presentar fa temps. En aquesta ocasió ha estat un conjunt de documents relacionats amb les eleccions generals de 1977, les primeres després de la dictadura. I, penso jo, no està de més fer-hi una ullada.
Comencem veient una de les coses que repartien els antecessors de IC-V… quin canvi eh?
… continuem per una altra del PSC-PSOE, i cal indicar-ho perquè en aquella època havia més d'un PSC (bé, com ara….), fixeu-vos que demanaven i recordeu el que demanen ara …
… continuem amb els senyors d'Alianza Popular. L'estètica 'Amo a Laura' no ha canviat, la combinació de banderete no ha canviat, "l'agermanament" no ha canviat i "l'amor" cap a l'Estatut, la Generalitat i Catalunya en general tampoc. O sigui, que no han canviat …
… seguim amb el partit del Gran Far de l'Independentisme, que es va presentar en coalició… amb un altre PSC !!!
… i acabem amb els republicans, que justament per ser republicans encara estaven il·legalitzats, com també els hi passava als d'Estat Català. Per això tan ERC com EC van realitzar una coalició amb el Partit del Treball de Catalunya per a poder-se presentar a les eleccions …
Quines coses eh? Uns han canviat força, en canvi d'altres han evolucionat menys que el fòssil d'un dinosaure !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 9 de novembre del 2012
Un mal exemple
(Encetem un micaco aclaridor…)
Els catalans portem una temporadeta que només ens cauen amenaces i profecies apocalíptiques al damunt, com podeu anar seguint en aquest apunt que vaig fer fa ara uns dies i que segueixo actualitzant. És per això que quan hom llegeix una notícia que sembla voler calmar una mica els ànims se la mira amb certa estima. Una d'aquestes notícies va aparèixer l'altra dia fent referència a la visita que l'hereu de la Corona Espanyola feia per terres aragoneses quan en un dels seus discursos va deixar anar la següent idea:
Penso que Felipe de Borbón volia reivindicar aquell esperit pacífic i pactista que s'otorga al Compromís de Casp, aquell esdeveniment del que s'explica que 9 representants (3 del Regne d'Aragó, 3 del Regne de València i 3 de Catalunya) van acordar qui anava a ser el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu, com a rei de la Corona d'Aragó.
Tot molt maco i entranyable, però lamentablement la realitat no era tan ideal.
Només cal llegir l'entrada de la Viquipèdia respecte a aquest afer per veure que el Compromís de Casp es va desenvolupar enmig d'un clima bèlic important, quasi una guerra civil no declarada. I si no n'hi hagués prou amb les tensions dintre de la Corona d'Aragó per a la successió també van venir pressions des de l'exterior. D'on? Del Papat, de França... i sobretot, d'Espanya. No està de més llegir l'opinió que té l'historiador valencià Pere Maria Orts de l'afer :
S'hauria de recordar que mentre es celebrava el Compromís de Casp les tropes de Castella ocupaven gran part del Regne de València i també estaven a l'Aragó, de fet estaven molt a prop de Casp. Tal i com diu en Pere Maria Orts, l'únic candidat amb la força necessària per fer valer de forma efectiva el resultat del Compromís era justament qui va estar escollit: Fernando de Antequera, regent de Castilla.
Sabia això en Felipe de Borbón? Potser sí o potser no, però és la segona vegada que fa unes declaracions sobre la història del seu país que no s'ajusten gaire al que va passar, com ja vam comentar en aquest mateix blog fa temps, però que la seva interpretació afavoreix força la seva visió de la realitat. I és que tenint en consideració el que acabem d'explicar, l'esperit del Compromís de Casp al que apela l'hereu de la Casa de Borbón espanyola agafa un nou sentit totalment diferent. Nou sentit que, ves per on, s'ajusta molt millor a la realitat actual on les pressions que patim els catalans són cada vegada més fortes i provenen d'on tots ja sabem.
Un darrer apunt: No està de més recordar que una de les primeres coses que va fer el nou rei Ferran a l'arribar a Barcelona va ser allunyar-se de la via pactista entre monarquia i Corts i voler aplicar l'absolutisme castellà, com ja es va explicar en aquest apunt. I encara més: el seu fill quan va ser coronat rei va voler introduir la llengua castellana com a llengua habitual en les Corts, com també es va explicar aquí.
I és que 600 anys després, hi ha coses que no canvien pas.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 6 de novembre del 2012
Trens per a dummies
Somriures
(Encetem un micaco trenístic…)
Anem a fer una breu descripció visual dels diferents trens que podem trobar a l'Estat Espanyol :
Euromed
Avant (Tren Gran Velocitat Regional)
Regional
Rodalies
Tren Gran Velocitat (AVE en castellà)
Metro Barcelona L9
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)